diumenge, 11 de març de 2018

Eslovènia: Goriška - Primorska

Aquesta regió del nord-oest d'Eslovènia fent frontera amb Itàlia té des de muntanyes alpines (Alps Julians), valls de rius d'aigües cristal·lines i congelades, la zona vinícola del Karst i regions marcades per les guerres, com la famosa batalla prop de Kobarid (Caporetto, en italià) el 1917, on les forces combinades d'alemanys i austrohongaresos van derrotar l'exèrcit italià, causant milers de morts...

Començarem la ruta des de l'Alta Carniola, sortint de Bled per l'autopista E61 en direcció a Àustria, passat Jesenice agafarem la carretera 201 fins a Kranjska Gora. El paisatge es va tornant més alpí a l'ombra del Parc Nacional de Triglav.
L'isard Zlatorog al llac Jasna

Kranjska Gora, és un dels centres d'esquí més importants d'Eslovènia, però també farà les delícies dels excursionistes més exigents donada la proximitat del cim de Triglav ("tres caps"). Però, si hem arribat fins aquí, és per agafar la carretera alpina (una proesa de l'enginyeria de principis del s. XX) que connecta la població amb Bovec, en poc més de 40 km.

La carretera amb 50 corbes esborronadores molt tancades, posarà a prova els conductors més experimentats, i deixarà en el record vistes panoràmiques al·lucinants quan es creui el pas de Vršič a 1611 m. Projectada durant la I Guerra Mundial per Alemanya i Àustria-Hongria en lluita amb Itàlia, va ser construïda majoritàriament per presos russos, per aquest motiu, a la carretera se la coneix popularment amb el nom de Ruska cesta "carretera russa".

La primera parada del recorregut serà el llac Jasna, als afores de Kranjska Gora. Un preciós llac glacial i sorra blanca, custodiat per l'estàtua en bronze de l'isard Zlatorog amb les seves banyes d'or, protagonista d'una llegenda tradicional.
Les aigües cristal·lines del llac Jasna

Capella russa
Aviat, la carretera es converteix en un reguitzell de revolts en zig-zag pujant fins a més de 1000 m arribant a la segona parada, la capella russa de fusta construïda pels mateixos russos, en honor dels més de 300 presoners russos morts per una allau, el març de 1916. S'erigeix en la típica construcció religiosa, amb les seves dues torres quedant com a monument dels horrors de la guerra. 

Seguim pujant en un fort desnivell fins a arribar al pas de Vršič, a 1611 m i a 13 km de vertiginosos revolts de Kranjska Gora. Un espectacular mirador ens permet veure els cims de Mojstrovka (2366 m) i Prisojnik/Prisank (2547 m) a banda i banda, i la vall del riu Soča endinsant-se a la regió de Primorska.

Vistes des del pas de Vršič
Des d'aquest punt comença la baixada pronunciada i vertiginosa, d'un 10 km fins que ens trobem el monument dedicat al Dr. Julius Kugy, escalador i escriptor d'obres que van ressaltar la bellesa dels Alps Julians. A pocs metres, un trencall al revolt número 49 de la carretera ens porta al sender que condueix al naixement del riu Soča.
La cova d'on sorgeix
el riu Soča
De menys d'un quilòmetre, els últims 20 metres no són aptes per a persones amb vertigen, el pas és molt estret i haureu d'anar enganxats literalment a la roca i als cables d'acer que et permeten agafar-te i no caure... El riu s'alimenta d'un llac subterrani i sorgeix d'una cova d'un color blau intens, deixant-se caure 15 m entre les roques.

Després d'aquesta vertiginosa aventura, podreu fer una parada a la vila de Trenta, on hi ha un centre d'informació del Parc de Triglav i un museu que recull la història de l'alpinisme a la zona, a més de degustar el formatge d'ovella tradicional de la zona.
Qui vulgui deixar anar més adrenalina, podrà banyar-se a les aigües gelades del riu en nombroses gorges al voltant de Trenta. Nosaltres ho vam intentar, però només posar els peus i sentir l'aigua glaçada com si fossin agulles... ens va desanimar a ficar la resta del cos... però la gent s'hi banya... Ànims!!

Bovec és la població alpina ideal per allotjar-se i descobrir la vall del Soča. A més a més, ofereix un munt d'alternatives pels amants dels esports d'aventura.
Bovec
A través de Booking, trobem un allotjament, al centre de Bovec, tipus alberg amb dret a cuina molt agradable, el Thirsty River. La seva propietària, l'Ana és encantadora i molt servicial, us explicarà com treure partit a la zona i la seva parella en Chad, un americà establert a Eslovènia, us oferirà una de les cerveses artesanes que elabora al soterrani de l'alberg.

I per menjar, us fem dues recomanacions:

  • El restaurant Letni Vrt, a la plaça central de Bovec (Trg Golobarskih Žrtev, 1) amb una àmplia terrassa jardí té una carta àmplia. De fet, l'Ana ens diu que és la seva pizzeria preferida de la zona. Aquest cop, preferim provar el peix, cuinat de manera excel·lent.
  • El Gostišče Martinov Hram, de cuina tradicional eslovena amb especialitats de Bovec, ubicada en una bonica casa amb terrassa. La cuina local, com la Bovška frika, una mena de truita feta amb patata, bacó i formatge de Bovec, els plats de carn acompanyats de polenta i uns pastissets locals de postres (Bovški krafi) seran una bona tria per sopar.

A Bovec, ens trobem una altra sorpresa, el Festival del Cuori, organitzat per italians i eslovens amb seu a diverses poblacions dels dos països. De caire folklòric, veurem actuacions de mexicans, indonesis i russos en ple paisatge alpí.

