divendres, 14 de setembre del 2018

Egipte: Creuer pel Nil, de Luxor a Assuan (I)

Arribant a Luxor
Poc més d'una hora es triga d'El Caire a Luxor en avió, on comencen la majoria de creuers pel Nil. Si teniu la sort d'asseure-us al cantó d'una finestra i voleu de dia, podreu veure com el Nil segueix el seu curs creuant Egipte, fixeu-vos que tret de les ribes, la resta del terreny és àrid i desèrtic.

Aquí ens espera el nostre creuer, el vaixell Nile Premium (*****). Tot i ser temporada alta, no hi ha tants creuers com en temps passats. Els atacs terroristes van fer minvar les visites turístiques, i a poc a poc torna a remuntar. Per cert, no us estranyeu si per arribar al vaixell, heu de travessar per altres. Normalment, entre 4 i 5 vaixells amarren junts en paral·lel, fet que s'hagi de passar per les recepcions dels altres creuers. Ho sabem, segur que us agradarà tafanejar i comprovar si el vaixell que heu triat és de tanta categoria com altres...

Recorregut en calessa per Luxor
A la ciutat de Luxor només hi estarem una tarda, l'endemà tindrem una sessió maratoniana per veure un munt de temples de l'antiga Tebes, així doncs, agafem una excursió que ens ofereixen, una ruta en calessa pel centre de la ciutat. La ciutat, igual de desordenada que El Caire, té poc per veure però el recorregut passa per un soc (mercat) molt estret, i sí, els cavalls passen pel mig de les parades, fent que l'experiència sigui un xic esperpèntica, entre peces de roba, teles, roba interior, articles per a la llar...

Al final del recorregut ens porten a una teteria on ens ofereixen un te de menta i un narguil, la pipa d'aigua per fumar tabac aromàtic amb algun sabor. Una bona manera de passar la vetllada i conèixer els companys del viatge. En tornar al vaixell, veiem les restes del temple de Luxor il·luminades, al costat del Nil, una imatge esplèndida abans d'anar a dormir.

Una altra cosa que no us hem comentat, durant el creuer prepareu-vos per matinar, la majoria de visites comencen ben aviat! Tot just despertar el dia ens porten a visitar uns dels temples més importants de l'antic Egipte, els de Karnak. Aquest recinte conté un munt de santuaris, pilars, obeliscs... dedicats als faraons de la ciutat de Tebes, antiga capital d'Egipte.
La visita comença observant una maqueta que reprodueix com hauria estat el recinte, de 2 kilòmetres quadrats.
Espectacular entrada a Karnak amb una avinguda amb esfinxs
Durant 1500 anys els temples de Karnak van ser reformats, demolits, tornats a construir i ampliats, fou el lloc de culte més important d'Egipte durant l'Imperi Nou. El seu nom en egipci Ipet-Sut, el més estimat de tots els llocs, dona compte de la seva importància. Karnak que en àrab seria assentament fortificat, li treu importància al recinte.
La gran sala hipòstila

La part més destacada és l'extraordinari Temple d'Amon. L'entrada, entre dos pilons gegants, està precedida per una avinguda d'esfinxs, amb cap de cabra, símbols del déu Amon. S'arriba a un gran pati porticat on es troba, a l'esquerra, un templet del faraó Seti II. Al centre tenim dues files de 5 columnes, només una d'elles conserva la seva alçada original de 21 m amb un capitell amb forma de papir, és tot el que queda, a banda d'un petit altar al centre, de la columnata de Taharqa (faraó nubi de la 25a dinastia). A la dreta, el temple de Ramsés III, de planta clàssica amb pati, columnes i una sala hipòstila de 8 columnes i capelles per a les barques del faraó.
Detall del sostre de la gran sala
hipòstila amb els jeroglífics pintats
Després de la segona pilona i passant per tres grans estàtues de Ramsés II, hi destaca la gran sala hipòstila de 134  columnes amb forma de papir, totes elles amb jeroglífics i algunes encara tenen restes de pintura, totes elles estarien pintades i aguantarien un sostre. Val la pena passejar entre el bosc de columnes i fixar-se amb els detalls d'aquesta magnífica sala.

Obelisc de Hatshepsut
Entre els pilons tercer i quart hi ha un estret pati creat per Tuthmosis I on antigament hi havia quatre obeliscs, només en queda un de 22 m erigit per a aquest faraó. Passat el quart piló una altra sala hipòstila de 14 columnes. Més endavant, l'impressionant obelisc de Hatshepsut de 30 m d'alçada (el més alt d'Egipte) en honor a Amon. Hi ha un altre obelisc de la mateixa reina a la dreta, trencat per la part superior.
Després hi ha una sèrie d'estances, amb patis menors, i el santuari, al qual només tenien accés el faraó i els sacerdots.

