Hiroshima, mon amour

Hi ha ciutats que es visiten i ciutats que, abans fins i tot d'arribar-hi, ja pesen en la memòria. Hiroshima és una d'elles.
El seu nom ens porta inevitablement al 6 d'agost de 1945, quan la ciutat es va aturar i la destrucció, horror i dolor ho van envair tot, convertint-se en una de les pàgines més tràgiques de la història contemporània. Però Hiroshima és molt més que aquell instant terrible. És també una ciutat que ha sabut reconstruir-se, recuperar la vida i convertir el record en un compromís amb la pau.
Potser per això em ve al cap el títol de la pel·lícula d'Alain Resnais, Hiroshima, mon amour. Una història sobre l'amor i la memòria, sobre allò que no s'oblida i sobre les ferides que continuen vivint dins nostre. Perquè Hiroshima és una ciutat que no es pot mirar sense recordar, però que tampoc no es pot entendre només a través del seu passat.
Avui, Hiroshima ens parla de la memòria, sí, però també de la vida. I és aquesta ciutat, amb totes les seves contradiccions i la seva força, la que venim a descobrir.

La imatge de la destrucció, una de les múltiples fotografies
que es poden veure al Museu Commemoratiu de la Pau d’Hiroshima

Tapa de claveguera
en record de la bomba atòmica

🚄Hi arribarem amb el shinkansen Sakura 745, que cobreix el trajecte des d’Osaka en una hora i mitja. Cal recordar que per anar a l’illa de Miyajima, el tren local d’Hiroshima a Miyajimaguchi, i tot seguit el ferri de JR West des d’aquí a Miyajima estan inclosos en el Kansai-Hiroshima Area Pass (només cal pagar 100 ¥ de suplement en el ferri d’anada).

🏨Amb l’allotjament no ens vam complicar la vida, l’Urbain Hotel Hiroshima Central, que es troba a la zona de Hatchobori, un dels barris més cèntrics i animats d’Hiroshima, envoltat de comerços, restaurants i cafeteries. Des d'aquí podem arribar caminant al castell d’Hiroshima i, una mica més enllà, al Parc de la Pau i a la Cúpula de la Bomba Atòmica.
És un hotel urbà, senzill i funcional, sense grans luxes, però amb tot allò que necessitem per descansar després de les llargues jornades de visites.

🌳Parc Commemoratiu de la Pau d'Hiroshima: un recordatori de l'horror de la guerra i un clam per la pau

Al bell mig d'Hiroshima, a tocar del riu Motoyasu, trobem el Parc Commemoratiu de la Pau, un dels espais més emotius i significatius de la ciutat. Construït a la zona que abans de la Segona Guerra Mundial era el principal centre comercial i administratiu d'Hiroshima, el parc va néixer amb la voluntat de recordar les víctimes del bombardeig atòmic del 6 d'agost de 1945 i convertir aquell escenari de destrucció en un símbol universal de pau i de rebuig a les armes nuclears.
Passejar-hi és una experiència colpidora. Entre jardins, espais verds i monuments commemoratius, cada racó explica una part d'aquella tragèdia i manté viu el record de les persones que van perdre la vida, i també el patiment dels supervivents. Aquests són alguns dels principals monuments i espais que no ens podem perdre durant la visita:

💣Cúpula de la Bomba Atòmica

És probablement la imatge més coneguda d'Hiroshima i un dels testimonis més impactants del bombardeig. Es tracta de les restes de l'antic Saló de Promoció Industrial de la Prefectura d'Hiroshima, construït el 1915, va ser dissenyat per l'arquitecte txec Jan Letzi. Aquesta sala d'exposició d'estil occidental estava a només 160 m de l'hipocentre de l'explosió.
Tot i que la bomba va esclatar pràcticament damunt seu, una part de l'estructura va resistir la devastació i va quedar dempeus. Hi ha enderrocs escampats al voltant de l'estructura buida, i encara es poden veure marques de cremades en les ruïnes, que es van conservar el 1966, com a record permanent de les conseqüències de les armes nuclears. L'any 1996 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

Les restes del Saló de Promoció Industrial
de la Prefectura d'Hiroshima

🔥Estany de la Pau i Flama de la Pau

Aquest estany rectangular forma part de l'eix commemoratiu central del parc. En aquest espai s'alça la Flama de la Pau, encesa el 1964 com a símbol del desig d'un món sense armes nuclears.
La flama continua cremant i, segons el compromís de la ciutat, no s'apagarà fins que totes les armes nuclears hagin desaparegut del planeta. Tal com està el món, pensem que abans s’acabarà el gas que alimenta la flama…
Així i tot, la seva presència transmet un missatge de pau i esperança que contrasta amb el record de la destrucció que va patir la ciutat.

