Nova Zelanda: Mt. Cook National Park i Lake Tekapo

El nostre viatge a Nova Zelanda està arribant al final, completant la ruta per l'illa sud. En aquesta etapa, tornem a la regió de Canterbury. Abandonem la població de Queenstown i ens dirigim al llac Tekapo. Uns 270 km a través de la Hwy 8, però tan bon punt arribem al llac Pukaki (a uns 200 km), ens desviarem per la carretera 80, per veure de prop el cim més alt del país, el Mount Cook (Aoraki) de 3.724 m. El parc nacional d'Aoraki / Mt. Cook engloba una vintena de pics que superen els 3.000 m, per a alpinistes experimentats. 

Mt. Cook, des del Tasman Glacier

Segons la llegenda de Ngāi Tahu, Aoraki i els seus tres germans eren fills de Rakinui, el Pare del Cel. Mentre feien un viatge per mar, la seva canoa es va bolcar en un escull. Quan els germans van pujar a la seva canoa, el vent glacial del sud els va convertir en pedra. La canoa va esdevenir l'Illa del Sud (Te Waka o Aoraki); Aoraki i els seus germans es van convertir en les muntanyes dels Alps del Sud.

La carretera estatal 80 condueix a Aoraki/Mt Cook Village, que es troba al costat del pintoresc llac Pukaki i és una perfecta base d'operacions per a descobrir la zona, amb un munt de rutes per fer. El dia no ens acompanya, i el sostre neozelandès s'amaga darrere els núvols que amenacen pluja o neu. Us recomanem passar pel Centre de visitants del parc, amb una exposició de la història dels alpinistes que han fet el cim i la informació de les múltiples rutes per l'entorn. A més, l'edifici compta amb un gran finestral, que en un dia favorable, seria un magnífic mirador al Mt. Cook.

Tornant per la SH80, valdrà la pena que us desvieu per la Tasman Valley Rd, una carretera sense asfaltar de 7 km fins a arribar al pàrquing. Des d'aquí la ruta Tasman Glacier View Track, per una costeruda pujada, us portarà al mirador de la glacera. El Tasman Glacier és el major del país,  amb 27 km de llarg i fins a 4 km d'ample, però no resta immune al canvi climàtic i s'està desfent ràpidament. Als seus peus, el llac Tasman va començar a formar-se a la dècada dels setanta del segle XX, i té una extensió de 7 km. Es preveu que aquest continuï creixent, com es pot veure amb els constants despreniments d'icebergs que floten al llac. Recordeu el terratrèmol de Christchurch del 2011? Doncs els seus efectes es van notar aquí, una enorme placa de gel d'1,3 km de llarg i amb un pes de 30 milions de tones es va desprendre de la glacera, provocant onades de més de 3 m que impactaren contra els vaixells del llac, per sort no va haver-hi víctimes.

Tasman Glacier

Tasman Lake

A través de la ruta es pot agafar un trencall per anar als Blue Lakes, petits llacs més verdosos que blaus originats per la mateixa glacera. Per a més informació de les rutes que es poden fer, podeu consultar la pàgina del DOC d'Aoraki/Mount Cook National Park.

Blue Lakes

La foto no fa justícia a les estrelles
que vam poder veure al llac Tekapo

Deixem el sostre del país per encarar l'última destinació del nostre viatge, el Tekapo Lake, encara ens queden 110 km, resseguint el llac Pukaki per la SH80 i després per la State Hwy 8. Aquest llac de color turquesa a la conca del Mackenzie s'està convertint ràpidament en una destinació turística, en el camí de Queenstown a Christchurch. El poble del mateix nom va néixer arran d'un projecte hidroelèctric del 1953.
El seu reclam, a banda de les vistes de les muntanyes dels Alps del Sud, està en l'observació d'estrelles. La regió d'Aoraki Mackenzie forma part d'una reserva internacional del Cel Fosc de la UNESCO, declarada el 2012. Així doncs, si teniu la sort d'una nit clara de núvols, podreu veure el firmament a ull nu.

Per obtenir bones vistes de dia i l'exploració nocturna dels estels, convé pujar al Mount John (1.029 m) on hi ha l'Observatori de la Universitat de Canterbury, previ pagament d'un peatge de 5 $ NZ. L'observatori organitza activitats guiades d'observació d'estrelles. També podeu pujar a peu, tot i que quan es fa fosc l'accés està restringit, i regalar-vos un cafè amb vistes a l'Astro Café.

Tekapo Lake

A la vora del llac veureu la bonica església del Bon Pastor, on la finestra de l'altar emmarca una vista perfecta dels Alps del Sud més enllà del llac. L'església va ser construïda el 1935 per les famílies pioneres del districte de Mackenzie. Prop d'allà l'estàtua d'un gos Collie, en homenatge al gos pastor de vital ajuda per la pastura en aquest país muntanyós.
Si voleu relaxar-vos de tantes rutes, teniu les Tekapo Springs, amb piscines termals a l'aire lliure i una platja artificial amb les muntanyes nevades de teló de fons.

