Kyoto, la ciutat on el passat continua present II

En aquesta segona entrada dedicada a Kyoto us explicarem els temples i santuaris que vam visitar a la ciutat, podrien ser més… La informació turística oficial de Kyoto detalla que hi ha més de 1000 temples i santuaris a la ciutat, i que el 20% són considerats Tresors Nacionals del Japó.

En aquest mapa podreu veure els que hem visitat o simplement vistos sense entrar-hi, com per exemple a la pagoda Yanaka. També hi hem afegit el sender de la filosofia que ens venia de camí d’un temple a un altre, i el bosc de bambú d’Arashiyama.

Temples i santuaris a l’est de Kyoto

⛩️Fushimi Inari Taisha tot i no ser Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO és un dels santuaris més populars i visitats de Kyoto. Situat al sud de la ciutat, és el principal santuari dedicat a Inari, la divinitat associada tradicionalment a les bones collites i que, amb el pas dels segles, també ha esdevingut protectora de la prosperitat en els negocis, la família i els desitjos personals. El santuari té els seus orígens l'any 711, molt abans que Kyoto es convertís en la capital del Japó.

La imatge que tothom associa amb Fushimi Inari és la dels torii de color vermell ataronjat que s'endinsen pel bosc formant llargs túnels. Són les famoses Senbon Torii, literalment «mil torii», tot i que en realitat n'hi ha molts més.

Però Fushimi Inari és molt més que el famós túnel de torii. Tot el mont Inari forma part del recinte sagrat del santuari, i és precisament aquí on la visita es converteix en una autèntica excursió. El mont Inari té 233 metres d'altitud i el camí va ascendint entre torii, petits santuaris, altars de pedra i racons de culte envoltats de vegetació.

Els torii del Fushimi Inari Taisha

La guineu, missatgera d'Inari

Nosaltres vam decidir fer tota la pujada fins al cim, una opció que requereix força estona, però que val molt la pena. A mesura que t'allunyes de la zona més turística, la gent va disminuint i això us permetrà fer fotos sense aglomeracions. Ho sabem, en aparèixer el primer torii, ja tindreu càmera i mòbil apunt (ho vam fer), però paciència amb la gentada.

A més a més, i a mig camí, des de Yotsutsuji, es pot gaudir d'una bonica panoràmica de Kyoto, abans de continuar fins al cim.

I és precisament aquesta pujada la que més ens va agradar de la visita. Fushimi Inari no és només un lloc on anar a fer la fotografia dels torii vermells; és una muntanya sagrada que es va descobrint a poc a poc mentre camines. Com més puges, més íntim es torna l'entorn i més s'entén la importància espiritual que té aquest indret.

Racons de Fushimi Inari Taisha

🎥Curiositat cinèfila: alguns dels emblemàtics túnels de torii de Fushimi Inari apareixen a la pel·lícula Memòries d'una geisha (Memoirs of a Geisha, 2005), convertint aquest indret en un escenari encara més reconeixible per als amants del cinema.

🍪En sortir del Fushimi Inari vam anar al Vermillion Cafe, una cafeteria molt recomanada a les guies de Kyoto, però que, en el nostre cas, va estar a l'altura de les expectatives.

El local té una terrassa molt agradable amb vistes a un estany, envoltada de vegetació, que convida a seure una estona i desconnectar. Després de tota la pujada al mont Inari, va ser el lloc perfecte per descansar, prendre alguna cosa i recuperar forces en un entorn tranquil.

🪷Després de visitar Fushimi Inari, ens vam acostar al Tōfuku-ji, un dels temples zen més importants de Kyoto, fundat al segle XIII. Tot i que no vam pagar l'entrada a les zones de visita, vam poder passejar pels voltants i contemplar la impressionant porta San-mon, la porta zen més antiga del Japó (1425), que destaca per la seva monumentalitat.

També vam poder veure, una mica de lluny, el famós pont Tsūten-kyō, que travessa una vall plena d'aurons. És especialment conegut pels colors espectaculars que ofereixen els arbres a la tardor.

Porta San-mon

🧘El dia que vam fer la ruta pel barri tradicional de Gion, ens vam acostar al Kennin-ji, considerat el temple zen més antic de Kyoto, fundat l'any 1202. Tot i que no vam entrar al recinte, on hi ha un dels paisatges secs més emblemàtics de Kyoto (karensansui), vam poder veure'n l'exterior i gaudir de l'ambient tranquil que contrasta amb els carrers més concorreguts dels voltants.

