dimecres, 11 de novembre del 2026

Osaka i Himeji, un viatge entre la modernitat i el Japó feudal

Osaka, una explosió de llums, sabors i contrastos

🗾Osaka és una de les ciutats més animades i vibrants del Japó. Situada a la regió de Kansai, és coneguda pel seu ambient desimbolt, podria ser com Tòquio, però de dimensions més reduïdes i molt més amable amb el vianant, pels seus espais verds. Hi destaca la seva extraordinària cultura gastronòmica, sovint se la considera la cuina del Japó, i no és estrany trobar-hi carrers plens de paradetes de menjar, petits restaurants i locals on tastar algunes de les especialitats més típiques del país.

Osaka de nit (barri d'Umeda)
La ciutat combina a la perfecció la modernitat dels seus enormes gratacels i neons lluminosos amb racons plens d'història i tradició. Barris com Dotonbori, amb els seus cartells gegants i l'ambient que s'hi respira a qualsevol hora, o el majestuós castell d'Osaka, són alguns dels seus grans atractius.

Però si alguna cosa defineix Osaka és la seva energia, el seu caràcter obert i aquella manera tan especial de viure i gaudir del dia a dia. Una ciutat amb personalitat pròpia que, sens dubte, val molt la pena descobrir.

Castell d'Osaka
🏯El castell d'Osaka és, sens dubte, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat i una de les visites imprescindibles quan viatgem a aquesta part del Japó. Amb la seva característica torre blanca, les teulades verdes i els detalls daurats, la seva silueta destaca entre els gratacels d'Osaka i ens transporta a l'època dels grans senyors feudals i dels samurais.
Ara bé, el castell que veiem avui no és l'edifici original. La seva torre principal és una reconstrucció de formigó i acer del segle XX, i l'interior ha estat completament remodelat per convertir-lo en un museu modern. Per tant, si esperem trobar-hi estances històriques, passadissos de fusta o les dependències d'un antic senyor feudal, probablement ens emportarem una petita decepció.

Va començar a construir-se el 1583 per ordre de Toyotomi Hideyoshi, un dels grans unificadors del Japó, que el va convertir en el centre del seu poder polític i militar.

Després de la seva mort, el castell va passar al seu fill, però el 1615 les forces de Tokugawa Ieyasu el van conquerir i destruir, posant fi al poder dels Toyotomi.
Posteriorment, el shogunat Tokugawa va ordenar construir-ne un de nou sobre les restes de l'anterior, amb unes dimensions i unes fortificacions encara més impressionants. Aquesta segona fortalesa es va acabar l'any 1626. Malgrat tot, la torre principal del castell sembla estar maleïda, perquè el 1665, un llamp va provocar un incendi que la va destruir. Durant més de dos segles, el castell va quedar sense la seva torre central, tot i que el recinte va continuar tenint importància militar i administrativa.


El castell des d'un dels jardins del parc

La silueta que coneixem actualment no es va recuperar fins al 1931, quan es va impulsar un projecte de reconstrucció gràcies a una iniciativa de la ciutat i a les donacions dels seus ciutadans. Va ser una mostra de l'estima que els habitants d'Osaka sentien pel seu castell i del seu desig de recuperar un dels grans símbols de la ciutat.
Ara bé, aquesta reconstrucció es va fer utilitzant tècniques i materials moderns, principalment formigó i acer, en lloc dels sistemes tradicionals de construcció amb fusta. Més endavant, entre 1995 i 1997, es van dur a terme importants obres de restauració i renovació de l'edifici, que van acabar de convertir-ne l'interior en un museu modern, amb ascensors i espais expositius.
A l’interior, un destacat museu ens explica la història del castell i dels personatges que en formen part. Al llarg de la visita podem veure maquetes, armadures de samurai, objectes històrics, reproduccions i materials audiovisuals que ajuden a comprendre millor la història japonesa.

Algunes peces del museu, com aquest peix amb cap de tigre
(shachihoko), un amulet contra els incendis
que es posava en els castells

A la planta superior hi ha un mirador des d'on es poden contemplar unes bones vistes panoràmiques d'Osaka. És una manera diferent d'admirar la ciutat i entendre com el castell, que antigament dominava el paisatge i el territori del seu voltant, avui queda envoltat per una gran metròpoli.


