Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lyon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lyon. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 d’agost del 2018

Lyon, la ciutat gourmande (II)

La Croix-Rousse i Les Pentes: els barris populars, alternatius i bohemis de Lyon

Coneguda com el "turó que treballa" per la instal·lació dels canuts (treballadors de la seda) a finals del s. XVIII en plena revolució industrial, el barri de la Croix-Rousse, conserva el seu esperit obrer, popular i bohemi.
Cour des Voraces
Des de la Place des Terreaux, començareu a veure els pendents que s'enfilen cap al turó. Aquesta zona se la coneix amb el nom de Les Pentes (pendents) un pol de concentració i creativitat artística de la ciutat. La zona és plena de bars i restaurants, locals d'ambient gai, street art, teatres alternatius i botigues de creadors.
Aquí també hi trobarem traboules, tots ells assenyalats amb plaques al carrer. Un dels més importants és el Cour des Voraces (Place Colbert, 9), famós per la seva escala monumental de 6 pisos. Del 1840, és un bon exemple d'arquitectura "canuse". Totalment vinculat a la indústria de la seda, rep el nom d'un grup d'obrers canuts anomenats les voraces (apassionats) que protagonitzaren les revoltes de 1831 i 1834, per defensar els seus drets laborals.

L'amfiteatre dels Trois-Gaules (rue Lucien Sportisse), del s. I, fou dedicat a Roma i August. L'any 177 moriren aquí els primers cristians, devorats pels lleons. L'antic teatre està força degradat, tot i que es pot veure des de la tanca, està abandonat i tancat al públic per raons de seguretat. El seu nom prové perquè aquí es reunien els habitants de les 60 poblacions de les tres Gàl·lies (lioneses, d'Aquitània i Bèlgica).

Us recomanem que passegeu pels seus carrers, tot descobrint els traboules amagats i captant l'essència creativa d'aquest barri, pareu-vos a prendre alguna cosa o assistiu a un espectacle alternatiu.
Si sou amants de les samarretes estampades amb un toc original, podeu veure les creacions de Laspid (place du Griffon, 3) fabricades amb cotó ecològic i seguint el model del comerç just.
La Croix-Rousse, un mirador excel·lent

Per anar a la plaça de Croix-Rousse, podeu agafar la Montée de la Grande-Côte, de vianants i amb força pendent o en metro (línia C) fins a la parada del mateix nom. El barri de la Croix-Rousse conserva el seu esperit de poble, sent la seva plaça el centre de la vila. La gran pedra blanca que trobarem a l'est de la plaça és coneguda amb el nom de Le Gros Caillou, prové de les glaceres dels Alps, tot i que la llegenda diu que representa el cor d'un algutzir avar que hauria fotut al carrer una família de canuts sense remordiments. El lloc, per si la pedra no us diu res, té unes bones vistes de la ciutat i en dies clars, segons diuen, es pot veure el Mont-Blanc.

Si esteu interessats en la fabricació de la seda, podeu visitar el taller-museu Maison des Canuts (rue d'Ivry, 10) on descobrireu la fabricació manual dels teixits de seda i la vida obrera dels canuts. El lloc fou la seu, a finals del s. XIX, del sindicat obrer dels teixidors.
Mur des Canuts

Lyon compta amb grans pintures murals, una de les més grans la trobareu a la Croix-Rousse. El mur dels Canuts (boulevard des Canuts) un fresc de grans dimensions és un homenatge als obrers de la seda, va ser pintat el 1987 i renovat 10 anys més tard (un dels personatges femenins ha crescut, com explica una placa en el mur) representa la vida quotidiana de barri popular.

Els altres murs pintats més importants que podeu veure són:

El fresc dels lionesos/es cèlebres (cantonada rue de la Martinière i quai Saint Vincent) amb els dibuixos dels germans Lumière (inventors del cinema), Antoine de Saint-Exupéry (autor del Petit Príncep), l'emperador romà ClaudiAntoine-Marie Ampère, Paul Bocuse (pare de la gastronomia lionesa), el cineasta Bertrand Tavernier...
Detall del fresc des Lyonnais

Fresc dels escriptors (cantonada quai de la Pêcherie i rue de la Platière) tot un mur dedicat a l'art de l'escriptura amb fragments de Louise Labé, Frédéric Dard, Saint-Exupéry, entre d'altres.