Kennin-ji

🏯Una altra de les imatges que ens vam endur d'aquesta zona va ser la de la pagoda Yasaka, també coneguda com a pagoda de Hōkan-ji. Amb els seus cinc pisos i uns 46 metres d'alçada, és una de les estampes més emblemàtiques de Kyoto. Envoltada de carrers tradicionals i cases de fusta, sembla treta d'una altra època. Nosaltres ens vam conformar a admirar-la des de l'exterior, sense pujar-hi, però és un d'aquells racons que val la pena visitar simplement per gaudir de l'arquitectura i de l'atmosfera del barri.

Pagoda Yasaka

🌿Prop d’allà, teniu el parc Maruyama, un dels espais verds més coneguts de Kyoto, situat al costat del santuari Yasaka. És especialment famós a la primavera, quan els cirerers floreixen i el parc s'omple de visitants que celebren el hanami, la tradició japonesa de contemplar les flors.

Amb els seus camins, estanys i racons verds, és un lloc agradable per passejar i fer una pausa del bullici dels carrers de Gion. 

Parc Maruyama

Prop del Parc Maruyama hi ha la tapa de
claveguera dedicada als Pokémon

🏯El temple Kiyomizu-dera és un dels més emblemàtics de Kyoto i forma part del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fundat l'any 778, està situat en un vessant del mont Otowa i és conegut tant per la seva història com per les espectaculars vistes de la ciutat.

El seu element més famós és la gran terrassa de fusta del pavelló principal (Hondō), que sobresurt de la muntanya i està sostinguda per enormes pilars. Des d'aquí es pot contemplar Kyoto i gaudir del paisatge que envolta el temple. L'estructura actual data del 1633 i va ser construïda amb tècniques tradicionals japoneses, sense fer servir claus.

Temple Kiyomizu-dera

Durant la visita també vam fer un petit recorregut fins a la pagoda de Koyasu, una bonica construcció vermella de tres pisos situada en un dels extrems del recinte. Envoltada de vegetació, destaca pel seu color viu i la seva arquitectura tradicional. Aquest racó, una mica apartat del pavelló principal, ens va permetre descobrir una altra perspectiva del temple i gaudir d'un entorn més tranquil.

Un altre dels punts destacats és la cascada d'Otowa, d'on prové el nom del temple, que significa «aigua pura». Les seves tres corrents d'aigua s'associen tradicionalment a desitjos de salut, longevitat i èxit en els estudis.

Pagoda de Koyasu

🏯El Ginkaku-ji, conegut popularment com el Pavelló de Plata, és un dels temples zen més emblemàtics de Kyoto. Va ser construït a finals del segle XV com a residència de retir del shōgun Ashikaga Yoshimasa, i després de la seva mort es va convertir en un temple budista. Un altre temple que forma part del llistat de monuments històrics de Kyoto, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Malgrat el nom, el pavelló no està recobert de plata. Yoshimasa tenia la intenció de cobrir-lo amb làmines d'aquest metall, a imatge del famós Pavelló d'Or (Kinkaku-ji), però el projecte mai no es va dur a terme. El resultat és un edifici de fusta d'una bellesa discreta, molt vinculat a l'estètica japonesa del wabi-sabi, que troba la bellesa en la simplicitat i la imperfecció.

Ginkaku-ji, conegut popularment com el Pavelló de Plata

Un dels grans atractius de la visita són els jardins zen, amb un jardí de sorra blanca acuradament rastellada i el Kōgetsudai, un monticle de sorra en forma de con que destaca davant del pavelló. El recorregut continua entre estanys, molsa, pedres i vegetació, fins a pujar per un camí que ofereix diferents perspectives del recinte i unes boniques vistes de Kyoto.

🌸En sortir del temple, podeu acostar-vos al sender del filòsof (Tetsugaku-no-Michi), és un dels passejos més agradables del nord de Kyoto. Aquest camí voreja un canal entre vegetació i cirerers, connectant els voltants del Ginkaku-ji amb la zona de Nyakuoji. El seu nom prové del filòsof japonès Nishida Kitarō, professor de la Universitat de Kyoto, que acostumava a passejar per aquesta zona mentre reflexionava. Avui, el sender convida a fer exactament això: caminar sense presses i gaudir de l'entorn, lluny del tràfec dels carrers més concorreguts.

Sender del filòsof

És especialment famós durant la primavera, quan els cirerers floreixen i formen un bonic túnel de flors sobre el canal, però també és un passeig agradable en qualsevol altra època de l'any.

Una manera tranquil·la d'acabar la visita al nord d'Higashiyama, descobrint una Kyoto més pausada, on la natura i la serenitat són les protagonistes.