Cenotafi, estany i flama de la pau

🙏Cenotafi de les Víctimes de la Bomba Atòmica

És un dels monuments centrals del parc i ocupa una posició especialment simbòlica: des de sota el seu arc es pot veure, alineada, la Flama de la Pau i, més enllà, la Cúpula de la Bomba Atòmica.
El monument, inaugurat el 1952, té la forma d'un arc de pedra inspirat en els antics habitatges funeraris japonesos. A sota hi ha un cofre de pedra que guarda el registre amb els noms de les víctimes conegudes del bombardeig, al qual s'afegeixen nous noms quan es confirma la seva identitat.
Hi podem llegir la inscripció: «Que totes les ànimes descansin en pau, perquè no repetirem aquest error». Una frase que resumeix perfectament l'esperit de record i compromís amb la pau que defineix tot el parc.

Cenotafi

☮️Auditori Nacional Commemoratiu de la Pau de les Víctimes de la Bomba Atòmica d'Hiroshima

Aquest espai, inaugurat el 2002, està dedicat a recordar les persones que van morir a causa de la bomba atòmica i a preservar els testimonis dels supervivents, coneguts com a hibakusha.
A l'interior hi ha un espai de silenci i recolliment, i també un memorial audiovisual que permet conèixer la dimensió de la tragèdia a través de fotografies, noms i testimonis personals. També s'hi pot consultar informació sobre les víctimes i escoltar les experiències d'aquelles persones que van viure el bombardeig.
És un espai especialment emotiu perquè posa rostre i veu a les xifres, i ens ajuda a entendre que darrere de cada víctima hi havia una vida, una família i una història.

🕊️Museu Commemoratiu de la Pau d’Hiroshima

És una de les visites imprescindibles per entendre realment què va passar a Hiroshima el 6 d'agost de 1945. El museu, inaugurat el 1955, documenta el bombardeig atòmic, les seves conseqüències immediates i els efectes que la radiació va tenir sobre la població durant les dècades posteriors.
A través de fotografies, objectes personals, peces de roba, rellotges aturats a l'hora de l'explosió, documents i testimonis dels supervivents, l'exposició ens apropa a la realitat d'aquell dia d'una manera molt directa. Alguns dels objectes exposats són especialment colpidors perquè mostren fins a quin punt la vida quotidiana de milers de persones va quedar destruïda en qüestió de segons.
La visita no és fàcil emocionalment, però sí molt necessària. El museu no només explica un episodi de la història, sinó que ens convida a reflexionar sobre les conseqüències humanes de les armes nuclears i la necessitat de treballar per un món en pau.

Alguns dels objectes que es poden trobar al museu: com les grues
de la Sadako Sasaki o un rellotge de quan Hiroshima es va aturar

🫶Monument a la Pau dels Nens

Un dels monuments més tendres i, alhora, més tristos del parc és el dedicat als infants que van morir a causa de la bomba atòmica. Està presidit per l'escultura d'una nena que sosté una grua de paper amb els braços aixecats.
El monument està inspirat en la història de Sadako Sasaki, una nena que tenia només dos anys quan va caure la bomba i amb 9 anys va desenvolupar leucèmia. Va ser llavors quan va decidir fer 1.000 grues de paper.
Al Japó, la grua és un símbol de longevitat i felicitat, i Sadako creia que si aconseguia aquesta fita es recuperaria. Va morir abans d'aconseguir el seu objectiu, però els seus companys van completar la resta de grues.
La seva història va commoure el país i va inspirar la construcció del monument, inaugurat el 1958. Actualment, milers de grues de paper de colors, enviades per infants i visitants d'arreu del món, pengen al seu voltant com a ofrena i símbol de pau, esperança i solidaritat.

Monument a la Pau dels Nens, i les grues que recorden
la trista història de la Sadako

Aquests i altres monuments escampats pel parc ens han de fer reflexionar sobre l’horror de les guerres i no oblidar mai les conseqüències que poden tenir.
Quan va esclatar la bomba, a Hiroshima hi vivien aproximadament 350.000 persones. La força de l'explosió, la calor extrema, l'ona expansiva i la radiació van provocar una destrucció sense precedents.
El nombre exacte de víctimes continua sent desconegut, però l'Ajuntament d'Hiroshima estima que unes 140.000 persones havien mort a finals de desembre de 1945, com a conseqüència directa o indirecta del bombardeig i dels efectes aguts de la radiació.

En record a les víctimes de la bomba atòmica

Però la tragèdia no va acabar aquell any. Moltes de les persones que van sobreviure, van haver d'afrontar durant la resta de la seva vida problemes de salut derivats de l'exposició a la radiació. Entre les conseqüències documentades hi ha un increment del risc de desenvolupar leucèmia i diversos tipus de càncer, a més d'altres problemes de salut. Les seqüeles físiques i psicològiques, com també la discriminació social que van patir alguns supervivents, van marcar generacions senceres.
Visitar el Parc Commemoratiu de la Pau és, per tant, molt més que fer una parada turística. És apropar-se a una de les pàgines més fosques de la història contemporània, recordar les víctimes i escoltar el missatge que Hiroshima continua transmetent al món: que cap ciutat ni cap generació hauria de tornar a viure una tragèdia com aquella. Un missatge que molts líders mundials no tenen present, per desgràcia.

