Tòquio: tradició i futur en una mateixa ciutat (II)

Pels barris de Ginza, Shiodome, Shiba, Shibuya i Shinjuku

Ginza SIX

En l’anterior entrada ens vam quedar a l’estació central de Tòquio, doncs tot just darrere de la seva entrada principal, tenim el barri de Ginza. Aquest és un dels barris més elegants i sofisticats de Tòquio, conegut pels seus grans magatzems, botigues de luxe, restaurants i galeries d’art. El seu eix principal és Ginza-dori, una gran avinguda que els caps de setmana es converteix en zona de vianants i que és perfecta per passejar, mirar aparadors i observar el moviment de la ciutat.
Ginza és probablement un dels llocs on us podeu sentir com un personatge de Sex in the city, però en versió oriental. Podeu passejar “només per mirar” i acabar sentint que la vostra targeta de crèdit necessita vacances. Entre Chanel, Cartier, Louis Vuitton i companyia, és un bon lloc per practicar l'esport del window shopping amb una disciplina admirable. 😅

A banda de grans marques internacionals, teniu els tradicionals grans magatzems japonesos, com Mitsukoshi o Matsuya, a més de complexos moderns com Ginza Six. No us deixeu intimidar per les seves botigues de luxe, aquests grans magatzems tenen una terrassa a la 13a planta on podreu pujar gratuïtament i descansar, menjar-vos el sandwich del dinar o simplement contemplar les vistes del luxós barri.😎
Nosaltres ens hem permès (tampoc era excessivament car) fer uns Aperol a l’Eataly (a la 6 planta). Al voltant d’una barra central hi ha diverses opcions per menjar italià, i fins i tot una petita botiga amb productes d’importació italiana.

Des de la terrassa del Ginza SIX

Eataly

                         

Molt a prop d’allà, està l’edifici de Seiko House Ginza, a la intersecció entre els carrers Ginza-dori i Harumi-dori, amb la seva característica torre del rellotge. D’arquitectura neorenaixentista, l’edifici actual es va inaugurar el 1932, després del terratrèmol del Gran Kantō, fa una corba elegant seguint la cruïlla, un detall arquitectònic molt fotogènic i que ajuda a convertir-lo en un punt de trobada clàssic: “ens veiem sota el rellotge de Ginza”. El rellotge il·lumina les esferes des de dins durant la nit i les campanes sonen amb la melodia de Westminster cada quart d’hora des dels anys cinquanta.

Seiko House Ginza

També val la pena acostar-se al teatre Kabukiza, inaugurat fa més de 130 anys, és el principal escenari del kabuki al Japó i acull representacions durant bona part de l’any. Des del període Meiji ha estat la seu del teatre més refinat, tot i que no ha deixat de banda propostes més contemporànies.
L’edifici actual, inaugurat el 2013, manté l’estètica tradicional japonesa, amb teulades i elements arquitectònics inspirats en els teatres històrics, tot i incorporar instal·lacions modernes.

Teatre Kabukiza

El kabuki és una forma tradicional de teatre japonès que va néixer a començaments del segle XVII. Combina interpretació, música, dansa i escenografia, amb vestuaris molt elaborats i un maquillatge característic. Les obres solen representar històries de samurais, conflictes familiars, amors, venjances i episodis de la tradició japonesa. Una de les seves particularitats és que històricament tots els papers, inclosos els femenins, són interpretats per homes. Els actors utilitzen moviments molt estilitzats i expressions exagerades, que formen part del llenguatge propi del gènere.🎎🎭
El Kabukiza és, per tant, un lloc especialment interessant per aproximar-se a aquesta tradició teatral, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2008.

