Viatge en autocaravana: Lugo

     Segurament si no fos per la muralla romana, no hauríem visitat la ciutat de Lugo. Aquesta construcció de quasi 2000 mil anys d'història és el principal interès turístic de la població. Es va edificar entre els anys 260 i 310 per protegir la ciutat seguint les pautes de l'arquitecte romà Vitrubi. De poc més de 2 km, es van aixecar 85 cubs, dels quals en queden 71. Aquestes àrees semicirculars tenien finestres que servien als soldats per vigilar els murs, ara només queden dues en un dels cubs. 

La muralla que té un gruix d'entre 4 i 7 metres tenia cinc portes d'accés que amb el transcurs dels segles s'han multiplicat per dos, per permetre el creixement de la ciutat. A mitjans del segle XX, després de molts anys d'abandonament es va decidir recuperar-la. Tot i que també s'havia debatut enderrocar-la (com altres ciutats van eliminar les seves muralles per créixer) la seva conservació va ser un encert, i l'any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. De fet, és l'única muralla romana d'Espanya que es pot recórrer sencera a peu. 

Pel camí de ronda de la muralla es pot observar com l'evolució de la ciutat no ha conservat el seu interior medieval. Pensem que és una llàstima perquè les edificacions de la segona meitat del s. XX desllueixen les vistes de la muralla. Així i tot, cada vegada que s'aixeca una pedra de la part interior, aflora el passat de la ciutat, que si es conserva degudament permet llegir la història de la població. Un exemple d'això el trobem a la Casa de los Mosaicos (C. Doutor Castro, 20), on unes excavacions van descobrir una domus romana dels s. III-IV. Al carrer hi ha uns vidres que permeten veure part dels mosaics.

A tocar d'una de les portes de la muralla, s'aixeca la Catedral de Santa María de Lugo iniciada el s. XII sobre una altra església, conserva parts romàniques, com per exemple en les voltes de la nau del creuer. Modificada fins al s. XVIII, s'han anat incorporant elements gòtics, barrocs i neoclàssics. 

La Praza do Campo era el centre de l'antiga ciutat medieval, on es venien els productes dels agricultors i artesans. Al mig hi ha la font de San Vicente (del s. XVIII) i cada 29 de juliol raja vi en comptes d'aigua, regal dels hotelers de la zona en honor a la festivitat de Santa Marta (la seva patrona). Els carrers que donen a la plaça, com la Rúa Nova, són les zones de tapeo i vins, que per cert, aquí hi ha el bon costum de donar una tapa gratis amb cada consumició.

Es diu que a Lugo es pot consumir el millor pulpo a feira de Galícia. No sabem si serà el millor, però el que hem tastat al bar El Cotá  (Praza Soidade, 23) estava molt bo. Un lloc molt recomanable de cuina tradicional gallega elaborada de manera casolana. A banda del pop, tastarem les frebas (carn de porc), cecina i un pastís de xocolata de la abuela. Acompanyat d'una gerra de vi Mencía cosechero. 🍴🐙🍷😋

A la Praza Maior hi destaca el Círculo de las Artes (de finals del s. XIX) i la casa consistorial, del s. XVIII, obra de Lucas Antonio Ferro Caaveiro, és un bon exemple d'arquitectura barroca gallega. Posteriorment es va afegir la torre del rellotge, envoltat de polèmica, ja que no harmonitza amb el conjunt. Per prendre un cafè podeu anar al Café del Centro, en el número 9 de la plaça. De més de 100 anys d'història conserva l'essència dels antics cafès amb els revestiments de fusta i cristalleria.

A uns 40 minuts en direcció a Monforte de Lemos, hi ha el càmping Vila de Sarria. Un lloc magnífic i ben equipat on passar la nit i carregar la bateria de l'autocaravana (motiu pel qual també hem dormit aquí). Tot per 22 € (dos adults, la plaça de l'autocaravana i la connexió a la llum). A més, us pot servir de base per explorar la Ribeira Sacra i el canyó del riu Miño.

Al nord de la província i a uns 60 km de Lugo hi ha l'agradable i històrica població de Mondoñedo. El poble té un important llegat històric, ja que a l'edat mitjana fou seu episcopal de la comarca. Aquesta rellevància religiosa i política es veu reflectida en la Catedral-basílica de la Asunción. Construïda a partir del s. XIII té una façana protagonitzada per un cos dividit en tres ogives i dues torres laterals de 35 m d'alçada. Una àmplia nau, amb planta de creu llatina que remata en una girola, guarda els orgues medievals i un altar major barroc.

La Fuente Vieja i l'antic consistori, ambdós del s. XVI són dos dels monuments històrics del passat medieval, entre altres edificis religiosos del s. XVIII. Gastronòmicament també és famosa pel Pastís de Mondoñedo, de la pastisseria O Rei das Tartas (Guevara, 24). Aquestes contundents postres tenen una base de pasta de full, pa de pessic borratxo, cabell d'àngel, ametlles i decorada amb fruita confitada. Si hi aneu, tasteu-la i ens dieu. A nosaltres ens va emocionar!! 😋😋🙌🍰

Viatge en autocaravana: Canyó del Sil - Ribeira Sacra

     La nostra primera parada a Galícia serà a la província d'Ourense, i concretament a la zona del Canyó del Sil i la Ribeira Sacra. Els rius Miño i Sil es troben en aquesta regió, marcant la frontera entre les províncies de Lugo i Ourense. Ambdós rius han perforat goles molt pronunciades i el seu nom religiós (Rivoira Sacrata) prové de l'alta concentració de monestirs que hi havia a l'edat mitjana. Ara els monestirs s'han exclaustrat i allò que predomina a la zona és el cultiu de la vinya de la DO Ribeira Sacra. 

