Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Egipte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Egipte. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de març del 2019

Egipte: Creuer pel Nil, de Luxor a Assuan (II)

La navegació pel Nil continua tranquil·la, però a l'alçada d'Esna es produeix un dels esdeveniments del creuer, que fa que tothom pugi a la coberta: les seves dues rescloses per les quals han de passar els vaixells. Cal tenir en compte, que el creuer l'estem fent remuntant el Nil, de nord a sud.

Pels que viatgin per lliure (el nostre viatge no l'inclou), han de saber que a Esna hi ha el Temple de Jnum, construït per Ptolemeu VI Filomètor sobre un temple anterior, posteriorment, els romans hi afegiren la sala hipòstila que es pot veure avui en dia.

La nostra propera parada serà la ciutat d'Edfu, on podrem veure un dels temples millor conservats d'Egipte, el temple d'Horus. Segurament el fet d'estar sobre un petit turó i a certa distància de la riba de Nil ha permès que evités els danys per les crescudes del riu. El temple va estar colgat sota la sorra durant molts anys, mantenint els relleus en un bon estat de conservació que han ajudat als arqueòlegs a solucionar nombrosos dubtes.
Piló que dona l'entrada al
temple d'Horus

Per accedir al temple (100 lliures egípcies) cal passar per la inevitable llarga filera de venedors i botigues, aquests poden ser molt insistents, però amb un simple "ho sento, tinc pressa m'espera el guia..." podreu obrir-vos pas.

El temple fou iniciat per Ptolomeu III l'any 237 aC. i finalitzat quasi dos segles més tard per Ptolomeu XII Neo-Dionisi, pare de la famosa Cleòpatra VII. Aquesta família d'origen hel·lènic construí el temple seguint els patrons de l'arquitectura dels antics faraons, amb el piló, un pati, dues sales hipòstiles, una cambra d'ofrenes, la sala central i el santuari.
Estàtua d'Horus, de granit negre

L'imponent piló de 36 m d'alçada està protegit per dues grans estàtues d'Horus (el déu amb cap de falcó) i els murs exhibeixen les lloances de Ptolomeu XII Neo-Dionisi com si fos un déu terrenal. Passat el piló un gran pati envoltat de 32 columnes en tres dels costats, en aquest recinte s'hi feien les ofrenes. A l'antiguitat una fila d'estàtues d'Horus de granit negre donava l'entrada a la sala hipòstila exterior, d'aquestes només en queda una, molt sol·licitada pels turistes per fer-se fotos amb ella.
El gran pati de les ofrenes, amb 32 columes. A la dreta l'estàtua d'Horus de granit negre
La primera sala hipòstila amb 12 columnes acull dues petites estances, a l'esquerra la de les consagracions (on es guardava el material per a fer els rituals) i a la dreta, la biblioteca (on es conservaven els textos dels rituals). Els murs de la sala estan decorats amb relleus que expliquen la fundació del temple.


Detalls de les columnes de les sales hipòstiles i un dels relleus que representen al faraó davant del déu

La segona sala hipòstila (o interior) també té 12 columnes i a la part superior esquerra hi ha l'espai dedicat al laboratori, aquí s'elaboraven els perfums i encens pels rituals, els ingredients dels quals estan detallats a les parets de les sales. A ambdós costats de la sala hi ha les entrades al passadís de la victòria, un espai estret entre el temple i el mur que el rodeja. Els relleus d'aquest espai han estat de gran ajuda per entendre la utilitat del temple i els rituals que hi tenien lloc: escenes que expliquen el combat entre els déus Horus i Set (representat en la forma d'un hipopòtam) en la festa de la victòria on Set és derrotat per Horus. Llàstima que seguint les creences religioses posteriors, es destruïren alguns relleus per considerar-los imatges paganes...

La barca del déu Horus
Tornant a la sala hipòstila i seguint l'eix que descriuen les portes centrals, arribem a la primera avantcambra, la de les ofrenes amb un altar on es deixaven ofrenes diàries: fruita, flors, vi, llet... Des del cantó de l'esquerra hi ha unes escales que condueixen al terrat de l'edifici.
La segona avantcambra dona accés al santuari d'Horus. Encara hi podem veure el monòlit de granit polit on hi havia l'estàtua d'or d'Horus i una reconstrucció de la barca de fusta on es col·locava l'estàtua del déu per fer les processons durant les festes.