Osaka des del mirador del castell

💮Del segle disset en queda bona part de les grans fortificacions que l'envolten, que corresponen a la reconstrucció del període Tokugawa. És a dir, que encara podem contemplar muralles, portes i estructures defensives amb gairebé quatre segles d'història.
Les enormes muralles de pedra són una autèntica demostració de l'enginyeria militar japonesa. Els blocs de granit, alguns de dimensions extraordinàries, van ser col·locats amb una precisió sorprenent, sense necessitat d'utilitzar morter en bona part de la seva estructura.
I un dels altres atractius, és passejar pel parc que envolta la fortalesa. Amb una extensió de més de 100 hectàrees, el parc del castell és un dels espais verds més agradables de la ciutat i ofereix nombrosos camins per passejar, jardins, ponts i diferents perspectives del monument.
Ja us podeu imaginar que durant la primavera, la floració dels cirerers fa del parc i del castell, una de les estampes més impressionants d’Osaka. 

Fossar del castell

Racons del parc del castell

⛩️Després de visitar el castell d'Osaka, vam continuar la ruta a peu en direcció al santuari xintoista Osaka Tenmangu. Va ser una bona manera de descobrir una altra cara de la ciutat, en un recorregut d’una mica més de mitja hora.
El trajecte ens va permetre gaudir d'una Osaka molt més amable i tranquil·la. La ciutat està travessada per canals i cursos d'aigua que li donen una personalitat especial, amb passeigs, ponts i zones verdes que conviden a caminar sense presses. Els parcs i jardins que s'estenen al voltant del riu ofereixen petits racons de calma enmig de l'entorn urbà, i fan que recórrer la ciutat a peu sigui una experiència ben agradable.
El santuari xintoista està dedicat a Sugawara no Michizane, considerat la divinitat de l'estudi i del coneixement. És un espai ple de tradició i espiritualitat, que contrasta amb el ritme modern de la ciutat.


Santuari xintoista Osaka Tenmangu

🛍️Just a prop del santuari també vam passejar per un dels típics carrers comercials coberts del Japó, coneguts com a shotengai, el Tenjinbashisuji Shopping Street, una galeria comercial coberta, una de les més llargues del Japó. Amb una llarguíssima successió de botigues, restaurants i petits comerços a banda i banda, és d'aquells carrers on ve de gust passejar sense gens de pressa, badant pels aparadors i observant el moviment de la gent.

Una de les entrades del Tenjinbashisuji Shopping Street

🏨Pel nostre allotjament a Osaka, vam tornar a reservar un hotel de la cadena Toyoko Inn, en aquest cas l’Osaka Umeda Nakatsu No.1, que està situat molt a prop de l’estació d’Osaka-Umeda i, per tant ens permetia bones connexions amb els indrets que volíem visitar. Com en les altres ocasions, bona qualitat/preu, tot i les seves habitacions de mides reduïdes. 

🎡Una de les coses més curioses que ens va sorprendre, a prop del nostre hotel, va ser la gran nòria vermella del centre comercial HEP FIVE.
Situada a la part superior de l'edifici, aquesta espectacular nòria destaca entre els edificis del barri d'Umeda i s'ha convertit en una de les imatges més reconeixibles d'Osaka. Amb els seus 75 metres de diàmetre i situada a uns 106 metres d'altura sobre el nivell del carrer, es converteix en un dels miradors més originals, oferint unes vistes panoràmiques de la ciutat realment impressionants.
Que una atracció pròpia d'un parc d'atraccions estigui integrada al bell mig d'un centre comercial, són coses que només poden passar al Japó. De dia destaca pel seu intens color vermell i, al vespre, il·luminada, es converteix en un dels punts més vistosos del barri.