🏯En un curt passeig des del parc, tenim el castell d'Hiroshima, també conegut com el castell de la Carpa (Rijō), és un dels edificis històrics més emblemàtics de la ciutat. Construït a finals del segle XVI per iniciativa del senyor feudal Mōri Terumoto, va ser durant segles el centre polític i militar de la regió i va contribuir al desenvolupament de la ciutat.
El castell original va quedar completament destruït per la bomba atòmica. La torre principal que veiem actualment és una reconstrucció inaugurada el 1958, que durant dècades va acollir un museu dedicat a la història d'Hiroshima i a la cultura dels samurais. Ara el museu està tancat, per desperfectes en l’estructura de formigó del castell.
El recinte està envoltat de fossats, muralles de pedra i jardins, i val especialment la pena passejar pel Ninomaru, on s'han reconstruït diverses estructures de fusta seguint les tècniques tradicionals japoneses. Aquest era un punt de defensa des del qual els invasors podien ser atacats amb fletxes.

Castell d'Hiroshima o de la Carpa (Rijō)

De passeig pel centre de la ciutat

🥐Una de les petites descobertes gastronòmiques de la nostra estada a Hiroshima va ser La Mystère, una pastisseria i forn de pa d'inspiració francesa, amagada en un carreró de la zona de Kamiyacho. És una boulangerie molt especial, on la tradició francesa es combina amb la creativitat i la delicadesa tan característiques de la rebosteria japonesa.
Coincidint amb la tradició de l’hora del croissant (menjar un bon croissant els divendres), no vaig deixar passar l’oportunitat de tastar aquest croissant de mantega amb cobertura de nata amb gerds. Simplement boníssim!!

Croissant de La Mystère

🛍️Després de la nostra deliciosa parada a La Mystère, vam aprofitar per passejar per una de les zones comercials més animades d’Hiroshima.
Ens vam trobar amb un dels típics shotengai japonesos, les galeries comercials cobertes que formen part de la vida quotidiana del país. Es tracta del carrer comercial Hondori, per a vianants, amb centenars de comerços, restaurants, cafeteries i establiments de tota mena. Però la zona comercial s'estén també pels carrers adjacents i les galeries cobertes, creant un autèntic laberint de botigues on és fàcil entretenir-se una bona estona.
Aquí hi trobareu de tot, per si encara voleu acabar d’omplir la maleta, i si més no, sempre està bé deixar-se portar pels carrers i descobrir aquells racons que no sempre surten a les guies.

Passejant pel centre d'Hiroshima vam veure
moltes tapes de claveguera decorades. Aquesta
dedicada al producte de la zona: l'ostra.

Miyajima: una illa plena de màgia i espiritualitat

Durant la nostra estada a Hiroshima vam aprofitar un matí per visitar l'illa de Miyajima, situada a la badia d'Hiroshima i considerada un dels indrets més bonics del Japó. Tot i que l'illa ofereix moltes més possibilitats, amb temples, racons tradicionals i diverses rutes de senderisme, nosaltres ens vam centrar en el seu famós santuari.

El santuari d'Itsukushima i el gran torii vist des del ferri

⛩️El santuari d'Itsukushima (Itsukushima-jinja) és, sens dubte, el gran protagonista de l'illa de Miyajima i una de les imatges més icòniques del Japó. La seva singularitat rau en la seva construcció sobre l'aigua, amb pavellons de fusta pintats de vermell i llargues passarel·les que connecten els diferents edificis. Amb la marea alta tot el conjunt sembla surar sobre el mar, amb el gran torii vermell al davant i les muntanyes com a teló de fons.

Entrada del santuari amb aquest torii de pedra

Itsukushima-jinja, un santuari sobre l'aigua

El seu origen es remunta a l'any 593, quan, segons la tradició, Saeki Kuramoto va fundar el santuari en aquest indret. L'illa d'Itsukushima, que significa literalment «illa de culte», ja era considerada un lloc sagrat i la mateixa muntanya i la natura que l'envolta eren objecte de veneració. El santuari està dedicat a tres deesses sintoistes, Ichikishimahime, Tagorihime i Tagitsuhime, divinitats relacionades amb la protecció dels mars, la navegació i la seguretat dels viatgers.
La gran transformació del santuari va arribar al segle XII, concretament cap al 1168, gràcies al mecenatge del poderós senyor feudal Taira no Kiyomori, que va impulsar la construcció d'un conjunt monumental seguint l'elegant estil arquitectònic de les residències aristocràtiques de l'època Heian. Els edificis que veiem actualment són fruit de diverses reconstruccions al llarg dels segles: el pavelló principal data de 1571, mentre que altres edificis, com el santuari dels déus convidats, es remunten a 1241. Tot i les reconstruccions i restauracions, s'ha conservat fidelment l'estil arquitectònic original.