Trinxera italina
A poc més de 20 km cap al sud arribem a Kobarid, on va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la I Guerra Mundial, entre austrohongaresos i italians, el Front d'Isonzo. A la batalla de Caporetto (Kobarid, en italià), el 1917, hi van perdre la vida 500.000 soldats i 300.000 van ser agafats presoners. Ernest Hemingway va descriure els fets a la seva novel·la, Adéu a les armes on va plasmar la derrota i retirada dels italians.Així doncs, decidim fer la ruta històrica de 5 km que surt des del Museu de Kobarid, a la descoberta de monuments culturals, històrics i naturals.

El primer tram segueix el camí del viacrucis fins a arribar a l'ossari italià, una gegant fossa comuna amb les restes de 7014 soldats italians que van perdre la vida al front del Soča. Sobre l'ossari es troba l'església de Sant Antoni. El camí s'endinsa després al bosc per començar a pujar cap a les restes del castell de Tonočov.
El riu Soča
Des d'aquí, comencem a baixar en direcció al riu creuant les restes de les línies de defensa de l'exèrcit italià, passant per trinxeres, fortins i llocs d'observació que servien per controlar la riba dreta del riu.

Creuarem el Soča per una passarel·la de vianants de 52 m, construïda en el 1998, ocupa el mateix lloc de la que unia les dues ribes durant la I Guerra mundial.
Seguint el camí a través d'una vall, s'arriba a una de les cascades més maques d'Eslovènia, les del rierol Kozjak. La cascada de 15 m ha excavat una sala subterrània de parets de pedra calcària, omplint un petit llac d'aigua verd turquesa.
Catarata de Kozjak
De tornada al riu, es troben altres restes de llocs de defensa italiana, més trinxeres, llocs d'observació i nius on col·locaven les metralladores per defensar les posicions. La ruta enfila el camí de tornada passant pel pont de Napoleó, una rèplica del pont construït el 1750 i bombardejat pels austríacs el 1915.

Per a més informació de la Ruta del Caporetto [+]






Idrija, a la zona de Primorska, és una altra de les poblacions històriques. Durant segles els miners van perforar el seu subsòl per extreure mercuri. Tot aquest passat històric de la mineria del mercuri va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Els interessats/des en la cultura minera podreu visitar el pou de la Mina d'Antonio, construït el 1500 per accedir a la primera mina. El museu us permetrà fer-vos una idea de la dura vida dels miners, que cridaven Srečno! (bona sort) abans de començar a perforar.
Després de fer una volteta pel poble, decidim tastar una de les especialitats gastronòmiques d'Idrija, els žlikrofi (raviolis de formatge, bacó i cibulet) al Gostilna Pri Škafarju (Ulica Svete Barbare, 9).
Per dormir vam trobar per Booking un allotjament rústic, el Guest House Kmečki Hram. Entre les poblacions de Žiri i Idrija. La propietària és molt amable i cuina uns fabulosos žlikrofi, per si no els heu tastat a Idrija.

diumenge, 11 de febrer de 2018

Eslovènia: Alta Carniola

L'extensa regió d'Alta Carniola, al nord-oest de Ljubljana, conté les principals destinacions turístiques del país, sempre emmarcades en les muntanyes alpines del parc de Triglav. Però aquesta regió és molt més que el llac de postal de Bled, emblema turístic del país. Ciutats medievals, valls amb rius d'aigües cristal·lines que serpentegen entre muntanyes i una oferta considerable de turisme de muntanya faran les delícies de qualsevol viatger!

Pont dels Caputxins, Škofja Loka
A 30 minuts en cotxe des de Ljubljana trobem la bonica població de Škofja Loka, una de les ciutats que conserva millor el seu patrimoni medieval. L'any 1511 un terratrèmol la va destruir pràcticament en la seva totalitat, fou reconstruïda amb la forma que es veu en l'actualitat, per això la seva importància en el patrimoni medieval. La plaça de Mestni Trg recull un conjunt de cases destacades del s. XVI, com la casa Homan, la casa de Žigon (actual ajuntament) o la casa de Martin, enganxada a la muralla del s. XIV.

Val la pena entrar a la ciutat antiga pel pont de pedra dels Caputxins, amb 600 anys d'història és un els monuments medievals millor conservats d'Europa Central. Per completar la visita pugeu al castell de Loka, del s. XIII però reconstruït totalment després del terratrèmol. Ara acull el Museu de Loka, una de les millors col·leccions etnogràfiques d'Eslovènia.

Škofja Loka
A l'oficina de turisme (Mestni trg, 7) podeu demanar un mapa amb els principals monuments i rutes per fer una mica de senderisme. Com a curiositat l'home negre amb corona de l'escut de la ciutat es deu a una llegenda on el bisbe Abraham fou salvat pel seu acompanyant de color de l'atac d'un ós, aquest va matar l'animal amb el seu arc i en agraïment, el bisbe va ordenar pintar el cap del criat sobre l'emblema de la ciutat, d'aquesta manera les generacions futures recordarien l'heroi que va ser.

En aquesta ciutat, ens trobem un mercadillo de casualitat i tastem (no serà l'única vegada) el dolç nacional per excel·lència, el Prekmurska gibanica, un contundent pastís farcit de llavors de rosella, nous, formatge, poma o panses sultanes i amb una capa de crema per sobre... us fan falta calories, doncs ja ho sabeu!!😋😋😋

Nucli medieval de Kamnik
Kamnik, és una altra petita població que val la pena visitar des de Ljubljana (a tan sols 25 km). El petit nucli medieval al voltant de la plaça Glavni Trg. i coronat per les restes del castell de Mali Grad es pot visitar en poc temps. El castell està vinculat a una antiga llegenda, la Comtessa Veronika, convertida en serp per no voler ajudar monetàriament a uns germans que volien construir una església.

Però si val la pena venir fins aquí, és per desviar-se 11 km al nord-est fins a l'estació alpina de Velika Planina. El viatge fins al cim es fa en dues etapes, primer un impressionant viatge en telefèric (no apte per a persones amb vertigen) i després uns 15 minuts amb un telecadira, tot per 15 € per persona (preus de l'estiu 2017). Una vegada fet el cim veureu un espectacular paisatge de muntanya, amb planes verdes on pasturen vaques i unes 50 cabanes tradicionals de pastors, la majoria són rèpliques, però si voleu visitar-ne una (previ pagament) teniu la cabana de Preskar. Cal destacar també la petita ermita de la Verge de les Neus.