Tsukiji

A poca distància de Ginza trobem Tsukiji, l’antic mercat de peix de Tòquio. Tot i que el mercat majorista es va traslladar a Toyosu fa uns anys, la zona de Tsukiji Outer Market continua ben viva, amb parades de peix i marisc, sushi, broquetes, truites japoneses i tota mena de productes gastronòmics. Crec que mai havíem vist unes potes de cranc XXL, no sé quins components té l’aigua de la costa japonesa, però semblen d’un altre planeta.
És un lloc ideal per anar-hi amb gana i deixar-se portar una mica pel nas... i per l’estómac. Ens preguntareu per un restaurant en concret, però n’hi ha tants i amb tanta diversitat de menges, que a qualsevol lloc trobareu una bona oferta.🐟🍣

Ja en el barri de Shiodome i Shiba, i una mica més al sud, teniu els jardins Hama-rikyu, un parc històric del període Edo situat a tocar de la badia de Tòquio. Antic retir feudal i imperial, va passar a ser un jardí públic el 1946 i avui ofereix un espai de tranquil·litat enmig de la ciutat de Tòquio, això sí, és de pagament (300 iens).

Casa de te Nakajima (jardins Hama-rikyu)

El seu element principal és un estany connectat amb el mar, fet que permet que l’aigua canviï amb les marees. Al centre hi ha la casa de te Nakajima, on es pot gaudir de te verd matcha. També hi ha altres cases de te, on poder donar una ullada a l’interior i veure la seva delicada i senzilla estructura.
El jardí també serà un lloc ideal per contemplar l’explosió floral dels cirerers i les pruneres a la primavera i pels colors de tardor entre novembre i principis de desembre.🌸🌸
I si hi aneu a l’estiu o quan comença a fer color, tingueu en compte que al cantó del quiosc de l’entrada, podeu recollir un paraigua tradicional japonès (wasaga) per protegir-vos del sol, ideal per fer fotos de postureo… 

Jardins Hama-rikyu

Amb les wasaga

A una mica més de trenta minuts caminant, teniu la Torre de Tòquio, de 333 metres d’altitud es va acabar el 1958, inspirada en la Torre Eiffel. Té dos miradors principals: un a 150 m, i l’altra a 250 m, des d’on teniu una panoràmica espectacular de la ciutat. De nit està il·luminada (la podreu veure des de l’Skytree) i en dies especials s’il·lumina de diferents colors. 🗼

Torre de Tòquio

Diverses vistes des de la torre

Just al cantó, en continu contrast entre modernitat i tradició, hi ha el temple Zojoji. És un temple budista històric vinculat a la família Tokugawa i té una combinació molt fotogènica de temple tradicional amb la torre al darrere. El temple està dins del parc Shiba, un espai agradable per passejar i veure la torre des de diferents angles. A la primavera hi ha cirerers florits.

El torii d'entrada al santuari Meiji

Shibuya, és un dels barris més emblemàtics de Tòquio i probablement un dels llocs on millor es percep l’energia de la ciutat. Ple de pantalles gegants, neons, botigues, restaurants i una marea constant de gent, combina cultura urbana, moda i entreteniment amb racons molt més tranquils, com per exemple el santuari Meiji. Aquest és un dels santuaris xintoistes més importants de Tòquio i un autèntic oasi de tranquil·litat enmig de la ciutat. Està envoltat per un immens bosc de més de 100.000 arbres, portats d’arreu del Japó quan es va fer el parc, cosa que fa que el passeig fins al santuari sigui gairebé tan especial com la visita.

Va ser construït el 1920 en honor de l’emperador Meiji i la seva esposa, l’emperadriu Shōken. Per arribar-hi cal travessar un gran torii de fusta i recórrer els camins del bosc fins a arribar al recinte principal. Pel camí principal fixeu-vos en els barrils de vi (símbol de la bona sintonia dels emperadors Meiji amb occident) i sake donats al santuari.
Al temple podreu observar les tradicions del xintoisme, com les ofrenes, les oracions i les tauletes de fusta amb desitjos. És un lloc especialment agradable per allunyar-se durant una estona del ritme frenètic de Tòquio i descobrir una cara més espiritual i tradicional de la ciutat.

Santuari Meiji

Barrils de sake

Dins del recinte del santuari Meiji es troben els jardins Meiji Jingu Gyoen, un espai natural molt més tranquil i recollit que la resta del santuari. Per accedir-hi cal pagar una petita entrada, però el passeig pels seus camins, envoltats d’arbres i vegetació, fa que la visita valgui la pena.