Mur del cinema (cantonada cours Gambetta i Grande-Rue de la Guillotière) homenatge al setè art i als pares del cinema, els germans Lumière.

Museu urbà Tony Garnier (rue des Serpollières, 4) amb 25 frescs sobre la temàtica de la ciutat ideal, ideats pel grup d'artistes de la Cité de la Création (igual que la resta de murs).

Per a més informació dels murs pintats [+] (en francès)

art urbà a Les Pentes
Tornant al barri de la Croix-Rousse, per copsar la vida popular, val la pena anar i comprar al mercat de la Croix-Rousse (al boulevard del mateix nom) en un munt de parades al carrer trobareu productes per la llar, roba i alimentació (dimarts, divendres, dissabtes i diumenges de 6 a 13.30h és quan hi ha més parades, dimecres i dijous fins a les 13h compta amb poc més de 20 paradetes). Els dissabtes s'hi afegeix un mercat de productes bio.

Si us ha entrat gana, podeu anar a berenar À chacun sa tasse (rue du Griffon, 2) en un indret molt acollidor a Les Pentes, compta amb dues plantes on degustar una excel·lent carta de tes, una deliciosa xocolata calenta o un bon tros de pastís casolà. Ens va agradar tant que hi vam anar diverses vegades. Us encantarà!! 😋😋

Île Barbe
Seguint el recorregut del Saône us trobareu amb un indret on no us semblarà que estigueu a una gran ciutat. Es tracta de l'illa Barbe, amb una atmosfera de poble, aquesta petita illa (amb un tros privat) compta amb la bonica capella de Notre Dame de Grâce, únic testimoni de l'abadia medieval que hi havia, una de les primeres de Lyon, del s. V.
Tarte aux pralines de Jocteur
Si teniu la butxaca plena de diners, podeu reservar taula al prestigiós restaurant (una estrella Michelin) L'Auberge de l'île, en un marc incomparable ocupant una casa del s. XVII.

Tot just davant de l'illa la barriada de Saint Rambert manté una personalitat pròpia de petit poble. Feu una passejada pels seus carrers i acabeu a la boulangerie Jocteur (place Henri Barbusse, 5), tota una institució lionesa de la pastisseria, on podreu tastar l'especialitat de la casa, la tarte aux pralines.
L'autobús número 40 us porta a l'illa Barbe des de la plaça Bellecour, a poc més de 5 km. Val molt la pena anar-hi, un dels indrets menys coneguts de Lyon.

La riba dreta del Rhône

La part més extensa i nova de la ciutat de Lyon, amb els districtes 3, 6, 7 i 8 acull des de les obres de l'arquitecte Tony Garnier (estadi, sala de concerts o el barri dels États-Units) entre els districtes 7 i 8; el barri multicultural de la Guillotière (7) ideal per anar a menjar amb una oferta gastronòmica molt variada; el pulmó verd de la Tête d'Or i la Cité internationale (un altre pol d'arquitectura contemporània) en el districte 6 o el centre de comunicacions i negocis de Part-Dieu (3).
Le Crayon

Segurament l'estació de Part-Dieu i el barri del mateix nom serà el vostre punt d'arribada a la ciutat, des d'aquí teniu el tramvia que us porta a l'aeroport de Saint Exupery. El barri està en una profunda transformació, amb la construcció de gratacels i centres de negocis. No és un barri turístic, però té la Torre Part-Dieu, coneguda popularment amb el nom, per la seva forma, "Le Crayon" (llapis en francès) de 165 m d'alçada, en el pis 32 hi ha el bar panoràmic Ciel de Lyon de l'hotel Radisson (que ocupa les últimes plantes de l'edifici).
Just davant de l'estació teniu un centre comercial, pels amants de les compres. La Biblioteca municipal de Lyon, té un espai dedicat a exposicions temporals d'accés gratuït, a l'estiu del 2017 hi havia una interessant mostra sobre el còmic.

Pels foodies amants de la gastronomia i de les delicatessen trobaran a Les Halles Paul Bocuse (cours Lafayette, 102) el seu indret preferit, amb una cinquantena de botigues entendreu perquè Lyon és la ciutat gormanda. Formatgeries, bars de vins, xarcuteries, pastisseries, peixateries... si no us entra gana, ja ens ho explicareu...