La primera imatge és real a l'estiu, i la segona (amb IA)
com seria a la primavera, amb els cirerers en flor

Temples i santuaris a l’oest de Kyoto

🪷Al nord de Kyoto hi ha Daitoku-ji, un gran recinte zen que, més que un sol temple, és tot un conjunt de petits temples i subtemples envoltats de jardins, murs i camins tranquils. Passejar-hi és una mica com entrar en un altre Kyoto, molt més silenciós i pausat.

Daitoku-ji pertany a l'escola Rinzai del budisme zen i té els seus orígens al segle XIV. Al llarg dels segles, el conjunt ha estat molt vinculat a la cultura japonesa del te, a la meditació zen i a alguns dels personatges més importants de la història del Japó.

Daitoku-ji

Entre aquests subtemples hi ha Kōtō-in, un dels que teníem apuntats per visitar. És conegut sobretot pel seu camí d'accés, envoltat de bambú i vegetació, i pel bonic jardí de molsa i aurons que hi ha a l'interior. És d'aquells llocs que conviden a anar-hi sense pressa i simplement deixar-se portar per l'ambient.

Però aquesta vegada no va poder ser: Kōtō-in estava tancat i ens vam quedar amb les ganes d'entrar-hi. 

Tot i això, el mateix recinte de Daitoku-ji ens va agradar molt. Sense grans multituds ni aquella sensació d'anar corrent d'un lloc a l'altre, vam poder passejar pels seus camins i descobrir alguns dels seus racons. I Kōtō-in queda, doncs, a la llista de pendents per a la pròxima visita a Kyoto.

🏯A la part nord-oest de la ciutat, tenim Kinkaku-ji, conegut com el Pavelló Daurat. I el nom no enganya: el temple, recobert de fulles d'or, destaca al costat d'un estany on es reflecteix l'edifici, creant una de les imatges més icòniques de la ciutat.

El pavelló que veiem avui és una reconstrucció, ja que l'original va ser destruït per un incendi. El 2 de juliol de 1950, un jove monjo de 21 anys, Hayashi Yōken, va incendiar deliberadament el temple i el Pavelló d’Or va quedar completament destruït.

Els motius mai no es van aclarir del tot. Hayashi se sentia profundament inferior i mantenia una relació gairebé obsessiva amb la bellesa del pavelló. Segons algunes interpretacions, el Kinkaku-ji representava per a ell una perfecció inabastable que, alhora, l’atreia i el turmentava. Destruir-lo hauria estat una manera d’alliberar-se’n.

L’incendi va impressionar profundament el Japó de la postguerra i anys més tard va inspirar Yukio Mishima per escriure El pavelló d’or, una novel·la que converteix aquesta història real en una reflexió sobre la bellesa, l’obsessió i la destrucció.

El Kinkaku-ji, Pavelló Daurat, amb el seu fènix d'or

Tot i ser una reconstrucció, és difícil no quedar-se una estona mirant-lo. Els diferents pisos tenen estils arquitectònics diferents i està coronat amb una au fènix daurada. El temple està envoltat de verd i amb l'aigua al davant, tornant el seu reflex dins l’aigua.

La visita es fa seguint un recorregut pels jardins que envolten l'estany, amb diferents perspectives del pavelló. Pareu atenció a la pintoresca casa de te Sekka-tei caracteritzada per l’estètica wabi-sabi (simplicitat rústica) de la cerimònia del te japonesa.

Kinkaku-ji 

Casa de te Sekka-tei

És un lloc força concorregut, però quan trobes un moment per apartar-te una mica de la gent i mirar-lo amb calma, entens perfectament per què és un dels grans símbols de Kyoto.

🪨El Ryōan-ji amaga un dels jardins zen més famosos del Japó. I, curiosament, no és un jardí ple de flors, arbres o colors. Aquí la bellesa neix precisament de la simplicitat: una gran superfície de sorra blanca perfectament rastellada, envoltada per un mur de pedra, on quinze roques descansen aparentment sense ordre.

El jardí zen del Ryōan-ji

El jardí és conegut com el karesansui, un paisatge sec en què la sorra representa l’aigua i les pedres poden evocar illes, muntanyes o altres formes de la natura. Les línies que es dibuixen sobre la sorra amb el rastell suggereixen el moviment de les onades i creen una sensació de calma gairebé hipnòtica.