Cal remarcar que les sales hipòstiles com les diferents avantcambres conserven els sostres, un detall més que no es troba en la resta de temples i n'indica el bon estat de conservació. Una altra característica és la il·luminació del temple, amb habitacions cada vegada més petites que impedien el pas de la llum gradualment, fins a arribar al fosc santuari, que rep la il·luminació només des de l'eix. Entre les columnes i el sostre, hi ha petites obertures que permetien el pas de la llum a determinades habitacions.
Detall dels nombrosos jeroglífics
que decoren el temple
A la ciutat de Kom Ombo, a poc més de 60 km d'Edfu riu amunt, hi ha l'interessant temple de Kom Ombo, dedicat a dues deïtats, el déu Horus el Vell (Haroeris) i Sobek (amb el cap de cocodril). No és d'estranyar que el cocodril fos considerat un déu, en aquesta zona del Nil n'hi havia un munt.
El temple de Kom Ombo des del Nil
Construït per la dinastia Ptolemaica, fou iniciat pel faraó Ptolomeu VI Filomètor i bona part de la decoració fou afegida per Ptolomeu XII Neo-Dionisi.

Més petit que el temple d'Edfu i menys ben conservat, així i tot, la seva situació privilegiada sobre un petit turó a la riba del riu el fa únic.

El pati davanter conserva poques columnes en peu, el centre està ocupat per un altar doble on hi havia les estàtues dels déus. Igual que a Edfu, abans d'arribar a les avantcambres es passa per dues sales hipòstiles amb 10 columnes cada una. En aquestes sales es poden veure relleus del faraó Ptolomeu XII Neo-Dionisi davant dels déus Horus el Vell, Isis, Sekhmet (deessa amb cap de lleona) i Thot. Tampoc no hi falten nombroses representacions del déu cocodril, símbol de la fertilitat del Nil.
Entrada a la 1a sala hipòstila
El déu Sobek
        
La deessa Sekhmet, amb cap de lleona
                                                                           
La coronació del faraó davant dels déus

Després de creuar tres avantcambres s'arriba al doble santuari, entre ells un petit passadís secret que era utilitzat pels sacerdots per donar veu als déus... Les cambres dels costats estan molt deteriorades, segurament s'utilitzaven per a guardar els estris dels rituals.

En un dels murs exteriors del temple es troba un jeroglífic molt interessant que mostra diferents eines quirúrgiques, el trobareu a la part exterior esquerra. Molt a prop del temple i un pou molt profund i al cantó un petit estany on es criaven els venerats cocodrils.
El mur amb el relleu dels instruments quirúrgics
Tot just abans de sortir entrem a un petit museu on es poden veure mòmies de cocodrils molt ben conservades, està prohibit fer fotos.  L'entrada al temple i museu costa 80 lliures egípcies.

De tornada al vaixell els turistes es preparen per a l'esdeveniment de la nit, la festa de les gel·labes (chilabas). Tothom s'afanya per adquirir una d'aquestes túniques llargues, ja sigui a la botiga del vaixell o comprant-les a les barquetes de venedors que s'aproximen al vaixell i amb perícia llencen els productes fins a la coberta del vaixell... Ens sap greu cada vegada que erren el tir i la mercaderia acaba a les aigües del Nil.

El Jordi o el nou Jesucrist
La festa és la típica turistada, per un dia poden sentir-se personatges de Les mil i una nits o actors d'una gran producció hollywoodiana de Cleòpatra... amb música i balls tradicionals tota la tripulació farà moure l'esquelet als viatgers.