En direcció nord, l'elegant barri dels Brotteaux al voltant de l'antiga estació del mateix nom, residencial i burgès acull restaurant i botigues chic. Doneu una ullada a la Brasserie des Brotteaux, just davant de l'estació (place Jules Ferry, 1) amb una rica decoració d'art nouveau del 1913. I si us voleu fer un homenatge, quedeu-vos-hi a dinar, entendreu perquè el seu èxit culinari dura més de 100 anys. A la mateixa estació, Paul Bocuse va obrir una de les seves braseries, L'Est amb una proposta de cuina de viatges.

El Rhône
Si per contra, voleu trobar una cuina més exòtica en un barri multicultural, aneu a la Guillotière pel carrer del mateix nom o per Paul-Bert, trobareu un munt de restaurants de cuina magrebí, àrab, asiàtica i també de cuina francesa.

La riba del Rhône és un agradable passeig on fer esport (podeu fer-ho en bici a través d'un carril ben acondiciat), teniu les piscines del Rhône (el bany al riu està prohibit, així que ho haureu de fer en aquesta zona esportiva) amb unes torres que recorden naus espacials o bé sortir de marxa en els vaixells ancorats al riu, amb restaurants, bars i clubs.

El parc de la Tête d'Or, al nord-est de la ciutat, és el parc urbà més gran de França (105 ha) a l'estil de Central Park de Nova York fou inaugurat el 1857, compta amb un gran llac, un zoo gratuït, un jardí botànic i un munt de possibilitats per fer esport a l'aire lliure, un pícnic o simplement relaxar-se en una de les múltiples esplanades de gespa.
Hivernacle de la Tête d'Or

El Jardí Botànic amb més de 15.000 espècies on podreu veure en el magnífic hivernacle d'acer i vidre del 1880 amb plantes tropicals, jardins a l'aire lliure amb un munt de roses i espècies alpines. S'ofereixen activitats com visites guiades i tallers de pagament. Més informació [+]

El zoo gratuït conté un munt de mamífers, ocells i rèptils, amb una extensa zona de sabana africana, girafes, lleons, un ós, antílops... així i tot, com altres zoològics, els animals no disposen d'espai suficient, obrint el debat del futur d'aquests espais: són per a la conservació d'espècies protegides o per gaudir d'animals que no tenim al país, tot privant-los de llibertat?
        

El gran llac de 17 ha, alimentat per aigües del Rhône, es pot navegar en barques de lloguer. En una de les illes, a l'île du Souvenir es troba un monument funerari en honor als militars morts en combat durant les Guerres Mundials, edificat per Tony Garnier i Jean Larrivé. L'accés es fa per unes escales que passen sota el llac, quan hi vam anar estava tancat per reformes.

Entre el parc i el riu Rhône es troba el microbarri de la Cité Internationale, concebut per l'arquitecte italià Renzo Piano el 1984 i edificat a partir del 1992, predomina l'ús del vidre (un dels trets particulars de l'arquitecte). En el passadís interior, eix del complex, s'hi troben escultures d'art contemporani.
En contrast amb l'edificació de Piano, la façana amb arcades del 1930 del Museu d'Art Contemporani que dona al parc de la Tête d'Or. El museu  també fou reformulat per l'arquitecte italià.

Institut Lumière
Més apartat del centre, en el barri de Monplaisir (districte 8è) un dels indrets imprescindibles dels cinèfils, l'Institut Lumière (rue du Premier Film, 25). La casa natal dels germans Louis i Auguste Lumière, d'estil art-nouveau, acull el museu que fa una repassada als invents dels germans, com el cèlebre cinematògraf que permeté el tret d'inici del cinema. De la fàbrica de la família, només en queda una petita part, l'hangar, on a la paret de vidre s'hi ha estampat l'escena del primer film de la història "La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière" (1895). Acull una sala de cinema, que com una filmoteca, projecta una bona selecció de pel·lícules, així com el Festival Lumière durant el mes d'octubre.
A la paret que tanca el jardí de la casa s'hi ha col·locat el mur dels cineastes, amb les plaques gravades sobre coure, el nom i any de visita dels actors, actrius i directors/es que han passat per l'Institut Lumière.
Per arribar-hi, podeu agafar la línia D del metro, des de la Place Bellecour i baixar a Monplaisir Lumière.