Però hi ha un petit misteri: des de qualsevol punt del jardí, mai no es poden veure les quinze pedres alhora. Sempre n’hi ha una que queda amagada darrere les altres. No se sap amb certesa si això va ser concebut deliberadament o si és simplement una conseqüència de la disposició del jardí, però el detall contribueix a la seva aura enigmàtica que et convida a seure davant seu, i simplement, mirar.

Un altre exemple de la filosofia zen el trobem a la part de darrere, en un lavabo de pedra (Tsukubai) pel saló de te, on hi ha aquesta inscripció: “Aprenc només per estar content”. És a dir, el que aprèn només per estar content és espiritualment ric, mentre que el que no aprèn a estar content és espiritualment pobre, encara que materialment sigui ric.

Lavabo de pedra (Tsukubai)

Si voleu gaudir d’aquesta experiència zen, recomanem anar-hi aviat i evitar els caps de setmana. Només us haureu de descalçar, contemplar i fer una meditació.

🎋A l’oest de Kyoto, hi ha un dels paisatges més coneguts i fotografiats de tota la ciutat: el Bosc de bambú Arashiyama. Un camí s’endinsa entre centenars de tiges de bambú que s’enfilen verticalment cap al cel, tan altes i atapeïdes que podrien semblar la nau d’una catedral.

Caminar-hi és una experiència curiosa. A banda i banda del camí, el bambú forma una mena de túnel natural que filtra la llum i deixa el terra immers en una tonalitat verdosa. Quan fa vent, les tiges es mouen suaument i es freguen les unes amb les altres, produint un murmuri constant que dona al lloc una atmosfera gairebé irreal.

És fàcil entendre per què aquest indret s’ha convertit en una de les imatges més emblemàtiques de Kyoto. Però també és un d’aquells llocs on la realitat pot ser una mica diferent de la fotografia. El camí principal és força conegut i, especialment durant les hores de més afluència, pot estar ple de visitants.

Bosc de bambú Arashiyama

🚄Vam començar les explicacions de Kyoto parlant de trens, i acabem mencionant la seva estació central, on segur que hi passareu. La Kyoto Station actual es va inaugurar el 1997, coincidint amb el 1.200 aniversari de Kyoto com a capital. El projecte va ser obra de l'arquitecte japonès Hiroshi Hara, que va guanyar un concurs internacional per dissenyar la nova estació.

No sembla gens l'estació que esperaríeu trobar a Kyoto. En lloc de fusta, teulades tradicionals i jardins zen, hi trobes una enorme estructura de vidre i acer, amb un immens atri central, escales mecàniques, passarel·les i una sensació gairebé futurista. Unes grans escales mecàniques us portaran a la passarel·la Skyway, un corredor envidrat que discorre sobre el vestíbul principal. Des de la seva terrassa, l’Sky Garden, tindreu unes bones vistes de la ciutat. Com per exemple de la característica Kyoto Tower, que supera els 130 metres i és una de les siluetes més fàcils d'identificar de la zona.

Kyoto Station, amb l'Skyway al mig

Kyoto Tower

En aquesta estació és on vam activar el Kansai-Hiroshima Area Pass. Un passi regional de JR West que permet viatjar durant cinc dies consecutius per la regió de Kansai i fins a Hiroshima.

En el nostre cas, li vam treure molt de suc: durant aquests cinc dies el vam utilitzar per anar de Kyoto a Osaka, anar al castell d’Himeji, visitar Nara, arribar fins a Hiroshima i tornar de nou a Kyoto. Tenir el passi ens va permetre moure'ns amb molta més llibertat i, sobretot, sense haver d'estar comprant un bitllet nou per a cada trajecte.

Un dels seus grans avantatges és que inclou el Sanyo Shinkansen entre Shin-Osaka i Hiroshima, de manera que el trajecte fins a Hiroshima es fa ràpidament i còmodament. També permet utilitzar els trens JR de la zona i, si es visita Miyajima, el ferri de JR West entre Miyajimaguchi i Miyajima està inclòs.

Dit això, us recomanem que abans de comprar-lo, val la pena fer quatre números i mirar l'itinerari previst. Però si, com nosaltres, concentreu en cinc dies diversos trajectes per Osaka, Nara i Hiroshima, pot resultar una opció molt còmoda i fàcil de gestionar.

Kyoto, la ciutat on el passat continua present (I)

🚅Per arribar a Kyoto vam agafar un shinkansen (el primer d’aquest viatge) des de l’estació de Tokyo. Era un tren Nozomi, que cobreix el trajecte de gairebé 500 km entre les dues ciutats en dues hores i quart.
Com ja vam explicar a les entrades de Tòquio, l’estació central és enorme, amb moltes línies de trens locals i els ràpids trens bala. Per aquest motiu, és aconsellable aconseguir un mapa de l’estació a l’oficina de turisme (la trobareu a l’entrada principal) i localitzar el vostre tren.