Ningú està obligat participar-hi, però a vegades ens agrada fer una mica el ridícul i riure'ns d'un mateix, o si més no, observar i fer-ne una anàlisi dels comportaments turístics més kitschs. Nosaltres no vam comprar cap gel·laba però uns companys del tour ens en van deixar unes... i sí, vam participar-hi...😌😌😌

Assuan, a poc més de 45 km de Kom Ombo és el punt final del creuer pel Nil. Segurament en el passat, la ciutat hauria tingut un caire glamurós amb el seu passeig La Corniche que segueix el curs del Nil. Coneguda mundialment per la gran presa d'Assuan, construïda a partir de 1960 sota el govern de Nasser. L'obra faraònica va implicar el trasllat de nombrosos temples històrics, com el d'Abu Simbel, i el desplaçament de centenars de milers d'habitants, a més a més, va originar un gran llac artificial, el llac Nasser on també s'organitzen creuers.
Cabassos plens de flors d'hibisc
al Soc d'Assuan

Entre les visites al temple de Philae i l'excursió a Abu Simbel tenim poc temps per dedicar a la ciutat, però un vespre uns quants ens animem a passejar per La Corniche i a endinsar-nos en el gran soc (zoco) en el carrer Sharia as-Souq o Sharia Saad Zaghloul, que discorre paral·lel al riu uns carrers endins. Entre molts souvenirs per turistes també es poden trobar peces d'artesania núbia (ètnia del sud d'Egipte i del nord del Sudan), teles, orfebreria, espècies i cistells plens de flors seques d'hibisc, per fer el te de karkaday (molt refrescant a l'estiu si el serviu fred).
En faluca pel Nil
A banda dels temples egipcis que visitarem a la zona, el viatge ens inclou la navegació en una tradicional faluca. Val molt la pena deixar-se portar pel vent en aquesta embarcació de vela, passant a prop de l'illa Elefantina salpicada de palmeres i observant com la gent omple el passeig de La Corniche. Deixant-nos portar pel vent, els nostres pensaments marxen a imaginar-se com d'idíl·lic seria fer el mateix creuer pel Nil en una faluca, sentint la força del Nil i la càlida remor del vent del desert...

Segurament els guies us oferiran una excursió (pagament a part) per visitar uns poblats nubis on us faran tatuatges amb henna i la possibilitat de banyar-vos al Nil. Nosaltres no l'hem pogut fer, no teníem més temps, però els companys de viatge ens ho van recomanar. Si voleu fer-ho per lliure, sapigueu que a l'illa Elefantina hi ha dos poblats nubis que podreu veure, i segurament amb la seva hospitalitat característica us oferiran un te.

Si voleu sentir-vos com a l'època colonial, podeu anar fins a l'hotel Old Cataract, un dels hotels més emblemàtics del Nil on segons diuen, Agatha Christie va escriure aquí la novel·la Mort al Nil. Jardins exòtics, bones vistes del Nil, de les ruïnes d'Abu... en un escenari glamurós.

Temple de Philae des del Nil
El temple de Philae o temple d'Isis és un dels més bucòlics del Nil, situat en una illeta (Agilkai), fou traslladat aquí perquè les obres de la pressa d'Assuan l'haurien submergit sota les aigües, per això durant els anys 70 i amb l'ajuda de la UNESCO fou traslladat a una alçada 20 m més alta. Fins i tot, van modificar la fisonomia de l'illa d'Agilkai per semblar-se més al paisatge de l'illa de Philae, el seu emplaçament original.

Pati d'entrada al temple d'Isis
La major part de les construccions són de l'època ptolemaica. La part més antiga correspon a la capella o quiosc de Nectabeu (380-362 aC). Un pati irregular amb columnes a ambdós costats condueix al primer piló del temple d'Isis de 18 metres d'alçada i decorat amb relleus de les batalles de Ptolomeu XII Neo-Dionisi.
Entre el primer i el segon piló hi ha un mammisi (temple del naixement) dedicat a Horus, fill d'Isis. Després del segon piló, un altre tret característic dels temples, una sala hipòstila de magnífics capitells. Poc queda de l'interior del temple d'Isis, els dos altars de granit que contenien les estàtues d'or de la dea i la barca per portar la figura, foren traslladats a museus europeus. Només queda el pedestal de pedra on estava la barca, amb inscripcions dels noms de Ptolomeu III i la seva esposa Berenice.
Quiosc de Trajà

A l'exterior del recinte hi destaquen el temple d'August, la porta de Dioclecià i el quiosc de Trajà, que evidencien l'ús dels romans com a lloc de culte. Al cantó del quiosc de Trajà, trobem el temple de la dea Hathor, on els pilars estan decorats amb escenes de músics (hi ha un mico tocant el llaüt), dansaires i de Bes, el déu de l'amor i el plaer sexual.

