Tòquio és una ciutat de contrastos, on els temples mil·lenaris conviuen amb gratacels, llums de neó i una tecnologia sorprenent. Passejar pels seus barris és descobrir un món ple de colors, sabors i ritmes diferents: des de la tranquil·litat dels jardins i santuaris fins a l’energia frenètica de Shibuya o Shinjuku.
La capital del Japó ofereix una combinació única de cultura, gastronomia, compres i entreteniment, amb una capacitat extraordinària per sorprendre a cada cantonada. És una destinació que es pot visitar mil vegades i que sempre sembla tenir alguna cosa nova per descobrir.
 |
| Tòquio al vespre, des de l'Skytree |
Ara bé, és una ciutat que pot atabalar, no apte per a persones amants de la tranquil·litat. Més de 40 milions de persones viuen a la densament poblada metròpolis del gran Tòquio, i això implica una infraestructura de carreteres, vies de tren i metro a les que no estem acostumats. En un barri cèntric de la ciutat, us podeu trobar amb dues autopistes sobre elevades que es creuen, més línies de metro/tren. No té un urbanisme ordenat, en molts moments ens va semblar una ciutat caòtica amb edificis de diverses altures, petites cases entre gratacels; una munió de cables de llum a banda i banda dels carrers. En general, no hem trobat que sigui una ciutat “amable” per al vianant. En alguns indrets es prefereix fer un pas elevat abans que un pas de vianants a peu de carrer, d’aquesta manera els vehicles de motor tenen tot el protagonisme. Però bé, com dèiem al principi és una ciutat de contrastos, on pots anar al santuari Meiji envoltat d’un pulmó verd i plantejar-te si estàs en una megalòpolis amb milions d’habitants.
Abans de començar a recórrer els barris de Tòquio us expliquem la conveniència d’adquirir una targeta de prepagament recarregable, sí les famoses Suica, Pasmo, Icoca…us seran molt útils per al transport públic. Les podreu carregar quan ho necessiteu i guardar-les al wallet (com la T-Mobilitat). A més a més, en ser una targeta moneder la podreu utilitzar en altres establiments (restaurants, botigues, supermercats…).
Nosaltres vam adquirir una Welcome Suica a l'aeroport d’Haneda per agafar el monoraïl. Estalviareu comprar els bitllets a les màquines expenedores, simplement amb el gest d’acostar el mòbil a l’hora d’entrar. Llàstima que tot el transport urbà no estigui integrat (ai, com trobem a faltar el sistema integrat de TMB…). Aquí us tocarà pagar si passeu d’una línia de metro a un altre si no hi ha transbord (molt poques hem vist), i el mateix per agafar un tren JR o un autobús. També tingueu en compte que un bitllet del monoraïl ens va costar uns 520 iens. La resta de bitllets ronden entre els 180-230 iens aproximadament.
Per conèixer millor totes les targetes i el seu funcionament, un cop més recorreu al web de Japonismo.
Pels barris d’Asakusa, Ueno, Yanesen, Akihabara i Marunouchi
 |
| Kaminari-mon (Sensō-ji) |
Visitant Asakusa podrem fer un viatge al passat, a l’esplendor de l’època Edo. Sobretot si comencem explorant aquest barri pel temple de Sensō-ji. Construït el 628 és el temple més antic de Tòquio i segons explica la llegenda, va ser gràcies a dos pescadors que van trobar una imatge d’or de Kannon (el déu de la compassió) a un riu proper, i en el seu honor es va construir el temple.
Bona part del recinte va ser destruït durant la II Guerra Mundial i reconstruït a la dècada del 50 i 70. Hi destaquen la monumental porta Kaminari-mon (la porta del tro), l'accés principal amb una monumental llanterna de 670 kg, protegida per dos ferotges deïtats: Fujin, el déu del vent a la dreta i Raijin, el déu del tro a l’esquerra.
 |
| La pagoda a Sensō-ji |
Al final del carrer hi ha la Hōzō-mon, una altra gran porta protegida per guardians. A la part posterior hi ha unes enormes sandàlies tradicionals (waraji) que simbolitzen el poder de Buda i que, segons la creença, allunyen els mals esperits.
El temple també té la sala principal (Hondō), on hi ha un gran calder d’encens. Es considera que el fum de l’encens proporciona salut, i és habitual veure els visitants acostant-se’l al cos.