El símbol del santuari, el gran Otorii

Un dels elements més espectaculars és el gran torii vermell (Otorii), situat a uns 160 metres del santuari i construït directament dins del mar. Amb aproximadament 16 metres d'alçada, és especialment impressionant quan la marea puja i sembla que suri sobre l'aigua. Quan la marea baixa, en canvi, és possible acostar-s'hi caminant per la sorra i observar-lo de ben a prop.

També us podeu fer fotos amb el torii des de l'aigua (gens freda)

L'any 1996, el conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, tant pel seu extraordinari valor arquitectònic com per la manera tan harmoniosa d'integrar l'obra humana amb el paisatge natural.

Molt a prop del santuari també vam visitar la pagoda Tahōtō, una construcció de dimensions més reduïdes i amb una arquitectura molt característica, que combina elements de les pagodes japoneses amb una estructura de dos nivells. Pintada en tons vermellosos, es troba en un petit turó, envoltada de vegetació, i ofereix una estampa molt bonica del conjunt monumental d'Itsukushima.

Pagoda Tahōtō

🦌Una altra sorpresa de Miyajima va ser trobar-nos cérvols passejant tranquil·lament pels carrers i pels voltants dels monuments. No ens ho esperàvem gens! Igual que passa a Nara, aquests animals conviuen amb els visitants i es mouen lliurement per l'illa, afegint-hi un toc encara més especial.

Cérvol a Miyajima

🦪Per dinar, vam escollir el restaurant Shibaisaryo Mizuha, pràcticament al costat de l'entrada del santuari. Una de les coses que el fan especial és l'edifici on es troba: una antiga casa tradicional japonesa rehabilitada, amb bigues de fusta, elements arquitectònics originals i sales amb tatami que conserven l'encant de les construccions tradicionals.

La seva cuina està centrada principalment en els productes del mar de la zona. Entre les especialitats destaquen l'anago (anguila de mar o congre), molt típic de Miyajima, les ostres (kaki) i les cloïsses.
No recordo exactament que vam menjar, segurament algun plat de peix, però el que no oblidarem mai són les postres hipercalòriques que vam demanar, una mena de parfait japonès de fruites, gelat, un tros de pastís… hauríem d’haver tornat nedant per cremar aquest excés…

Deixeu una mica de gana per a les postres

Osaka i Himeji, un viatge entre la modernitat i el Japó feudal

Osaka, una explosió de llums, sabors i contrastos

🗾Osaka és una de les ciutats més animades i vibrants del Japó. Situada a la regió de Kansai, és coneguda pel seu ambient desimbolt, podria ser com Tòquio, però de dimensions més reduïdes i molt més amable amb el vianant, pels seus espais verds. Hi destaca la seva extraordinària cultura gastronòmica, sovint se la considera la cuina del Japó, i no és estrany trobar-hi carrers plens de paradetes de menjar, petits restaurants i locals on tastar algunes de les especialitats més típiques del país.

Osaka de nit (barri d'Umeda)

La ciutat combina a la perfecció la modernitat dels seus enormes gratacels i neons lluminosos amb racons plens d'història i tradició. Barris com Dotonbori, amb els seus cartells gegants i l'ambient que s'hi respira a qualsevol hora, o el majestuós castell d'Osaka, són alguns dels seus grans atractius.

Però si alguna cosa defineix Osaka és la seva energia, el seu caràcter obert i aquella manera tan especial de viure i gaudir del dia a dia. Una ciutat amb personalitat pròpia que, sens dubte, val molt la pena descobrir.

Castell d'Osaka

🏯El castell d'Osaka és, sens dubte, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat i una de les visites imprescindibles quan viatgem a aquesta part del Japó. Amb la seva característica torre blanca, les teulades verdes i els detalls daurats, la seva silueta destaca entre els gratacels d'Osaka i ens transporta a l'època dels grans senyors feudals i dels samurais.
Ara bé, el castell que veiem avui no és l'edifici original. La seva torre principal és una reconstrucció de formigó i acer del segle XX, i l'interior ha estat completament remodelat per convertir-lo en un museu modern. Per tant, si esperem trobar-hi estances històriques, passadissos de fusta o les dependències d'un antic senyor feudal, probablement ens emportarem una petita decepció.

Va començar a construir-se el 1583 per ordre de Toyotomi Hideyoshi, un dels grans unificadors del Japó, que el va convertir en el centre del seu poder polític i militar.

Després de la seva mort, el castell va passar al seu fill, però el 1615 les forces de Tokugawa Ieyasu el van conquerir i destruir, posant fi al poder dels Toyotomi.
Posteriorment, el shogunat Tokugawa va ordenar construir-ne un de nou sobre les restes de l'anterior, amb unes dimensions i unes fortificacions encara més impressionants. Aquesta segona fortalesa es va acabar l'any 1626. Malgrat tot, la torre principal del castell sembla estar maleïda, perquè el 1665, un llamp va provocar un incendi que la va destruir. Durant més de dos segles, el castell va quedar sense la seva torre central, tot i que el recinte va continuar tenint importància militar i administrativa.