L'entrada al recinte costa 100 lliures egípcies, compteu també el trasllat en vaixell fins a l'illa.





Segurament si heu fet el creuer direcció sud, l'última visita que fareu serà el temple d'Abu Simbel. O dit d'altra manera, la gran matinada del viatge... compteu que el despertador sonarà a les 3 de la matinada!! El motiu? Els quasi 300 kilòmetres que separen Assuan del temple, en un trajecte d'unes 3 hores i mitja... Per cert, les aigües que banyen les dues localitats són del Llac Nasser, així que imagineu-vos l'extensió d'aquest llac artificial, un dels més grans del planeta.
Durant aquest trajecte us recomanem que us emporteu el coixí (us ho deixaran fer) i roba d'abric (per les possibles temperatures de l'aire condicionat de l'autocar). Si no aconseguiu agafar el son... les vistes del paisatge  són monotemàtiques, desert i més desert... això sí, veureu sortir el sol.

Sortida del sol al desert
Els temples d'Abu Simbel són un exemple que la humanitat a vegades fa accions sorprenents, respecte a la conservació del Patrimoni. Suposem que tothom sap que, a principis dels 60, una campanya internacional promoguda per la UNESCO va salvar de les aigües aquesta obra monumental. El rescat va ser tota una obra d'enginyeria calculada fins a l'últim mil·límetre, traslladant pedra a pedra i edificant-lo de nou a la ubicació actual, evitant que amb la construcció de la presa els temples quedessin submergits.
Temple de Ramsès II
El temple de Ramsès II (construït aproximadament entre el 1274 i el 1244 aC) fou excavant en una muntanya al cantó del Nil i dedicat als déus Amon, Ra-Horakety, Ptah i al mateix Ramsès deïficat (els faraons eren considerats déus terrenals). De la façana destaquen les 4 estàtues colossals (una d'elles va caure a l'Antiguitat, els blocs encara es veuen per terra) del faraó que fan guàrdia del temple i que en aquella època mostrarien la magnanimitat del faraó-déu. La resta d'estàtues molt més petites són reproduccions de la mare (la reina Tuya), la seva esposa (Nefertari) i dels seus fills.

La sala hipòstila amb les columnes
de Ramsès II en la forma d'Osiris
La disposició de l'interior us recordarà a altres temples: una primera gran sala hipòstila de vuit columnes amb estàtues de Ramsès II representat en la forma del déu Osiris. Els relleus de les parets expliquen la glòria i vida del faraó, com el cèlebre mural de la paret nord dedicat a la batalla de Qadesh contra els hitites a l'actual Síria.
L'última sala és el santuari, amb les 4 estàtues dels déus asseguts als seus trons. D'esquerra a dreta, Ptah, Amon, Ramsès II i Ra-Horakety. La relació entre egipcis i l'astronomia queda palesa en el fet que cada 22 de febrer i 22 d'octubre les estàtues s'il·luminen amb els rajos del sol (un dia més tard de com va ser planificat, degut a la reconstrucció). Segons s'explica, aquestes dates foren triades per celebrar dos grans esdeveniments de la vida del faraó, el naixement i la seva coronació.

El segon temple, molt més petit fou de dedicat a Nefertari i a la deessa Hathor. Les 6 estàtues, de 10 metres d'alçada, de la façana són representacions de Ramsès II i Nefertari, en la forma de la deessa Hathor. Com a detall curiós, la figura de la reina té les mateixes proporcions que la del faraó, normalment les dones es representaven molt més petites, fins a l'alçada dels genolls del faraó.
Temple d'Hathor

A l'interior, a la primera sala, trobem 6 pilars coronats per capitells amb la forma bovina d'Hathor. Els murs representen escenes de la reina davant dels déus i honorant al seu marit. Les sales posteriors decorades amb relleus condueixen al santuari, amb una malmesa estàtua d'Hathor en forma de vaca sorgint de la roca.