Homenatge al gos pastor

Church of the Good Shepherd

El Dark Sky Project, a Motuariki Lane ofereix diverses accions de descoberta de l'espai, des de rutes a activitats immersives gràcies a la realitat virtual. En aquest centre, al Dark Sky Diner farem el sopar d'aniversari d'en Jordi. Amb productes neozelandesos elaboren un menú d'influència sud-americana, de fet tot el personal diríem que és d'Argentina. Amb vistes al llac Tekapo, el sopar és deliciós, tant els plats de carn com el salmó, i no falten unes hipercalòriques copes Tramontana de gelat amb crumble d'Oreo, xocolata i nata, amb les espelmes incloses. 🎂

El menú d'aniversari al Dark Sky Diner

Per completar la visita al llac, l'oficina de turisme proporciona un fulletó amb diverses rutes, com per exemple la que permet veure els llacs McGregor i Alexandrina. Populars destinacions de pesca d'alta muntanya i a l'estiu, d'esports d'aigua. En aquesta pàgina teniu més informació de la regió de Mackenzie.

Llac McGregor

Llac Tekapo

L'allotjament ha estat en el Peppers Bluewater Resort, amb una habitació força espaiosa i un balcó amb vistes al llac.

225 km de retorn a Christchurch ens esperen a l'endemà, en un trajecte de gairebé 3 hores, que posarà punt final al nostre viatge per Nova Zelanda. Allà farem la darrera nit, com us explicàvem a l'entrada d'aquesta ciutat. Abans, però, pararem per fer un mos a la bonica població de Geraldine, amb els seus bonics jardins d'inspiració anglesa. Com per exemple, els que té el cafè Verde, prop de l'antiga oficina de correus.

Verde Café

Doncs fins aquí l'explicació del nostre viatge a Nova Zelanda, un país fascinant que esperem que gaudiu i us puguin ajudar els nostres comentaris. Ara ens queden uns dies de descans (però també de descoberta) a les Illes Fiji, que ja trobarem a faltar una mica de caloreta.😅🌴🌞

Marxem de Nova Zelanda😊

Nova Zelanda: Milford Sound

El Fiordland National Park, declarat Patrimoni de la Humanitat, és sens dubte una de les destinacions més emblemàtiques de Nova Zelanda. Amb una extensió de 26.000 km²,  aquesta regió del sud-oest de l'illa sud ha estat esculpida per les glaceres durant milers d'anys, amb cascades que cauen centenars de metres a les seves aigües fosques. Si aixequeu la mirada quedareu meravellats pels pics de granits que semblen retallar el cel. 

Milford Sound

El parc nacional de Fiordland inclou els fiords de Milford, Dusky i Doubtful Sounds. I dels tres, el més visitat és Milford Sound. En la nostra entrada de Queenstown us explicàvem les agències per contractar l'excursió a aquesta meravella natural. I ens preguntareu: No es pot arribar en cotxe des de Queenstown? Sí, però heu de saber que cal fer un trajecte de gairebé 4 hores en direcció a Te Anau (porta d'entrada a Fiordland) a través de la State Hwy 6 i la State Hwy 94, recorrent aproximadament uns 300 km. I això tenint en compte que és només el trajecte d'anada.

Prades d'Eglinton

Així doncs, el nostre consell és agafar un combinat d'autocar que cobreixi el trajecte Queenstown-Milford Sound, més el creuer d'uns 90 minuts pel fiord. Ara bé, si us ho podeu permetre, feu la tornada en avioneta, travessant els Alps del Sud, reduint el trajecte a poc més de mitja hora. També és veritat, sobretot a l'hivern, que moltes vegades les avionetes no poden volar per mal temps. Nosaltres hem tingut sort, i simplement dir-vos que el viatge ha estat increïble!!😍😍😍

A l'oficina de turisme de Queenstown ens han fet tot el paquet: autocar + creuer amb Realnz i la tornada amb la companyia Milford Sound Scenic Flights. Així i tot, les combinacions són múltiples: anar i tornar en autocar; fer els dos trajectes en avioneta... o fer-ho amb la mateixa companyia. 
Respecte als preus de l'excursió, autocar més creuer ens ha costat 219 $ NZ per persona i el vol, 450 $ NZ cadascú. No és barat, però els 50 només es compleixen un cop a la vida, i aquest era el regal d'en Jordi.💝

Mirror Lakes

Kea

També cal tenir en compte que en el viatge en autocar, el conductor va explicant detalls del paisatge, la geografia del país, la fauna i flora, la història... i es fan algunes curtes parades per prendre fotos, com a les prades d'Eglinton o als Mirror Lakes, que us proporcionen un reflex perfecte de les muntanyes. Abans, però, a Te Anau es fa una parada més llarga per esmorzar, que nosaltres també aprofitem per comprar uns sandvitxos en un supermercat, que el menjar en el creuer és més car.

