diumenge, 11 de març del 2018

Eslovènia: Goriška - Primorska

Aquesta regió del nord-oest d'Eslovènia fent frontera amb Itàlia té des de muntanyes alpines (Alps Julians), valls de rius d'aigües cristal·lines i congelades, la zona vinícola del Karst i regions marcades per les guerres, com la famosa batalla prop de Kobarid (Caporetto, en italià) el 1917, on les forces combinades d'alemanys i austrohongaresos van derrotar l'exèrcit italià, causant milers de morts...

Començarem la ruta des de l'Alta Carniola, sortint de Bled per l'autopista E61 en direcció a Àustria, passat Jesenice agafarem la carretera 201 fins a Kranjska Gora. El paisatge es va tornant més alpí a l'ombra del Parc Nacional de Triglav.
L'isard Zlatorog al llac Jasna

Kranjska Gora, és un dels centres d'esquí més importants d'Eslovènia, però també farà les delícies dels excursionistes més exigents donada la proximitat del cim de Triglav ("tres caps"). Però, si hem arribat fins aquí, és per agafar la carretera alpina (una proesa de l'enginyeria de principis del s. XX) que connecta la població amb Bovec, en poc més de 40 km.

La carretera amb 50 corbes esborronadores molt tancades, posarà a prova els conductors més experimentats, i deixarà en el record vistes panoràmiques al·lucinants quan es creui el pas de Vršič a 1611 m. Projectada durant la I Guerra Mundial per Alemanya i Àustria-Hongria en lluita amb Itàlia, va ser construïda majoritàriament per presos russos, per aquest motiu, a la carretera se la coneix popularment amb el nom de Ruska cesta "carretera russa".

La primera parada del recorregut serà el llac Jasna, als afores de Kranjska Gora. Un preciós llac glacial i sorra blanca, custodiat per l'estàtua en bronze de l'isard Zlatorog amb les seves banyes d'or, protagonista d'una llegenda tradicional.
Les aigües cristal·lines del llac Jasna

Capella russa
Aviat, la carretera es converteix en un reguitzell de revolts en zig-zag pujant fins a més de 1000 m arribant a la segona parada, la capella russa de fusta construïda pels mateixos russos, en honor dels més de 300 presoners russos morts per una allau, el març de 1916. S'erigeix en la típica construcció religiosa, amb les seves dues torres quedant com a monument dels horrors de la guerra. 

Seguim pujant en un fort desnivell fins a arribar al pas de Vršič, a 1611 m i a 13 km de vertiginosos revolts de Kranjska Gora. Un espectacular mirador ens permet veure els cims de Mojstrovka (2366 m) i Prisojnik/Prisank (2547 m) a banda i banda, i la vall del riu Soča endinsant-se a la regió de Primorska.

Vistes des del pas de Vršič
Des d'aquest punt comença la baixada pronunciada i vertiginosa, d'un 10 km fins que ens trobem el monument dedicat al Dr. Julius Kugy, escalador i escriptor d'obres que van ressaltar la bellesa dels Alps Julians. A pocs metres, un trencall al revolt número 49 de la carretera ens porta al sender que condueix al naixement del riu Soča.
La cova d'on sorgeix
el riu Soča
De menys d'un quilòmetre, els últims 20 metres no són aptes per a persones amb vertigen, el pas és molt estret i haureu d'anar enganxats literalment a la roca i als cables d'acer que et permeten agafar-te i no caure... El riu s'alimenta d'un llac subterrani i sorgeix d'una cova d'un color blau intens, deixant-se caure 15 m entre les roques.

Després d'aquesta vertiginosa aventura, podreu fer una parada a la vila de Trenta, on hi ha un centre d'informació del Parc de Triglav i un museu que recull la història de l'alpinisme a la zona, a més de degustar el formatge d'ovella tradicional de la zona.
Qui vulgui deixar anar més adrenalina, podrà banyar-se a les aigües gelades del riu en nombroses gorges al voltant de Trenta. Nosaltres ho vam intentar, però només posar els peus i sentir l'aigua glaçada com si fossin agulles... ens va desanimar a ficar la resta del cos... però la gent s'hi banya... Ànims!!