Als afores de la ciutat, al municipi de Villeurbanne, teniu el mercat Puces du Canal (rue du Canal, 1), com els Encants de Barcelona, aquest espai de grans dimensions (el segon més gran de França de més de 5 ha) farà les delícies dels col·leccionistes d'antiguitats, amants del vintage, dels mobles de fòrmica dels 60-70 i peces de nous creadors. Obre els dijous, dissabtes i diumenges, en aquest últim és quan hi ha un major nombre de parades i botigues. No patiu pels àpats, compta amb 7 restaurants i altres punts de venda de menjar.
Per arribar-hi, podeu agafar la línia A del metro fins a Laurent Bonnevay i allà fer transbordament a l'autobús 7 fins a la parada de Le Roulet.

Mapa de Pérouges
Si us queden dies i ja heu tingut prou de Lyon, podeu fer una excursió a la vila medieval de Pérouges (forma part de l'associació Le Plus Beaux Villages de France). A quasi 40 km de la ciutat, podeu arribar-hi en tren, des de l'estació de Part-Dieu fins a Meximieux-Pérouges, en un recorregut d'uns 30 minuts. És aconsellable comprar els bitllets per Internet, a través de la pàgina de la SNCF, segurament tindreu algun descompte en els bitllets d'anada i tornada.
Des de l'estació, teniu uns 20 minuts a peu fins al poble medieval.

La vila fou constituïda entre els segles XIV i XV, tot i que s'han trobat restes d'assentaments durant la prehistòria. Carrers empedrats, cases de pedra amb entramat de fusta, muralles... La porta superior (s. XV), és un dels últims vestigis de la muralla que envoltava la vila, amb la seva torre robusta. La porta inferior és l'altre accés a la ciutat antiga. Si aneu per la rue des Rondes, que dona la volta al poble, podreu admirar les boniques cases on s'ubicaven els artesans (teixidors, ferrers, forners...), pareu atenció als bonics pous plens de flors.
Pérouges

Al bell mig de la vila, la place du tilleul (del til·ler), l'arbre fou plantat en èpoques revolucionàries, el 1792. A la plaça, destaca el rellotge solar,  l'Ostellerie, una de les cases de pedra amb entramat de fusta més boniques del poble i l'estàtua de Sant Jordi. Al cantó de la plaça, a la rue des Princes, antigament un altre dels carrers comercials trobem la casa del châtelain (casa dels prínceps) que acull un museu d'història de la vila.
L'església fortificada del s. XV destaca per les seves dimensions, d'estil gòtic fixeu-vos amb els arcs de la nau, està dedicada a Santa Maria Magdalena.
Val la pena recórrer els petits carrers amb racons de gran bellesa i no marxeu sense provar l'especialitat de la vila, la galette de Pérouges, una mena de coca feta amb farina, ou, llevat, mantega, ratlladura de llimona i sucre, deliciosa!! Us en deixem la recepta (en francès) per si la voleu fer a casa.

Tornant a l'estació, podeu agafar un sender senyalitzat que passa pel llac d'Aubépin, un bonic lloc en fer el pícnic o descansar abans de tornar a la ciutat.

Per acabar la nostra entrada dedicada a Lyon us recomanem dos dels actes que es duen a terme a la ciutat, no hem vist cap dels dos, però si hi aneu en aquestes dates, valdrà la pena que ho conegueu:

Al setembre, enguany el 15 i 16/09 s'organitzen les Jornades Europees del Patrimoni, on molts monuments s'obren al públic gratuïtament, fins i tot aquells que sovint no es poden visitar. A més a més, s'organitzen altres activitats, el 2018 tindrà el lema "Le goût en pertage" (El gust per compartir) on es donarà a conèixer la rica gastronomia de la zona. Apunteu-vos-ho a l'agenda foodies!