En una altra de les parades, hem conegut el simpàtic ocell Kea, de la família dels lloros, és una espècie endèmica de la regió alpina de l'illa sud de Nova Zelanda. És un lloro de gran grandària, mesurant entorn dels 46 cm, de color verd, amb la rabada i la part inferior de les ales de vermell brillant. El pes dels mascles ronda el quilo, i les femelles una mica menys, 800 g.

Milford Sound

Tot i el viatge llarg, arribar a Milford Sound valdrà la pena. Com en altres indrets de Nova Zelanda, té un passat amb orígens maoris. El seu nom maori "Piopiotahi", significa "un sol piopio". La llegenda diu que quan l'heroi Maui va morir intentant aconseguir la immortalitat, un ocell autòcton ja desaparegut, el piopio, va volar fins aquí en senyal de dol. Segles més tard, en el 1823 John Grono, un caçador de foques, va ser el primer colon europeu que el va visitar. El va anomenar Milford Sound en honor a Milford Haven, una llarga entrada estreta a la costa de Gal·les.
El 1877, l'escocès anomenat Donald Sutherland es va convertir en el primer resident permanent de Milford Sound. Sutherland havia estat l'exèrcit, va ser caçador de foques i cercador d'or. Ho va deixar tot i va navegar per la costa de Fiordland, només amb el seu gos de companyia. Quan va arribar a Milford Sound, va entendre que aquell era el seu lloc i ja no en marxaria. Durant molts anys va viure com un ermità prop de les cascades Lady Bowen, però sense deixar d'imaginar crear una ciutat, Milford City. Anys més tard, el 1890 es va casar amb Elizabeth i continuaren vivint a Milford Sound.

La parella va construir el primer hotel al lloc, per acollir el nombre creixent de caminants que hi arribaven pel que ara és el Milford Track. Després de la mort de Donald el 1919, Elizabeth va vendre  l'hotel al govern.

La bellesa del fiord va créixer en popularitat, i cada cop era més visitat. L'escriptor britànic Rudyard Kipling el va visitar a la dècada de 1890 i va declarar Milford Sound "la vuitena meravella del món". No fou fins al 1935 que es va començar a construir el túnel d'Homer, perforant la roca sòlida des de la vall d'Hollyford fins a la vall de Cleddau. Ens imaginem que la feina va ser dura i amb condicions extremes, però no van defallir. Finalment, el túnel es va obrir el 1954, permetent l'accés per carretera a Milford Sound, i a partir d'aquí a esdevenir una de les principals atraccions del país.

El creuer té una durada de 90 minuts, al llarg del recorregut podreu veure els impressionants penya-segats, amb els seus rastres d'esllavissades, com es pot veure en les marques de les arrels a la roca. El cim que acumula totes les mirades és el Mitre Peak (en maori Rahotu), de 1692 m, que es va estretint fins a la seva punta afilada de granit.

Bowen Falls

Aquesta és una de les zones més humides del país, i això fa que les cascades es multipliquin al llarg del fiord. Les Bowen Falls són les primeres que veureu, d'uns 160 metres abocant al fiord les aigües del riu Bowen. L'altra cascada permanent és la Stirling, de 150 metres. Els creuers acostumen a apropar-se al torrent d'aigua, remullant els turistes que es troben a la proa. Si es donen les condicions lumíniques, els arcs de Sant Martí es projecten arreu.

Un altre dels aspectes que destaquen les excursions és la possibilitat de veure dofins (nosaltres no els vam veure), però també pingüins o foques. Dels simpàtics ocells, s'hi poden veure dues espècies. El pingüí blau petit és relativament comú, mentre que el pingüí crestat de Fiordland és una espècie en perill d'extinció, una de les espècies més rares del món, que es troba en aquesta zona i a l'illa Stewart. Aquest últim és inconfusible, amb el seu bec taronja brillant i plomes rosses a banda i banda dels ulls. Aquests pingüins visiten la mateixa platja cada any per aparellar-se i sovint ho fan de per vida. Ponen els ous a l'agost i els pollets s'independitzen al novembre o desembre.
Les foques habiten Milford Sound durant tot l'any i sovint es poden veure prenent el sol a Seal Point, on les roques no són tan escarpades i es poden escalar fàcilment. La caça durant el segle XIX gairebé les extingeix, ara estan protegides i la seva població va en augment. Les foques de Nova Zelanda poden créixer fins a dos metres de llargada i pesar fins a 200 kg.

El creuer acaba on desemboca el fiord, ajuntant-se les aigües amb el mar de Tasmània, ja notareu el moviment del vaixell, pels corrents marítims.