Un altre element destacat és la pagoda de cinc pisos, reconstruïda el 1973 i reformada el 2017. Amb 53 metres d’altura, és una de les pagodes més altes del Japó.
Finalment, l’única part que es va salvar de la guerra va ser el santuari Asakusa-jinja (del 1649), situat a la part est del temple. El santuari està dedicat als dos germans que van trobar la imatge de Kannon. També destaca la porta Niten-mon, construïda el 1618.
I del Tòquio tradicional a la ciutat futurista, només travessant el riu Sumida, ens trobem amb la Tokyo Skytree, la torre de telecomunicacions més alta del món (634 m). Disposa de dos miradors, un a 350 m i el més alt a 450 m. Durant el dia es pot gaudir de tota la regió de Kanto i en dies clars, s’assegura una vista del Mont Fuji. Nosaltres hi vam pujar al vespre, i no ens va defraudar amb unes vistes increïbles de la ciutat il·luminada.
 |
| Skytree |
 |
| Antiques Kimono Lily |
Aquí teniu una altra cosa curiosa, tot un carrer especialitzat en cuina i productes d’hostaleria, a Kappabashi St. Fixeu-vos en una de les entrades d’aquest eix comercial, hi ha una enorme estàtua d'un xef amb el seu barret de cuiner. Trobareu des de ganivets per a sushi fins a reproduccions hiperrealistes d’aliments reproduïts en plàstic. De fet, això ho veureu en molts restaurants i establiments.
En el vostre viatge a Tòquio, no hauríeu de deixar de visitar el Parc Ueno, just al costat de la concorreguda estació del mateix nom. L'extens parc compta amb els principals museus de la ciutat, un gran estany amb barques per a remar, un santuari amb pagoda i el zoològic més antic del Japó. Si teniu la sort de viatjar durant la primavera, el parc és la gran atracció amb els seus nombrosos cirerers en flor.🌸🌸🌸
 |
| Santuari de Toshogur (Parc Ueno) |
La visita al Museu Nacional de Tòquio hauria de ser una parada obligada, compta amb una extensa col·lecció d’objectes, repartides en diversos edificis. És el museu més antic del Japó, on destaca la galeria dedicada al país, a l’edifici Honkan (d’estil imperial i inaugurat en els anys trenta del s. XX); el Tōyōkan (la galeria d'Àsia), un espai dissenyat per Taniguchi Yoshirō i inaugurat en 1968, s'exposen obres d'art, artesania i restes arqueològiques de la Xina, la península de Corea, el sud-est asiàtic, les regions occidentals de la Xina (Xiyu), l'Índia, Egipte, etc. I la galeria del tresor de Hōryūji, on es conserven i exposen prop de 300 tresors donats a la família imperial el 1878 pel temple Hōryūji de Nara. L'actual edifici va ser inaugurat en 1999 i és un disseny de Taniguchi Yoshio.
Ceràmiques, estàtues, armadures de samurai, joies, relíquies, espases, peces arqueològiques… podeu dedicar-hi tot un dia i encara us faltaria temps per veure tota la col·lecció del museu.
 |
| Armadura, gerra amb drac i mirall, algunes peces del Museu de Tòquio |
Fins a principis del 2026, el Zoo de Tòquio era un dels altres reclams del parc, sobretot per la bonica parella d’ossos panda que hi havia, en Xiao Xiao i la seva germana Lei Lei 🐼. Els pandes gegants són originaris del sud-oest de la Xina, Pequín els presta a altres països com a signe de bona voluntat, però manté la propietat sobre ells i qualsevol cria que tinguin. Com que actualment les relacions entre el Japó i la Xina no són bones, ha provocat el retorn d’aquests animals… i no hi ha previsió que tornin altres ossos d’aquesta espècie.
 |
| Postres de consolació per no poder veure els pandes |
Al parc teniu un restaurant força recomanable, el Seiyoken. De fet, són dos establiments, un restaurant de més qualitat i una cafeteria força concorreguda, amb diverses opcions molt econòmiques… i, ja que no hem vist els pandes, ens hem animat amb aquestes postres en homenatge a ells.😋🐼
Una altra opció seria anar al carrer comercial Ameyoko, famós per la seva animació i vitalitat, s'estén aproximadament 500 metres des de l'estació Ueno a l'estació Okachimachi. Disposa d'una gran varietat d'opcions per a anar de compres, amb unes 500 botigues i comerços, cuina internacional exòtica, marisc fresc, dolços i refrigeris, moda, cosmètics i altres productes varis.
 |
| Yanaka Ginza |
Yanesen és una zona de Tòquio formada pels barris de Yanaka, Nezu i Sendagi, on la ciutat sembla aturar-se en el temps. Lluny dels gratacels i dels neons, hi trobareu carrerons estrets, cases tradicionals de fusta, petits temples, botigues de tota la vida i cafeteries amb encant.