Si feu nit a la zona, aquests temples s'il·luminen de nit (igual que les piràmides) amb un espectacle de llum i so. Entrada de pagament, però que segons les guies val la pena... nosaltres no l'hem vist.

Fins aquí el nostre viatge per Egipte, esperem que hàgiu gaudit de les explicacions i us animeu a visitar aquest increïble país, ric d'un patrimoni impressionant.

Panoràmica dels temples d'Abu Simbel


divendres, 14 de setembre del 2018

Egipte: Creuer pel Nil, de Luxor a Assuan (I)

Arribant a Luxor
Poc més d'una hora es triga d'El Caire a Luxor en avió, on comencen la majoria de creuers pel Nil. Si teniu la sort d'asseure-us al cantó d'una finestra i voleu de dia, podreu veure com el Nil segueix el seu curs creuant Egipte, fixeu-vos que tret de les ribes, la resta del terreny és àrid i desèrtic.

Aquí ens espera el nostre creuer, el vaixell Nile Premium (*****). Tot i ser temporada alta, no hi ha tants creuers com en temps passats. Els atacs terroristes van fer minvar les visites turístiques, i a poc a poc torna a remuntar. Per cert, no us estranyeu si per arribar al vaixell, heu de travessar per altres. Normalment, entre 4 i 5 vaixells amarren junts en paral·lel, fet que s'hagi de passar per les recepcions dels altres creuers. Ho sabem, segur que us agradarà tafanejar i comprovar si el vaixell que heu triat és de tanta categoria com altres...

Recorregut en calessa per Luxor
A la ciutat de Luxor només hi estarem una tarda, l'endemà tindrem una sessió maratoniana per veure un munt de temples de l'antiga Tebes, així doncs, agafem una excursió que ens ofereixen, una ruta en calessa pel centre de la ciutat. La ciutat, igual de desordenada que El Caire, té poc per veure però el recorregut passa per un soc (mercat) molt estret, i sí, els cavalls passen pel mig de les parades, fent que l'experiència sigui un xic esperpèntica, entre peces de roba, teles, roba interior, articles per a la llar...

Al final del recorregut ens porten a una teteria on ens ofereixen un te de menta i un narguil, la pipa d'aigua per fumar tabac aromàtic amb algun sabor. Una bona manera de passar la vetllada i conèixer els companys del viatge. En tornar al vaixell, veiem les restes del temple de Luxor il·luminades, al costat del Nil, una imatge esplèndida abans d'anar a dormir.

Una altra cosa que no us hem comentat, durant el creuer prepareu-vos per matinar, la majoria de visites comencen ben aviat! Tot just despertar el dia ens porten a visitar uns dels temples més importants de l'antic Egipte, els de Karnak. Aquest recinte conté un munt de santuaris, pilars, obeliscs... dedicats als faraons de la ciutat de Tebes, antiga capital d'Egipte.
La visita comença observant una maqueta que reprodueix com hauria estat el recinte, de 2 kilòmetres quadrats.
Espectacular entrada a Karnak amb una avinguda amb esfinxs
Durant 1500 anys els temples de Karnak van ser reformats, demolits, tornats a construir i ampliats, fou el lloc de culte més important d'Egipte durant l'Imperi Nou. El seu nom en egipci Ipet-Sut, el més estimat de tots els llocs, dona compte de la seva importància. Karnak que en àrab seria assentament fortificat, li treu importància al recinte.
La gran sala hipòstila

La part més destacada és l'extraordinari Temple d'Amon. L'entrada, entre dos pilons gegants, està precedida per una avinguda d'esfinxs, amb cap de cabra, símbols del déu Amon. S'arriba a un gran pati porticat on es troba, a l'esquerra, un templet del faraó Seti II. Al centre tenim dues files de 5 columnes, només una d'elles conserva la seva alçada original de 21 m amb un capitell amb forma de papir, és tot el que queda, a banda d'un petit altar al centre, de la columnata de Taharqa (faraó nubi de la 25a dinastia). A la dreta, el temple de Ramsés III, de planta clàssica amb pati, columnes i una sala hipòstila de 8 columnes i capelles per a les barques del faraó.
Detall del sostre de la gran sala
hipòstila amb els jeroglífics pintats
Després de la segona pilona i passant per tres grans estàtues de Ramsés II, hi destaca la gran sala hipòstila de 134  columnes amb forma de papir, totes elles amb jeroglífics i algunes encara tenen restes de pintura, totes elles estarien pintades i aguantarien un sostre. Val la pena passejar entre el bosc de columnes i fixar-se amb els detalls d'aquesta magnífica sala.