Umeda Sky Building entre els edificis

La nòria vermella del HEP FIVE

🌃Ara bé, si parlem del mirador estrella del barri d’Umeda, i a la vegada d’Osaka, qui s’emporta la palma és el sorprenent Umeda Sky Building. Aquest impressionant gratacel, de 173 metres d'altura i inaugurat el 1993, està format per dues torres de quaranta pisos unides a la part superior per una espectacular estructura circular que acull l'observatori conegut com a Kuchu Teien, o Jardí Flotant.
La seva arquitectura futurista ja crida l'atenció des de l'exterior, però segons diuen, nosaltres no vam pujar, el més espectacular és pujar fins al mirador, on unes escales mecàniques panoràmiques suspeses entre les dues torres ofereixen una experiència ben singular, i segurament no apta per a persones amb vertigen.
El mirador a l'aire lliure permet gaudir d'una panoràmica de 360 graus sobre Osaka, amb els seus interminables edificis, els rius que travessen la ciutat i, a l'horitzó, les muntanyes que l'envolten.


Umeda Sky Building

🏙️El barri d'Umeda és un dels grans centres neuràlgics d'Osaka. Al seu voltant s'estén un enorme entramat d'estacions de tren i metro, centres comercials, grans magatzems i gratacels que dibuixen un paisatge urbà molt modern. L'estació d'Osaka-Umeda és, de fet, un impressionant complex ferroviari i comercial, amb diverses estacions connectades entre si i un moviment constant de viatgers. L'edifici de l'estació destaca per la seva gran coberta de vidre, els espais oberts i les passarel·les elevades, que permeten contemplar des de diferents perspectives l'enorme activitat que concentra aquest sector de la ciutat.

🌳Però, enmig de tanta arquitectura i activitat urbana, també hi ha espai per a la tranquil·litat. Just al nord de l'estació trobem el parc Umekita, integrat dins del nou desenvolupament urbanístic Grand Green Osaka. És un espai verd molt agradable, amb grans extensions de gespa, zones d'aigua i espais oberts que conviden a fer una pausa i descansar. Una de les coses que més ens va agradar va ser poder estirar-nos al vespre a la gespa, i contemplar els jocs de llum i les il·luminacions decoratives que transformen els espais, creant una atmosfera molt agradable en contrast amb els edificis que s'alcen al voltant, també plens de llum, oferint una imatge molt diferent d'Osaka, especialment bonica quan cau la nit.


Els gratacels d'Umeda des d'Umekita Park

🍜I, per acabar de completar l'experiència, vam descobrir el Time Out Market Osaka, situat als baixos de l'edifici sud de Grand Green Osaka. Es tracta d'un espai gastronòmic modern que reuneix en un mateix recinte una selecció de restaurants i propostes culinàries destacades de la ciutat. Potser té un punt una mica turístic o de «guirilada», amb un ambient més internacional i menys tradicional que el dels petits restaurants japonesos, però ens va semblar una proposta interessant per descobrir diferents especialitats gastronòmiques en un únic espai i deixar-se sorprendre per la varietat de la cuina d'Osaka.
Sens dubte, Umeda ens va mostrar una de les cares més contemporànies de la ciutat: moderna, cosmopolita i plena de contrastos, però amb espais verds que conviden a fer una pausa. Potser és això el que ens va agradar més, en comparació amb Tòquio, una visió més “amable” de la ciutat.

Tapa de claveguera commemorativa de l'Expo 2025

🌃Si hi ha un indret que concentra tota l'energia i l'excentricitat d'Osaka, aquest és sens dubte Dotonbori. Situat al barri de Namba, al costat del canal del mateix nom, és un dels llocs més famosos i concorreguts de la ciutat, especialment quan arriba el vespre i els seus immensos cartells lluminosos s'encenen i transformen completament el paisatge urbà.
Passejar pels voltants del canal és com endinsar-se en un espectacle de llums i colors. De fet, tot aquest desplegament de llums, anuncis gegants i ambientació nocturna ens va recordar una mica Las Vegas, salvant les distàncies, és clar! Un espectacle urbà una mica exagerat, però que val la pena viure, sobretot quan cau la nit.