A la dreta del temple trobem el llac sagrat, on segons Heròdot, els sacerdots d'Amon es banyaven dos cops cada dia i cada nit per purificar-se. Al costat és on hi ha el segon obelisc caigut de Hatshepsut i un escarabat gegant dedicat per Amenhotep III a Khepri, una representació del Déu sol.
L'escarabat Khepri
L'entrada a aquest fabulós conjunt us costarà 120 lliures egípcies, molt bé de preu tenint en compte la riquesa extraordinària del conjunt.

       
                                    

Algunes imatges més de Karnak
Una gran avinguda amb esfinxs d'uns 3 kilòmetres separava el temple de Karnak amb el de Luxor, hi ha un projecte per restaurar aquesta avinguda i tornar a unir els temples com a l'antiguitat.

Temple de Luxor
El temple de Luxor (entrada per 100 lliures egípcies) va ser construït majoritàriament pels faraons Amenhotep III i Ramsés II,  fou dedicat a la tríada tebana dels déus: Amon-Mut-Khonsu i durant l'Imperi Nou fou seu d'un festival religiós dedicat a Amon, el festival d'Opet.
Com en altres temples, Luxor va ser remodelat i ampliat per altres faraons, fins i tot Alexandre Magne en va deixar la seva petjada afegint una de les capelles. Sota el domini dels romans construïren un fort militar i usaren el temple per venerar l'emperador. Ja en l'època islàmica, s'afegí la mesquita d'Abu al-Haggag (s. XIV) en un dels patis interiors.

Gran pati de Ramsés II
El primer piló de 24 m d'alçada fou aixecat per Ramsés II decorat amb les seves proeses militars. Només es conserven 3 estàtues colossals del faraó (dues assegudes i una dempeus) de les 6 que hi havia. Dels 2 obeliscs de granit rosa només en queda un, l'altre es va regalar a França i ara llueix a la Place de la Concorde (us ho explicàvem a l'entrada d'El Caire).

El primer gran pati de Ramsés II està envoltat amb una doble fila de columnes amb els capitells en forma de capoll de lotus i els murs decorats amb les ofrenes que feia als Déus i les victòries en batalles militars. En un dels cantons hi ha el santuari de la triple barca, construït per Hatshepsut i usurpat pel seu fillastre Tuthmosis III fou dedicat a la triada de Tebes (Amon, Mut i Khonsu).
Pati solar d'Amenhotep III
Després del pati, la columnata d'Amenhotep III, que feia d'entrada monumental al temple d'Amon d'Opet. Els murs foren decorats sota el regnat de Tutankamon, representant amb tot detall la festivitat d'Opet. Tot seguit el pati solar d'Amenhotep III, que en l'antiguitat tenia dobles files de columnes en forma de mants de papirs en tres dels seus costats. Passat el pati, una sala hipòstila amb 4 files de 8 columnes, era la primera sala del temple original d'Opet.

Les ofrenes del faraó
L'estança central que trobem a continuació era el santuari dedicat al culte d'Amon, als costats les capelles dedicades a Mut i Khonsu. L'avantcambra amb 4 columnes és on es presentaven les ofrenes al Déu. Darrere, el santuari de la barca d'Amon, reconstruït per Alexandre Magne amb relleus que el representen com un faraó egipci. L'última sala era el santuari d'Amenhotep III.
Avinguda d'esfinxs que unia els
temples de Karnak i Luxor
La Vall dels Reis, una immensa necròpolis amb més de 60 tombes i qui sap quantes encara quedaran per descobrir, acull les sepultures dels faraons de l'Imperi Nou. Aquest estil de construcció, esculpides a la roca, feia més complicat els saquejos. Si us fixeu amb el paisatge de la vall, no sembla que hi hagi monuments funeraris.
Panoràmica de la Vall dels Reis
L'entrada per 160 lliures egípcies (preus de finals del 2017) dona dret a visitar 3 tombes, cal tenir en compte que algunes tenen una entrada a part (com la cèlebre tomba de Tutankamon). Durant l'estiu convindrà visitar el recinte a primera hora o a l'última de la tarda, ja que la calor pot ser asfixiant, i no hi ha quasi ombres. Fins i tot, en ple hivern vam passar calor...

Cada tomba està identificada amb les sigles KV (King's Valley) i la numeració segons l'ordre en què van ser trobades. Algunes estan tancades per restauració, com la de Ramsés II, que va patir greus inundacions.