Bovec és la població alpina ideal per allotjar-se i descobrir la vall del Soča. A més a més, ofereix un munt d'alternatives pels amants dels esports d'aventura.
Bovec
A través de Booking, trobem un allotjament, al centre de Bovec, tipus alberg amb dret a cuina molt agradable, el Thirsty River. La seva propietària, l'Ana és encantadora i molt servicial, us explicarà com treure partit a la zona i la seva parella en Chad, un americà establert a Eslovènia, us oferirà una de les cerveses artesanes que elabora al soterrani de l'alberg.

I per menjar, us fem dues recomanacions:

  • El restaurant Letni Vrt, a la plaça central de Bovec (Trg Golobarskih Žrtev, 1) amb una àmplia terrassa jardí té una carta àmplia. De fet, l'Ana ens diu que és la seva pizzeria preferida de la zona. Aquest cop, preferim provar el peix, cuinat de manera excel·lent.
  • El Gostišče Martinov Hram, de cuina tradicional eslovena amb especialitats de Bovec, ubicada en una bonica casa amb terrassa. La cuina local, com la Bovška frika, una mena de truita feta amb patata, bacó i formatge de Bovec, els plats de carn acompanyats de polenta i uns pastissets locals de postres (Bovški krafi) seran una bona tria per sopar.

A Bovec, ens trobem una altra sorpresa, el Festival del Cuori, organitzat per italians i eslovens amb seu a diverses poblacions dels dos països. De caire folklòric, veurem actuacions de mexicans, indonesis i russos en ple paisatge alpí.

Trinxera italina
A poc més de 20 km cap al sud arribem a Kobarid, on va tenir lloc una de les batalles més cruentes de la I Guerra Mundial, entre austrohongaresos i italians, el Front d'Isonzo. A la batalla de Caporetto (Kobarid, en italià), el 1917, hi van perdre la vida 500.000 soldats i 300.000 van ser agafats presoners. Ernest Hemingway va descriure els fets a la seva novel·la, Adéu a les armes on va plasmar la derrota i retirada dels italians.Així doncs, decidim fer la ruta històrica de 5 km que surt des del Museu de Kobarid, a la descoberta de monuments culturals, històrics i naturals.

El primer tram segueix el camí del viacrucis fins a arribar a l'ossari italià, una gegant fossa comuna amb les restes de 7014 soldats italians que van perdre la vida al front del Soča. Sobre l'ossari es troba l'església de Sant Antoni. El camí s'endinsa després al bosc per començar a pujar cap a les restes del castell de Tonočov.
El riu Soča
Des d'aquí, comencem a baixar en direcció al riu creuant les restes de les línies de defensa de l'exèrcit italià, passant per trinxeres, fortins i llocs d'observació que servien per controlar la riba dreta del riu.

Creuarem el Soča per una passarel·la de vianants de 52 m, construïda en el 1998, ocupa el mateix lloc de la que unia les dues ribes durant la I Guerra mundial.
Seguint el camí a través d'una vall, s'arriba a una de les cascades més maques d'Eslovènia, les del rierol Kozjak. La cascada de 15 m ha excavat una sala subterrània de parets de pedra calcària, omplint un petit llac d'aigua verd turquesa.
Catarata de Kozjak
De tornada al riu, es troben altres restes de llocs de defensa italiana, més trinxeres, llocs d'observació i nius on col·locaven les metralladores per defensar les posicions. La ruta enfila el camí de tornada passant pel pont de Napoleó, una rèplica del pont construït el 1750 i bombardejat pels austríacs el 1915.

Per a més informació de la Ruta del Caporetto [+]






Idrija, a la zona de Primorska, és una altra de les poblacions històriques. Durant segles els miners van perforar el seu subsòl per extreure mercuri. Tot aquest passat històric de la mineria del mercuri va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Els interessats/des en la cultura minera podreu visitar el pou de la Mina d'Antonio, construït el 1500 per accedir a la primera mina. El museu us permetrà fer-vos una idea de la dura vida dels miners, que cridaven Srečno! (bona sort) abans de començar a perforar.
Després de fer una volteta pel poble, decidim tastar una de les especialitats gastronòmiques d'Idrija, els žlikrofi (raviolis de formatge, bacó i cibulet) al Gostilna Pri Škafarju (Ulica Svete Barbare, 9).
Per dormir vam trobar per Booking un allotjament rústic, el Guest House Kmečki Hram. Entre les poblacions de Žiri i Idrija. La propietària és molt amable i cuina uns fabulosos žlikrofi, per si no els heu tastat a Idrija.