Dotonbori, "Las Vegas" d'Osaka

Les façanes dels edificis competeixen per cridar l'atenció amb enormes rètols de neó, figures tridimensionals i anuncis espectaculars. El més famós de tots és, probablement, el cartell de Glico, amb la imatge d'un atleta corrent amb els braços alçats, que s'ha convertit en una de les icones més reconeixibles d'Osaka. Situat sobre el pont d'Ebisu, és gairebé obligatori fer-s'hi una fotografia, com fan (fem) pràcticament tots els visitants que passen per la ciutat.
Un altre dels elements curiosos que criden l'atenció és la nòria groga de l'edifici Ebisu Tower. Integrada a la façana del mateix edifici, té una forma ovalada ben peculiar i és una d'aquelles atraccions que només semblen possibles en una ciutat com Osaka.
Al llarg del canal també hi ha diversos embarcadors des d'on surten petits creuers turístics que permeten recórrer aquest tram de la ciutat des de l'aigua, contemplant els cartells il·luminats i l'ambient dels carrers des d'una perspectiva diferent.

La "foto típica" amb el cartell de Glico

La nòria groga de l'edifici Ebisu Tower

🐙L'oferta gastronòmica és un altre dels grans atractius de Dotonbori. Els carrers són plens de restaurants, paradetes de menjar i locals especialitzats en les grans icones de la cuina d'Osaka, com els takoyaki (bunyols farcits de pop) o els okonomiyaki. L'ambient és constant, amb una barreja de turistes i gent local que omple els carrers a qualsevol hora.

Okonomiyaki al Chibo
I, parlant de gastronomia, vam aprofitar la visita per sopar al Chibo, un dels restaurants especialitzats en okonomiyaki. Aquest plat, considerat una de les grans especialitats d'Osaka, és una mena de truita o crep salada japonesa elaborada amb una massa a base de farina i col, a la qual s'afegeixen diferents ingredients, com carn, marisc o verdures. Es cuina a la planxa (teppan) i se serveix amb una salsa especial, maionesa japonesa i altres condiments.

Al Chibo, el plat es prepara i s'acaba de cuinar a la planxa que tens a la mateixa taula, de manera que pots seguir tot el procés mentre gaudeixes del sopar. Ja l'havíem tastat a Kyoto, però fer-ho a Osaka, d'on és originari aquest estil d'okonomiyaki, tenia un significat especial.


Reclams de l'oferta gastronòmica de Dotonbori

Dotonbori ens va semblar el lloc perfecte per acabar la visita a Osaka: una ciutat que combina tradició, modernitat, gastronomia i una energia difícil d'explicar si no es viu en primera persona. Un d'aquells indrets que, amb tota la seva espectacularitat, costa d'oblidar.

Himeji, la bellesa blanca del Japó feudal

Una de les excursions que podeu fer des d’Osaka, és anar al castell d’Himeji. Amb el shinkansen és un trajecte de 50 minuts, però alerta, aquests trens surten des de l’estació de Shin-Osaka (no d’Osaka-Umeda).


El castell d'Himeji o castell de la Garsa Blanca

🏯A la ciutat d'Himeji, situada a la prefectura de Hyogo, hi trobem un dels castells més espectaculars de tot el Japó. El castell d'Himeji, conegut popularment com el Shirasagi-jō o castell de la Garsa Blanca, és una autèntica joia arquitectònica i un dels monuments històrics més importants del país. De fet, va ser declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1993 i és considerat Tresor Nacional del Japó.
La seva silueta blanca, amb les teulades superposades i les elegants formes que recorden les ales d'una garsa a punt d'emprendre el vol, és realment espectacular. El seu aspecte actual es va completar a principis del segle XVII, sota la direcció del senyor feudal Ikeda Terumasa, i té la particularitat d'haver sobreviscut pràcticament intacte al pas dels segles, als conflictes bèl·lics i als desastres naturals. Això el converteix en un dels millors exemples de castell japonès original que encara es conserven.

El castell d'Himeji, una fortalesa inexpugnable

La visita comença travessant la porta Otemon, que dona accés al recinte exterior del castell, conegut com a San-no-maru. És una gran esplanada, envoltada de muralles i amb nombrosos cirerers que, durant la primavera, oferiran una estampa preciosa. Des d'aquí ja tenim una primera perspectiva de la imponent fortalesa, que s'aixeca majestuosa al centre del recinte.
A mesura que ens apropem a l'interior, descobrim que el castell no és només un edifici, sinó un complex sistema defensiu format per desenes de construccions, muralles, fossats, torres i portes. El recorregut està dissenyat com un autèntic laberint, amb passadissos estrets, girs inesperats i accessos que obligaven els possibles invasors a avançar lentament i quedar exposats als defensors.