Casa de te de l'emperadriu Meiji

Recreació amb IA dels jardins d'iris

Els jardins són especialment coneguts pel pou Kiyomasa, un petit pou d’aigua de gran importància espiritual i un dels racons més populars del jardí. També destaquen els estanys, els ponts i la vegetació que canvia amb les estacions. Durant el mes de juny, les flors d’iris omplen de color els jardins i ofereixen un dels paisatges més bonics del recinte.

Flor de nenúfar a l'estany dels jardins

Ara bé, i tornant a l’era futurista de Tòquio, el símbol indiscutible és el encreuament de Shibuya, el famós pas de vianants on milers de persones travessen simultàniament en totes direccions. Si voleu veure la munió de gent que travessa el carrer, ho podeu fer des de l’Starbucks que teniu allà al davant. Tenen uns amplis finestrals que permeten fer fotos i vídeos. En teoria és un espai reservat si tens consumició del local, però hem vist molts turistes i locals sense consumir.

Un altre punt imprescindible és l’estàtua d’Hachikō, el gos que va esperar durant anys el seu amo a l’estació de Shibuya i que s’ha convertit en un símbol de lleialtat al Japó. Té fins i tot, la seva particular oficina de turisme, amb marxandatge i el característic segell de l’indret. 

Hachikō

Per contemplar el barri des de les altures, val la pena pujar al Shibuya Sky, un espectacular mirador situat al cim de Shibuya Scramble Square. A una altitud de 229 metres, ofereix vistes panoràmiques de 360 graus de Tòquio. Des d’aquí podreu veure millor les “formiguetes” de l’encreuament o altres edificis singulars de Tòquio, i en un dia clar, el mont Fuji, al lluny.

Shibuya 109, una icona de la moda juvenil

Encreuament de Shibuya

Una curiositat: Shibuya no és només una destinació turística; és també un dels grans centres de la moda i la cultura juvenil japonesa. Per perdre’s entre botigues, restaurants i ambient juvenil, el Center-gai és una de les zones més animades. I a poca distància hi ha Harajuku i Omotesandō, de manera que es pot combinar fàcilment la visita amb un passeig per alguns dels carrers més singulars de Tòquio.

Kabukichō

Shinjuku és d’aquells llocs que costa explicar amb una sola paraula. És immens, sorollós, ple de llums i de gent, i sembla que cada carrer amaga una cara diferent de Tòquio. De dia, els gratacels, els centres comercials i el moviment constant de l’estació dominen el paisatge; quan arriba la nit, els neons prenen el relleu i el barri es transforma completament.

De fet, és la “fauna” de nit el que menys ens va agradar de Tòquio, sobretot a la zona de Kabukichō. És el gran districte d’oci nocturn de Shinjuku, amb restaurants, bars, clubs i també locals d’entreteniment per a adults. I en aquest punt és el que ens va xocar més, la pressió sobre el turista home per anar als locals d’adults… eufemisme per dir que hi ha prostitució encoberta…
Així i tot, després del primer xoc desconcertant al principi, entenem que té altres cares, amb aquesta faceta més atrevida i curiosa de Tòquio.

Don Quijote

Enmig dels neons de Kabukichō hi ha un lloc que mereix una visita encara que no tingueu cap intenció de comprar res: Don Quijote. Aquesta enorme botiga japonesa de descompte és una mena de calaix de sastre gegant on podeu trobar des de snacks i souvenirs fins a cosmètica, electrònica, joguines, roba i tota mena de productes que probablement no coneixíeu.

La gràcia és entrar-hi i deixar-se portar. Els passadissos estan atapeïts de productes i cartells, i la sensació és una barreja entre supermercat, botiga de souvenirs i parc d'atraccions. La botiga obre les 24 hores, així que és perfecte per fer-hi una volta després de sopar o durant un passeig nocturn pel barri. I si sou fans de Godzilla, encara teniu un motiu més per entrar-hi: hi trobareu una secció dedicada al famós monstre japonès.

I ara que parlem del famós monstre japonès, teniu el seu cap sortint amenaçant del centre d’oci Toho, a només 2 minuts de la botiga.