El primer shinkansen del viatge

Penseu que és una de les estacions més transitades del Japó i, per tant, no us deixeu intimidar per les riuades de japonesos que venen en la vostra direcció. Paciència i pas ferm… i, sobretot, estigueu segurs de cap a on aneu.
A més a més, a les andanes teniu senyalitzat amb colors i números el vostre vagó. Si arribeu amb temps, en algunes andanes també hi ha espais amb seients i aire condicionat. De la puntualitat, res a dir: està als antípodes de les nostres Rodalies…
Per a més informació dels trens japonesos, un cop més recomanem la consulta de Japonismo.

El nostre allotjament a Kyoto el vam cercar per Booking, i vam tenir una bona oferta al Shizutetsu Hotel Prezio Kyoto Shijo. Molt ben situat, a uns 20-30 minuts a peu del barri de Gion i ben comunicat amb l’estació de metro de Shijo. Habitacions grans i confortables amb una bona diversitat d’opcions en el bufet de l’esmorzar.

Pel canal de Ponto-chō

🎎Kyoto és probablement la ciutat que millor representa el Japó més tradicional. Antiga capital imperial durant més de mil anys, conserva una enorme riquesa de temples, santuaris, jardins i barris històrics que conviuen amb una ciutat moderna i plena de vida.
Aquí el ritme és totalment diferent del de Tòquio: els gratacels i els carrers atapeïts deixen pas a cases tradicionals de fusta, petites botigues, jardins zen i torii vermells que s’endinsen pels boscos. És una ciutat per anar descobrint sense presses, temple a temple, i on gairebé a cada cantonada apareix algun racó que recorda el seu passat imperial.
Depèn del vostre llistat d’interessos a visitar, però us recomanaríem un mínim de 3-4 dies per dedicar a l’antiga capital imperial, l’estrella de la regió de Kansai.

En la nostra primera sortida des de l’hotel, en direcció a Gion per Nishikikoji-dori, ja vam poder copsar-ne l’essència i, sobretot, la diferència amb Tòquio. Edificis més baixos, carrers amb cases més tradicionals de fusta i, alhora, molts més turistes, probablement per les dimensions més reduïdes de la ciutat.
Encara que només vam poder fer un petit tast del que Kyoto ens podia oferir, ja vam començar a descobrir alguns dels seus racons més emblemàtics.

🏮La passejada ens va portar primer a Ponto-chō, un estret carreró ple de restaurants i cases tradicionals, il·luminat pels fanalets que li donen un encant especial al vespre. Des d’allà vam travessar el riu Kamo-gawa, un dels espais més populars de la ciutat per passejar i gaudir de la tranquil·litat de la vora del riu.
Tot seguit vam passar davant del teatre Minamiza, un dels teatres de kabuki més emblemàtics del Japó, amb una llarga tradició teatral. 

Teatre Minamiza

Vam continuar cap al canal Shira-kawa, una zona especialment pintoresca, amb petits ponts, salzes ploraners i cases tradicionals que es reflecteixen a l’aigua.
Vam recórrer els carrers de Shinbashi, al barri de Gion, coneguts per les seves cases tradicionals de fusta i l’atmosfera que evoca el Kyoto d’altres temps. Val a dir que tant el canal com els carrers de Shinbashi poden estar molt concorreguts, però vam poder passejar tranquil·lament, sense trobar-hi grans aglomeracions.
Finalment, vam arribar al santuari de Yasaka-jinja, un important santuari xintoista situat a l’entrada de Gion, que destaca per les seves portes i els seus fanalets, especialment bonics quan es fa fosc.

Pel canal Shira-kawa

Santuari de Yasaka-jinja

Aquesta primera aproximació a Kyoto que ens va permetre descobrir una ciutat amb una personalitat ben diferent de la de Tòquio, on els carrers tradicionals, els canals i la llum dels fanalets creen una atmosfera molt especial quan cau la nit.