Velika Planina
Si us entra gana fent senderisme per la zona, teniu múltiples restaurants de menjar típic alpí, però nosaltres us recomanem les especialitats (més econòmiques) que preparen en una de les cabanes, la Pastirski stan Gradišekovih. Una polenta amb carn picada acompanyada de llet agria, un tros de formatge i suc de poma us ompliran el pap i us permetrà carregar energia per seguir de ruta.

Radovljica
Radovljica a 48 km de Ljubljana és una altra escapa abans d'arribar a Bled. És un altre bon exemple de poble medieval ben conservat. El nucli es troba a la plaça de Linhartov, amb un munt de casetes gòtiques i renaixentistes, algunes d'elles amb frescs pintats a les façanes. Les voladisses dels pisos superiors, així com les petites finestres i portals de les cases fets de tova verda, una roca volcànica extreta de la propera pedrera de Peračica, són trets característiques d'aquestes façanes.
Casa Vidic
Una de les cases més pintoresques, és la casa Šivec (s. XVI), amb la façana frontal dominada per un fresc de la creació d'Eva. La casa en el número 22 de la plaça (es pot visitar amb entrada de pagament) és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura eslovena del segle XVI. Altres cases d'interès inclouen la casa Koman (núm. 23) amb una pintura barroca de Sant Florià a la façana; la casa de Mali (núm. 24); la casa Vidic (núm. 3), del 1634 amb façana renaixentista i frescs, antigament havia estat l'ajuntament; la casa Lectar (núm. 2), que compta amb un restaurant i un museu de pa de gingebre al soterrani i la casa Magušar amb el seu pati gòtic amb arcades del s. XVI i un taller de ceràmica, així com d'altres edificis amb frescs i decoracions.

Una visita interessant és el Museu de l'Apicultura (3 €) situat a una imponent mansió que domina la plaça, compta amb la col·lecció més gran de panells de ruscs il·lustrats del país. Explica detalladament l'elaboració de la mel, fins i tot podreu veure un rusc amb un munt d'abelles treballant.
Panell de rusc il·lustrat, Museu de l'Apicultura
Des de la plaça podeu accedir a un mirador, on en un dia clar, es poden veure vistes dels Alps eslovens, dominats pel cim de Triglav.

Si us ha entrat gana, us recomanem fer un mos al cafè Vidic (núm. 2 Linhartov Trg.), els pastissos tenen una pinta irresistible!! 😋😋🍰🍯

Si ens desviem 13 km al sud-est de Radovljica, arribarem a Kropa, un petit poble dedicat a la forja del ferro. Amb un passat industrial d'extracció de mineral de ferro i posterior elaboració de claus i elements decoratius. Aquest treball encara és visible en molts elements de les cases, penells, porticons, fanals i altres ornaments en forma de dracs. El poble és petit, amb un carrer del mateix nom en paral·lel al ràpid riu de muntanya Kroparica.
Panell de ferro forjat

Pels interessats en el passat industrial de la vila, podeu anar al Museu de la Forja (Kropa, 10) on es repassa la història de l'extracció i forja del ferro des del s. XIV fins a principis del s. XX. Kropa fabricava centenars de punxons i claus diferents, des de grans claus que aguantaven els pals venecians fins a petites tatxes de les botes de muntanya.

Davant del museu, podeu veure els ferrers en actiu, al taller d'UKO Kropa (Kropa, 7) on venen una gran varietat d'articles de forja, des de làmpades, picaportes, safates... fins a grans elements que no us podreu endur a la maleta.

Aquí trobem un petit restaurant familiar, amb bones especialitats eslovenes tradicionals servides amb molta amabilitat, i a més econòmic. Si teniu gana, feu via al Gostilna Pri Jarmu (Kropa, 2), quasi sortint del poble en direcció sud.

Bled
A pocs kilòmetres de Radovljica, arribarem a una de les destinacions turístiques més conegudes d'Eslovènia, el llac de Bled. No és d'estranyar que l'aristocràcia de principis del s. XX triés aquesta destinació per passar-hi les vacances, amb un llac verd maragda d'aigües alpines, un castell medieval a la punta d'un penya-segat rocós i un petit illot amb una església de postal. A l'estiu s'omple de gom a gom, però la seva visita és imprescindible.

Si hi arribeu en cotxe, l'haureu de deixar en un pàrquing sí o sí... a l'oficina de turisme ens van recomanar el més econòmic i al cantó del llac. Un cop entreu al poble per Ljubljanska cesta, gireu a la dreta per Prešernova cesta i després la segona a l'esquerra trobareu el pàrquing (5 € tot el dia). Val la pena, ja que amb el tiquet podeu marxar i aparcar després sense tornar a pagar, molt útil si voleu fer més excursions per la zona.
Castell de Bled

Començarem l'excursió seguint el camí circular de 6 km que bordeja el llac. Prop dels banys termals ens desviem per un trencall seguint el camí que puja al castell. La fortalesa medieval (majoritàriament del s. XVI) situada a més de 100 m sobre el llac té els trets característics d'un castell, amb les seves torres, muralles, fossat i unes terrasses amb vistes als paisatges de Gorenjska, entre els Alps de Karavanke i els Julians. Compta amb un museu que recull la història de l'indret, des de l'edat de bronze fins a l'actualitat. [+ informació (preus, horaris...)].