A continuació us detallem les tres tombes que vam visitar:

Tomba de Ramsés IX (KV6) una de les més visites de la vall, té un llarg passadís que descendeix fins a l'avantcambra decorada amb animals, serps i dimonis del Llibre dels morts. Després un petit corredor condueix a la cambra mortuòria amb les parets pintades amb el Llibre d'Amduat, el Llibre de les cavernes, el Llibre de la terra i el Llibre dels cels que decora el sostre. A la tomba es descobriren estàtues de fusta del faraó que es van traslladar al Museu Britànic el segle XIX. L'estat de totes les pintures està ben conservat.
Pintures de les tombes reials

Tomba de Merenptah (KV8) el 13è fill de Ramsés II que va heretar el regnat. El seu pare, Ramsés II va ser tan longeu que els dotze primers fills van morir abans d'arribar al tron i Merenptah hi va arribar pels pèls, a l'edat de 60 anys. La segona més gran de la vall està oberta des de l'Antiguitat, grecs i cristians coptes hi van deixar les seves marques. La tomba té forma de túnel i com que està en una part baixa de la vall ha sofert continues inundacions del Nil, que n'ha danyat les parets. Així i tot, les pintures del sostre estan ben conservades. Els Llibres dels morts, de les portes i d'Amduat decoren les parets. Encara que gran part de les decoracions de la cambra fúnebre estan esmorteïdes, segueix sent un recinte impressionant, amb un sòl enfonsat i fornícules de maó a les parets frontals i posteriors. Dels quatre sarcòfags que contenien la mòmia del faraó, només en queda al seu lloc la tapa del segon sarcòfag de granit.
Parets i sostres ricament decorats

Tomba de Ramsés III (KV11) una de les més llargues de la vall, de 125 metres. Té boniques parets amb relleus pintats de colors amb els textos rituals tradicionals i imatges del faraó davant dels Déus. A la cambra del darrere hi ha un túnel interromput, ja que els constructors van xocar amb una altra tomba i la van haver de desviar a l'esquerra. Una part de la tomba no està excavada i estructuralment és feble. El sarcòfag de Ramsés III es troba al Louvre, la tapa al Fitzwilliam Museum de Cambridge... només la mòmia està a Egipte, a la sala de les mòmies reials del Museu Egipci d'El Caire.
La decoració de les cambres mortuòries i de les parets de les tombes contenen fragments de llibres rituals tradicionals

Segurament, un amant de l'egiptologia i/o l'arqueologia s'hi podria quedar una setmana a la zona, per aquest motiu, no són aconsellables els viatges organitzats per aquests tipus de viatges. Les visites acostumen a ser ràpides. Una altra cosa a tenir en compte, no està permès prendre fotografies sense un permís especial (que val un preu elevat) per tant, haureu de ser ràpids i evitar els vigilants si voleu fer fotos, evidentment sense flaix!

El temple de Hatshepsut excavat
a la roca
El temple de Hatshepsut està en una zona d'espectaculars i escarpats penya-segats de calcària que s'eleven gairebé 300 metres per sobre de la plana del desert. El temple està excavat en el penya-segat i és un dels monuments més refinats de l'antic Egipte. Hatshepsut va ser una de les faraones més famoses d'Egipte. Casada amb el seu germanastre, Tuthmosis II, va regnar quan aquest va morir durant 15 anys (1473-1458 aC.), amb el suport dels sacerdots d'Amon es va proclamar faraona. Quan el seu fill, Tuthmosis III va arribar al poder va ordenar esborrar tota petjada de la seva mare (com en un culebrot de migdia on el fill odia profundament a la mare...), la mòmia de la reina mai es va trobar i el seu nom i imatges es van esborrar quasi completament.

Decoració del temple
El temple format per tres terrasses escalonades. La primera columnata està ricament decorada amb relleus que mostren com es van transportar dos obeliscs, encarregats per la faraona, des d'Assuan fins a Tebes. Una gran rampa us condueix fins a les terrasses superiors.
El segon nivell amb un accés per rampa protegit per un lleó, té un pòrtic amb dues files de 22 pilars gravats amb relleus. A la dreta hi ha un pòrtic, que no fou acabat, amb quatre sepulcres. A l'angle entre ambdós, hi ha la capella d'Anubis i tres santuaris ben decorats amb escenes religioses de la reina i de Tuthmosis III. A l'esquerra, hi ha la capella d'Hathor, excavada a la roca amb dues sales hipòstiles; l'una de columnes hathòriques i una altra d'acanalades.

L'última terrassa té 22 columnes amb pilars osiríacs que foren destruïdes per Tuthmosis III. La porta central que dona accés al santuari d'Amon és de granit rosa i està tallada a la paret de pedra.
El santuari del temple té tres sales; una d'aquestes per a la barca sagrada i les altres dues de culte. Al darrere, hi ha estàtues restaurades de la reina, ja que algunes foren destruïdes pel seu fill, En aquestes, Hatshepsut apareix representada en aquestes estàtues simbolitzant Osiris (pilars osiríacs), amb els braços plegats i la falsa barba cerimonial dels faraons.











L'entrada al temple només costa 80 lliures egípcies, una ganga tenint en compte l'extraordinària bellesa del conjunt. A l'antiguitat, el pati tenia un gran jardí, que com els jardins botànics actuals, contenia un munt d'arbres exòtics i plantes aromàtiques.