Les geishes i les maiko de Kyoto

👘Pel barri de Gion o el menys concorregut de Miyagawachō val la pena deixar-se perdre pels carrers amb cases tradicionals de fusta, amb les seves gelosies i persianes de bambú. Ambdós són els barris de les geishes i maikos, on encara existeixen els ochaya, les cases de te tradicionals on es fa aquest tipus d'entreteniment.
Les geishes són artistes professionals especialitzades en disciplines com la dansa tradicional, la música, el cant i l’art de la conversa, que amenitzen trobades i celebracions amb la seva elegància i les seves habilitats artístiques.
A Kyoto, les aprenentes de geisha reben el nom de maiko. Durant aquesta etapa de formació aprenen les arts tradicionals i es distingeixen pel seu vestuari més vistós, amb quimonos de colors vius, llargues mànigues i pentinats elaborats amb ornaments. Les geishes, en canvi, acostumen a portar una indumentària més sòbria i un estil més discret.

Antiga ochaya a Gion

Durant la nostra passejada per Gion vam tenir la sort de veure alguna geisha i alguna maiko, entrant en restaurants o caminant pels carrers del barri. És una d’aquelles imatges que associem inevitablement amb el Japó més tradicional i que, quan les veus en directe, et criden l’atenció per la seva elegància i la seva manera de moure’s.
Tot i la temptació de guardar-ne un record, vam preferir no fer-los cap fotografia, per respecte a la seva intimitat i perquè entenem que, malgrat formar part de l’imaginari turístic de Kyoto, estan treballant i fent la seva vida quotidiana. De fet, vam veure força turistes que les fotografiaven pel carrer, de vegades sense gaire discreció.
Nosaltres ens vam quedar amb el record d’haver-les vist i amb la sensació d’haver pogut entreveure, ni que fos per uns instants, una part molt particular de la cultura tradicional japonesa.

Carrers de Miyagawachō

☕Com que segurament acabareu esgotats de recórrer els barris més tradicionals, podeu completar la visita prenent un te i un dolç a Kagizen Yoshifusa. És una de les confiteries tradicionals més antigues de Kyoto. Amb els seus orígens al període Edo, aquesta casa porta prop de tres segles elaborant dolços japonesos que estan estretament vinculats a la cerimònia del te i a la cultura de Kyoto.
Nosaltres vam prendre un matxa fred amb gel, acompanyat d'un delicat wagashi amb forma de flor. De color blanc i rosa, amb els pètals modelats amb una precisió artesanal, semblava més una petita obra d'art que no pas un dolç.
Aquest tipus de wagashi forma part de la tradició de la confiteria de Kyoto, on els dolços no només es conceben per al paladar, sinó també per representar la bellesa de les estacions. Les formes, els colors i els ingredients canvien al llarg de l'any, de manera que cada visita permetrà descobrir una elaboració diferent.

Kagizen Yoshifusa

Un detall més, i prop de Gion, sobretot per als amants de l’animació japonesa, una parada ben especial és la Donguri Kyowakoku, la botiga oficial dedicada a l’univers de Studio Ghibli. En aquest món ple de fantasia hi trobareu peluixos, figures i tota mena de records dels personatges més estimats, com en Totoro, la Kiki o els protagonistes d’El viatge de Chihiro. Amb una decoració acollidora i plena de detalls, és un lloc ideal per endur-se un petit record del Japó i deixar-se transportar, per uns instants, a la màgia de les pel·lícules de Miyazaki.

Amb en Totoro esperan el Gatbus

Castell de Nijō: el poder dels shoguns al cor de Kyoto

🏯Enmig de l'actual Kyoto, entre carrers tranquils i edificis moderns, el Castell de Nijō s'alça com un extraordinari viatge al Japó dels shoguns. Construït l'any 1603 per ordre de Tokugawa Ieyasu, fundador del shogunat Tokugawa, el castell va ser concebut com a residència del shogun durant les seves estades a Kyoto i també com una demostració del poder que havia assolit la família Tokugawa.
El recinte impressiona ja abans d'entrar-hi. Una àmplia fossa d'aigua, enormes murs de pedra i portes monumentals envolten els jardins i els palaus, creant un contrast fascinant entre l'aspecte defensiu d'una fortalesa i l'elegància refinada de l'arquitectura japonesa. Amb uns 275.000 m² de superfície, el conjunt és prou gran per dedicar-hi unes quantes hores i descobrir-lo sense presses.

Entrada del Castell de Nijō

Un dels primers elements que crida l'atenció és la porta Karamon, que dona accés al complex del palau de Ninomaru. Decorada amb elaborades talles de fusta, motius vegetals i detalls ornamentals, és una bona introducció a l'exuberància que trobarem a l'interior.
Aquí queda clar que Nijō no és només una fortalesa militar. La seva arquitectura tenia també una funció política: impressionar els visitants i transmetre visualment la riquesa, l'autoritat i el prestigi dels Tokugawa.