Pingüí crestat

Foca de Nova Zelanda

En altres períodes més càlids, també hi ha la possibilitat d'agafar un caiac o fer submarinisme en les seves aigües. Tot i que us hem dit d'arribar aquí amb autocar, els amants del senderisme tenen una de les rutes més maques del món. Es tracta del Milford Track, de gairebé 54 kilòmetres distribuïda en 4 etapes/dies. Comença a la capçalera del llac Te Anau i us porta a través de ponts penjants, senders i un port de muntanya. La ruta passa per llacs verges, cims de muntanyes esculpides per les glaceres, valls o les cascades més altes de Nova Zelanda, les Sutherland Falls.
Aquest itinerari és factible des de finals d'octubre fins a l'abril i cal reserva prèvia. En aquest web teniu tota la informació de les reserves, les etapes i el tríptic informatiu que us podeu descarregar. Si us agrada caminar, aquesta és sens dubte la ruta perfecta. A l'hivern, caldrà tenir un bon nivell i molta experiència, quasi es podria dir que és poc recomanable.

Tant si feu la ruta a peu, com si exploreu el fiord en caiac o en creuer... esperem que l'indret us fascini igual que a nosaltres. Aquí us deixem uns vídeos de la nostra estada i us animem a optar per un vol en avioneta sobrevolant els Alps del Sud.

Cal abrigar-se si aneu a l'hivern

Tornem en avioneta, sobrevolant els Alps

Nova Zelanda: Queenstown

Queenstown, des del Bob's Peak

Queenstown serà l'última gran ciutat que visitarem a Nova Zelanda, és una popular destinació imprescindible en el vostre viatge pel país. Amb una història relativament recent, els britànics no van arribar fins al 1850, tot i que hi ha rastres d'assentaments maoris en el passat. Amb poc temps els ramaders d'ovelles van donar pas als cercadors d'or, després de trobar-ne a les ribes del riu Shotower. 

Així doncs, aquesta febre d'or va convertir la ciutat en una explotació minera i un creixement espectacular amb milers d'habitants, tant era la seva reputació "digna d'una reina" que originà el seu nom. A principis del segle XX, l'or es va esgotar i fins a la dècada dels cinquanta, la ciutat no va reviure com a destinació vacacional amb múltiples opcions de la pràctica d'esports d'hivern i estiu.

És veritat que és una de les ciutats on hem vist més moviment de persones, però tenint en compte que estem en plena temporada d'hivern amb les pistes d'esquí obertes, tampoc hem trobat tantes aglomeracions, com per exemple podria tenir Andorra la Vella. Això sí, aquí hem experimentat les temperatures de rigorós hivern, amb mínimes per sota de zero graus, i per primer cop al viatge, trepitjarem neu⛄

Bob's Peak

Si no ha nevat a la ciutat, només caldrà que pugeu al Bob's Peak per tocar la neu. Teniu la caminada costeruda de poc més de 2 km, el Tiki Trail, que serpenteja entre pins i avets o agafar la pràctica i còmoda góndola Skyline. Ja us podeu imaginar quina opció hem triat, val la pena agafar aquest telefèric que us retornarà imatges fantàstiques de la ciutat, les muntanyes i del llac Wakatipu. El trajecte d'anada i tornada no és barat (ens ha costat uns 100 $ NZ els dos trajectes), i també teniu l'opció d'afegir el Skyline Luge, una pista d'uns 800 m que descendireu amb un carro petit amb rodes, ideal si aneu amb nens. Nosaltres hem preferit fer una ruta de senderisme des del mirador del telefèric, un itinerari circular de mitja hora amb el que arribem a un mirador del pic Ben Lomond (2.961 m).

Amb el pic Ben Lomond al fons

Com us dèiem, l'oferta d'esports d'aventura és molt àmplia: parapent, esquí, surf de neu, pònting, heliràfting, ràfting, surf fluvial, rutes en bicicleta de muntanya, senderisme, escalada... aquells que sigueu cul inquiet, no us faltarà oferta ni dosis d'adrenalina assegurada. Pels amants de l'esquí i l'snow, us deixem els enllaços de les pistes més pròximes:

• Coronet Peak
• Remarkables
• Cardrona Alpine Resort
• Treble Cone

Totes elles obren de juny a octubre, i són les principals destinacions d'esports de neu del país. Des del centre de Queenstown surten diverses línies de transport que us portaran a peu de pistes, i el material el podeu llogar aquí o directament a les estacions d'esquí.