A la zona també es troben les tombes dels nobles i la Vall de les Reines, però aquestes no es visiten en el nostre viatge organitzat, un altre motiu per tornar-hi i continuar descobrint el passat gloriós d'Egipte.

Completem la visita maratoniana d'avui observant els enormes colossos de Mèmnon, de 18 metres d'alçada. Representen el faraó Amenhotep III, fets amb pedra de quarsita. Són les úniques restes d'un gran temple de 35 ha que hi havia a la zona i que avui en dia, pràcticament ha desaparegut.
Colossos de Mèmnon
El nom de Mèmnon li fou donat pels grecs i correspon a un heroi de la guerra de Troia que era rei d'Etiòpia i va anar a defensar la ciutat. Els grecs donaven a tota la part de les necròpolis de Tebes el nom de Memnonium.

De retorn al vaixell descobrim a l'habitació un dels tòpics d'aquests creuers, les formes d'animals fetes amb les tovalloles, els pijames i altres pertinences dels hostes, en el nostre cas, les meves ulleres.
I que millor per acabar al dia, que relaxar-se a la terrassa superior del vaixell, observant el Nil com flueix, els horts de les ribes, les petites faluques de pescadors i/o de venedors que negocien amb els turistes, llençant els objectes amb habilitat fins a la coberta del vaixell... en definitiva, la vida que el gran riu dona a Egipte.
 

dilluns, 10 de setembre del 2018

Egipte: El Caire

El nostre viatge a Egipte ha estat organitzat, és a dir, no l'hem fet per lliure buscant allotjaments i rutes. Teníem uns quants dies de vacances al Nadal i poc temps per preparar una ruta pel país, incloent-hi El Caire i el creuer pel Nil. Així doncs, tirem d'agència, concretament per B, the travel brand (del grup Barceló Viatges) i el tour operador que gestiona el viatge és Mapa Tours.
Vistes de la megalòpoli d'El Caire des del Ramses Hilton
El paquet de viatge que triem no pot tenir un nom més d'acord amb el destí, Cleòpatra. Un recorregut de 8 dies que inclou 2 dies i mig a la ciutat d'El Caire i tres de ruta pel Nil, 4 nits dormint al creuer. Segons el dia de sortida, nosaltres ho vam fer un divendres, pot ser que es faci al principi o al final els dies a El Caire. I a vegades, la visita a la ciutat es parteix (la més desaconsellable). Això es deu al fet que els creuers (almenys amb aquest tour operador) surten els dilluns, i per tant mana sobre la resta del viatge.

L'allotjament a El Caire va ser a l'hotel Ramses Hilton (*****), tot just al costat del Museu Egipci. Ho vam triar nosaltres, normalment els circuits us ofereixen hotels més econòmics, però al cantó de les piràmides de Gizeh. Tenint en compte les enormes dimensions de la ciutat, allotjar-se a les piràmides us ho desaconsellem, ja que us deixarà poca llibertat per explorar la ciutat mentre tingueu temps lliure. El creuer va ser en el vaixell Nile Premium (*****). Això de les 5* s'ha d'agafar molt entre cometes, no us penseu que anem de milionaris triant luxes... Primer de tot, heu de saber que la categoria cinc estrelles no correspon als paràmetres que trobaríeu a Barcelona. I en segon lloc, ja us diem que hi ha vaixells més luxosos que el Nile Premium...
Sigui com sigui, nosaltres que acostumem a triar allotjaments econòmics, els hem trobat molt satisfactoris. Qui estigui acostumat a l'Hotel Vela (o similar) trobarà en el Ramses Hilton mancances...

I el menjar?, pensareu... doncs sí, tot inclòs i en bufet lliure... quin perill si no us sacieu menjant. Aquí no tenim cap queixa, bon menjar i diversitat de plats, amb receptes de cuina autòctona. Això sí, tingueu en compte que les begudes van a banda, i els preus es calculen a l'europea...

El Caire, sinònim de caos, contaminació, soroll, pols, però també una enciclopèdia d'història des de l'època dels Faraons, l'opulència de l'imperi islàmic, l'arquitectura colonial del s. XIX fins als grans edificis d'inspiració soviètica durant la presidència de Nasser. Més de 9 milions de persones, i més de 20 si compten tota l'àrea metropolitana, amb un parc automobilístic que supera els dos milions, fan que els clàxons siguin la BSO d'aquesta gran urbs.
No us deixeu aclaparar per l'aglomeració, abandoneu els prejudicis del món occidental i gaudiu de la ciutat sense pors. El Caire, sota capes de brutícia, us oferirà una experiència turística inoblidable.