Porta Karamon i detall d'un tigre

El principal atractiu del recinte és probablement el Palau de Ninomaru (Ninomaru-goten), format per sis edificis connectats entre si i considerat un dels exemples més destacats de l'arquitectura shoin-zukuri del període Edo. Per entrar us haureu de treure les sabates i recordeu que no està permès fer fotografies dins del palau.
A l'interior, les estances estan decorades amb una espectacular col·lecció de pintures de l'escola Kano, amb grans composicions de paisatges, pins, flors, ocells i tigres ferotges. Tota una decoració amb l’objectiu d’esdevenir una escenografia del poder.
A les sales principals, el shogun rebia els daimyō, els poderosos senyors feudals del Japó. La distribució dels espais, els diferents nivells del terra i la decoració estaven pensats per reforçar la jerarquia entre el shogun i els seus visitants.
Un dels detalls més famosos són els anomenats “sòls de rossinyol” (uguisubari). Quan es camina pels passadissos, les fustes produeixen un característic grinyol que recorda el cant d'un ocell. Durant molt de temps s'ha explicat que aquest sistema va ser dissenyat expressament per alertar els habitants davant la presència d'intrusos. El mateix castell, però, assenyala que aquesta interpretació és probablement un mite: el soroll es produeix pel moviment de les grapes contra els claus que subjecten l'estructura del terra.

El Palau Honmaru és un altre edifici destacat del castell de Nijō, a Kyoto. Situat dins del recinte interior, antigament era la residència del senyor del castell i està envoltat per fossats i muralles que en reforçaven la protecció. L’edifici actual, traslladat aquí des del Palau Imperial de Kyoto durant l’era Meiji, conserva l’elegància de l’arquitectura palatina tradicional japonesa. Els seus jardins i l’entorn tranquil contrasten amb el caràcter més cerimonial del Palau Ninomaru, i permeten descobrir una altra faceta de la història del castell.

Palau de Ninomaru

Palau Honmaru

Nijō és especialment interessant perquè la seva història està estretament vinculada a l'ascens i la desaparició del poder dels Tokugawa. El castell va ser ampliat considerablement durant el govern del tercer shogun, Tokugawa Iemitsu, especialment amb motiu de la visita de l'emperador Go-Mizunoo el 1626. Aquella visita va convertir Nijō en un magnífic escenari per exhibir la riquesa i l'estabilitat del règim shogunal.
Però és gairebé dos segles i mig més tard quan el castell tornaria a ocupar un lloc central en la història del país. L'any 1867, el darrer shogun, Tokugawa Yoshinobu, va reunir els seus principals vassalls al Palau de Ninomaru i va anunciar la seva intenció de retornar el poder polític a la cort imperial. Aquest episodi va contribuir a posar fi al shogunat Tokugawa i va obrir el camí cap a la Restauració Meiji i la modernització del Japó.
És una de les grans ironies de Nijō: el mateix lloc que havia servit per proclamar i exhibir el poder dels Tokugawa es va convertir, segles després, en l'escenari simbòlic de la seva desaparició.

Vistes del castell de Nijō des de les restes de l'antiga torre

🌸Després de visitar els interiors del palau, val la pena dedicar temps als jardins de Ninomaru. Les grans estructures i els murs de pedra donen pas a un paisatge molt més serè, amb un estany, illes, arbres i camins pensats perquè el jardí pugui contemplar-se des de diferents perspectives.
És precisament aquest contrast el que fa tan especial la visita: en pocs minuts es passa de la monumentalitat dels palaus i les fortificacions a la delicadesa d'un jardí japonès on l'aigua, la pedra i la vegetació creen una atmosfera de calma.
A la primavera, els jardins i els camins del Castell de Nijō es transformen amb la floració dels cirerers. El recinte acull prop de 300 arbres de gairebé 50 varietats, fet que permet gaudir del sakura durant diverses setmanes. Segons el web del castell, la temporada aproximadament va de finals de març a finals d'abril, depenent de la varietat i de l'any.

Jardins de Ninomaru

Avui, el castell és un dels grans testimonis arquitectònics del Japó del període Edo i forma part del conjunt de monuments històrics de l'antiga Kyoto, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1994.

El Palau Imperial de Kyoto i el parc Gyoen

🌲Una mica més al nord, s’estén el parc Gyoen, un immens espai verd que envolta el Palau Imperial, antiga residència de la família imperial japonesa fins al trasllat de la cort a Tòquio, el 1869. Passejar-hi és endinsar-se en la història del Japó en un entorn de calma i bellesa.