Segons la guia de Tòquio, és conegut pels seus gats 🐱 (tot i que no vam veure cap…) i on destaca Yanaka Ginza, un carrer comercial d’uns 170 metres, amb prop de 60 botigues, on sobreviu l’esperit del Tòquio de l’era Shōwa (1926-1989). És el lloc ideal per comprar alguna cosa per picar, tafanejar els aparadors i veure com la gent local fa vida. Com que els gats són les estrelles del barri, ja us podeu imaginar que souvenirs, roba, complements, aperitius i dolços tindran forma de gat o dibuixos de gats.
 |
| Santuari de Nezu-jinja |
Del barri també és interessant visitar el santuari Nezu-jinja, amb els seus famosos torii vermells (recorda, a petita escala, el famós santuari Fushimi Inari de Kyoto), i el cementiri de Yanaka, un espai tranquil especialment bonic durant la floració dels cirerers.
Passejar per Yanesen és descobrir un Tòquio més pausat, tradicional i autèntic, ideal per perdre’s sense presses i gaudir dels petits detalls de la vida quotidiana japonesa. I tan sols és a uns 20 minuts caminant des del Parc de Ueno.
🎮Akihabara és el barri de Tòquio conegut com la meca de la cultura otaku i l’electrònica. Els seus carrers estan plens de botigues de videojocs, manga, anime, figures de col·leccionisme i tecnologia, envoltades de cartells lluminosos i façanes de colors.
És també famós pels maid cafés, on les cambreres van vestides de personatges de fantasia, i pels seus enormes edificis dedicats al món del videojoc i el manga.
Passejar per Akihabara és submergir-se en la cara més friki, moderna i extravagant de Tòquio, un lloc imprescindible per als amants de la cultura japonesa i la tecnologia.
Els autors d’aquest blog no som molt fans de l’anime o el manga…, així i tot, tenim predilecció per certs personatges de la nostra infància, com podria ser Mazinger Z o Bola de drac, i fins del Sonic dels videojocs de la Sega. Per aquest motiu, tant si sou molt fans o simplement voleu donar una ullada, serà visita obligada anar al complex de Mandarake, tot un edifici de cinc plantes per triar i remenar. Però no és l’única botiga que podreu veure pel barri, com aquesta n’hi ha desenes…
 |
| Akihabara, Electronic Town |
 |
| Arcade retro a Super Potato |
Pels nostàlgics de la tecnologia i dels components electrònics, tindran la seva meca al Akihabara Radio Center, un viatge als orígens d’Electronic Town. Un petit mercat cobert situat sota les vies del tren, al cor d’Akihabara, dedicat sobretot a components electrònics, cables, connectors, interruptors, peces de ràdio i petits gadgets.
El seu origen es remunta a 1950, quan diversos comerciants de ràdio i components que havien treballat en parades de carrer es van instal·lar sota les vies.
Avui té un aire força retro i artesanal, amb locals minúsculs plens de calaixos i peces que poden resultar fascinants per a aficionats a l'electrònica, el bricolatge i la tecnologia vintage. És, en certa manera, un petit tros de l'Akihabara anterior a l'era de l'anime, els videojocs i els grans comerços d'electrònica.
La botiga Super Potato serà un altre lloc de peregrinació pels amants dels videojocs clàssics. Ocupa tres plantes d’un edifici del carrer Sotokanda i està especialment centrada en consoles i jocs japonesos antics, amb una enorme varietat de Famicom, Super Famicom, Mega Drive, PC Engine, Game Boy, Nintendo 64, Dreamcast, PlayStation, etc.
 |
| Chikuryuan-Okano |
Super Potato és una immersió en la cultura del videojoc japonès dels anys 80 i 90, i encara que no vulgueu comprar res, val molt la pena entrar-hi simplement per l'ambient i la quantitat de material que hi ha.