El llac Wakatipu des dels Queenstown Gardens

Ara bé, si decidiu quedar-vos a la ciutat, podeu optar per passejar pels Queenstown Gardens, situats en una petita península. Aquest parc del s.XIX és tot un oasis de pau, amb els seus jardins de roses d'inspiració anglesa. Un sender d'uns 3 km us permetrà donar la volta, però també podeu provar de practicar el golf de disc, primer cop que veiem aquesta modalitat, però hem vist molta gent que ho practica. Tot un circuit que amb el frisbee has d'anar fent diana en una mena de cistelles fetes amb unes cadenes.

En ser una destinació tan popular, ja us podeu imaginar que l'oferta gastronòmica, d'oci i botigues és molt àmplia i diversa. A més a més, és el centre neuràlgic per reservar les excursions a Fiordland, totes elles amb sortides des de Queenstown. Per contractar-ho, nosaltres vam anar a la seu d'informació turística, veureu que té una torre amb un rellotge (22, Shotover Street). La noia que ens va atendre va ser súper resolutiva i vam sortir d'allà amb tot el paquet d'excursió a Milford Sound, que ja us explicarem en una altra entrada. 
També us recomanem fer la reserva directament amb l'empresa RealNZ, que tenen el centre de visitants a Beach Street, 88.

Heartland Hotel

L'allotjament que ens van donar ha estat l'Heartland Hotel (Stanley Street, 27), unes casetes a l'estil suís amb habitacions grans i molt confortables. Si podeu, mireu de demanar l'habitació-xalet, sota la teulada i les que tinguin més alçada, per tenir unes magnífiques vistes del llac Wakatipu. L'esmorzar inclòs a l'allotjament és tipus bufet lliure, i amb reserva prèvia també podreu fer el sopar a l'hotel. A més, és molt a prop del centre de la ciutat, cinc minuts a peu.

I no, no ens oblidem de les recomanacions de restaurants, tot i que com us hem dit, l'oferta és molt àmplia i variada:

The Cow (Cow Lane): sens dubte, un dels locals més emblemàtics de la ciutat, rep el seu nom per ser un antic estable de pedra, on les vaques esperaven per ser munyides. Amb més de quaranta anys d'història, les pizzes (de diverses mides) són molt completes i gustoses. Amb una de les gegants, teniu de sobres per a dues persones. Ara bé, amb tanta popularitat mireu de reservar si no voleu esperar molta estona per una taula. Per cert, el detall de la imatge de la reina Victòria en el logotip no és perquè la comparin amb una vaca, sinó que va dir que la lactància materna semblava com l'acció de munyir l'animal, i a les seves filles les va advertir d'evitar aquesta pràctica.

La ració de nachos del Baja Mexico

Baja Mexico (Beach Street, 61): Inspirat en la cuina de la Baixa Califòrnia, aquest restaurant amb una càlida ambientació és el punt d'exotisme culinari. Ens ha sorprès gratament, per la quantitat i qualitat de les racions. De preu tampoc ens ha semblat gaire car, tenint en compte l'estàndard de la zona.

Pels més llaminers, no deixeu de prendre una xocolata calenta a Patagonia Chocolates - Ice Creamery & Chocolaterie (Rees Street, 2), des del 2005, els seus propietaris d'origen argentí s'han mantingut fidels a les seves arrels sud-americanes, portant els sabors del cacau del vell continent. Tant els pastissos, els gelats o la xocolata amb un toc picant, faran les delícies dels més golafres.

I no ens oblidem de la cadena de supermercats Countdown amb els plats preparats i els sandvitxos que ens han acompanyat al llarg del viatge. Aquí el teniu als afores de Queenstown, a Frankton (Grant Rd, 30).

Buckingham St - Arrowtown

Només us caldran 20 minuts i recórrer els 20 km que separen Queenstown de la històrica població d'Arrowtown, per fer un viatge històric al passat. Concretament a la dècada dels seixanta del segle XIX, quan els cercadors d'or en van trobar al riu Arrow. De l'època febril es conserven un munt de casetes al carrer Buckingham, el que podria ser un típic escenari del Far West. Fins i tot, a pocs metres d'allà hi ha l'antiga presó (a Cardigan St.) del 1876, que va estar operativa fins al 1987.

Ara bé, la febre de l'or també ens recorda les condicions precàries que van viure els miners, i en aquesta zona va haver-hi un important assentament de població xinesa. Un petit recorregut prop d'un rierol dona a conèixer la seva història, víctimes del racisme ells no es van fer rics, visqueren en condicions molt dures com ens expliquen els panells que anem trobant. Hi ha algunes casetes restaurades i fins i tot una botiga que també era el seu centre de reunions. Un homenatge a l'altra cara de la febre de l'or, un reconeixement a aquells i aquelles que perseguiren el seu somni daurat.