El Palau Imperial destaca per la seva arquitectura tradicional, amb pavellons de fusta, murs blancs, teulades fosques i portes monumentals que evoquen l’elegància de l’antiga cort. Vam tenir la sort de poder accedir al recinte, tot i que a diferència del castell de Nijō, no es permet l’entrada a les estances.

Palau Imperial

Al seu voltant, el parc ofereix amplis camins arbrats, jardins, santuaris i grans extensions verdes que conviden a passejar sense presses. També és un espai ideal per veure els cirerers en flor a la primavera. Tot plegat, patrimoni cultural i natura, converteix aquest indret en un dels racons més agradables de Kyoto, ideal per descobrir el passat imperial de la ciutat i gaudir, alhora, d’una pausa tranquil·la lluny del bullici dels seus carrers més concorreguts.
Per a més informació, podeu consultar el web del recinte.

Jardins del Palau Imperial

Prop d’allà podeu fer un cafè o un mos a la cafeteria i botiga Ritorito, quan vam anar tenien una amulets de ceràmica molt bonics i originals, a banda de fer un bon cafè.

Compres i carrers comercials al cor de Kyoto

👜Entre el nostre hotel, el Shizutetsu Hotel Prezio Kyoto Shijo, i el barri de Gion vam descobrir una de les zones comercials més animades de Kyoto, amb carrers plens de botigues, galeries cobertes i petits establiments que conviden a passejar i tafanejar.
Una de les visites més curioses va ser el mercat de Nishiki, conegut com la cuina de Kyoto, un passadís cobert ple de parades de productes locals, especialitats japoneses, dolços i altres temptacions gastronòmiques.

Mercat de Nishiki

Hello Kitty

Ben a prop, les galeries comercials de Teramachi i Shinkyogoku ens van sorprendre amb les seves botigues de roba, records, accessoris i tota mena de curiositats. I, seguint per Shijo-dori, un dels principals carrers comercials de la ciutat, vam trobar botigues de marques conegudes com la Sanrio Gallery, plena de productes de Hello Kitty i altres personatges entranyables, impossible que no sortiu sense comprar res… és tan bufona!

I per acabar, us deixem el llistat de restaurants que hem trobat i tastat en aquesta zona:

🍕Comencem amb la pizzeria osteria e.o.e (res, per continuar amb la tradició dels divendres pizza…), un local petit, però amb un forn de llenya, suposadament fan pizzes a l’estil napolità, però la massa era més gruixuda, això sí, ben farcida d’ingredients. Crec que els italians l’aprovarien amb un notable. A més a més, estava al mateix carrer del nostre hotel.

🍜No vam visitar el Museu de Kyoto, però sí un dels seus restaurants a l’interior. Simulant un carrer de cases tradicionals (machiya) del període Edo, vam anar al Shigechan. Hi vam tastar un tradicional teishoku, un menú japonès que combina en un mateix àpat un plat principal, arròs, sopa i petits acompanyaments. Tot molt bo i bé de preu, tota una experiència molt quotidiana i autènticament japonesa.

Teishoku al Shigechan

🍣Una altra de les experiències gastronòmiques que vam voler provar a Kyoto va ser el kaiten-zushi, el tradicional sushi que circula per una cinta transportadora davant dels comensals. Vam anar al Musashi Sushi, un establiment molt conegut de la zona de Sanjo, on des de fa dècades en serveixen preparat al moment i a preus força assequibles.
Només cal deixar-se portar pel ritme de la cinta i anar escollint els plats que més us vinguin de gust. Hi ha una gran varietat de sushi, des dels clàssics de salmó, tonyina o gambes fins a especialitats més pròpies de Kyoto.

🥩A l’Okonomiyaki Manmaru no Tsuki vam descobrir l’okonomiyaki, una mena de truita o crep que es cuina a la planxa elaborada amb diferents ingredients. A més de les diferents varietats d’okonomiyaki, també s’hi poden trobar plats de carn, verdures i altres especialitats preparades a la planxa (teppanyaki). Vam poder seure a la barra, així que podíem observar com preparaven els plats davant nostre, una part més de l’experiència gastronòmica japonesa.

Okonomiyaki

🍰I, per acabar amb les propostes el cafè i pastisseria Bake & Treat, en una bonica machiya reformada, amb un petit jardí interior i ambient tranquil. Ideal per prendre un tros de pastís i un cafè, especialment després de sopar si us heu quedat amb ganes de postres, perquè obre fins tard (22 h). El Basque cheesecake és una de les especialitats i està boníssim!!!