Una de les primeres portes destacades és la Hishi-mon, una construcció de fusta especialment bonica que marca l'entrada a la zona interior de la fortalesa. A partir d'aquí, el camí va guanyant alçada i ens permet observar de prop les impressionants muralles de pedra, les obertures defensives i les diferents torres de vigilància.
També criden l'atenció els murs amb formes corbades i les petites obertures des d'on els soldats podien vigilar i atacar els enemics. Tot el conjunt està pensat fins al més mínim detall per protegir el castell d'una possible invasió.

El punt culminant de la visita és, sens dubte, la gran torre principal, o Daitenshu. Amb la seva característica estructura de teulades blanques superposades, s'alça sobre una base de pedra i domina tot el paisatge del voltant.
Com en altres castells i temples, ens haurem de treure les sabates i guardar-les en una bossa durant tot el recorregut. A l'interior ens espera una construcció de fusta de sis plantes, amb escales molt estretes i pronunciades (vigileu el cap!) que cal anar pujant a mesura que descobrim els diferents nivells. Conserva bona part de la seva estructura original, amb grans pilars de fusta (un d’ells original, fet amb un únic tronc de xiprer de 25 m), sostres, passadissos i espais que permeten imaginar com era la vida dins d'una fortalesa d'aquesta importància.
Durant el recorregut també podem observar diferents elements defensius i estructurals que expliquen la complexitat de l'edifici. A la planta superior hi ha un petit santuari i unes finestres que ofereixen unes vistes panoràmiques de la ciutat d'Himeji i de tot el recinte del castell. És una bona recompensa després de pujar tots els graons!


Interior del Daitenshu i el pilar de 25 m
d'un únic tronc de xiprer

Abans d’abandonar el recinte, no us oblideu de visitar el Nishi-no-maru, o recinte occidental, una zona especialment vinculada a la història de la princesa Sen, neta del shogun Tokugawa Ieyasu.
Aquí trobem un llarg passadís cobert de fusta, conegut com a Hyakken-roka o galeria dels cent ken, que voreja el recinte i està format per diferents habitacions i espais interiors. El passadís permet descobrir una part més residencial i quotidiana del castell, molt diferent de l'ambient defensiu de la torre principal.
Al final de la galeria hi ha la Keshō-yagura, coneguda com la torre del maquillatge, un espai que, segons la tradició, estava relacionat amb els preparatius personals de la princesa Sen. Des d'aquest sector també es poden obtenir unes vistes magnífiques de la torre principal, probablement una de les perspectives fotogràfiques més boniques de tot el conjunt.


Les vistes del castell des del Nishi-no-maru
són increïbles

Un altre detall curiós és el pou d'Okiku (Okiku-ido), vinculat a una antiga llegenda japonesa sobre una jove serventa acusada injustament de perdre un plat molt valuós. Segons la història, va ser assassinada i el seu esperit va quedar vinculat al pou, des d'on se sentia com comptava els plats una vegada i una altra. És una de les llegendes més conegudes del folklore japonès i dona al castell un toc misteriós.

Per a descobrir altres detalls del castell, us recomanem l’explicació exhaustiva que fan els autors del web Japonismo.

🏵️Per completar la visita a Himeji, us recomanem anar a Kōkō-en, uns jardins tradicionals japonesos situats al cantó del castell. Amb l’entrada del castell teniu una opció combinada, per 2.600 ¥.
És una visita que complementa perfectament el castell i que permet endinsar-se en un ambient completament diferent, molt més tranquil i contemplatiu.

Els Koko-en són un conjunt de nou jardins tradicionals japonesos, cadascun amb una personalitat i un disseny propis, que ocupen els terrenys on antigament hi havia les residències dels samurais. Es van inaugurar l'any 1992 i estan dissenyats seguint l'estètica dels jardins de l'època Edo.
Durant el recorregut anem descobrint diferents paisatges, amb estanys plens de carpes koi, petites cascades, ponts de fusta, camins de pedra, arbres curosament podats i racons de vegetació que canvien de color segons l'època de l'any.
Un dels espais més bonics és el jardí de l'estany, on l'aigua reflecteix la vegetació i les construccions tradicionals que l'envolten, creant una estampa molt característica del paisatge japonès. També hi ha jardins de roques, de bambú i zones enjardinades que transmeten una gran sensació d'harmonia i serenor.
Un altre dels racons interessants és la casa de te Soju-an, on es pot gaudir de la tradicional cerimònia japonesa del te en un entorn especialment agradable. Aquesta experiència es paga a part, nosaltres no la vam fer.