Godzilla

De l’ambient nocturn, sí que ens agradaria destacar el Golden Gai, un laberint de carrerons amb centenars de bars diminuts, cadascun amb la seva pròpia personalitat. En molts llocs cal pagar una consumició mínima i també hi hem trobat un dels millors llocs on menjar ramen, el Nagi, un petit local pujant unes petites escales força empinades. Segur que trobareu cua, demaneu la tanda i us cridaran… tampoc vam esperar molta estona.🍜

Ramen del Nagi

Golden Gai

Una altra visita recomanable del barri és anar a l’edifici del govern metropolità, les seves torres bessones de l'edifici compten totes dues amb un mirador situat a una altitud de 202 metres. Hi ha força cua, donada la seva gratuïtat. Nosaltres no vam pujar, però ja us podeu imaginar les vistes… un altre punt on contemplar la immensitat de Tòquio i entendre la magnitud de les dimensions de la ciutat.

Tòquio Night & Light

Si hi aneu al vespre, el mateix edifici es converteix en una atracció, la Tòquio Night & Light, un espectacle de videomapatge gratuït i disponible tot l'any, que es projecta sobre la façana de l'edifici núm. 1. Amb una superfície de 13.904 metres quadrats, des de la planta 4 fins a la 32, va ser reconegut pel Guinness World Records el febrer de 2024 com la projecció permanent arquitectònica més gran del món.
Les projeccions compten amb obres creades per artistes del Japó i de tot el món que s'inspiren en la cultura i l'art japonesos, com per exemple, una projecció del famós Pac-Man que vam poder veure. No es requereix entrada ni reserva, així que és un bon pla per a afegir a una nit a Tòquio.🌃

Shinjuku és, en definitiva, un barri per caminar sense presses i deixar-se sorprendre. Gratacels, temples de neó, jardins, carrerons, tavernes informals (izakaya) i vida nocturna conviuen en un mateix espai, i potser és precisament aquesta barreja una mica caòtica la que el fa tan especial.

I fins aquí la nostra descoberta de Tòquio, que com us vam dir al principi, no preteníem fer una guia exhaustiva de tot el que es pot fer i veure, sinó un retrat acurat d'allò que hem vist i ens ha impactat o agradat més. Esperem que ho hàgiu gaudit, i si teniu algun dubte ens podeu escriure un comentari.
Nosaltres us continuarem explicant el viatge al Japó. Fins aviat!!!😊

Al santuari Nezu-jinja

Tòquio: tradició i futur en una mateixa ciutat (I)

Tòquio és una ciutat de contrastos, on els temples mil·lenaris conviuen amb gratacels, llums de neó i una tecnologia sorprenent. Passejar pels seus barris és descobrir un món ple de colors, sabors i ritmes diferents: des de la tranquil·litat dels jardins i santuaris fins a l’energia frenètica de Shibuya o Shinjuku.

La capital del Japó ofereix una combinació única de cultura, gastronomia, compres i entreteniment, amb una capacitat extraordinària per sorprendre a cada cantonada. És una destinació que es pot visitar mil vegades i que sempre sembla tenir alguna cosa nova per descobrir.

Tòquio al vespre, des de l'Skytree

Ara bé, és una ciutat que pot atabalar, no apte per a persones amants de la tranquil·litat. Més de 40 milions de persones viuen a la densament poblada metròpolis del gran Tòquio, i això implica una infraestructura de carreteres, vies de tren i metro a les que no estem acostumats. En un barri cèntric de la ciutat, us podeu trobar amb dues autopistes sobre elevades que es creuen, més línies de metro/tren. No té un urbanisme ordenat, en molts moments ens va semblar una ciutat caòtica amb edificis de diverses altures, petites cases entre gratacels; una munió de cables de llum a banda i banda dels carrers. En general, no hem trobat que sigui una ciutat “amable” per al vianant. En alguns indrets es prefereix fer un pas elevat abans que un pas de vianants a peu de carrer, d’aquesta manera els vehicles de motor tenen tot el protagonisme. Però bé, com dèiem al principi és una ciutat de contrastos, on pots anar al santuari Meiji envoltat d’un pulmó verd i plantejar-te si estàs en una megalòpolis amb milions d’habitants.