Obelisc de Hatshepsut
Entre els pilons tercer i quart hi ha un estret pati creat per Tuthmosis I on antigament hi havia quatre obeliscs, només en queda un de 22 m erigit per a aquest faraó. Passat el quart piló una altra sala hipòstila de 14 columnes. Més endavant, l'impressionant obelisc de Hatshepsut de 30 m d'alçada (el més alt d'Egipte) en honor a Amon. Hi ha un altre obelisc de la mateixa reina a la dreta, trencat per la part superior.
Després hi ha una sèrie d'estances, amb patis menors, i el santuari, al qual només tenien accés el faraó i els sacerdots.

A la dreta del temple trobem el llac sagrat, on segons Heròdot, els sacerdots d'Amon es banyaven dos cops cada dia i cada nit per purificar-se. Al costat és on hi ha el segon obelisc caigut de Hatshepsut i un escarabat gegant dedicat per Amenhotep III a Khepri, una representació del Déu sol.
L'escarabat Khepri
L'entrada a aquest fabulós conjunt us costarà 120 lliures egípcies, molt bé de preu tenint en compte la riquesa extraordinària del conjunt.

       
                                    

Algunes imatges més de Karnak
Una gran avinguda amb esfinxs d'uns 3 kilòmetres separava el temple de Karnak amb el de Luxor, hi ha un projecte per restaurar aquesta avinguda i tornar a unir els temples com a l'antiguitat.

Temple de Luxor
El temple de Luxor (entrada per 100 lliures egípcies) va ser construït majoritàriament pels faraons Amenhotep III i Ramsés II,  fou dedicat a la tríada tebana dels déus: Amon-Mut-Khonsu i durant l'Imperi Nou fou seu d'un festival religiós dedicat a Amon, el festival d'Opet.
Com en altres temples, Luxor va ser remodelat i ampliat per altres faraons, fins i tot Alexandre Magne en va deixar la seva petjada afegint una de les capelles. Sota el domini dels romans construïren un fort militar i usaren el temple per venerar l'emperador. Ja en l'època islàmica, s'afegí la mesquita d'Abu al-Haggag (s. XIV) en un dels patis interiors.

Gran pati de Ramsés II
El primer piló de 24 m d'alçada fou aixecat per Ramsés II decorat amb les seves proeses militars. Només es conserven 3 estàtues colossals del faraó (dues assegudes i una dempeus) de les 6 que hi havia. Dels 2 obeliscs de granit rosa només en queda un, l'altre es va regalar a França i ara llueix a la Place de la Concorde (us ho explicàvem a l'entrada d'El Caire).

El primer gran pati de Ramsés II està envoltat amb una doble fila de columnes amb els capitells en forma de capoll de lotus i els murs decorats amb les ofrenes que feia als Déus i les victòries en batalles militars. En un dels cantons hi ha el santuari de la triple barca, construït per Hatshepsut i usurpat pel seu fillastre Tuthmosis III fou dedicat a la triada de Tebes (Amon, Mut i Khonsu).
Pati solar d'Amenhotep III
Després del pati, la columnata d'Amenhotep III, que feia d'entrada monumental al temple d'Amon d'Opet. Els murs foren decorats sota el regnat de Tutankamon, representant amb tot detall la festivitat d'Opet. Tot seguit el pati solar d'Amenhotep III, que en l'antiguitat tenia dobles files de columnes en forma de mants de papirs en tres dels seus costats. Passat el pati, una sala hipòstila amb 4 files de 8 columnes, era la primera sala del temple original d'Opet.