La petita illa en forma de llàgrima, visible des de qualsevol lloc compta amb una petita església i un museu. Si voleu visitar-ho (entrades de pagament) podeu arribar a l'illa amb les tradicionals góndoles (pletna) o llogar un patinet d'aigua i fer cames, surten des de diversos punts del llac, el recorregut més curt i barat és des de la riba oest, a partir de 10 € l'hora. Nosaltres hem preferit gaudir de les vistes des del petit turó al cantó d'un càmping (riba oest). Un petit sender (el núm. 6) us porta al Velika Zaka Ojstrica (611 m) des d'on gaudireu d'unes espectaculars vistes de tot el conjunt de Bled.
Vistes de Bled des del Ojstrica
Llevat que tingueu un pressupost abundant, serà difícil trobar un allotjament econòmic a Bled en plena temporada. Per aquest motiu, us recomanem que trieu un lloc més allunyat, o fins i tot, quedar-vos a Ljubljana (a uns 45 min per autopista, E61) i fer una excursió d'un dia des de la capital.

Des de Bled val la pena fer l'excursió de Vintgar Gorje (a 4 km des del llac en direcció a Spodnje Gorje). Llàstima que aquest petit recorregut de 1600 m sigui de pagament (5 €), així i tot el recorregut per passarel·les seguint les gorges del riu Radovna fins a arribar a la cascada de Šum de 16 m. és molt recomanable.
  
Vintgar Gorje

Per completar la visita dels llacs alpins, us aconsellem anar fins al llac de Bohinj (a 26 km de Bled). Menys gent, menys glamurós i segurament un paisatge més natural fan que aquest llac d'aigües cristal·lines no tingui res a envejar a Bled.
És un indret ideal per practicar tot tipus d'activitats, i a l'hivern es transforma en estació alpina. Els amants de l'excursionisme i l'escalada hi trobaran un munt d'opcions, com pujar fins al cim de Vogel (1535 m) o pujar amb el pràctic telefèric (més còmode).
Bohinj

dissabte, 9 de setembre de 2017

Eslovènia: Ljubljana

En aquest petit país, uns 10.000 km quadrats més petit que Catalunya, reuneix una varietat paisatgística de gran riquesa, en pocs kilòmetres passareu de l'Adriàtic a les muntanyes alpines, passant per planes de cultiu, entre elles, les vinyes.
Sovint els turistes fan una petita visita de camí a Croàcia, però val molt la pena dedicar-hi tota una estada, Eslovènia té molt per oferir-vos.

Una de les joies modernistes de
la plaça Prešernov Trg, la casa Hauptman

Ljubljana, amb quasi 300.000 hab. té les proporcions ideals per recórrer-la a peu o en bicicleta, és una de les ciutats europees amb més carrils bici, i una de les capitals més verdes. El seu centre històric, travessat pel riu Ljubljanica, és fàcilment visitable en curts passejos.

Abans de pujar al turó del castell, que el veureu des de qualsevol indret del centre històric, podeu començar el recorregut per la céntrica plaça Prešernov Trg, envoltada d'edificis art nouveau, com el palau Urbanc o la casa Hauptman, en el número 1 de la plaça. En un dels cantons trobareu el gran monument dedicat al gran poeta eslovè, France Prešeren. Des de la plaça veure els 3 ramals del pont triple Tromostovje, que connecta la ciutat "nova" amb l'antiga, una de les obres de l'arquitecte Plečnik, que va farcir la ciutat amb les seves obres. En oposició al pont, teniu l'església franciscana de l'Anunciació, del segle XVII. Des del cantó nord de la plaça, surt el carrer Miklošičeva cesta, amb un munt d'edificis modernistes, com el Banc de Crèdit Popular (núm. 4), l'edifici del número 8 d'Ivan Vurnik amb els seus plafons de color vermell, groc i blau pintats per la seva dona, Helena, als anys 20, o el Gran Hotel Union, del 1905. Per cert, aquest carrer us portarà a l'estació d'autobusos i tren, i en el seu recorregut veureu les principals companyies de lloguer de cotxes.

Un passeig per les ribes del riu Ljubljanica us donarà una bona visió d'aquesta bonica ciutat, veureu el pont dels dracs Zmajski most, tot un símbol de la ciutat; el Mesarski most, on podreu complir amb la tradició turística de deixar un cadenat, símbol de la parella... o el Čevljarski most, antic pont dels sabaters, on vivien i treballaven 16 sabaters.
Panoràmica de la ciutat antiga i el castell amb el riu Ljubljanica
El casc més antic de la ciutat, l'Staro Mesto, ocupa una petita franja entre el riu i el turó del castell, sent la plaça Stari Trg (plaça vella) el seu eix principal. Aquí hi tenim l'ajuntament, construït a finals del segle XV i reconstruït el 1718, on destaca el seu pati interior d'estil gòtic. Davant, la monumental font Robba, del 1751, els tres titans amb càntirs d'on surt aigua representen els tres rius de la regió de Carniola, el Sava, Krka i el Ljubljanica.

Cases medievals de Gornji Trg
Al nord de l'ajuntament hi destaquen les torres de la Catedral de Sant Nicolau. Al cantó trobareu el popular mercat a l'aire lliure, a Vodnikov Trg, on podreu comprar tot tipus de productes. Si fa mal temps, podeu completar la visita entrant al mercat cobert i a la llotja. Seguiu per Stari Trg per admirar les façanes del s. XIX en estil medieval arribant fins a la plaça de Gornji Trg, on teniu 5 cases medievals més, entre els números 7 i 15, amb estrets passatges laterals on es tirava la brossa perquè l'aigua l'arrossegués fins al riu.
Des d'aquesta part antiga teniu els diversos camins per arribar al castell. L'opció més còmoda és arribar amb el funicular (4 €, hi ha entrades combinades amb la visita al castell) però hi ha moltes cues. Així doncs, preferim fer cames i pujar pel sender d'Študentovska ulica, des de la plaça de Vodnikov Trg. Val la pena l'esforç per veure les bones vistes de la ciutat, l'entrada al recinte del castell és gratuïta, però si voleu entrar al museu d'història eslovena i pujar a la torre, haureu de pagar 10 €, inclou el bitllet del funicular.
Recinte del castell de Ljubljana
Web del castell de Ljubljana > entrades (us deixem l'enllaç en italià, també teniu la info en alemany, anglès i eslovè).
Si no voleu pagar, podreu recórrer part de les muralles i torres i visitar la capella de Sant Jordi, una de les parts més antigues del castell (1489) amb frescs dels escuts dels ducs de Carniola.