No us volem deixar passar una joia que vam trobar pel barri, una pastisseria tradicional on podreu comprar els famosos dorayakis (els pastissets d’en Doraemon), entre altres exquisideses. És la Chikuryuan-Okano, mireu-vos la seva web i començareu a fer salivera.
 |
| Maqueta de l'antic castell d'Edo |
Envoltat de gratacels i grans avingudes, el palau ocupa el mateix emplaçament que antigament ocupava el castell d'Edo, la gran fortalesa dels shōgun Tokugawa. Edo va ser durant més de 260 anys el centre polític del Japó, fins a la restauració Meiji de 1868, quan el castell va passar a convertir-se en residència imperial.
El palau actual, però, no és l'antic castell reconstruït. Els edificis del Palau Imperial són del segle XX (el complex principal es va acabar el 1968) i la zona on viu la família imperial continua tenint l'accés restringit. Així i tot, el recinte conserva una part important de la topografia i les estructures defensives del castell, tot i les construccions posteriors.
El que sí que es pot visitar és una part dels terrenys, especialment els Jardins de l'Est (Higashi Gyoen), oberts al públic gratuïtament.🌸🌿
I és precisament aquí on encara es pot trobar bona part de la petjada d'Edo. Els jardins ocupen els antics espais del Honmaru, Ninomaru i Sannomaru, les zones interiors del castell. Entre arbres, estanys i jardins tradicionals japonesos apareixen les antigues muralles de pedra, fossats, portes i diverses casernes de guàrdia que han sobreviscut al pas dels segles.
Un dels punts més interessants és la base de la torre principal del castell (Tenshudai). La torre d'Edo va arribar a ser una de les més grans del Japó, però va quedar destruïda per un incendi poc després de la seva construcció, i mai no es va reconstruir. Avui només en queda la monumental plataforma de pedra, sobre la qual es pot pujar i contemplar els jardins i el perfil urbà de Tòquio.
 |
| Jardins de Ninomaru |
 |
| Suwa-no-cha-ya |
També mereixen una visita el jardí de Ninomaru, inspirat en el jardí de l'època Edo, les antigues casetes de guàrdia Dōshin-bansho, Hyakunin-bansho i Ō-bansho, la casa de te Suwa-no-chaya i les restes de diverses estructures del castell. D'aquesta manera, passejar pels jardins és gairebé fer un viatge entre dues Tòquio: la ciutat dels shōgun que va desaparèixer i la gran metròpoli moderna que l'envolta. En resum, és probablement un dels llocs de la ciutat on es percep millor la transformació del Japó feudal en l'Estat modern.
 |
| Estació central de Tòquio |
L’avinguda Gyoko-dori connecta el Palau Imperial amb l’estació central de Tòquio. És un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. La seva façana de maó vermell, especialment la de la banda de Marunouchi, conserva l'aspecte de l'estació inaugurada el 1914, obra de l'arquitecte Kingō Tatsuno. Amb les seves dues grans cúpules i una arquitectura d'inspiració occidental, contrasta molt amb els gratacels que l'envolten.
L'edifici va quedar greument afectat durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment va ser restaurat recuperant bona part del seu aspecte original. Avui, darrere d'aquesta façana històrica, hi ha una de les estacions ferroviàries més transitades del Japó, punt de partida també de nombrosos trens bala on segur que hi anireu per continuar el vostre viatge pel país.
Per cert, si teniu una estona abans d'agafar el shinkansen, no cal córrer gaire: l'estació de Tòquio és gairebé un petit univers comercial. Als espais subterranis hi ha botigues, restaurants, cafeteries i tota mena de temptacions japoneses perfectes per fer temps.
És el lloc ideal per comprar algun ekiben (les famoses caixes de menjar per emportar-se al tren), descobrir alguna llaminadura que no sabíeu que necessitàveu o simplement fer un cafè mentre intenteu endevinar quants milers de japonesos transiten per aquesta estació al dia…
I compte, perquè entre botigues de souvenirs, dolços, ramen i restaurants, el que semblava una espera de vint minuts es pot convertir misteriosament en una hora. Això sí: millor controlar el rellotge. El shinkansen no espera ningú! 🚅