Jardins tradicionals japonesos de Kōkō-en

El passeig pels Koko-en és una experiència molt agradable, que convida a observar els petits detalls i a gaudir de la bellesa de la natura. A més, vam tenir un dia força calorós, així que s’agraeix tenir espais frescos i amb ombra.

Sens dubte, recomanem combinar les dues visites. El castell ens mostra el Japó feudal i la seva arquitectura defensiva, mentre que els jardins ens acosten a una de les expressions més delicades i refinades de la tradició japonesa.
Himeji és una d'aquelles visites en què història, arquitectura i natura es donen la mà, i que justifiquen plenament dedicar-hi un dia des d'Osaka.


Algunes de les múltiples tapes de claveguera
que vam veure a Himeji

dijous, 5 de novembre del 2026

Excursió d’un dia des de Kyoto: Nara

A només una mica més de mitja hora de tren de Kyoto, Nara és una de les millors excursions d’un dia que es poden fer des de l’antiga capital japonesa. Va ser la primera capital permanent del Japó, entre els anys 710 i 784, i conserva alguns dels monuments budistes i xintoistes més importants del país.

Amb els cèrvols shika a Nara-kōen

🦌La visita gira sobretot al voltant de Nara-kōen, un immens parc als peus de la muntanya Wakakusa on els cérvols sika (shika) campen lliurement entre temples, santuaris i camins envoltats de vegetació. Els cérvols són un dels grans símbols de Nara i, segons la tradició, són considerats missatgers dels déus.
Aquests animals estan acostumats als turistes, tot i que recordem que no deixen de ser salvatges, en part perquè esperen rebre una galeta especial (shika senbei) que es venen al parc. És curiós que fins i tot han après a fer la salutació japonesa (abaixar el cap) per rebre una galeta.


🦌: Ens donareu una shika senbei?

Des del parc, els diferents camins condueixen cap als grans monuments de Nara, especialment el Tōdai-ji, el Nigatsu-dō, el Sangatsu-dō i el Kasuga-taisha, de manera que bona part de la visita es pot fer a peu.

🏯Venint des de l'estació de Nara, una de les primeres construccions que veureu és el Kōfuku-ji, un temple budista amb més de mil tres-cents anys d'història. Els seus orígens es remunten al 669, però es va traslladar a la nova capital de Heijō-kyō (l'actual Nara) l'any 710. Durant segles va ser el temple familiar del poderós clan Fujiwara, una de les famílies aristocràtiques més influents del Japó.
El Kōfuku-ji forma part dels Monuments Històrics de l'antiga Nara, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

La imatge més emblemàtica del temple és la pagoda de cinc pisos, actualment tapada per una gran estructura, ja que està en restauració. La seva reobertura està prevista més enllà del 2030.
Fa 50,1 metres i és la segona pagoda de cinc pisos de fusta més alta del Japó, només per darrere de la de Tō-ji, a Kyoto. La primera es va construir el 730 i l'actual és una reconstrucció de 1426, després d'haver estat destruïda pel foc cinc vegades. 

La pagoda de tres pisos al Kōfuku-ji

Per compensar, teniu una pagoda més petita (de tres pisos), en el recinte del temple. Prop de la pagoda hi ha la sala octogonal sud (del 813). Més endavant, hi ha la sala octogonal nord, la Hokuendō, originàriament del 721. L'edifici actual és una reconstrucció medieval i és considerat una de les grans obres de l'arquitectura budista japonesa. Són dues construccions, que per la seva planta octogonal, són poc habituals en les sales budistes, acostumen a ser quadrangulars.