Sortint del centre històric, Ljubljana reuneix una bona col·lecció de museus molt a prop de la plaça Republike Trg, com el Museu Nacional d'Eslovènia, la Galeria Nacional o el Museu d'Art Modern de Ljubljana, tots ells gratuïts el primer diumenge de mes. No us podem explicar res d'ells perquè no hi hem entrat, hem preferit descobrir la ciutat passejant pels seus carrers. Qui busqui altres propostes culturals, pot fer el recorregut de les restes romanes, algunes d'elles de pagament tot i que es poden veure des de fora del recinte. Les antigues muralles romanes les podreu apreciar des del carrer Mirje.
Si disposeu de temps, val la pena visitar el pulmó verd del Parc Tivoli de 510 ha. on si fa bon dia hi podreu fer el pícnic i si aneu amb nens visitar el zoo.
Un dels edificis de
Metelkova Mesto
Pels amants de l'arquitectura, una de les altres obres mestres de Plečnik és la Biblioteca Nacional i Universitària, amb una impressionant escalinata amb columnes de marbre negre. La visita a la sala de lectura es pot fer en grup i amb reserva prèvia. A Karunova ulica, 4-6, podreu visitar la casa on va viure i treballar l'arquitecte més famós de la ciutat.
Per una proposta més contracultural aneu al recinte de Metelkova Mesto, la versió eslovena del Christiania de Copenhague. Aquí teniu una dotzena de galeries, bars i clubs LGTBI. Pareu atenció a l'ornamentació del recinte, no té cap desperdici.

Al cantó del recinte teniu l'alberg de Celica, una antiga presó reconvertida en allotjament on podreu dormir a una de les seves cel·les redissenyades per diversos artistes. Teniu habitacions privades i dormitoris compartits, aquest ha estat l'allotjament que hem triat per quedar-nos. Dues nits en una cel·la privada amb bany compartit i amb l'esmorzar inclòs (bufet lliure) més taxes turístiques ens ha sortit per 124 €, amb una oferta a través del web de Booking.
Hostel Celica, foto de Booking.com
On omplir el pap

Ja us podeu imaginar que l'oferta gastronòmica de Ljubljana és força extensa, trobareu restaurants amb plats tradicionals eslovens i balcànics i per descomptat, tot tipus de cuina internacional. Aquí la nostra proposta:
Peix fregit al Ribca

Ribca: Situat sota el mercat cobert la seva especialitat és el peix i el marisc. Tot i la seva situació, té vistes al pont triple i a la plaça Prešernov Trg, no és gens car i la qualitat i servei són molt bons. Una amanida força completa i una plata de peix fregit per a dues persones ens va sortir per 24,30 €. Molt recomanable.

Gostilnica Pri Škofu: A pocs minuts del centre en direcció sud (Rečna ulica, 8) teniu aquest petit restaurant amb un menú de dia molt econòmic, per 8 € dos plats i postres. A la carta, ja és més car, però té especialitats de la cuina eslovena.

Cat Caffe: Pels amants dels gats, com en el nostre cas, teniu aquesta cafeteria on podreu gaudir i jugar amb els seus inquilins, 7 gats adorables!! Vam gaudir molt de la companyia del gat Marko, el més juganer del local. Per cert, un cafè frappé i un batut de xocolata a 3 € cadascú. Podreu estar tota l'estona que vulgueu, només caldrà seguir les normes del local.
Marko, un dels gats
del Cat Caffe

La riba esquerra del riu Ljubljanica disposa d'un munt de locals i bars per a tots els pressupostos, molt concorreguts i animats i amb bones vistes del castell i del barri antic. Ja sigui per prendre una cervesa típica, una copa de vi o sopar a la fresca, serà un bon pla.

En el carrer de vianants de Trubarjeva cesta, teniu diverses possibilitats de restaurants i bars, molt concorreguts i amb tot tipus de cuina, d'eslovena a asiàtica. La majoria tenen terrassa al carrer.

Per a més informació de Ljubljanavisitljubljana.com

Pont dels dracs, Zmajski most

dilluns, 14 d’agost de 2017

Illes gregues: Ios

Per a molts, Ios serà lloc de peregrinació d'oci i música disco a peu de platja, comparable a l'altra típica destinació de festa de les Cíclades, Mikonos.
Però, si hi aneu fora de temporada com vam fer nosaltres, quan les riades de joves italians ja han abandonat l'illa, us trobareu un dels indrets més emblemàtics de l'Egeu.
Ios (Hóra)
Culturalment, Ios està associada al gran poeta èpic, Homer ja  que en aquesta illa va néixer i morir la seva mare, Klimeni. L'autor de l'Odissea està suposadament enterrat allà, a la regió de Plakotos en un turonet amb vistes al mar.
Els prospectes turístics també diuen que l'illa compta amb 365 esglésies, així que si sou ortodoxes hi podeu anar a resar a una per cada dia de l'any...
Arribar des de Santorini és molt fàcil, teniu múltiples ferris que cobreixen la ruta entre les dues illes, entre 45 minuts o una hora, depenent del ferri. Tenint en compte la poca durada del trajecte, el seu preu no és barat, entre 30 i 40 € per persona i viatge. Tingueu en compte també que els horaris no acostumen a ser molt estrictes, com que els ferris cobreixen rutes entre diferents illes o amb el port del Pireu (Atenes), sovint pateixen retards.
A la pàgina oficial de turisme de Grècia, a la descripció de cada illa teniu els horaris dels diferents transbordadors que us hi porten amb enllaços directes per reservar els bitllets.

