 |
| Vistes de la megalòpoli d'El Caire des del Ramses Hilton |
El paquet de viatge que triem no pot tenir un nom més d'acord amb el destí, Cleòpatra. Un recorregut de 8 dies que inclou 2 dies i mig a la ciutat d'El Caire i tres de ruta pel Nil, 4 nits dormint al creuer. Segons el dia de sortida, nosaltres ho vam fer un divendres, pot ser que es faci al principi o al final els dies a El Caire. I a vegades, la visita a la ciutat es parteix (la més desaconsellable). Això es deu al fet que els creuers (almenys amb aquest tour operador) surten els dilluns, i per tant mana sobre la resta del viatge.
L'allotjament a El Caire va ser a l'hotel Ramses Hilton (*****), tot just al costat del Museu Egipci. Ho vam triar nosaltres, normalment els circuits us ofereixen hotels més econòmics, però al cantó de les piràmides de Gizeh. Tenint en compte les enormes dimensions de la ciutat, allotjar-se a les piràmides us ho desaconsellem, ja que us deixarà poca llibertat per explorar la ciutat mentre tingueu temps lliure. El creuer va ser en el vaixell Nile Premium (*****). Això de les 5* s'ha d'agafar molt entre cometes, no us penseu que anem de milionaris triant luxes... Primer de tot, heu de saber que la categoria cinc estrelles no correspon als paràmetres que trobaríeu a Barcelona. I en segon lloc, ja us diem que hi ha vaixells més luxosos que el Nile Premium...
Sigui com sigui, nosaltres que acostumem a triar allotjaments econòmics, els hem trobat molt satisfactoris. Qui estigui acostumat a l'Hotel Vela (o similar) trobarà en el Ramses Hilton mancances...
I el menjar?, pensareu... doncs sí, tot inclòs i en bufet lliure... quin perill si no us sacieu menjant. Aquí no tenim cap queixa, bon menjar i diversitat de plats, amb receptes de cuina autòctona. Això sí, tingueu en compte que les begudes van a banda, i els preus es calculen a l'europea...
El Caire, sinònim de caos, contaminació, soroll, pols, però també una enciclopèdia d'història des de l'època dels Faraons, l'opulència de l'imperi islàmic, l'arquitectura colonial del s. XIX fins als grans edificis d'inspiració soviètica durant la presidència de Nasser. Més de 9 milions de persones, i més de 20 si compten tota l'àrea metropolitana, amb un parc automobilístic que supera els dos milions, fan que els clàxons siguin la BSO d'aquesta gran urbs.
No us deixeu aclaparar per l'aglomeració, abandoneu els prejudicis del món occidental i gaudiu de la ciutat sense pors. El Caire, sota capes de brutícia, us oferirà una experiència turística inoblidable.
Una bona manera de captar l'essència de la ciutat és recorre-la a peu. Aquí us deixem possibles rutes per anar des del centre neuràlgic de la plaça de Tahrir fins al Caire medieval on podreu perdre-us pel mercat de Khan Al-Khalili. Unes nocions d'àrab no anirien malament, molts carrers no tenen el nom o estan escrits en àrab... en cas contrari, el llenguatge de signes i un bon mapa us portaran a bon port.
El Caire, sinònim de caos, contaminació, soroll, pols, però també una enciclopèdia d'història des de l'època dels Faraons, l'opulència de l'imperi islàmic, l'arquitectura colonial del s. XIX fins als grans edificis d'inspiració soviètica durant la presidència de Nasser. Més de 9 milions de persones, i més de 20 si compten tota l'àrea metropolitana, amb un parc automobilístic que supera els dos milions, fan que els clàxons siguin la BSO d'aquesta gran urbs.
No us deixeu aclaparar per l'aglomeració, abandoneu els prejudicis del món occidental i gaudiu de la ciutat sense pors. El Caire, sota capes de brutícia, us oferirà una experiència turística inoblidable.
Una bona manera de captar l'essència de la ciutat és recorre-la a peu. Aquí us deixem possibles rutes per anar des del centre neuràlgic de la plaça de Tahrir fins al Caire medieval on podreu perdre-us pel mercat de Khan Al-Khalili. Unes nocions d'àrab no anirien malament, molts carrers no tenen el nom o estan escrits en àrab... en cas contrari, el llenguatge de signes i un bon mapa us portaran a bon port.
 |
| Mesquita Omar Makram |
Midan Tahrir, plaça de la llibertat, és un bon punt de partida. D'aquí surten 6 grans avingudes i reuneix un bon grapat d'edificis interessants. El Museu Egipci d'estil neoclàssic de color rosa (ja entrarem més tard per explicar-vos què hi podeu trobar); l'hotel Nile Ritz-Carlton de formigó en blanc i blau, fou construït el 1959 en el lloc d'uns antics barracons britànics; al sud de la plaça l'edifici de color blanc és la seu de la Lliga Àrab, centre de reunió de la política de l'Orient Mitjà. L'enorme edifici d'aires soviètics, és el Mogamma on treballen una munió de funcionaris en aquest descomunal immoble governamental. La mesquita d'Omar Makram, encaixonada entre edificis del govern, acull els funerals de grans personalitats. Si travesseu la gran avinguda d'Al Kasr Al Aini i agafeu el carrer Mohammed Mahmoud trobareu el recinte vigilat de la Universitat Americana del Caire, on estudia la flor i nata del país.