El castell des d'un dels jardins del parc

La silueta que coneixem actualment no es va recuperar fins al 1931, quan es va impulsar un projecte de reconstrucció gràcies a una iniciativa de la ciutat i a les donacions dels seus ciutadans. Va ser una mostra de l'estima que els habitants d'Osaka sentien pel seu castell i del seu desig de recuperar un dels grans símbols de la ciutat.
Ara bé, aquesta reconstrucció es va fer utilitzant tècniques i materials moderns, principalment formigó i acer, en lloc dels sistemes tradicionals de construcció amb fusta. Més endavant, entre 1995 i 1997, es van dur a terme importants obres de restauració i renovació de l'edifici, que van acabar de convertir-ne l'interior en un museu modern, amb ascensors i espais expositius.
A l’interior, un destacat museu ens explica la història del castell i dels personatges que en formen part. Al llarg de la visita podem veure maquetes, armadures de samurai, objectes històrics, reproduccions i materials audiovisuals que ajuden a comprendre millor la història japonesa.

Algunes peces del museu, com aquest peix amb cap de tigre
(shachihoko), un amulet contra els incendis
que es posava en els castells

A la planta superior hi ha un mirador des d'on es poden contemplar unes bones vistes panoràmiques d'Osaka. És una manera diferent d'admirar la ciutat i entendre com el castell, que antigament dominava el paisatge i el territori del seu voltant, avui queda envoltat per una gran metròpoli.

Osaka des del mirador del castell

💮Del segle disset en queda bona part de les grans fortificacions que l'envolten, que corresponen a la reconstrucció del període Tokugawa. És a dir, que encara podem contemplar muralles, portes i estructures defensives amb gairebé quatre segles d'història.
Les enormes muralles de pedra són una autèntica demostració de l'enginyeria militar japonesa. Els blocs de granit, alguns de dimensions extraordinàries, van ser col·locats amb una precisió sorprenent, sense necessitat d'utilitzar morter en bona part de la seva estructura.
I un dels altres atractius, és passejar pel parc que envolta la fortalesa. Amb una extensió de més de 100 hectàrees, el parc del castell és un dels espais verds més agradables de la ciutat i ofereix nombrosos camins per passejar, jardins, ponts i diferents perspectives del monument.
Ja us podeu imaginar que durant la primavera, la floració dels cirerers fa del parc i del castell, una de les estampes més impressionants d’Osaka. 

Fossar del castell

Racons del parc del castell

⛩️Després de visitar el castell d'Osaka, vam continuar la ruta a peu en direcció al santuari xintoista Osaka Tenmangu. Va ser una bona manera de descobrir una altra cara de la ciutat, en un recorregut d’una mica més de mitja hora.
El trajecte ens va permetre gaudir d'una Osaka molt més amable i tranquil·la. La ciutat està travessada per canals i cursos d'aigua que li donen una personalitat especial, amb passeigs, ponts i zones verdes que conviden a caminar sense presses. Els parcs i jardins que s'estenen al voltant del riu ofereixen petits racons de calma enmig de l'entorn urbà, i fan que recórrer la ciutat a peu sigui una experiència ben agradable.
El santuari xintoista està dedicat a Sugawara no Michizane, considerat la divinitat de l'estudi i del coneixement. És un espai ple de tradició i espiritualitat, que contrasta amb el ritme modern de la ciutat.

Santuari xintoista Osaka Tenmangu

🛍️Just a prop del santuari també vam passejar per un dels típics carrers comercials coberts del Japó, coneguts com a shotengai, el Tenjinbashisuji Shopping Street, una galeria comercial coberta, una de les més llargues del Japó. Amb una llarguíssima successió de botigues, restaurants i petits comerços a banda i banda, és d'aquells carrers on ve de gust passejar sense gens de pressa, badant pels aparadors i observant el moviment de la gent.

Una de les entrades del Tenjinbashisuji Shopping Street

🏨Pel nostre allotjament a Osaka, vam tornar a reservar un hotel de la cadena Toyoko Inn, en aquest cas l’Osaka Umeda Nakatsu No.1, que està situat molt a prop de l’estació d’Osaka-Umeda i, per tant ens permetia bones connexions amb els indrets que volíem visitar. Com en les altres ocasions, bona qualitat/preu, tot i les seves habitacions de mides reduïdes. 