Així doncs, com que la nostra arribada va ser per mar, arribem al port d'Ormos, petit poble de costa on teniu la platja de Yialos. Donada la seva proximitat a la capital d'Ios, Hóra, i que no està a l'epicentre del bullici nocturn, val la pena buscar l'allotjament en aquesta zona. Nosaltres vam trobar un lloc molt recomanable, la Pensió Galini. A pocs minuts de la platja de Yialos, aquest allotjament familiar inclou en el preu el trasllat en cotxe del port a la pensió, molt útil si com nosaltres hi arribeu de nit. Tracte molt amable, habitacions correctes i un exuberant jardí-terrassa on prendre l'esmorzar o descansar al vespre fan d'aquest lloc un allotjament 100% recomanable.

Per moure's per l'illa, us recomanem llogar una moto, al port d'Ormos teniu diverses companyies de llogues de vehicles. Nosaltres vam llogar una moto al Jacob's, al mateix port, el lloguer d'una moto per 24 h ens va costar 15 €.

De ruta per l'illa

Des del port d'Ormos val la pena fer la petita caminada fins a l'església d'Agia Irini construïda els s. XVII, d'un blanc enlluernador ens dona la benvinguda a l'illa. Des d'allà, podreu apropar-vos a la platja de Valmas.

Si us heu quedat amb ganes de veure més postes de sol, podeu anar fins al Pathos Sunset Lounge, tot un complex amb piscines des d'on podreu prendre una copa tot observant com es pon el sol amb l'acompanyament de música clàssica.


L'entrada és de pagament, així que si només voleu veure la posta de sol, sempre us podeu quedar al pàrquing. Des d'allà us assegurem que es veu i s'escolta la música perfectament, això sí, no estareu en remull... No vam ser els únics turistes que vam gaudir de l'espectacle per la patilla.
Per anar-hi, ho podeu fer a peu, des de la platja de Yialos no trigareu ni una hora, i pel camí vas descobrint altres platges on poder anar.

Skarkos
Hóra, la capital de l'illa, és una bonica població amb l'arquitectura típica de les cíclades. Construïda entre turons, hi destaquen els seus carrerons estrets amb les particulars cases blanques, entre esglésies de cúpules blaves i molins. Val la pena cansar-se fent la ruta de les tres ermites que coronen un dels turons, des d'allà les vistes de la ciutat i del port són magnífiques. Una altra opció és pujar al muntijol on es situen els molins per tenir bones vistes d'Hóra.

Skarkos, al cantó del poble d'Hóra, és un jaciment de l'Edat de Bronze datat entre el 2700-2400 aC, construït en terrasses seguint el desnivell del turó a la zona més fèrtil de l'illa. Aquesta serà una de les visites culturals imprescindible pels amants de l'arqueologia. Seguint la ruta arqueològica, valdrà la pena arribar fins a la suposada tomba d'Homer, molt a prop de la platja de Plakoto sobre un turó amb bones vistes. Per tancar la visita de llocs històrics, seguint per la costa nord de l'illa, podreu arribar fins al Palaiokastro, les ruïnes d'un antic castell bizantí del segle XVI. També hi ha una petita ermita des d'on tindreu magnífiques vistes la mar Egeu i amb bona visibilitat, podreu albirar les illes d'Iraklia i Naxos.
Tomba d'Homer
Ruïnes del Palaiokastro














Mylopotas
Ios compta amb algunes de les platges més maques de les illes gregues, i al setembre, no les vam veure plenes de gom a gom. Val a dir, que a diferència de les platges de Santorini, les d'Ios són de sorra daurada. Mylopotas és una de les més properes a la capital, el mateix bus que surt del port d'Ormos passa per Hóra i acaba el seu recorregut a la platja. Durant la temporada alta ja us podeu imaginar que estarà plena a petar, aquí hi ha una bona densitat de xiringuitos que fins i tot posen llits a peu de platja. Així doncs, si preferiu relaxar-vos a la platja i no us mola la música house, millor que trieu altres platges més tranquil·les! Ara bé, la platja és espectacular i l'oferta d'oci i esports d'aigua és inacabable.
Tzamaria i Koumbara són dues petites platges molt a prop d'Ormos, la primera és a 10 minuts a peu des de la platja de Yialos, no compta amb serveis i és molt apropiada per practicar l'snorkel. A Koumbara, segons les guies, es pot practicar el nudisme. Heu de tenir en compte que el nudisme a Grècia no està acceptat, però en aquesta platja està més o menys permès. Des d'aquí també teniu una bona alternativa per veure la posta de sol si no voleu arribar fins al Pathos.
Si heu fet la ruta a la tomba d'Homer i al Palaiokastro, us podreu acostar a la platja d'Agia Theodoti al nord de l'illa, rep aquest nom per la petita església que hi ha sobre un turó a prop de la costa. Disposa de lloguer de gandules i possibilitat de practicar esports d'aigua.
Agia Theodoti
Manganari, a 23 km al sud-est d'Hóra compateix amb bellesa amb Mylopotas. Aquí us podreu relaxar i gaudir del sol sense el bullici d'aquesta última. L'aigua d'un blau intens va ser el lloc ideal per gravar-hi escenes de la pel·lícula "Le grand bleu", no és d'estranyar gràcies a les seves aigües cristal·lines. Tris Klisies, en la mateixa carretera que va a Manganari i situada més a l'est és una bonica platja ideal per aïllar-vos.
Manganari
Aquestes són algunes de les que vam visitar, però l'illa compta amb d'altres més remotes i pràcticament aïllades, quasi accessibles només en vaixell. Ja ho sabeu, com més us allunyeu d'Hóra i del seu ambient de festa, més possibilitats de trobar-vos amb platges tranquil·les ideals per desconnectar del món.

On omplir el pap?