Al voltant del 8 de desembre i durant 4 dies, Lyon s'il·lumina amb milers de llums, celebrant la Fête des Lumières. L'origen de la festa prové del 1852, amb la inauguració de l'estàtua de la Verge daurada a Fourvière. La pluja amenaçava les il·luminacions previstes per a la inauguració del 8 de desembre. Al vespre el cel es va aclarir i espontàniament els lionesos van posar espelmes als seus balcons, creant així la festivitat, on cada 8 de desembre els ciutadans de Lyon il·luminen les seves cases.
Durant aquests dies, centenars d'instal·lacions lumíniques, projeccions i mappings en edificis històrics i monuments fan brillar la ciutat.
Vistes de la ciutat des de Fourvière

Lyon, la ciutat gourmande (I)

Lyon, la tercera ciutat més gran en població i la segona en superfície de França, antiga capital de la Gàl·lia i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1998. Creuada per dos grans rius (el Rhône i el Saône), situada molt a prop del massís dels Alps, reuneix des de restes romanes (de l'any 43 aC), cases del renaixement, el barri obrer que treballava a la indústria de la seda fins a les cases que denoten l'opulència de la burgesia del s. XIX. Tot això en 4 barris, els turons de Fourvière i la Croix-Rousse, el Vieux-Lyon i la Presqu'île.

A més a més, la ciutat, capital de la regió d'Auvergne-Rhône-Alpes, és tota una referent de la cuina francesa, el chef Paul Bocuse (mor el gener de 2018 i un dels pares de la gastronomia gal·la) té el seu restaurant insígnia aquí. A pocs kilòmetres de la ciutat, ens endinsarem en la regió vinícola de Beaujolais, a la vall del Saône.

El Vieux-Lyon, el barri del Renaixement

Aquest petit barri, entre el turó de Fourvière i el riu Saône, està ple de carrerons pintorescs i edificis dels segles XV i XVI. Aquí és on us podreu endinsar en els seus traboules, els passatges que uneixen carrers passant per l'interior dels edificis, amagats darrere portes que haureu d'anar empenyent esperant descobrir-ne algun. Us proposem arribar-hi, creuant la passarel·la de Saint Georges, el pont sobre el riu Saône, on trobarem l'església de Saint Georges, del s. XIX en estil neogòtic.
Rellotge astronòmic - Catedral
de Saint Jean-Baptiste
La catedral de Saint Jean-Baptiste, al bell mig del barri, fou construïda al llarg de 300 anys (del 1180 al 1480), la façana gòtica és de principis del segle XIV amb una impressionant rosassa del 1392 de 8 m de diàmetre. A l'interior hi destaca un dels rellotges astronòmics més antics d'Europa, del 1379, quan hi vam anar (agost 2017) estava en procés de restauració.

Els museus Gadagne, en un bonic edifici renaixentista, acull el museu d'història de la ciutat i el de marionetes, i també un dels racons més bucòlics del Vieux-Lyon, una terrassa-jardí d'accés gratuït amb un petit cafè, us permetrà fer un descans mentre contempleu els terrats de l'antiga ciutat.

Una altra proposta museística important del barri és visitar el Museu del Cinema i les Miniatures, acull dos museus en un, on podreu apreciar objectes de rodatges, enginys d'efectes especials i una col·lecció de més de 100 miniatures hiperrealistes, de l'arquitecte interiorista Dan Ohlmann.

Una de les atraccions del Vieux-Lyon és descobrir-ne els traboules que s'amaguen rere portes de fusta, els principals que podem recórrer són:
La Torre Rosa, s. XVI
- En els núm. 10 i 12 de la rue St Georges (amb un pati i jardí interior, obert de 7 a 19 h)
- Rue St Jean, 27 fins a la rue des Trois Maries, 6: aquest traboule permet creuar dos patis amb galeries d'estil italià del segle XVI ben restaurades amb recobriments de colors vius.
- Rue St Jean, 40 fins a la Place Neuve St Jean, 5.
- Rue St Jean, 54 fins a la rue du Bœuf, 27: el traboule més llarg del barri que recorre quatre patis i quatre edificis. En el núm. 16 de la mateixa rue du Bœuf, podreu veure a l'interior, la Torre Rosa, del s. XVI.
- Place du Gouvernement, 2 fins al quai Romain Rolland, 10. A l'edifici del núm. 2, construït el s. XVI, va acollir la posada de Sant Cristòfol, on s'allotjaven els viatgers. Conserva elements de decoració gòtica.
- Rue Juiverie, 8 amb una galeria que connecta les cases, és una de les joies arquitectòniques més importants de Lyon, realitzada per Philibert de l'Orme el 1536.
- Rue Lainerie, 10 on s'amaga una sorprenent escala.