Abans de començar a recórrer els barris de Tòquio us expliquem la conveniència d’adquirir una targeta de prepagament recarregable, sí les famoses Suica, Pasmo, Icoca…us seran molt útils per al transport públic. Les podreu carregar quan ho necessiteu i guardar-les al wallet (com la T-Mobilitat). A més a més, en ser una targeta moneder la podreu utilitzar en altres establiments (restaurants, botigues, supermercats…).

Nosaltres vam adquirir una Welcome Suica a l'aeroport d’Haneda per agafar el monoraïl. Estalviareu comprar els bitllets a les màquines expenedores, simplement amb el gest d’acostar el mòbil a l’hora d’entrar. Llàstima que tot el transport urbà no estigui integrat (ai, com trobem a faltar el sistema integrat de TMB…). Aquí us tocarà pagar si passeu d’una línia de metro a un altre si no hi ha transbord (molt poques hem vist), i el mateix per agafar un tren JR o un autobús. També tingueu en compte que un bitllet del monoraïl ens va costar uns 520 iens. La resta de bitllets ronden entre els 180-230 iens aproximadament.

Per conèixer millor totes les targetes i el seu funcionament, un cop més recorreu al web de Japonismo.

Pels barris d’Asakusa, Ueno, Yanesen, Akihabara i Marunouchi

Kaminari-mon (Sensō-ji)

Visitant Asakusa podrem fer un viatge al passat, a l’esplendor de l’època Edo. Sobretot si comencem explorant aquest barri pel temple de Sensō-ji. Construït el 628 és el temple més antic de Tòquio i segons explica la llegenda, va ser gràcies a dos pescadors que van trobar una imatge d’or de Kannon (el déu de la compassió) a un riu proper, i en el seu honor es va construir el temple.

Bona part del recinte va ser destruït durant la II Guerra Mundial i reconstruït a la dècada del 50 i 70. Hi destaquen la monumental porta Kaminari-mon (la porta del tro), l'accés principal amb una monumental llanterna de 670 kg, protegida per dos ferotges deïtats: Fujin, el déu del vent a la dreta i Raijin, el déu del tro a l’esquerra.

La pagoda a Sensō-ji

Des de la Kaminari-mon s’arriba al temple per la Nakamise-dōri, un carrer comercial ple de botigues i parades de records, artesania tradicional i menjar típic. És una zona molt turística, així que recomanem anar-hi aviat o cap al vespre. 

Al final del carrer hi ha la Hōzō-mon, una altra gran porta protegida per guardians. A la part posterior hi ha unes enormes sandàlies tradicionals (waraji) que simbolitzen el poder de Buda i que, segons la creença, allunyen els mals esperits.

El temple també té la sala principal (Hondō), on hi ha un gran calder d’encens. Es considera que el fum de l’encens proporciona salut, i és habitual veure els visitants acostant-se’l al cos.

Un altre element destacat és la pagoda de cinc pisos, reconstruïda el 1973 i reformada el 2017. Amb 53 metres d’altura, és una de les pagodes més altes del Japó.

Finalment, l’única part que es va salvar de la guerra va ser el santuari Asakusa-jinja (del 1649), situat a la part est del temple. El santuari està dedicat als dos germans que van trobar la imatge de Kannon. També destaca la porta Niten-mon, construïda el 1618.

I del Tòquio tradicional a la ciutat futurista, només travessant el riu Sumida, ens trobem amb la Tokyo Skytree, la torre de telecomunicacions més alta del món (634 m). Disposa de dos miradors, un a 350 m i el més alt a 450 m. Durant el dia es pot gaudir de tota la regió de Kanto i en dies clars, s’assegura una vista del Mont Fuji. Nosaltres hi vam pujar al vespre, i no ens va defraudar amb unes vistes increïbles de la ciutat il·luminada.

Skytree

Antiques Kimono Lily

Segurament per la proximitat al nostre hotel a Tòquio, el barri d’Asakusa és per on hem voltat més, per la diversitat de botigues i restaurants. Per exemple, si busqueu kimonos antics o roba i complements tradicionals japonesos, fora bo anar a Antiques Kimono Lily 👘. Molt amablement us ajudaran a fer el nus de l’obi per poder lligar el vostre kimono.