Hóra i Ormos concentren l'oferta gastronòmica on tindreu un munt de possibilitats a diferents pressupostos. Aquí us deixem alguns dels llocs que vam tastar:

The Nest: En ple centre d'Hóra, és un agradable restaurant familiar de cuina tradicional grega. Bons preus i bones racions, ideal per tastar els dolmades (farcellets de fulles de vinya farcits d'arròs), els tomato keftedes i altres mezhedes. No té terrassa, però a l'interior del local vam menjar molt a gust.
Especialitats gregues

The Octopus Tree: En un dels laterals del port d'Ormos teniu aquest petit restaurant amb tauletes al passeig, de fet, creiem recordar que no disposava de taules a l'interior... Entenem que el nom del local ve donat pels pops penjats al pi que dona ombra a les taules. Pròxim al mar, ja us podreu imaginar l'oferta del local, bons peixos i magnífic pop a la brasa entre altres especialitats gregues, com els kolokithokeftes, croquetes de carbassó.

Taverna Koukos: Molt propera a la platja d'Agia Theodoti, aquesta taverna familiar també disposa d'habitacions. Racions amb bona qualitat preu, disposa d'una terrassa amb vistes a la costa. Ideal per prendre un bon àpat després d'un dia de platja.

Corali Restaurant: Situat entre la platja de Yialos i el port d'Ormos, aquest hotel i restaurant compta amb una bona selecció de pizzes fetes en forn de llenya i una agradable terrassa on sopar i/o prendre una copa després d'un dia de ruta per l'illa.

Com heu vist, no us hem explicat cap opció d'oci nocturn, però ja us podeu imaginar que la marxa està garantida, vista l'oferta de locals i discos.

Per a més informació de l'illa: http://ios.gr/english/tourist-guide/
Hóra, des del turonet dels molins

dijous, 10 d’agost de 2017

Illes gregues: Santorini

Qui no ha sentit mai a parlar de les Illes Cíclades a Grècia? Un dels arxipèlags més visitats del mar Egeu, essent Santorini, Mikonos, Naxos, Paros o Ios les més concorregudes pels turistes.

Sabem que s'acosten les vacances, però si podeu esperar fins a setembre, tindreu una altra visió de les illes. No us volem enganyar, turistes n'hi haurà, però molts menys que s'hi aneu en plena temporada alta.

Santorini (Fira)
Nosaltres hem escollit dues illes d'aquest arxipèlag: Santorini i Ios. Heu de tenir en compte que Santorini és un dels punts claus dels milers de creuers que fan el mediterrani oriental, per tant sempre trobareu riades de turistes, sobretot a Fira i Oia.

Allò que fa de Santorini un lloc de peregrinació per a milers de turistes són les seves espectaculars vistes a la caldera de l'antic volcà. De fet, l'illa era de formes arrodonides en l'antiguitat, però una enorme explosió volcànica l'any 1628 aC va enfonsar i col·lapsar bona part de l'illa i quasi acaba amb la civilització minoica de Creta...

Si hi arribeu en vaixell veure l'imponent penya-segat com es desferma sobre el mar amb les cases blanques de Fira (la capital), Imerovigli, Firostefani o Oia que literalment cauen sobre la caldera.

De fet, una de les atraccions turístiques de Fira és pujar (o baixar) en burro fins al port. Us aconsellem que deixeu els burros que descansin, ja tenen prou feina portant a creueristes amb sobrepès... La manera més còmoda és baixar a peu, més de 600 escales entre riades de burros carregats de turistes i sortejant els pixums i excrements dels pobres animals... un consell, quasi que aquell dia no us poseu xancles... I per pujar, agafeu el telefèric, no és barat (ens va costar 5 € per persona i trajecte), però en plena canícula ho agraireu! I a més, ajudareu a combatre l'explotació animal.

Una altra activitat que podeu fer, amb gorra, litres d'aigua i molta crema solar és anar caminant  pel "camí de ronda" des de Fira fins a Imerovigli, passant per Firostefani. La caminada passa entre restaurants, hotels i apartaments que compateixen per tenir les millors vistes de la caldera, llàstima que en algunes zones no es pugui baixar pels antics carrers, ara entrades als establiments turístics. De fet, si us quedeu amb més ganes, podeu allargar la ruta fins a Oia (unes 4 hores de camí...), val a dir que hem vist turistes fent-la...

Mobilitat per l'illa

Des de l'estació d'autobusos de Fira teniu una pràctica, encara que una mica anàrquica, xarxa d'autobusos que us portaran a tots els indrets de l'illa. Amb un preu mitjà d'uns 2 € per trajecte i una cobertura horària força extensa podreu anar fins a Oia, les platges de Perissa o al port per agafar un ferri... Ara bé, tingueu en compte que potser anireu com sardines dempeus, tota una experiència per les carreteres amb corbes de Santorini...

+ informació d'horaris, preus i rutes

Atenció si voleu anar a veure les abarrotades postes de sol a Oia, segurament us tocarà anar drets si no sou els primers a la cua del bus. I sobretot, estigueu atents als crits dels conductors anunciant els trajectes... sembla més un mercat que una estació d'autobusos, ja us hem dit que era anàrquica, no?
La posta de sol des d'Oia

L'altra opció seria llogar una moto o un cotxe (opció menys pràctica veient com condueixen autòctons i turistes per l'illa). Teniu milers de companyies que lloguen vehicles, remeneu i negocieu per trobar el preu i opcions que més us convinguin. Totes les opcions són possibles, lloguers per dies, migdia, hores...