Galeria a la Rue Juierie, 8
A l'oficina de turisme de la place de Bellecour us poden donar un tríptic amb la ruta dels traboules. Val la pena fer aquesta ruta (n'hi ha també a altres barris) tot en traboulant, descobrint aquestes galeries, patis i escales del Renaixement, construïts al Vieux-Lyon i després durant la instal·lació dels canuts (treballadors de la seda) a la Croix-Rousse. L'origen d'aquests corredors és incert, la versió més probable és la de construir 2 o més edificis en menys distància que si estiguessin separats per un carrer. Altres consideren que s'utilitzaven per protegir les teles de seda de la pols i la pluja, durant el seu transport. Sigui com sigui, aquests traboules van ser utilitzats per la Resistència durant la II Guerra Mundial.


Llocs on anar a menjar o prendre alguna cosa:

La Limonade de Marinette (rue Saint Georges, 46), un petit bistrot que sembla una botiga de queviures dels anys 60 amb productes que vals dels anys 30 als 70 i mobles de fòrmica. Aquí podreu tastar una excel·lent llimonada, un tros de pastís o simplement entaular-vos per dinar.
La Limonade de Marinette
Le Petit Glouton (rue Saint Jean, 56), no l'hem tastat com a restaurant (segons la carta té especialitats lioneses), aquí ens hem endut un crêpe de la paradeta que tenen davant la porta. Molt bons per cert. A més a més, us el podreu menjar al pati del Museu del Cinema i les Miniatures, és just al cantó.
Le Refuge (rue Tramassac, 52) aquest restaurant de cuina alpina de la regió de Savoie, porta a la taula especialitats d'alta muntanya: fondues, tartiflettes, gratins, bona selecció d'embotits i formatges... al migdia tenen un menú amb bona qualitat-preu i disposa de terrassa, decorada com si fos un refugi d'esquí.
A la Marquise (rue Saint Jean, 37) aquesta pastisseria és tota una institució de més d'un segle, té un saló de te on degustar les especialitats lioneses, com la Tarte aux Praline, cassoleta de pasta brisa amb ametlles garapinyades i crema... Boníssim!!

El turó de Fourvière

El nom de Fourvière prové del llatí "Forum Vetus", vell fòrum, aquesta zona va ser l'escollida pels romans per fundar la ciutat (Lugdunum), l'any 43 aC.
Basílica de Fourvière

Coronant el turó, trobem la Basílica de Fourvière, construïda entre el 1872 i el 1896 per Pierre Bossan. L'interior té influències bizantines pels seus mosaics daurats.
Des de l'esplanada de la basílica tindreu unes vistes panoràmiques magnífiques de Lyon. De baixada al Vieux-Lyon, als peus del turó, podeu optar per creuar els Jardins du Rosaire, un petit oasi verd. Si no us voleu cansar amb la pujada, podeu agafar el pràctic funicular (F2 direcció Fourvière).

Si per contra, agafeu el funicular F1 i baixeu a Les Minimes - Théatres Romains (direcció Saint Just) teniu una de les visites gratuïtes més gratificants de la ciutat: el Gran Teatre i l'Odèon. El primer de l'any 15 aC. podia acollir a 11.000 espectadors. Al seu costat, l'Odèon (probablement de l'any 100 dC.) va ser construït per a espectacles més elitistes, poètics o musicals, amb un aforament de 3.000 persones. Fixeu-vos en el seu paviment geomètric de pòrfir verd i vermell, granit i marbre groc, violeta i vermell, denota el prestigi del lloc en el passat.
Podeu completar la visita amb el Museu Lugdunum (4€), edifici amagat en el turó per no restar importància als teatres. Té una bona col·lecció de mosaics, escultures i objectes de la vida quotidiana romana.
Gran Teatre romà
Odèon
Abans de tornar al Vieux-Lyon, val la pena fer una passejada pels barris de Saint Just i Saint Irénée, un reducte que recorda la vida de poble abans d'unir-se a la gran ciutat, amb restes romanes i medievals. Els amants de les bones vistes trobaran al Jardin des Curiosités (Place de l'Abbé-Larue) un bon indret. Els jardins van ser un regal de la ciutat de Montréal a Lyon, pràcticament desconegut pels lionesos.
Vistes de Lyon des del Jardin des Curiosités

La Presqu'île, el cor de la ciutat

El territori en forma de península entre els rius Rhône i Saône, i als peus del turó de la Croix-Rousse va començar a urbanitzar-se durant el Renaixement (encara es pot veure algun rastre del passat als voltants de l'església de Saint Nizier, per la rue Mercière). L'opulència de l'alta burgesia del s. XIX queda palesa en les cases i palaus monumentals, la major part construïts durant la III República amb els valors de l'ordre, el treball i l'higienisme de l'època. A la punta, on s'ajunten els dos rius, s'ha urbanitzat tot un barri amb arquitectura del s. XXI.