Una bona manera de captar l'essència de la ciutat és recorre-la a peu. Aquí us deixem possibles rutes per anar des del centre neuràlgic de la plaça de Tahrir fins al Caire medieval on podreu perdre-us pel mercat de Khan Al-Khalili. Unes nocions d'àrab no anirien malament, molts carrers no tenen el nom o estan escrits en àrab... en cas contrari, el llenguatge de signes i un bon mapa us portaran a bon port.

Mesquita Omar Makram

Midan Tahrir, plaça de la llibertat, és un bon punt de partida. D'aquí surten 6 grans avingudes i reuneix un bon grapat d'edificis interessants. El Museu Egipci d'estil neoclàssic de color rosa (ja entrarem més tard per explicar-vos què hi podeu trobar); l'hotel Nile Ritz-Carlton de formigó en blanc i blau, fou construït el 1959 en el lloc d'uns antics barracons britànics; al sud de la plaça l'edifici de color blanc és la seu de la Lliga Àrab, centre de reunió de la política de l'Orient Mitjà. L'enorme edifici d'aires soviètics, és el Mogamma on treballen una munió de funcionaris en aquest descomunal immoble governamental. La mesquita d'Omar Makram, encaixonada entre edificis del govern, acull els funerals de grans personalitats. Si travesseu la gran avinguda d'Al Kasr Al Aini i agafeu el carrer Mohammed Mahmoud trobareu el recinte vigilat de la Universitat Americana del Caire, on estudia la flor i nata del país.
Entrada al Soc Bab Al-Luq

Si agafeu el carrer Tahrir en direcció a la plaça de Falaki, trobareu el soc (mercat) de Bab Al-Luq, una bona manera de captar els costums de les ciutats és visitant els seus mercats, i aquí en podreu fer tot un estudi etnològic. Si continueu el carrer Tahrir, fins a la plaça Al-Gomhuriyya podreu veure el palau Abdeen, del s. XIX en estil dels palaus europeus, fou la residència reial fins a la seva abolició el 1952, després es convertí en el palau presidencial. Es pot visitar una part de l'edifici, nosaltres no hi hem entrat.
Cafè Riche

Els carrers de Talaat Harb i Kasr Al Nile són els eixos que s'endinsen al centre comercial de la ciutat. Tot el barri d'aire més europeu, amb edificis dels segles XIX i principis del XX està plagat de botigues. Algun d'aquests edificis que us recordaran el passat colonial, és el de l'Assicurazioni Generali a la cantonada de Kasr Al Nile amb Sharia Sherifeen, d'estil eclèctic i neoislàmic. L'agradable Cafè Riche (Talaat Harb, 17) amb el seu passat bohemi, era el punt de trobada d'intel·lectuals i escriptors. Les parets del local estan plenes de retrats de personalitats cairotes.

Si continuem per Talaat Harb i gireu a la dreta per 26th of July arribareu als jardins d'Azbakeya (entrada de pagament). Per cert, a la cantonada de 26th of July amb el carrer Sharif trobareu un munt de gent fent cua en una pastisseria, El-Abd (tenen una altra botiga al número 25 de Talaat Harb), aquesta és tota una institució pels cairotes i ja us podem dir que si sou golafres, aquí trobareu la vostra Meca.
Paisatge urbà

L'altra opció per arribar als jardins és agafar el metro, això sí, caldrà interpretar els mapes i rètols escrits en àrab. Podeu agafar la línia 2 a Sadat (plaça Tahrir) direcció a Shobra El Khema i baixar a Ataba. El preu del bitllet és molt econòmic i us estalvieu una mica més d'un kilòmetre i mig. Des de la plaça d'Ataba, molt caòtica i sorollosa, veureu que hi conflueixen dues carretes elevades formant una "Y", vosaltres heu de seguir per Kobri Al Azhar fins a arribar a l'entrada de la ciutat medieval, al carrer Al Moez Ldin Allah Al Fatmi.
En aquest recorregut que no arriba als 2 kilòmetres, ens hem trobat un immens mercat ambulant que invadeix tota la vorera. Qui vulgui enregistrar una mapa dels sorolls d'El Caire, aquí tindrà la perfecta BSO: els crits dels venedors oferint les seves mercaderies, els clàxons dels cotxes, les crides a l'oració de les mesquites, les fitxes de backgammon en partides al carrer... demostrant que la vida és al carrer.
Portes medievals del basar
Khan Al-Khalili