🎡Una de les coses més curioses que ens va sorprendre, a prop del nostre hotel, va ser la gran nòria vermella del centre comercial HEP FIVE.
Situada a la part superior de l'edifici, aquesta espectacular nòria destaca entre els edificis del barri d'Umeda i s'ha convertit en una de les imatges més reconeixibles d'Osaka. Amb els seus 75 metres de diàmetre i situada a uns 106 metres d'altura sobre el nivell del carrer, es converteix en un dels miradors més originals, oferint unes vistes panoràmiques de la ciutat realment impressionants.
Que una atracció pròpia d'un parc d'atraccions estigui integrada al bell mig d'un centre comercial, són coses que només poden passar al Japó. De dia destaca pel seu intens color vermell i, al vespre, il·luminada, es converteix en un dels punts més vistosos del barri.

Umeda Sky Building entre els edificis

La nòria vermella del HEP FIVE

🌃Ara bé, si parlem del mirador estrella del barri d’Umeda, i a la vegada d’Osaka, qui s’emporta la palma és el sorprenent Umeda Sky Building. Aquest impressionant gratacel, de 173 metres d'altura i inaugurat el 1993, està format per dues torres de quaranta pisos unides a la part superior per una espectacular estructura circular que acull l'observatori conegut com a Kuchu Teien, o Jardí Flotant.
La seva arquitectura futurista ja crida l'atenció des de l'exterior, però segons diuen, nosaltres no vam pujar, el més espectacular és pujar fins al mirador, on unes escales mecàniques panoràmiques suspeses entre les dues torres ofereixen una experiència ben singular, i segurament no apta per a persones amb vertigen.
El mirador a l'aire lliure permet gaudir d'una panoràmica de 360 graus sobre Osaka, amb els seus interminables edificis, els rius que travessen la ciutat i, a l'horitzó, les muntanyes que l'envolten.

Umeda Sky Building

🏙️El barri d'Umeda és un dels grans centres neuràlgics d'Osaka. Al seu voltant s'estén un enorme entramat d'estacions de tren i metro, centres comercials, grans magatzems i gratacels que dibuixen un paisatge urbà molt modern. L'estació d'Osaka-Umeda és, de fet, un impressionant complex ferroviari i comercial, amb diverses estacions connectades entre si i un moviment constant de viatgers. L'edifici de l'estació destaca per la seva gran coberta de vidre, els espais oberts i les passarel·les elevades, que permeten contemplar des de diferents perspectives l'enorme activitat que concentra aquest sector de la ciutat.

🌳Però, enmig de tanta arquitectura i activitat urbana, també hi ha espai per a la tranquil·litat. Just al nord de l'estació trobem el parc Umekita, integrat dins del nou desenvolupament urbanístic Grand Green Osaka. És un espai verd molt agradable, amb grans extensions de gespa, zones d'aigua i espais oberts que conviden a fer una pausa i descansar. Una de les coses que més ens va agradar va ser poder estirar-nos al vespre a la gespa, i contemplar els jocs de llum i les il·luminacions decoratives que transformen els espais, creant una atmosfera molt agradable en contrast amb els edificis que s'alcen al voltant, també plens de llum, oferint una imatge molt diferent d'Osaka, especialment bonica quan cau la nit.

Els gratacels d'Umeda des d'Umekita Park

🍜I, per acabar de completar l'experiència, vam descobrir el Time Out Market Osaka, situat als baixos de l'edifici sud de Grand Green Osaka. Es tracta d'un espai gastronòmic modern que reuneix en un mateix recinte una selecció de restaurants i propostes culinàries destacades de la ciutat. Potser té un punt una mica turístic o de «guirilada», amb un ambient més internacional i menys tradicional que el dels petits restaurants japonesos, però ens va semblar una proposta interessant per descobrir diferents especialitats gastronòmiques en un únic espai i deixar-se sorprendre per la varietat de la cuina d'Osaka.
Sens dubte, Umeda ens va mostrar una de les cares més contemporànies de la ciutat: moderna, cosmopolita i plena de contrastos, però amb espais verds que conviden a fer una pausa. Potser és això el que ens va agradar més, en comparació amb Tòquio, una visió més “amable” de la ciutat.

Tapa de claveguera commemorativa de l'Expo 2025

🌃Si hi ha un indret que concentra tota l'energia i l'excentricitat d'Osaka, aquest és sens dubte Dotonbori. Situat al barri de Namba, al costat del canal del mateix nom, és un dels llocs més famosos i concorreguts de la ciutat, especialment quan arriba el vespre i els seus immensos cartells lluminosos s'encenen i transformen completament el paisatge urbà.
Passejar pels voltants del canal és com endinsar-se en un espectacle de llums i colors. De fet, tot aquest desplegament de llums, anuncis gegants i ambientació nocturna ens va recordar una mica Las Vegas, salvant les distàncies, és clar! Un espectacle urbà una mica exagerat, però que val la pena viure, sobretot quan cau la nit.