Les ofrenes del faraó
L'estança central que trobem a continuació era el santuari dedicat al culte d'Amon, als costats les capelles dedicades a Mut i Khonsu. L'avantcambra amb 4 columnes és on es presentaven les ofrenes al Déu. Darrere, el santuari de la barca d'Amon, reconstruït per Alexandre Magne amb relleus que el representen com un faraó egipci. L'última sala era el santuari d'Amenhotep III.
Avinguda d'esfinxs que unia els
temples de Karnak i Luxor
La Vall dels Reis, una immensa necròpolis amb més de 60 tombes i qui sap quantes encara quedaran per descobrir, acull les sepultures dels faraons de l'Imperi Nou. Aquest estil de construcció, esculpides a la roca, feia més complicat els saquejos. Si us fixeu amb el paisatge de la vall, no sembla que hi hagi monuments funeraris.
Panoràmica de la Vall dels Reis
L'entrada per 160 lliures egípcies (preus de finals del 2017) dona dret a visitar 3 tombes, cal tenir en compte que algunes tenen una entrada a part (com la cèlebre tomba de Tutankamon). Durant l'estiu convindrà visitar el recinte a primera hora o a l'última de la tarda, ja que la calor pot ser asfixiant, i no hi ha quasi ombres. Fins i tot, en ple hivern vam passar calor...

Cada tomba està identificada amb les sigles KV (King's Valley) i la numeració segons l'ordre en què van ser trobades. Algunes estan tancades per restauració, com la de Ramsés II, que va patir greus inundacions.

A continuació us detallem les tres tombes que vam visitar:

Tomba de Ramsés IX (KV6) una de les més visites de la vall, té un llarg passadís que descendeix fins a l'avantcambra decorada amb animals, serps i dimonis del Llibre dels morts. Després un petit corredor condueix a la cambra mortuòria amb les parets pintades amb el Llibre d'Amduat, el Llibre de les cavernes, el Llibre de la terra i el Llibre dels cels que decora el sostre. A la tomba es descobriren estàtues de fusta del faraó que es van traslladar al Museu Britànic el segle XIX. L'estat de totes les pintures està ben conservat.
Pintures de les tombes reials

Tomba de Merenptah (KV8) el 13è fill de Ramsés II que va heretar el regnat. El seu pare, Ramsés II va ser tan longeu que els dotze primers fills van morir abans d'arribar al tron i Merenptah hi va arribar pels pèls, a l'edat de 60 anys. La segona més gran de la vall està oberta des de l'Antiguitat, grecs i cristians coptes hi van deixar les seves marques. La tomba té forma de túnel i com que està en una part baixa de la vall ha sofert continues inundacions del Nil, que n'ha danyat les parets. Així i tot, les pintures del sostre estan ben conservades. Els Llibres dels morts, de les portes i d'Amduat decoren les parets. Encara que gran part de les decoracions de la cambra fúnebre estan esmorteïdes, segueix sent un recinte impressionant, amb un sòl enfonsat i fornícules de maó a les parets frontals i posteriors. Dels quatre sarcòfags que contenien la mòmia del faraó, només en queda al seu lloc la tapa del segon sarcòfag de granit.
Parets i sostres ricament decorats

Tomba de Ramsés III (KV11) una de les més llargues de la vall, de 125 metres. Té boniques parets amb relleus pintats de colors amb els textos rituals tradicionals i imatges del faraó davant dels Déus. A la cambra del darrere hi ha un túnel interromput, ja que els constructors van xocar amb una altra tomba i la van haver de desviar a l'esquerra. Una part de la tomba no està excavada i estructuralment és feble. El sarcòfag de Ramsés III es troba al Louvre, la tapa al Fitzwilliam Museum de Cambridge... només la mòmia està a Egipte, a la sala de les mòmies reials del Museu Egipci d'El Caire.
La decoració de les cambres mortuòries i de les parets de les tombes contenen fragments de llibres rituals tradicionals

Segurament, un amant de l'egiptologia i/o l'arqueologia s'hi podria quedar una setmana a la zona, per aquest motiu, no són aconsellables els viatges organitzats per aquests tipus de viatges. Les visites acostumen a ser ràpides. Una altra cosa a tenir en compte, no està permès prendre fotografies sense un permís especial (que val un preu elevat) per tant, haureu de ser ràpids i evitar els vigilants si voleu fer fotos, evidentment sense flaix!