Rutes per l'illa

1. A la descoberta dels pobles de l'illa: Fira i Oia, en menor mesura, concentren el pol turístic de l'illa, almenys pel que fa al turisme més de poble-ciutat. Fira, en ser la capital concentra el nombre més gran d'establiments turístics i serveis, i també la major part dels museus de l'illa. Us recomanem voltar pels seus carrers empedrats observant l'arquitectura típica de les cíclades: casetes blanques amb portes i finestres blaves, el mateix color per a les cúpules de les esglésies i unes vistes espectaculars a la caldera.
Oia
Oia té el valor afegit del seu enclavament pintoresc en un extrem de l'illa i unes postes de sol de les millors, i més fotogèniques, del món. A més a més, com que no està tan massificat (excepte en els moments del capvespre) es pot contemplar millor l'estil de l'illa. Des d'Oia val la pena baixar al seu petit port, Ammoudi on a les seves tavernes podreu degustar bons peixos a la planxa i observar com els pops s'assequen al sol.
Pyrgos




Pyrgos, un petit poble al centre de l'illa i antiga capital de Santorini, ens ha sorprès gratament. Sobre un turó i al voltant d'un castell venecià ens trobem amb un laberint de carrers estrets, cases blanques i un munt d'esglésies amb les seves cúpules blaves. Diuen les guies que hi ha més esglésies que cases, no les hem comptat, però el lloc sigui com sigui mereix una visita per descobrir l'arquitectura típica de l'illa. Al mateix poble podreu visitar les bodegues Santo Wines, on degustar el vi tradicional de l'illa i conèixer el seu particular cultiu.
Vourvoulos, un altre poble d'interior no té l'encant de Pyrgos, però aquí serà difícil que hi trobeu turistes i serà el lloc ideal per descobrir la Santorini més autèntica. De fet, a l'església d'Agios Efrem vam poder veure com estaven organitzant una festa, mentre uns decoraven l'església altres preparaven l'àpat entre somriures i mirades encuriosides preguntant-se que fèiem en aquest punt de l'illa...
Finikia, molt a prop d'Oia tanca la nostra llista de pobles pintorescs. Tot i la proximitat a Oia, és tot un recés de pau i tranquil·litat. Cases excavades a la roca, carrers estrets que giragonsen, patis plens de flors... tot un oasi.


Ruïnes Akrotiri
2. Cultura i platges: Una proposta molt interessant és visitar el jaciment arqueològic d'Akrotiri, on podreu veure ruïnes de l'antiga capital de Santorini, que igual que a Pompeia, van quedar cobertes per la lava d'erupcions volcàniques, cosa que ha permès trobar-les en un bon estat de conservació i que us permetrà conèixer l'estil de vida de la civilització minoica. Amb un petit suplement de l'entrada, podreu visitar el Museu Prehistòric a Fira on hi ha les principals troballes i alguns dels frescs de les cases.
Els que tingueu un carnet d'estudiant i sigueu de la UE esteu d'enhorabona, heu de saber que entrareu gratuïtament a tots els museus i jaciments arqueològics de Grècia. Així doncs no us oblideu el carnet, o feu-vos l'ISIC.

I després de la visita cultural us vindrà de gust un bon bany, molt a prop, hi podeu anar a peu, teniu unes de les platges més pintoresques de l'illa, la Platja Vermella i la Platja Blanca. El nom de les dues platges ve donat pel color de les formacions rocoses d'origen volcànic. De sorra negra i còdols blancs i grisos, l'accés a les platges es fa a peu o en barca i si no sou de torrar-vos al sol, podeu anar caminant pel sender senyalitzat que us portarà fins al far d'Akrotiri.
Sender de les platges d'Akrotiri
Perissa i Kamari són sens dubte les platges de sorra negra més populars i concorregudes de l'illa, ambdues només les separa un abrupte penya-segat de pedra calcària del cap Mesa Vouno.
Perissa i el cap de Mesa Vouno
3. Gastronomia: Aquí us deixem la nostra selecció de llocs on omplir el pap, ja us podeu imaginar que l'oferta gastronòmica és molt àmplia i variada.

Plats tradicionals grecs
Mama's House: Molt a prop de l'estació d'autobusos de Fira és una popular taverna grega amb una popular terrassa i plats copiosos. Bona qualitat-preu i àmplia selecció de mezhedes, les tapes gregues.

Nikola's: En ple centre de Fira farà les delícies dels amants de la cuina grega. Popular taverna plena de gom a gom, segurament haureu de fer cua, però valdrà la pena! Racions abundants i tracte familiar i molt amable.

Kantouni Cafe: A la plaça central de Pyrgos disposa d'una concorreguda terrassa amb molt d'encant. Bona qualitat-preu, aquí vam tastar el plat típic de Santorini, la fava, puré semblant a l'hummus però fet amb pèsols.

Melitini: Un restaurant molt bucòlic a Oia amb bones racions de mezhedes, com la tzatziki o els tomato keftedes, croquetes de tomàquet. Disposa d'una terrassa amb vistes, així que si voleu sopar allà, convé reservar.

Fava
Sphinx: Ja us diem que no és barat, però aquest restaurant d'Oia serà el lloc ideal per a un sopar romàntic a la seva terrassa amb encant. Plats tradicionals grecs cuinats amb molta cura. També hi podeu anar per fer una copa de vi després de veure la posta de sol, segur que hi passareu una nit fantàstica.

Krinaki: Al petit poble de Finikia és un restaurant molt agradable amb una terrassa amb vistes. Cuina popular grega, aquí podreu tastar la fava, el pop a la brasa i degustar el formatge kefalotiri, entre d'altres mezhedes.





Per cert, haureu notat que no us hem recomanat cap allotjament a Santorini, això és així perquè vam tenir una mala experiència!! L'oferta d'allotjaments turístics és prou àmplia per evitar caure en les estafes de l'Hotel Lignos (on havíem reservat, però on no vam dormir) i el New Haroula (on ens van donar una habitació pèssima i vam patir el tracte més maleducat que es pot tenir en el sector turístic, gràcies a una recepcionista incompetent i borde). Tant a Booking com a TripAdvisor tenim la crítica que vam fer dels establiments, ambdós del mateix propietari.

Per acabar el capítol de Santorini us volem presentar la nostra amiga grega, la Christina, que ens va ajudar molt per solucionar el problema amb l'hotel New Haroula (a saber que li diria en grec per baixar els fums a la recepcionista), acompanyar i recomanar molts dels llocs que us hem descrit en aquesta entrada. A més a més, ens presenta els tomato keftedes d'una manera molt sensual, la millor ambaixadora que pot tenir Grècia.