Sala octogonal sud al Kōfuku-ji

Per a completar la visita, podeu anar al Kōfuku-ji National Treasure Museum. Allà hi ha la famosa escultura Ashura (de l'any 734), feta amb l'antiga tècnica de laca seca, i representa un dels famosos huit generals del budisme. Té tres cares i sis braços, i és una de les obres budistes més famoses de tot el Japó. A banda d'aquesta peça, el museu conserva una concentració espectacular d'escultura budista dels períodes Nara, Heian i Kamakura.

🏯El gran protagonista de Nara és, sens dubte, el Tōdai-ji, un dels temples budistes més impressionants del Japó i forma part del llistat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La seva visita comença travessant la monumental Nandai-mon, la Gran Porta del Sud, una enorme estructura de fusta.
A banda i banda de la porta hi ha les dues enormes estàtues dels Niō, els guardians del temple, que vigilen l’entrada amb una expressió ferotge.

Porta Nandai-mon


Estàtues dels Niō, els guardians del temple

Un cop superada la porta apareix davant nostre el Daibutsuden, el Pavelló del Gran Buda. L’edifici actual, reconstruït al període Edo, continua sent una de les construccions de fusta més grans del món.

Daibutsuden

I a l’interior ens espera el Daibutsu, el Gran Buda de bronze: una monumental representació de Vairocana, d’uns 15 metres d’altura. La seva primera consagració es va fer l’any 752, encara que l’estàtua ha hagut de ser reparada diverses vegades al llarg dels segles. És el Buda Còsmic, del qual neixen la resta de Budes, segons la doctrina Kagon. Les mans del Buda tenen els missatges següents: “no temis” (la mà dreta) i “benvingut” (l’esquerra).

Daibutsu, el Gran Buda de bronze

Les altres estàtues que acompanyen al gran buda són:

  • Kokūzō Bosatsu (bodhisattva de l'espai i la saviesa). Situat al costat esquerre del Gran Buda, representa la saviesa i la memòria. Si teniu un examen important, és a aquesta figura a qui heu de resar.
  • Nyoirin Kannon (Kannon de la Roda dels Desigs). Situat a la dreta, és el bodhisattva associat a la compassió i a la concessió dels desitjos. També presideix els sis regnes del renaixement kàrmic.
  • Komokuten, a la part del darrere i a l’esquerra, aquest senyor de la visió il·limitada, fa de guardià del Buda. Està dret sobre un dimoni (jaki), que representa la ignorància, i té un pergamí i un pinzell, símbols de la saviesa. Així i tot, la seva expressió és força severa.
  • Tamonten, al darrere i a la dreta, és el senyor que tot ho sent, és l’altre guardià del Buda. Sosté una pagoda a la mà que representa un magatzem diví de la saviesa. També té una expressió amenaçadora, d’estar alerta i vigilant.

Kokūzō Bosatsu

Komokuten

Tamonten

Nyoirin Kannon

🕳️Darrere del Gran Buda hi ha un dels racons més curiosos de la visita: un pilar de fusta amb un petit forat rectangular a la seva base.
Segons s’explica, aquest forat té aproximadament la mateixa mida que el forat nasal del Gran Buda, d’uns 50 cm. La tradició diu que qui sigui capaç de passar pel forat tindrà la il·luminació assegurada en la seva pròxima vida.
És habitual veure-hi nens passant-hi amb relativa facilitat mentre els adults calculen si val més la pena intentar-ho... o conservar intacta la dignitat.
Nosaltres ho vam aconseguir (així que estem il·luminats), el truc és passar primer els braços per sobre del cap i intentar lliscar per passar pel forat. És una mica angoixant, però amb una mica de destresa es pot dur a terme el repte.


Passant pel forat del pilar i aconseguint la il·luminació eterna

Després de visitar el Daibutsuden, val molt la pena continuar pujant pel turó que hi ha darrere del Tōdai-ji. Allà trobem dos temples que sovint queden una mica eclipsats per la grandiositat del Gran Buda, però que tenen una personalitat pròpia i mereixen molt la visita.