Aquí teniu una altra cosa curiosa, tot un carrer especialitzat en cuina i productes d’hostaleria, a Kappabashi St. Fixeu-vos en una de les entrades d’aquest eix comercial, hi ha una enorme estàtua d'un xef amb el seu barret de cuiner. Trobareu des de ganivets per a sushi fins a reproduccions hiperrealistes d’aliments reproduïts en plàstic. De fet, això ho veureu en molts restaurants i establiments.

En el vostre viatge a Tòquio, no hauríeu de deixar de visitar el Parc Ueno, just al costat de la concorreguda estació del mateix nom. L'extens parc compta amb els principals museus de la ciutat, un gran estany amb barques per a remar, un santuari amb pagoda i el zoològic més antic del Japó. Si teniu la sort de viatjar durant la primavera, el parc és la gran atracció amb els seus nombrosos cirerers en flor.🌸🌸🌸 

Santuari de Toshogur (Parc Ueno)

La visita al Museu Nacional de Tòquio hauria de ser una parada obligada, compta amb una extensa col·lecció d’objectes, repartides en diversos edificis. És el museu més antic del Japó, on destaca la galeria dedicada al país, a l’edifici Honkan (d’estil imperial i inaugurat en els anys trenta del s. XX); el Tōyōkan (la galeria d'Àsia), un espai dissenyat per Taniguchi Yoshirō i inaugurat en 1968, s'exposen obres d'art, artesania i restes arqueològiques de la Xina, la península de Corea, el sud-est asiàtic, les regions occidentals de la Xina (Xiyu), l'Índia, Egipte, etc. I la galeria del tresor de Hōryūji, on es conserven i exposen prop de 300 tresors donats a la família imperial el 1878 pel temple Hōryūji de Nara. L'actual edifici va ser inaugurat en 1999 i és un disseny de Taniguchi Yoshio.

Ceràmiques, estàtues, armadures de samurai, joies, relíquies, espases, peces arqueològiques… podeu dedicar-hi tot un dia i encara us faltaria temps per veure tota la col·lecció del museu.

                       

Armadura, gerra amb drac i mirall, algunes 
peces del Museu de Tòquio

Fins a principis del 2026, el Zoo de Tòquio era un dels altres reclams del parc, sobretot per la bonica parella d’ossos panda que hi havia, en Xiao Xiao i la seva germana Lei Lei 🐼. Els pandes gegants són originaris del sud-oest de la Xina, Pequín els presta a altres països com a signe de bona voluntat, però manté la propietat sobre ells i qualsevol cria que tinguin. Com que actualment les relacions entre el Japó i la Xina no són bones, ha provocat el retorn d’aquests animals… i no hi ha previsió que tornin altres ossos d’aquesta espècie.

Postres de consolació per no poder veure els pandes

Al parc teniu un restaurant força recomanable, el Seiyoken. De fet, són dos establiments, un restaurant de més qualitat i una cafeteria força concorreguda, amb diverses opcions molt econòmiques… i, ja que no hem vist els pandes, ens hem animat amb aquestes postres en homenatge a ells.😋🐼

Una altra opció seria anar al carrer comercial Ameyoko, famós per la seva animació i vitalitat, s'estén aproximadament 500 metres des de l'estació Ueno a l'estació Okachimachi. Disposa d'una gran varietat d'opcions per a anar de compres, amb unes 500 botigues i comerços, cuina internacional exòtica, marisc fresc, dolços i refrigeris, moda, cosmètics i altres productes varis.

Yanaka Ginza

Yanesen és una zona de Tòquio formada pels barris de Yanaka, Nezu i Sendagi, on la ciutat sembla aturar-se en el temps. Lluny dels gratacels i dels neons, hi trobareu carrerons estrets, cases tradicionals de fusta, petits temples, botigues de tota la vida i cafeteries amb encant.