El gran basar de Khan Al-Khalili és un intricat laberint de carrerons on trobareu de tot, des d'espècies fins a fines joies fetes en or. Moltes veus us indicaran que visiteu les seves botigues i molts us indicaran la botiga d'un tal Jordi, un cairota que havia estat casat amb una catalana i dels que sap vendre, oferint-te coses que no valen un ral a preus ridículs per enganxar-te i després vendre't peces més cares amb preus inflats. Val la pena perdre's pels seus racons tot descobrint un mercat fundat el segle XIV, amb portes medievals i antigues mesquites.
Si us arribeu a la plaça Midan Al-Hussein veureu un dels llocs més sagrats de la ciutat, la mesquita de Sayyidna Al-Hussein, on s'assegura que hi ha la sepultura del cap de Hussein. Segons la guia el lloc és tan sagrat que no deixen entrar als no musulmans, però el guàrdia de la porta ens va deixar entrar, tot i començar l'oració.
Seguint pel carrer Al-Gamaliyya ens trobem amb un recinte cultural, el Mu'izz Visitors Center. Un edifici amb un bonic pati, al centre hi ha una maqueta de la ciutat antiga, una agradable teteria, botigues al pis superior i espais d'exposició. La làmpada de l'entrada és digne d'admirar.
Mesquita Al-Hussein
Racons del basar Khan Al-Khalili
Mu'izz Visitors Center
Si seguiu pel carrer Al-Gamaliyya, arribareu a la porta Bab an-Nasr amb torres quadrades (porta de la Victòria) i seguint la muralla a la dreta, la porta Bab al-Futuh amb torres rodones (porta de les Conquestes). Aquestes portes del 1087 eren les entrades principals pel nord a la ciutat fatimí d'Al-Qahira que estava totalment envoltada de muralles.
Porta de Bab al-Futuh
Dediqueu l'estona que requereix tot el barri medieval, descobriu els seus palaus, les mesquites més antigues de la ciutat, les madrasses i els mausoleus.

Aquesta ruta que us hem proposat us permetrà fer-vos una idea de les múltiples cares del Caire, que com un prisma s'ha de polir per deixar veure la seva bellesa.

Ciutadella de Saladino
La Ciutadella de Saladino (preu entrada 100 lliures egípcies, uns 5€) és una de les visites que ens inclou d'El Caire en el viatge organitzat. Aquesta fortalesa va ser la residència dels governants d'Egipte al llarg de 700 anys. Saladino la va començar a construir el 1176 per protegir la ciutat dels Croats. Aquesta es va ampliar sota els regnats de mamelucs i otomans, i durant el govern de Mohammed Ali es va construir la mesquita amb el seu nom, amb estil turc com la Mesquita Blava d'Istanbul, coronant la ciutadella.

Mesquita de Mohammed Ali
La mesquita de Mohammed Ali construïda entre el 1830 i 1848 amb múltiples cúpules i un interior farcit de làmpades d'aranya. El sultà està enterrat a la tomba de marbre, al cantó de l'entrada. Al pati central hi ha una torre amb un rellotge regal del rei de França, Lluís Felip I, a canvi de l'obelisc faraònic de Luxor que ara acull la Place de la Concorde a París. Segons el nostre guia, aquest rellotge no ha funcionat mai... així que els francesos van sortir guanyant amb l'obelisc.
Del recinte de la ciutadella destaquen les seves terrasses amb vistes a la ciutat, des d'on, tot i la capa de contaminació es pot arribar a veure les piràmides de Gizeh.

Quasi no s'aprecia, però al fons de la imatge
es veuen les Piràmides de Gizeh
El barri Copte és la segona visita que ens inclou a El Caire. Fortament protegit per militars, ha estat objectiu d'atemptats terroristes. Cor de la comunitat cristiana autòctona d'Egipte és un dels barris més antics de la ciutat.
L'església de Santa Maria (també anomenada penjant o suspesa, ja que està construïda sobre la part superior de la Porta de l'Aigua, de l'antiga ciutat romana) del segle IX amb façana del XIX té una decorada nau central amb el sostre de fusta en forma d'arca invertida (recordant l'Arca de Noè).
Del convent de Sant Jordi, es pot visitar la sala principal i una capella, aquesta conté unes impressionants portes de fusta de 8 metres d'alçada donant pas a una petita sala amb unes cadenes penjades, que simbolitzen el martiri que va patir el Sant pels romans.
Església de Sant Sergi
Convent de Sant Jordi

L'església de Sant Sergi és la més antiga del barri amb columnes dels segles III i IV. Segons diuen, va ser construïda sobre una cova que va donar refugi a la Sagrada Família (Josep, Maria i Jesús) escapant del rei Herodes de Judea. La cova, convertida en cripta es pot visitar a través d'unes escales a l'esquerra de l'altar.

Cripta de l'església de Sant Sergi,
on suposadament estava la cova de
la Sagrada Família
En el barri cristià també trobareu la sinagoga de Ben Ezra (s. IX), ocupant l'estructura d'una església cristiana del segle IV.
No deixeu d'admirar l'interior de l'església de Santa Bàrbara, amb el seu excel·lent treball de marqueteria de l'altar.

La visita guiada no ens ha donat prou temps per recórrer els carrerons empedrats i visitar el Museu Copte, amb una col·lecció que abasta des de l'època grecoromana fins a la islàmica, amb obres recollides de tot Egipte. Tota la zona requereix el seu temps, així que us recomanem que si la visita guiada no us satisfà, hi torneu un altre dia. Podeu arribar-hi en metro, baixeu a l'estació de Mar Girgis (línia 1 des de Sadat).