Place Bellecour
La Place de Bellecour, la més gran d'Europa per a vianants (47.520 m²) és el centre neuràlgic de Lyon. El nom prové d'una antiga vinya "Bella Curtis" (jardí bonic) propietat de l'arquebisbe de Lyon a finals del s. XII. Lluís XIV la va destinar a plaça pública el 1658 (l'estàtua a cavall feta en bronze el representa). L'arquitecte reial Robert de Cotte, va dissenyar els edificis dels costats est i oest, els altres són de mitjans del segle XVII.
Des de la plaça surten els 3 eixos principals de la Presqu'île, dos d'ells per a vianants: rue de la République que us portarà fins a l'Hôtel de Ville (ajuntament) i l'Òpera; la rue Victor Hugo fins a l'estació de tren de Perrache i la rue del president Edouard Herriot qui us condueix a la place des Terreaux. Tots tres, són els eixos comercials de la ciutat.

Si agafem la rue del president Herriot, en direcció a l'ajuntament arribarem a la Place des Jacobins, reformada entre el 2011-2013, ocupa l'emplaçament de l'antic convent dels Jacobins, destruït el 1808. La bonica font de marbre blanc es va inaugurar el 1885, realitzada per Gaspard André. Les 4 estàtues centrals representen 4 famosos artistes de Lyon: l'arquitecte Philibert Delorme, l'escultor Guillaume Coustou, l'artista de gravats i dissenyador Gérard Audran i el pintor Hipòlit Flandrin.

Pàrquing dels Célestins
Molt a prop, trobem el Teatre dels Célestins, realitzada pel mateix arquitecte de la Place des Jacobins, el 1881 en estil italià, amb una gran sala decorada en grana i or. És un dels màxims exponents de l'escena teatral lionesa. La façana amb tres arcades conté dues estàtues del 1883 representant la Tragèdia i la Comèdia. Davant del teatre, a la plaça, teniu un periscopi, per contemplar un dels "racons amagats" de la ciutat, el pàrquing dels Célestins. Si, qui anava a dir que un aparcament seria bonic, doncs aquest ho és amb l'efecte d'un joc de miralls de l'obra "Sens dessus dessous" de l'artista D. Buren i dels arquitectes M.Targe i J.M Wilmotte.

Hôtel de Ville
Tornant en direcció a la Place des Terreaux, contempleu l'església de Saint Nizier (Place de Saint Nizier), els seus orígens es remunten al s. II, però l'estil actual data del 1454 en estil gòtic flamíger. A 5 minuts arribem ja a la Place dels Terreaux, on destaca l'Hôtel de Ville (ajuntament) i el Museu de Belles Arts, amb una de les col·leccions més importants d'Europa, que va de l'antiguitat fins a les pintures dels moviments artístics del s. XX. La fontana de Bartholdi (a l'estiu del 2017 estava restaurant-se) del 1892 és tot un emblema de Lyon, la monumental escultura de 21 tones, representa una dona portant una quadriga, amb el nom de Char de la Liberté.
Vistes des de Les Muses de l'Opéra

L'Òpera, al cantó de l'ajuntament és originari del 1831, però renovat i reformulat per l'arquitecte Jean Nouvel el 1993, conservant els murs exteriors i el foyer. La façana amb arcades està coronada amb 8 muses. L'espectacular cúpula, afegida per Nouvel, s'il·lumina a les nits. El bar les Muses de l'Opéra té una de les millors terrasses panoràmiques, d'accés gratuït, només caldrà que agafeu l'ascensor i pugeu a la 7a planta, obert de dimecres a dissabte de 18.30 a 23.30 h. Podreu fer les fotos que vulgueu sense haver de prendre cap consumició.