Segons la guia de Tòquio, és conegut pels seus gats 🐱 (tot i que no vam veure cap…) i on destaca Yanaka Ginza, un carrer comercial d’uns 170 metres, amb prop de 60 botigues, on sobreviu l’esperit del Tòquio de l’era Shōwa (1926-1989). És el lloc ideal per comprar alguna cosa per picar, tafanejar els aparadors i veure com la gent local fa vida. Com que els gats són les estrelles del barri, ja us podeu imaginar que souvenirs, roba, complements, aperitius i dolços tindran forma de gat o dibuixos de gats.

Santuari de Nezu-jinja

Del barri també és interessant visitar el santuari Nezu-jinja, amb els seus famosos torii vermells (recorda, a petita escala, el famós santuari Fushimi Inari de Kyoto), i el cementiri de Yanaka, un espai tranquil especialment bonic durant la floració dels cirerers.

Passejar per Yanesen és descobrir un Tòquio més pausat, tradicional i autèntic, ideal per perdre’s sense presses i gaudir dels petits detalls de la vida quotidiana japonesa. I tan sols és a uns 20 minuts caminant des del Parc de Ueno.

🎮Akihabara és el barri de Tòquio conegut com la meca de la cultura otaku i l’electrònica. Els seus carrers estan plens de botigues de videojocs, manga, anime, figures de col·leccionisme i tecnologia, envoltades de cartells lluminosos i façanes de colors.

És també famós pels maid cafés, on les cambreres van vestides de personatges de fantasia, i pels seus enormes edificis dedicats al món del videojoc i el manga.

Passejar per Akihabara és submergir-se en la cara més friki, moderna i extravagant de Tòquio, un lloc imprescindible per als amants de la cultura japonesa i la tecnologia.

Els autors d’aquest blog no som molt fans de l’anime o el manga…, així i tot, tenim predilecció per certs personatges de la nostra infància, com podria ser Mazinger Z o Bola de drac, i fins del Sonic dels videojocs de la Sega. Per aquest motiu, tant si sou molt fans o simplement voleu donar una ullada, serà visita obligada anar al complex de Mandarake, tot un edifici de cinc plantes per triar i remenar. Però no és l’única botiga que podreu veure pel barri, com aquesta n’hi ha desenes…

Akihabara, Electronic Town

Arcade retro a Super Potato

Pels nostàlgics de la tecnologia i dels components electrònics, tindran la seva meca al Akihabara Radio Center, un viatge als orígens d’Electronic Town. Un petit mercat cobert situat sota les vies del tren, al cor d’Akihabara, dedicat sobretot a components electrònics, cables, connectors, interruptors, peces de ràdio i petits gadgets.

El seu origen es remunta a 1950, quan diversos comerciants de ràdio i components que havien treballat en parades de carrer es van instal·lar sota les vies.

Avui té un aire força retro i artesanal, amb locals minúsculs plens de calaixos i peces que poden resultar fascinants per a aficionats a l'electrònica, el bricolatge i la tecnologia vintage. És, en certa manera, un petit tros de l'Akihabara anterior a l'era de l'anime, els videojocs i els grans comerços d'electrònica.

La botiga Super Potato serà un altre lloc de peregrinació pels amants dels videojocs clàssics. Ocupa tres plantes d’un edifici del carrer Sotokanda i està especialment centrada en consoles i jocs japonesos antics, amb una enorme varietat de Famicom, Super Famicom, Mega Drive, PC Engine, Game Boy, Nintendo 64, Dreamcast, PlayStation, etc.

Chikuryuan-Okano

El 5è pis és probablement la part més divertida: hi ha un petit saló recreatiu retro, amb màquines arcade antigues, a més d'una zona de llaminadures japoneses dagashi.

Super Potato és una immersió en la cultura del videojoc japonès dels anys 80 i 90, i encara que no vulgueu comprar res, val molt la pena entrar-hi simplement per l'ambient i la quantitat de material que hi ha.

No us volem deixar passar una joia que vam trobar pel barri, una pastisseria tradicional on podreu comprar els famosos dorayakis (els pastissets d’en Doraemon), entre altres exquisideses. És la Chikuryuan-Okano, mireu-vos la seva web i començareu a fer salivera.