Oblideu-vos si creieu que podreu visitar el Museu Egipci només amb la visita guiada que ofereixen els tours dels viatges organitzats. La col·lecció és tan gran i variada que caldrien almenys dues jornades completes, i ja no us dic si sou amants de l'arqueologia, l'egiptologia o la història de les civilitzacions antigues...
Estàtua del faraó Kefren assegut
L'edifici del museu de principis del segle XX amb façana rosa salmó i arquitectura neoclàssica ha quedat obsolet, està totalment desbordat i desfasat, algunes vitrines no tenen prou il·luminació i d'altres no tenen ni cartells... està previst l'obertura d'un Gran Museu Egipci al cantó de les piràmides de Gizeh. Les obres s'han endarrerit molt, de fet es van aturar durant les revoltes del 2011. L'obertura d'aquest descomunal museu està prevista per a finals del 2018...

Després d'un munt de controls de seguretat, prepareu-vos per fer cua si hi aneu en temporada alta, un cop a dins us aconsellem que cerqueu aquelles peces que us despertin un major interès. Tingueu en compte que si voleu veure l'exposició de les mòmies reials, haureu d'agafar un tiquet a part a l'interior del museu, a l'entrada de l'exposició.
Tot i l'espoli que ha patit Egipte... el museu conté una impressionant col·lecció d'estàtues, mòmies, papirs, joies, eines, sarcòfags, objectes funeraris... de més de 120.000 peces. 

L'estàtua del faraó Khefren assegut (sala 42) sobre el seu tron amb caps de lleó, realitzada en diorita és una de les grans obres mestres del museu, datada entre el 2550-2480 aC. Trobada a la zona de Gizeh, és l'única estàtua que es conserva de les 23 peces idèntiques que hi havia a la vall. 
L'estàtua de fusta de Ka-Aper (anomenada l'alcalde del poble) amb la seva mirada ultra realista i tallada en una sola peça. Molt a prop una altra obra molt realista, es tracta de l'escrivà assegut de pedra calcària amb incrustacions als ulls amb la mà preparada per prendre notes.
Estàtua de fusta de Ka-Aper
Estàtua de l'escrivà assegut
Les sales dedicades al faraó Tutankamon són les que despertaran un major interès. La tomba i el seu tresor van ser descobertes el 1922 per l'arqueòleg britànic Howard Carter a la Vall dels Reis. Hi ha fotografies en B/N del moment de la troballa, amb totes les peces apinyades. 
Tron del Faraó Tutankamon

Destaca el tron del faraó amb les potes de lleó, de fusta cobert d'or i incrustacions de pedres semiprecioses.

A les sales 7 i 8 hi ha els 4 grans sarcòfags de fusta daurada que encaixaven els uns amb els altres com un joc de nines russes. 

A la sala 3, on no està permès fer fotos, hi ha la impressionant màscara mortuòria del faraó, d'or massís i d'11 kg de pes, els ulls són d'obsidiana i quars, i el contorn d'aquests i les celles de lapislàtzuli. Simplement, una peça extraordinària que alimenta la llegenda d'aquest faraó que només va regnar 9 anys.
La visita guiada no ens va donar prou temps per gaudir del museu amb calma, queda per una altra vegada entrar a l'exposició de les mòmies reials (no apta per aprensius) i acabar d'admirar les moltes obres d'art que conté.

      

              

L'entrada al museu costa 120 lliures egípcies i cal afegir un suplement de 50 lliures més si es volen fer fotos a l'interior del museu (tot i que un cop a dins no ens l'ha demanat ningú). No recordem el cost exacte de l'entrada a la sala de les mòmies reials, però rondava les 150 lliures. Aquests preus són de finals del 2017.

Deixem pel final d'aquesta entrada el plat fort de la visita a El Caire: les piràmides de Gizeh. Més de 4000 anys que foren construïdes, la seva perfecta geometria, la immensitat de les obres fan que en contemplar-les us pregunteu: com s'ho van fer?, i com pot ser que després de tants anys, i tenint en compte la contaminació de la ciutat, encara segueixen dempeus??
Piràmides de Gizeh

Doncs sí, encara aguanten, les úniques supervivents de les 7 meravelles del món antic. Els faraons eren considerats Déus, venerats durant la seva vida i adorats després de morir, i que millor que construir aquestes descomunals obres per glorificar-los.

L'entrada al recinte costa 120 lliures egípcies i si voleu entrar a alguna de les piràmides, haureu de pagar a part. Un cop a dins, ignoreu la pressió de venedors, dels que us ofereixen passejos a camell o cavall i dels guies... Poden ser molt pesats!