Una de les casetes de l'assentament xinès

Ja sabeu pels nostres viatges, que ens agrada el món del vi. Aquest cop no hem fet enoturisme, però us aconsellem si disposeu de temps i aneu en altres temporades, fer una ruta vinícola per la vall de Gibbston. Una de les més pintoresques de Nova Zelanda, que produeixen vins amb reconeixement internacional. Més del 70% del raïm que es conrea aquí és pinot noir. Altres varietats inclouen chardonnay, pinot gris, riesling i sauvignon blanc. En aquest web teniu més informació de les rutes vinícoles.

Des del port de Queenstown

Nova Zelanda: Franz Josef i Fox Glacier

La ruta de Christchurch (vegeu entrada anterior) fins a les glaceres de la West Coast, serà un dels itineraris de conducció més llargs del viatge. En total seran poc més de 381 km, que sense l'opció del TranzAlpine, hem hagut de fer en cotxe, travessant les muntanyes pel pas d'Arthur. Després encara ens quedaran uns 90 km per la State Hwy. 73 fins a Kumara Junction, on empalmarem amb la carretera estatal número 6, que circula en paral·lel al Mar de Tasmània, aquest últim tram seran poc més de 150 km.

Uns 400 kilòmetres que pels amants de la saga Lord of the Rings, us recordaran a un munt d'escenes de la pel·lícula: les muntanyes nevades, les planes inhòspites, les valls amb rierols d'aigua platejada, les formacions rocalloses... Gaudiu del viatge!

La primera glacera que veurem és la de Franz Josef, que rep el nom de l'emperador d'Àustria, batejada així pel geòleg i explorador Julius Von Haast, que el 1865 va fer la primera exploració europea a la glacera. El poble del mateix nom és un centre turístic des d'on es poden fer vols en helicòpter amb l'opció de caminar pel glaç. Però també és el punt de sortida de múltiples rutes de senderisme, com les que teniu a 5 km del poble, al pàrquing de la glacera. Una d'elles la Franz Josef Glacier Walley Walk (30 minuts d'anada), un itinerari senzillet fins a un mirador de la glacera. Ja veureu que d'aquí surt un altre camí, però els cartells són prou clars amb la prohibició de fer-ho, en altres ocasions aventurar-se ha provocat víctimes mortals... 

Franz Josef Glacier

Del mateix pàrquing, teniu la Sentinel Rock Walk, que en 20 minuts us plantareu en un petit turó, també amb vistes a la glacera. Sense abandonar la zona, una última recomanació, el sender de 20 minuts a la Peter's Pool, un petit llac que pot fer de mirall del Franz Josef Glacier.
Els més exigents podreu optar pels senders de llarg recorregut, com la ruta Alex Knob Track de 8 hores, un ascens fins a la carena del mateix nom, a 1.300 m, amb la recompensa d'unes vistes insuperables dels Alps del Sud, la glacera de Franz Josef i el mar de Tasmània.

Peter's Pool

Franz Josef Glacier des de Sentinel Rock

Sentinel Rock

A l'oficina de turisme de Franz Josef, o en aquest web, us podeu descarregar els mapes de les glaceres i veure les diverses rutes.

Com hem comentat, el poble de Franz Josef és una base ideal per explorar les glaceres, nosaltres vam fer dues nits a l'hotel Te Waonui Forest Retreat, un molt bon allotjament envoltat d'un bosc selvàtic que sorprèn amb la proximitat de la neu. Les habitacions són espaioses i confortables, i per relaxar-se disposa d'un spa amb diversos tractaments.

Pels àpats, no deixeu d'anar al restaurant Alice May, decorat en estil Tudor té plats de cuina tradicional neozelandesa. 

Un dels plats de l'Alice May, Bangers and mash

L'Alice (1889-1949) fou l'àvia de l'actual propietària, la Jennie O’Loughlin, una dona que va matar al seu amant, després d'una discussió per no complir la seva promesa de casar-se amb ella, un cop va saber que estava embarassada. Fou condemnada a cadena perpètua, però les feministes del Moviment Socialista van iniciar una campanya de recollida de firmes i diverses reivindicacions arreu del país. El 1915, 60.000 persones van signar les peticions i finalment, després de complir 6 anys a la presó, l'Alice va ser alliberada el 1921. A l'interior del local hi ha diverses fotografies i objectes que recorden la seva història. 

Completeu el sopar fent lloc per a les postres, com el pastís de xocolata o la de poma amb mores, tips però feliços!😋😋😜

Fox Glacier

Poc més de 20 km separen les poblacions de Franz Josef de Fox Glacier, conduint per la State Hwy 6. La glacera de Fox, de 12 km, corre perill pel canvi climàtic i el seu retrocés va en augment. Igual que la seva veïna, ofereix les helihike, trasllat en helicòpter i senderisme sobre el glaç. Al poble del mateix nom, trobareu diverses agències que proposen diverses excursions.
Des de l'aparcament, a 2 km del municipi, teniu una ruta fàcil de 2 hores per accedir als miradors de la glacera (Fox Glacier South Side Walkway). La primera parada que disposa de bones vistes, la trobareu després d'uns 40 minuts de suau pendent. Aquesta ruta també es pot fer en bicicleta bona part del trajecte, fins a arribar a un antic aparcament i continuar el camí a peu.
De tornada al pàrquing, valdrà molt la pena agafar el trencall de la ruta Moraine Walk (30 minuts). Us endinsareu en un bosc encantat, sobre antigues superfícies de morrena, grans rocs que van ser transportats per la glacera, i ara estan colonitzats per una selva d'arbres i falgueres. Algunes d'aquestes morrenes daten dels segles XVII i XVIII. 