Maqueta de l'antic
castell d'Edo

Marunouchi vindria a ser el centre de negocis i de poder de Tòquio. Aquí es troba el Palau Imperial (Kōkyo), bé oficialment està al districte de Chiyoda, just al costat de Marunouchi, el prestigiós barri de negocis que s'estén entre el palau i l'estació central de Tòquio.

Envoltat de gratacels i grans avingudes, el palau ocupa el mateix emplaçament que antigament ocupava el castell d'Edo, la gran fortalesa dels shōgun Tokugawa. Edo va ser durant més de 260 anys el centre polític del Japó, fins a la restauració Meiji de 1868, quan el castell va passar a convertir-se en residència imperial.

El palau actual, però, no és l'antic castell reconstruït. Els edificis del Palau Imperial són del segle XX (el complex principal es va acabar el 1968) i la zona on viu la família imperial continua tenint l'accés restringit. Així i tot, el recinte conserva una part important de la topografia i les estructures defensives del castell, tot i les construccions posteriors.

El que sí que es pot visitar és una part dels terrenys, especialment els Jardins de l'Est (Higashi Gyoen), oberts al públic gratuïtament.🌸🌿

I és precisament aquí on encara es pot trobar bona part de la petjada d'Edo. Els jardins ocupen els antics espais del Honmaru, Ninomaru i Sannomaru, les zones interiors del castell. Entre arbres, estanys i jardins tradicionals japonesos apareixen les antigues muralles de pedra, fossats, portes i diverses casernes de guàrdia que han sobreviscut al pas dels segles.

Un dels punts més interessants és la base de la torre principal del castell (Tenshudai). La torre d'Edo va arribar a ser una de les més grans del Japó, però va quedar destruïda per un incendi poc després de la seva construcció, i mai no es va reconstruir. Avui només en queda la monumental plataforma de pedra, sobre la qual es pot pujar i contemplar els jardins i el perfil urbà de Tòquio.

Jardins de Ninomaru

Suwa-no-cha-ya

També mereixen una visita el jardí de Ninomaru, inspirat en el jardí de l'època Edo, les antigues casetes de guàrdia Dōshin-bansho, Hyakunin-bansho i Ō-bansho, la casa de te Suwa-no-chaya i les restes de diverses estructures del castell. D'aquesta manera, passejar pels jardins és gairebé fer un viatge entre dues Tòquio: la ciutat dels shōgun que va desaparèixer i la gran metròpoli moderna que l'envolta. En resum, és probablement un dels llocs de la ciutat on es percep millor la transformació del Japó feudal en l'Estat modern.

Estació central de Tòquio

L’avinguda Gyoko-dori connecta el Palau Imperial amb l’estació central de Tòquio. És un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. La seva façana de maó vermell, especialment la de la banda de Marunouchi, conserva l'aspecte de l'estació inaugurada el 1914, obra de l'arquitecte Kingō Tatsuno. Amb les seves dues grans cúpules i una arquitectura d'inspiració occidental, contrasta molt amb els gratacels que l'envolten.

L'edifici va quedar greument afectat durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment va ser restaurat recuperant bona part del seu aspecte original. Avui, darrere d'aquesta façana històrica, hi ha una de les estacions ferroviàries més transitades del Japó, punt de partida també de nombrosos trens bala on segur que hi anireu per continuar el vostre viatge pel país.

Per cert, si teniu una estona abans d'agafar el shinkansen, no cal córrer gaire: l'estació de Tòquio és gairebé un petit univers comercial. Als espais subterranis hi ha botigues, restaurants, cafeteries i tota mena de temptacions japoneses perfectes per fer temps.

És el lloc ideal per comprar algun ekiben (les famoses caixes de menjar per emportar-se al tren), descobrir alguna llaminadura que no sabíeu que necessitàveu o simplement fer un cafè mentre intenteu endevinar quants milers de japonesos transiten per aquesta estació al dia…

I compte, perquè entre botigues de souvenirs, dolços, ramen i restaurants, el que semblava una espera de vint minuts es pot convertir misteriosament en una hora. Això sí: millor controlar el rellotge. El shinkansen no espera ningú! 🚅