Piràmide de Kheops
La gran piràmide de Kheops (o Khufu en egipci, Kheops és el nom hel·lenitzat) és la més gran de les 3 i alhora la més gran d'Egipte. Tenia una alçada de 146 m, però l'erosió i el pas del temps li han restat 9 metres. Finalitzada aproximadament el 2570 aC, fou construïda amb uns 2,3 milions de blocs de pedra calcària. Es calcula que cada bloc pesava unes 2,5 tones. Tenint en compte aquestes dades, no és d'estranyar que ens preguntem per la seva construcció. Realment és impressionant!!

Sobre el fet d'entrar o no entrar a dins, decidiu vosaltres. Si teniu la més mínima sensació de claustrofòbia, oblideu-vos! El passadís és molt estret, a més a més, a l'interior no hi ha molt per veure. Aquí no trobareu frescs com a la Vall dels Reis... Nosaltres no hi hem entrat, però si teniu la necessitat imperiosa de fer-ho, endavant!

Piràmide de Khefren
La piràmide de Khefren (Khafre en egipci) sembla que sigui més gran que l'anterior, però això es deu al fet que està construïda en un terraplè més alt. Khefren, el fill de Kheops, no es va quedar curt amb la piràmide, de 136 m d'alçada. Originàriament les piràmides foren recobertes de pedra blanca, la de Khefren encara en conserva a la punta, un altre fet que dona confusió, pensant que aquesta més conservada és la gran piràmide de Kheops.

La piràmide formava part d'un gran recinte funerari, amb temple i altres piràmides més petites dedicades a les reines. A la vall de Khefren s'hi troba un temple funerari on es va descobrir l'estàtua del faraó assegut, l'única que es conserva de les múltiples que hi havia i que es pot veure al Museu Egipci.

Piràmide de Micerí i les petites
piràmides de les reines
La piràmide de Micerí (Menkaure) és la més petita de les tres de 62 m d'alçada. El camí fins aquesta piràmide és llarg i quasi ningú hi arriba, a menys que es vulgui entrar a dins. Mentre els nostres companys de viatge la visitaven, nosaltres hem pogut gaudir de la soledat, fent fotos de les piràmides en total tranquil·litat, s'agraeix, ja que davant de la de Kheops hi ha multituds de persones.

En un dels costats hi ha tres petites piràmides, 2 estan escalonades, segurament en honor a les reines.

Just davant de la piràmide de Khefren hi ha la popular Esfinx. Molt petita en comparació amb les piràmides no deixa de causar admiració. Aquest faraó amb cos felí va rebre el nom d'esfinx dels grecs, ja que els hi recordava a un monstre mític alat amb cap de dona i cos de lleó.
Esfinx

Aquesta obra es va tallar en el jaç de la roca, al peu del terraplè que condueix a la piràmide de Khefren, segurament fou construïda durant el regnat d'aquest faraó, fet que pels egiptòlegs la considerin com a la seva representació, amb el mocador "nemes" de ratlles que emmarca la seva cara, una peça que només l'utilitzava la reialesa. La part que falta del nas va ser arrencada, ja qui acusa Napoleó d'aquesta acció i part de la barbeta que va caure fou transportada durant el segle XIX per aventurers, ara s'exposa al Museu Britànic de Londres.

L'Esfinx corre el risc de deteriorar-se, a causa de la contaminació i les aigües subterrànies, s'han fet treballs de restauració, per això les potes són tan blanques.

Segurament els guies us portaran a un mirador des d'on es poden prendre infinitat de fotos de tot el complex, com les típiques turistades de posar el dit sobre la piràmide gràcies a l'efecte òptic.

Esfinx i piràmide de Kheops
A les nits s'ofereix un espectacle de so i llum, no en recordem el preu (tampoc ho vam veure) per si us interessa veure l'espectacular il·luminació, segons comenta el guia, de les piràmides... Per a més informació [+]

Per menjar, ens porten a un restaurant amb bones vistes al recinte de Gizeh, el Abu Shakra. Plats tradicionals, amb piràmides fetes amb arròs que acompanyen els segons plats. No us podem comentar el preu, els àpats estaven inclosos en el viatge, excepte les begudes. Aquí ens van intentar estafar, pagant un breu desorbitat per una aigua (crec que eren uns 10€ al canvi). No sabem si el guia es volia endur un sobresou o van ser els del restaurant que es van passar de llestos, però ho vam reclamar i el guia, després de mil disculpes, ens va tornar els diners.

Fins aquí la nostra explicació d'El Caire, esperem que us hagin entrat ganes de visitar-la i en descobriu d'altres detalls que no us hàgim explicat. Per cert, a l'hora de travessar els carrers no tingueu por, els cairotes ho fan sense contemplacions, amb pas ferm esquivant els cotxes que no paren de tocar el clàxon. Poseu el peu a la calçada i amb decisió, el primer cop impressiona però després serà el pa de cada dia...

El riu Nil a El Caire