El cultiu de la vinya és tota una heroïcitat, ja que aquesta es conrea en bancals en els vessants del canyó. Sovint per accedir a les vinyes s'ha de fer en barca i els viticultors s'ajuden d'unes guies per transportar el raïm. La verema es fa manualment i en condicions complicades que requereixen molt esforç, així que si esteu durant aquest període, val molt la pena veure-ho. 

La DO té dos tipus de vi, el Ribeira Sacra i Ribeira Sacra Summum. Per formar part de la DO cal que els vins negres tinguin un mínim del 85% de varietats preferents, amb presència del raïm mencía en un 60%. Són vins forts, de color cirera amb rivet porpra i carnosos al paladar. A la pàgina web de la DO podeu trobar les opcions d'enoturisme. 

Ribeira Sacra (Ourense)

    L'orografia de la regió ofereix uns paisatges magnífics i un munt d'opcions de senderisme. El poble de Parada de Sil és un bon indret per descobrir el Canyó del Sil, a més té un pàrquing d'autocaravanes que està prou bé. Des d'aquest municipi i a través d'un curt sender s'arriba al mirador Balcones de Madrid, és el més popular i el seu nom prové perquè els gallecs s'acomiadaven dels seus familiars que es dirigien a la capital. Hi ha molts miradors a banda i banda del canyó, però sovint no estan indicats (necessitareu un GPS) i les carreteres són estretes, per tant implica més temps i prudència si es va amb una autocaravana. Nosaltres anirem als miradors de Cabezoás, da Columna i do Castro, aquest últim amb dues passarel·les que s'endinsen en el canyó amb vistes espectaculars. Tots aquests miradors s'accedeixen des de la banda d'Ourense. 

No podeu marxar de Parada de Sil sense passar pel forn de pa que hi ha sortint del poble. Dels de tota la vida, de llenya, amb un pa boníssim que us durarà dies sense posar-se dolent. També fan unes empanades brutals, com la que ens vam endur de bonítol que no va durar més d'un àpat! 

Una altra excursió molt recomanable i de fàcil recorregut és la Pasarela del río Mao, ideal per a famílies amb nens. Un itinerari de descoberta de la flora i fauna amb cartells explicatius de les espècies que es poden trobar. Aquest sender es pot allargar amb altres rutes circulars, com per exemple el PR-G 177 que recorre el riu Mao fins a arribar al Sil.

Per a més informació dels miradors del Canyó del Sil, consulteu la pàgina web de turisme de la Ribeira Sacra.

Ribeira Sacra (Lugo)

    Per explorar aquesta part de la DO es pot començar pel municipi de Monforte de Lemos, població amb un important passat en l'època medieval on es va construir una ciutat-fortalesa. D'aquest noble passat en queda el record de la Torre de l'Homenatge dels segles XIII-XV, una imponent torre de 30 m d'alçada i 13 m de costat, ara reconvertida en museu de l'edat mitjana i d'història de Monforte. Just al cantó, el Monestir San Vicente del Pino (s. X) ara Parador Nacional, i el Palacio Condal (s. XVI), que va pertànyer a la família Castro, comtes de Lemos. Un llinatge dels més poderosos de Galícia, el setè comte, Pedro Fernández de Castro, fou virrei de Nàpols a principis del s. XVII. Tots tres monuments s'emplacen al turó de San Vicente del Pino, que domina la ciutat. 

Baixant del turó, sortint per les portes medievals de Porta Nova o per la de Pescaderías, i agafant el carrer Comercio arribareu al Ponte Vella d'origen romà, però reedificat a finals del segle XVI. Un dels altres edificis destacats és el Col·legi Nosa Señora da Antigua (dels Escolapis), dels segles XVI-XVII conegut popularment com "l'Escorial de Galícia" per la seva estructura imponent. Aquest conté una pinacoteca amb obres del Greco.

Sense deixar la ciutat i per conèixer una mica més la DO Ribeira Sacra, aneu al Centro del Vino (Comercio, 6, al cantó de l'Oficina de Turisme). Aquí podreu tastar vins i comprar-ne.

Des de Monforte, i seguint pels paratges de la Ribeira Sacra, podeu optar per les rutes de vinyes seguint el riu Miño, que us donarà una altra perspectiva de la DO. Igual que al Sil, aquí les vinyes cauen fins al riu amb fortes pendents entre boscos de pins. Fins i tot, us podreu banyar a la platja fluvial de A Cova, on el riu Miño forma un meandre. Aquí hi ha l'opció de fer caiac, paddel surf, llogar un patí d'aigua o una ruta fluvial en catamarà. 

D'altra banda si esteu interessats en l'enoturisme, a la zona hi ha diverses bodegues que fan visites i tasts. Com per exemple, les bodegues Abadía da Cova, o les que hem visitat nosaltres, les bodegues Vía Romana, al municipi de Chantada (Lugo). En Martín, d'origen argentí, ens explica molt amablement l'elaboració del vi i ens mostra les tines on es fermentarà, el procés d'embotellament i els barrils de roure francès on reposarà el vi. Acabem la visita amb un tast de dos vins el Godello blanc amb gust de poma àcida i rodó en boca, produït amb la varietat de raïm godello cultivada a la DO; i el Añada Mencía, vi negre jove amb record a fruits vermells i poc astringent. Per cert, aquest vi és apte per a vegans, ja que en el procés de clarificació no s'utilitza clares d'ou, sinó pèsols. Vegeu la nostra entrada "Elaboració del vi" per conèixer la producció del vi.