El sender de les antigues morrenes

Si preneu des del poble de Fox la Cook Flat Rd, a 6 km arribareu al llac Matheson, que si el temps acompanya i no fa vent, les seves aigües us reflectiran les muntanyes dels Alps del Sud, com el Mount Cook i el mont Tasman. El millor moment per veure aquest reflex serà a l'alba o al capvespre quan el Sol està baix. Una ruta circular de 6 km i una hora i mitja us permetrà fer la volta al llac, també la podeu escurçar en 20 minuts, des de la cafeteria del llac.

No hem tingut sort amb el llac-mirall 😅

De tornada a Fox, serà una molt bona opció parar per dinar al The Cook & Saddle Cafe, amb una gran xemeneia doble, aquest acollidor local té bones racions de menjar. Després d'un àpat aquí, segur que teniu reserves per fer una bona caminada. Almenys a nosaltres ens ha servit per afrontar el llarg viatge fins a la següent destinació, Queenstown. 4 hores i mitja de conducció i gairebé 330 kilòmetres.

The Cook & Saddle Cafe

Aprofiteu aquest trajecte per la Hwy 6 en direcció a Haast, on acaba la West Coast Road, per fer parades de descans en els múltiples miradors que trobareu, des d'on podreu veure alguna platja i el mar de Tasmània. Una de les parades que podeu fer, és una observació d'una espècie rara de pingüí que habita terra endins del mar. Es tracta de l'espècie de pingüí Tawaki, que entre els mesos de juliol i principis de desembre estan en època de reproducció. Amb molta sort (nosaltres no els vam veure) podreu observar-los a les ribes del llac Moeraki, a 30 km d'Haast. Per a més informació d'aquesta espècie de pingüins amb cresta de Fiordland, ho podeu llegir aquí.

Lake Moeraki

Knights Point Lookout

A Haast teniu una benzinera, molt útil per afrontar els darrers kilòmetres endinsant-vos a l'interior del país, passant pels immensos llacs Wanaka i Hawea. Abans d'arribar a Queenstown, fem una parada per dinar a Wanaka, concretament al Federal Diner (47 Helwick Street) amb una carta de productes de temporada i de proximitat, en un ambient cosmopolita i públic jove. Un local de moda en una ciutat dinàmica amb un munt d'opcions d'esports d'aventura.

Wanaka Lake

Nova Zelanda: Christchurch (illa Sud)

La porta d'entrada a la ruta per l'illa sud (vegeu mapa en aquesta entrada) serà a la ciutat de Christchurch, una població en estat de reconstrucció, després dels terratrèmols del 2011 i 2011. Aquest succés fa deixar xifres esfereïdores, un total de 186 morts i un 80% dels edificis del centre van haver de ser enderrocats. 

La més anglesa de les ciutats neozelandeses, va ser durant el segle XIX la població principal del país. El seu caràcter londinenc encara és apreciable en les poques construccions victorianes que queden en peu i els seus parcs i jardins en estil anglès. Amb tota aquesta elegància victoriana, l'agència ens ha reservat una nit en el millor emplaçament, Eliza's Manor. Una bonica casa construïda el 1861, reformada i ampliada a principis del segle XX i reconstruïda després dels terratrèmols. 

Eliza's Manor

Aquí ens va rebre molt amablement la Zinea, una catalana que hi treballa, va ser tota una sorpresa trobar una compatriota tan lluny. Ens van donar l'habitació principal, l'Eliza, una meravella, tot cuidat fins a l’últim detall (el mobiliari, la gamma de coixins, les tovalloles, els sabons, els macarons que ens vam trobar al vespre a la tauleta de nit…). El bany enorme i amb una banyera d’hidromassatge que vam utilitzar per a un bany relaxant, amb les sals de bany que hi havia. L’esmorzar va ser molt complet, de magnífica qualitat, com els ous benedictins que vam poder tastar. Sens dubte, ha estat un dels allotjaments més bonics de tot el viatge!😍😍