Dotonbori, "Las Vegas" d'Osaka

Les façanes dels edificis competeixen per cridar l'atenció amb enormes rètols de neó, figures tridimensionals i anuncis espectaculars. El més famós de tots és, probablement, el cartell de Glico, amb la imatge d'un atleta corrent amb els braços alçats, que s'ha convertit en una de les icones més reconeixibles d'Osaka. Situat sobre el pont d'Ebisu, és gairebé obligatori fer-s'hi una fotografia, com fan (fem) pràcticament tots els visitants que passen per la ciutat.
Un altre dels elements curiosos que criden l'atenció és la nòria groga de l'edifici Ebisu Tower. Integrada a la façana del mateix edifici, té una forma ovalada ben peculiar i és una d'aquelles atraccions que només semblen possibles en una ciutat com Osaka.
Al llarg del canal també hi ha diversos embarcadors des d'on surten petits creuers turístics que permeten recórrer aquest tram de la ciutat des de l'aigua, contemplant els cartells il·luminats i l'ambient dels carrers des d'una perspectiva diferent.

La "foto típica" amb el cartell de Glico

La nòria groga de l'edifici Ebisu Tower

🐙L'oferta gastronòmica és un altre dels grans atractius de Dotonbori. Els carrers són plens de restaurants, paradetes de menjar i locals especialitzats en les grans icones de la cuina d'Osaka, com els takoyaki (bunyols farcits de pop) o els okonomiyaki. L'ambient és constant, amb una barreja de turistes i gent local que omple els carrers a qualsevol hora.

Okonomiyaki al Chibo

I, parlant de gastronomia, vam aprofitar la visita per sopar al Chibo, un dels restaurants especialitzats en okonomiyaki. Aquest plat, considerat una de les grans especialitats d'Osaka, és una mena de truita o crep salada japonesa elaborada amb una massa a base de farina i col, a la qual s'afegeixen diferents ingredients, com carn, marisc o verdures. Es cuina a la planxa (teppan) i se serveix amb una salsa especial, maionesa japonesa i altres condiments.

Al Chibo, el plat es prepara i s'acaba de cuinar a la planxa que tens a la mateixa taula, de manera que pots seguir tot el procés mentre gaudeixes del sopar. Ja l'havíem tastat a Kyoto, però fer-ho a Osaka, d'on és originari aquest estil d'okonomiyaki, tenia un significat especial.

Reclams de l'oferta gastronòmica de Dotonbori

Dotonbori ens va semblar el lloc perfecte per acabar la visita a Osaka: una ciutat que combina tradició, modernitat, gastronomia i una energia difícil d'explicar si no es viu en primera persona. Un d'aquells indrets que, amb tota la seva espectacularitat, costa d'oblidar.

Himeji, la bellesa blanca del Japó feudal

Una de les excursions que podeu fer des d’Osaka, és anar al castell d’Himeji. Amb el shinkansen és un trajecte de 50 minuts, però alerta, aquests trens surten des de l’estació de Shin-Osaka (no d’Osaka-Umeda).

El castell d'Himeji o castell de la Garsa Blanca

🏯A la ciutat d'Himeji, situada a la prefectura de Hyogo, hi trobem un dels castells més espectaculars de tot el Japó. El castell d'Himeji, conegut popularment com el Shirasagi-jō o castell de la Garsa Blanca, és una autèntica joia arquitectònica i un dels monuments històrics més importants del país. De fet, va ser declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1993 i és considerat Tresor Nacional del Japó.
La seva silueta blanca, amb les teulades superposades i les elegants formes que recorden les ales d'una garsa a punt d'emprendre el vol, és realment espectacular. El seu aspecte actual es va completar a principis del segle XVII, sota la direcció del senyor feudal Ikeda Terumasa, i té la particularitat d'haver sobreviscut pràcticament intacte al pas dels segles, als conflictes bèl·lics i als desastres naturals. Això el converteix en un dels millors exemples de castell japonès original que encara es conserven.

El castell d'Himeji, una fortalesa inexpugnable

La visita comença travessant la porta Otemon, que dona accés al recinte exterior del castell, conegut com a San-no-maru. És una gran esplanada, envoltada de muralles i amb nombrosos cirerers que, durant la primavera, oferiran una estampa preciosa. Des d'aquí ja tenim una primera perspectiva de la imponent fortalesa, que s'aixeca majestuosa al centre del recinte.
A mesura que ens apropem a l'interior, descobrim que el castell no és només un edifici, sinó un complex sistema defensiu format per desenes de construccions, muralles, fossats, torres i portes. El recorregut està dissenyat com un autèntic laberint, amb passadissos estrets, girs inesperats i accessos que obligaven els possibles invasors a avançar lentament i quedar exposats als defensors.

Una de les primeres portes destacades és la Hishi-mon, una construcció de fusta especialment bonica que marca l'entrada a la zona interior de la fortalesa. A partir d'aquí, el camí va guanyant alçada i ens permet observar de prop les impressionants muralles de pedra, les obertures defensives i les diferents torres de vigilància.
També criden l'atenció els murs amb formes corbades i les petites obertures des d'on els soldats podien vigilar i atacar els enemics. Tot el conjunt està pensat fins al més mínim detall per protegir el castell d'una possible invasió.