El temple de Hatshepsut excavat
a la roca
El temple de Hatshepsut està en una zona d'espectaculars i escarpats penya-segats de calcària que s'eleven gairebé 300 metres per sobre de la plana del desert. El temple està excavat en el penya-segat i és un dels monuments més refinats de l'antic Egipte. Hatshepsut va ser una de les faraones més famoses d'Egipte. Casada amb el seu germanastre, Tuthmosis II, va regnar quan aquest va morir durant 15 anys (1473-1458 aC.), amb el suport dels sacerdots d'Amon es va proclamar faraona. Quan el seu fill, Tuthmosis III va arribar al poder va ordenar esborrar tota petjada de la seva mare (com en un culebrot de migdia on el fill odia profundament a la mare...), la mòmia de la reina mai es va trobar i el seu nom i imatges es van esborrar quasi completament.

Decoració del temple
El temple format per tres terrasses escalonades. La primera columnata està ricament decorada amb relleus que mostren com es van transportar dos obeliscs, encarregats per la faraona, des d'Assuan fins a Tebes. Una gran rampa us condueix fins a les terrasses superiors.
El segon nivell amb un accés per rampa protegit per un lleó, té un pòrtic amb dues files de 22 pilars gravats amb relleus. A la dreta hi ha un pòrtic, que no fou acabat, amb quatre sepulcres. A l'angle entre ambdós, hi ha la capella d'Anubis i tres santuaris ben decorats amb escenes religioses de la reina i de Tuthmosis III. A l'esquerra, hi ha la capella d'Hathor, excavada a la roca amb dues sales hipòstiles; l'una de columnes hathòriques i una altra d'acanalades.

L'última terrassa té 22 columnes amb pilars osiríacs que foren destruïdes per Tuthmosis III. La porta central que dona accés al santuari d'Amon és de granit rosa i està tallada a la paret de pedra.
El santuari del temple té tres sales; una d'aquestes per a la barca sagrada i les altres dues de culte. Al darrere, hi ha estàtues restaurades de la reina, ja que algunes foren destruïdes pel seu fill, En aquestes, Hatshepsut apareix representada en aquestes estàtues simbolitzant Osiris (pilars osiríacs), amb els braços plegats i la falsa barba cerimonial dels faraons.











L'entrada al temple només costa 80 lliures egípcies, una ganga tenint en compte l'extraordinària bellesa del conjunt. A l'antiguitat, el pati tenia un gran jardí, que com els jardins botànics actuals, contenia un munt d'arbres exòtics i plantes aromàtiques.

A la zona també es troben les tombes dels nobles i la Vall de les Reines, però aquestes no es visiten en el nostre viatge organitzat, un altre motiu per tornar-hi i continuar descobrint el passat gloriós d'Egipte.

Completem la visita maratoniana d'avui observant els enormes colossos de Mèmnon, de 18 metres d'alçada. Representen el faraó Amenhotep III, fets amb pedra de quarsita. Són les úniques restes d'un gran temple de 35 ha que hi havia a la zona i que avui en dia, pràcticament ha desaparegut.
Colossos de Mèmnon
El nom de Mèmnon li fou donat pels grecs i correspon a un heroi de la guerra de Troia que era rei d'Etiòpia i va anar a defensar la ciutat. Els grecs donaven a tota la part de les necròpolis de Tebes el nom de Memnonium.

De retorn al vaixell descobrim a l'habitació un dels tòpics d'aquests creuers, les formes d'animals fetes amb les tovalloles, els pijames i altres pertinences dels hostes, en el nostre cas, les meves ulleres.
I que millor per acabar al dia, que relaxar-se a la terrassa superior del vaixell, observant el Nil com flueix, els horts de les ribes, les petites faluques de pescadors i/o de venedors que negocien amb els turistes, llençant els objectes amb habilitat fins a la coberta del vaixell... en definitiva, la vida que el gran riu dona a Egipte.