Si de la  Place Bellecour anem en direcció a l'estació de Perrache, trobarem una de les esglésies més antigues de Lyon, la Basílica de Saint-Martin d'Ainay, d'estil romànic. Antic monestir benedictí del s. XI. va ser utilitzada com a graner per emmagatzemar el farratge durant la Revolució Francesa, i en risc de destrucció a principis del segle XIX. Per sort, va ser renovada mantenint elements originals i afegint noves construccions amb estil neoromànic. A l'interior es conserven restes romanes, com les quatre columnes al voltant del cor, de l'any 12 aC, trobades als pendents de la Croix-Rousse.
Basílica Saint-Martin d'Ainay
Més enllà de l'estació de Perrache, a poc més d'un quilòmetre teniu el nou barri, a la confluència dels rius Rhône i Saône, d'aquí el nom La Confluence.
És una antiga zona industrial que va acollir el mercat majorista, el port Rambaud (que subministrava la ciutat amb les mercaderies que arribaven pel riu), fàbriques i presons. Amb el tancament gradual de les fàbriques a finals del s. XX, es va dissenyar un nou projecte urbà per impulsar la zona. Amb l'ajuda d'arquitectes de renom com Christian de Portzamparc, Kengo Kuma o Massimiliano Fuksas, s'ha donat un toc d'avantguarda i ecosostenibilitat.
Museu de les Confluències
El Museu de les Confluències, va ser inaugurat el 2014, de formes futuristes conté una exposició permanent dedicada a la història de la Humanitat, des dels dinosaures a l'evolució de les societats. A l'interior, podreu apreciar l'esquelet de mamut de Choulans, una de les peces més destacades de la col·lecció permanent.
Si la visita al museu us ha aclaparat, sempre podeu fer una passejada o un pícnic al parc de la riba del Saône, amb petits estanys recuperats de la pressió industrial on es poden veure ocells.

Tot el barri de La Confluence, és un museu d'arquitectura contemporània a l'aire lliure, contempleu els edificis de Le Cube Orange i Le Cube Vert (quai Rambaud), dels arquitectes D. Jakob i B. MacFarlane, amb les façanes foradades per deixar passar la llum. La Sucrière, l'antic magatzem de sucre s'ha reconvertit en un equipament dedicat a l'art, acollint la Biennal d'art contemporani. Els edificis d'habitatges i oficines del quai Riboud són la proposta arquitectònica de 12 arquitectes internacionals, amb una intervenció que respecta el medi ambient i la sostenibilitat, fixeu-vos amb Le Monolithe, 5 edificis en un amb un espai obert a l'interior que els connecta.
Le Cube Orange
Le Cube Vert











Llocs on anar a menjar o prendre alguna cosa:

Au petit bouchon - Chez Georges (rue du Garet, 8) és un dels clars exemples de bouchon lionès, establiments gastronòmics de la ciutat, amb una bona selecció de cuina tradicional lionesa, com les quenelles (pasta feta de blat o farina barrejada amb llet o aigua, mantega, ous, afegint carn o peix esmicolada), el saucisson chaud (una mena de botifarra cuita) o el cervelle de canuts (elaborat amb formatge). El meu tradicional de migdia està força bé, us garantim que en sortireu plens.
La Traboulerie (rue Mercière, 58) un altre petit bouchon en un dels carrers més antics de la Presqu'île. Bones racions de plats tradicionals lionesos i bona qualitat-preu, disposa d'una petita terrasseta al carrer.
À la pêche aux moules (rue des Marronniers, 2) especialitzat en peix i marisc en un carrer amb molta oferta per menjar, molt a prop de la Place Bellecour. Local gran amb terrassa té diversos menús, nosaltres vam triar un per 19€ per persona amb una amanida força completa, musclos a l'estil belga (amb patates fregides) i unes crêpes de postres. Molt recomanable.
Le Comptoir de Mathilde (rue de Brest, 54 i rue Saint Jean, 15) aquesta cadena francesa d'establiments compta amb dues botigues a Lyon (al Vieux-Lyon i a la Presqu'île) és un paradís pels amants de la xocolata i les melmelades. I també d'altres productes, com olis, mostasses i cremes. Si sou capaços de resistir-vos, és que no sou d'aquest planeta! A més a més, és un bon record gastronòmic per portar de souvenir, tot i no ser 100% de Lyon.