El punt culminant de la visita és, sens dubte, la gran torre principal, o Daitenshu. Amb la seva característica estructura de teulades blanques superposades, s'alça sobre una base de pedra i domina tot el paisatge del voltant.
Com en altres castells i temples, ens haurem de treure les sabates i guardar-les en una bossa durant tot el recorregut. A l'interior ens espera una construcció de fusta de sis plantes, amb escales molt estretes i pronunciades (vigileu el cap!) que cal anar pujant a mesura que descobrim els diferents nivells. Conserva bona part de la seva estructura original, amb grans pilars de fusta (un d’ells original, fet amb un únic tronc de xiprer de 25 m), sostres, passadissos i espais que permeten imaginar com era la vida dins d'una fortalesa d'aquesta importància.
Durant el recorregut també podem observar diferents elements defensius i estructurals que expliquen la complexitat de l'edifici. A la planta superior hi ha un petit santuari i unes finestres que ofereixen unes vistes panoràmiques de la ciutat d'Himeji i de tot el recinte del castell. És una bona recompensa després de pujar tots els graons!

Interior del Daitenshu i el pilar de 25 m
d'un únic tronc de xiprer

Abans d’abandonar el recinte, no us oblideu de visitar el Nishi-no-maru, o recinte occidental, una zona especialment vinculada a la història de la princesa Sen, neta del shogun Tokugawa Ieyasu.
Aquí trobem un llarg passadís cobert de fusta, conegut com a Hyakken-roka o galeria dels cent ken, que voreja el recinte i està format per diferents habitacions i espais interiors. El passadís permet descobrir una part més residencial i quotidiana del castell, molt diferent de l'ambient defensiu de la torre principal.
Al final de la galeria hi ha la Keshō-yagura, coneguda com la torre del maquillatge, un espai que, segons la tradició, estava relacionat amb els preparatius personals de la princesa Sen. Des d'aquest sector també es poden obtenir unes vistes magnífiques de la torre principal, probablement una de les perspectives fotogràfiques més boniques de tot el conjunt.

Les vistes del castell des del Nishi-no-maru
són increïbles

Un altre detall curiós és el pou d'Okiku (Okiku-ido), vinculat a una antiga llegenda japonesa sobre una jove serventa acusada injustament de perdre un plat molt valuós. Segons la història, va ser assassinada i el seu esperit va quedar vinculat al pou, des d'on se sentia com comptava els plats una vegada i una altra. És una de les llegendes més conegudes del folklore japonès i dona al castell un toc misteriós.

Per a descobrir altres detalls del castell, us recomanem l’explicació exhaustiva que fan els autors del web Japonismo.

🏵️Per completar la visita a Himeji, us recomanem anar a Kōkō-en, uns jardins tradicionals japonesos situats al cantó del castell. Amb l’entrada del castell teniu una opció combinada, per 2.600 ¥.
És una visita que complementa perfectament el castell i que permet endinsar-se en un ambient completament diferent, molt més tranquil i contemplatiu.

Els Koko-en són un conjunt de nou jardins tradicionals japonesos, cadascun amb una personalitat i un disseny propis, que ocupen els terrenys on antigament hi havia les residències dels samurais. Es van inaugurar l'any 1992 i estan dissenyats seguint l'estètica dels jardins de l'època Edo.
Durant el recorregut anem descobrint diferents paisatges, amb estanys plens de carpes koi, petites cascades, ponts de fusta, camins de pedra, arbres curosament podats i racons de vegetació que canvien de color segons l'època de l'any.
Un dels espais més bonics és el jardí de l'estany, on l'aigua reflecteix la vegetació i les construccions tradicionals que l'envolten, creant una estampa molt característica del paisatge japonès. També hi ha jardins de roques, de bambú i zones enjardinades que transmeten una gran sensació d'harmonia i serenor.
Un altre dels racons interessants és la casa de te Soju-an, on es pot gaudir de la tradicional cerimònia japonesa del te en un entorn especialment agradable. Aquesta experiència es paga a part, nosaltres no la vam fer.

Jardins tradicionals japonesos de Kōkō-en

El passeig pels Koko-en és una experiència molt agradable, que convida a observar els petits detalls i a gaudir de la bellesa de la natura. A més, vam tenir un dia força calorós, així que s’agraeix tenir espais frescos i amb ombra.

Sens dubte, recomanem combinar les dues visites. El castell ens mostra el Japó feudal i la seva arquitectura defensiva, mentre que els jardins ens acosten a una de les expressions més delicades i refinades de la tradició japonesa.
Himeji és una d'aquelles visites en què història, arquitectura i natura es donen la mà, i que justifiquen plenament dedicar-hi un dia des d'Osaka.

Algunes de les múltiples tapes de claveguera
que vam veure a Himeji