En aquesta ciutat estarem el primer i el darrer dia de la nostra ruta per l'illa sud, de fet la visitarem més àmpliament el segon dia. L'avantatge d'allotjar-nos a l'Eliza's és que està prop del centre, només 10 minuts fins als jardins de Victoria Square, presidida com no per la reina de l'imperi britànic. A partir d'aquí ja es pot veure com la ciutat muta a nous edificis de cristall i acer, on les restes que esperen una reconstrucció definitiva, com la catedral de Christchurch, encara són testimoni de la tragèdia. De fet, aquest patrimoni va estar pendent d'un fil, fins i tot la diòcesi anglicana no estava a favor de mantenir-la... però finalment un acord amb les administracions el 2017 permetrà la seva reconstrucció, més de deu anys després de la sacsejada, les ferides obertes de la catedral continuen cobertes de bastides. Curiosament, l'escultura de metall Chalice (de 18 m) a la plaça va quedar indemne. Aquesta es va inaugurar el 2001, per celebrar el nou mil·lenni.

Catedral de Christchurch

Tan sols 600 metres, separen l'agònica catedral de la provisional (a Hereford St., 234), coneguda com la Catedral de Cartó, ja que es van utilitzar 98 tubs d'aquest material per a la seva construcció, obra de l'arquitecte japonès Shigeru Ban. D'estructura triangular i resistent a terratrèmols, un altre símbol més de la modernitat d'una població que persisteix a continuar endavant. De fet, les intervencions de murals artístics a les parets o instal·lacions d'art temporals, on abans hi havia edificis són una prova més de la creativitat d'una ciutat que vol esborrar la tragèdia, encarant-se al segle XXI. Aquests projectes els podeu veure al web Gap Filler.

Catedral provisional

Un dels projectes de reconstrucció de la ciutat ha comportat la planificació de zones verdes al voltant del riu Avon, una transició a ciutat verda que compta amb una important xarxa de carril bici. Així doncs, resseguint aquest eix verd, ens arribem fins a l'Hagley Park, on es troben els jardins botànics. Aquest és el gran pulmó verd, de 165 Ha, amb un munt de varietats de la flora neozelandesa.

Molt a prop d'una de les entrades del parc, a Worcester St. amb Rolleston Av. hi ha l'antiga seu de la universitat de Canterbury, d'estil neogòtic construïda el 1877, ara convertida en l'Arts Centre, tot un recinte cultural amb botigues de creadors, galeries d'art, els cinemes Lumière i cafeteries d'ambient hipster.

Recinte de l'Arts Centre

Una altra de les atraccions turístiques de la ciutat és agafar el restaurat tramvia del segle XIX. Una ruta circular de poc menys d'una hora que passa pel centre de la ciutat. El bitllet d'un dia us permet pujar i baixar les vegades que vulgueu. 

L'històric tramvia

I si heu agafat gana, valdrà la pena que us acosteu al nou mercat de Riverside, amb productes d'agricultors locals i una bona varietat de restaurants. Nosaltres vam sopar a l'hamburgueseria Bacon Bros - Shaka Bros, a Oxford Terrace, 96. Un gastrobar amb una àmplia carta d'hamburgueses de bona qualitat-preu.

Des de Christchurch havíem d'agafar l'emblemàtic TranzAlpine, un dels viatges en tren més emblemàtics del món, travessant els Alps neozelandesos fins a la ciutat de Greymouth a la costa oest. Un recorregut de 223 km i gairebé 5 hores de trajecte, passant per l'Arthur's Pass. Tot i que els maoris ja coneixien aquest pas, el seu nom ve d'Arthur Dobson, que el va "descobrir" el 1864. La febre de l'or a Westland necessitava un pas segur pels carruatges. Més endavant el comerç de carbó  i fusta va implicar la construcció del ferrocarril, el 1923.

Malauradament, no vam poder agafar aquest mític transport per obres de manteniment. Així i tot, el recorregut per carretera també deixa a la retina paisatges espectaculars. Haureu d'agafar l'Old West Coast Rd i la Stare Hwy. 73, veure ruta aquí.

En direcció als Alps neozelandesos

La recomanació que us fem pels viatges en carretera per l'illa sud a l'hivern, on haureu de pujar per ports de muntanya i passar per possibles carreteres amb gel, és que agafeu un cotxe amb tracció a les quatre rodes i no estaria de menys, demanar cadenes per les rodes. El cotxe que ens havien reservat a l'agència no era prou segur amb aquestes condicions, així que a Budget ens van recomanar un cotxe tot terreny. I si voleu estalviar omplint el dipòsit, mireu de fer-ho a les benzineres de la cadena Waitomo.

En ruta cap a la costa oest

Com hem comentat, a Christchurch també estarem l'última nit abans d'abandonar el país. Aquest cop, l'allotjament ha estat escollit per practicitat, ja que està molt aprop de l'aeroport. És el Peppers Clearwater Resort, tot un conjunt d'apartaments i habitatges que donen a un camp de golf. També té servei de bar i  restaurant on poder sopar, ja que estem lluny del centre de la ciutat.