El primer és el Nigatsu-dō, literalment el «Pavelló del Segon Mes». Forma part del complex del Tōdai-ji i està situat en una posició elevada, al vessant de la muntanya. Per arribar-hi cal pujar per unes escales de pedra, però l'esforç té recompensa: des de la seva gran terrassa de fusta s'obté una magnífica panoràmica de Nara, amb el parc, la ciutat i les muntanyes al fons.
El Nigatsu-dō és especialment famós per la cerimònia del Shuni-e, celebrada cada any al març i coneguda popularment com l’Omizutori. És una de les cerimònies budistes més antigues del Japó, té més de mil dos-cents anys d’història. Durant la cerimònia, grans torxes de foc són portades per la terrassa del temple, creant un espectacle impressionant. També és una de les construccions del llistat dels Monuments Històrics de l'antiga Nara, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Nigatsu-dō

Una mica més avall trobem el Sangatsu-dō, també conegut com a Hokke-dō, que és considerat l’edifici més antic del complex del Tōdai-ji. Data del període Nara, del segle VIII, i conserva un important conjunt d'escultures budistes.
El seu nom, «Pavelló del Tercer Mes», fa parella amb el Nigatsu-dō, el «Pavelló del Segon Mes». Tot i que és molt menys espectacular exteriorment, el Sangatsu-dō té un enorme valor històric i artístic i permet descobrir una faceta molt més antiga i íntima del Tōdai-ji.

⛩️La visita pot continuar cap al Kasuga-taisha, un dels santuaris xintoistes més importants de Nara. El camí fins al santuari és gairebé tan interessant com el mateix santuari: s’endinsa en un bosc de grans arbres i està flanquejat per centenars de llanternes de pedra cobertes de molsa. Aquest santuari també forma part del llistat dels Monuments Històrics de l'antiga Nara, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Els edificis del Kasuga-taisha, amb el seu característic vermelló intens, contrasten amb el verd profund del bosc. El santuari és especialment conegut per les seves nombroses llanternes de bronze, que s’encenen en ocasions especials, creant una atmosfera molt particular. 



Kasuga-taisha

🏘️Abans de donar per acabada la visita a Nara, vam anar fins a Naramachi, el barri tradicional situat al sud de la zona dels grans temples.
Aquí el paisatge canvia completament. Deixem enrere els grans edificis religiosos i els espais oberts de Nara-kōen i entrem en un entramat de carrers estrets i cases tradicionals de fusta, que conserven l’aspecte de l’antic barri comercial de la ciutat.

Tapa de claveguera a Nara
No podia faltar un cèrvol shika

Naramachi va créixer al voltant de l’antic Gango-ji, i durant el període Edo i posteriors es va convertir en una zona de comerciants i artesans. Moltes de les cases tradicionals, conegudes com a machiya, tenen una façana estreta que dona al carrer, però s’allarguen molt cap a l’interior, una característica pròpia d’aquest tipus d’arquitectura urbana.

Casa Naramachi Nigiwai-no-le

Nosaltres vam tenir l’oportunitat d’entrar gratuïtament en una d’aquestes antigues cases de comerciants, la Naramachi Nigiwai-no-le, conservada com a mostra de com era la vida quotidiana en aquest barri. Trobareu mapes en anglès que permeten fer un recorregut per la casa, descobrint les seves estances i espais, i també els usos que tenien.
Va ser una visita especialment interessant perquè permet veure un Nara diferent del dels grans temples: més domèstic, més proper i molt menys monumental.


Interiors de la casa Naramachi Nigiwai-no-le

Prop d’aquesta casa vam trobar un petit mercat de productes artesanals, elaborats per les dones de la comunitat. Si voleu souvenirs autèntics, és una molt bona opció, les peces són originals, fetes a mà i sobretot contribuïu a fer un model de turisme més sostenible.

🍰Passejar per Naramachi sense presses és una bona manera d’acabar la jornada. Entre façanes de fusta, petites botigues, restaurants i carrerons tranquils, és fàcil imaginar com devia ser la vida en aquesta ciutat fa centenars d’anys. I si voleu fer una parada tècnica per fer un mos, us recomanem la cafeteria Karupedeiemu. Nosaltres la vam visitar per berenar, tenien uns pastissos que cridaven l’atenció. El personal és molt amable i servicial, la comanda va venir acompanyada d’unes grues petites de papiroflèxia molt maques. Un petit detall que et fa recordar de bon grat aquest lloc.

Karupedeiemu