 |
| Entrada al Soc Bab Al-Luq |
Si agafeu el carrer Tahrir en direcció a la plaça de Falaki, trobareu el soc (mercat) de Bab Al-Luq, una bona manera de captar els costums de les ciutats és visitant els seus mercats, i aquí en podreu fer tot un estudi etnològic. Si continueu el carrer Tahrir, fins a la plaça Al-Gomhuriyya podreu veure el palau Abdeen, del s. XIX en estil dels palaus europeus, fou la residència reial fins a la seva abolició el 1952, després es convertí en el palau presidencial. Es pot visitar una part de l'edifici, nosaltres no hi hem entrat.
 |
| Cafè Riche |
Els carrers de Talaat Harb i Kasr Al Nile són els eixos que s'endinsen al centre comercial de la ciutat. Tot el barri d'aire més europeu, amb edificis dels segles XIX i principis del XX està plagat de botigues. Algun d'aquests edificis que us recordaran el passat colonial, és el de l'Assicurazioni Generali a la cantonada de Kasr Al Nile amb Sharia Sherifeen, d'estil eclèctic i neoislàmic. L'agradable Cafè Riche (Talaat Harb, 17) amb el seu passat bohemi, era el punt de trobada d'intel·lectuals i escriptors. Les parets del local estan plenes de retrats de personalitats cairotes.
Si continuem per Talaat Harb i gireu a la dreta per 26th of July arribareu als jardins d'Azbakeya (entrada de pagament). Per cert, a la cantonada de 26th of July amb el carrer Sharif trobareu un munt de gent fent cua en una pastisseria, El-Abd (tenen una altra botiga al número 25 de Talaat Harb), aquesta és tota una institució pels cairotes i ja us podem dir que si sou golafres, aquí trobareu la vostra Meca.
 |
| Paisatge urbà |
L'altra opció per arribar als jardins és agafar el metro, això sí, caldrà interpretar els mapes i rètols escrits en àrab. Podeu agafar la línia 2 a Sadat (plaça Tahrir) direcció a Shobra El Khema i baixar a Ataba. El preu del bitllet és molt econòmic i us estalvieu una mica més d'un kilòmetre i mig. Des de la plaça d'Ataba, molt caòtica i sorollosa, veureu que hi conflueixen dues carretes elevades formant una "Y", vosaltres heu de seguir per Kobri Al Azhar fins a arribar a l'entrada de la ciutat medieval, al carrer Al Moez Ldin Allah Al Fatmi.
En aquest recorregut que no arriba als 2 kilòmetres, ens hem trobat un immens mercat ambulant que invadeix tota la vorera. Qui vulgui enregistrar una mapa dels sorolls d'El Caire, aquí tindrà la perfecta BSO: els crits dels venedors oferint les seves mercaderies, els clàxons dels cotxes, les crides a l'oració de les mesquites, les fitxes de backgammon en partides al carrer... demostrant que la vida és al carrer.
 |
| Portes medievals del basar Khan Al-Khalili |
El gran basar de Khan Al-Khalili és un intricat laberint de carrerons on trobareu de tot, des d'espècies fins a fines joies fetes en or. Moltes veus us indicaran que visiteu les seves botigues i molts us indicaran la botiga d'un tal Jordi, un cairota que havia estat casat amb una catalana i dels que sap vendre, oferint-te coses que no valen un ral a preus ridículs per enganxar-te i després vendre't peces més cares amb preus inflats. Val la pena perdre's pels seus racons tot descobrint un mercat fundat el segle XIV, amb portes medievals i antigues mesquites.
Si us arribeu a la plaça Midan Al-Hussein veureu un dels llocs més sagrats de la ciutat, la mesquita de Sayyidna Al-Hussein, on s'assegura que hi ha la sepultura del cap de Hussein. Segons la guia el lloc és tan sagrat que no deixen entrar als no musulmans, però el guàrdia de la porta ens va deixar entrar, tot i començar l'oració.
Seguint pel carrer Al-Gamaliyya ens trobem amb un recinte cultural, el Mu'izz Visitors Center. Un edifici amb un bonic pati, al centre hi ha una maqueta de la ciutat antiga, una agradable teteria, botigues al pis superior i espais d'exposició. La làmpada de l'entrada és digne d'admirar.
 |
| Mesquita Al-Hussein |
 |
| Racons del basar Khan Al-Khalili |
 |
| Mu'izz Visitors Center |
 |
| Porta de Bab al-Futuh |
Aquesta ruta que us hem proposat us permetrà fer-vos una idea de les múltiples cares del Caire, que com un prisma s'ha de polir per deixar veure la seva bellesa.
 |
| Ciutadella de Saladino |
 |
| Mesquita de Mohammed Ali |
Del recinte de la ciutadella destaquen les seves terrasses amb vistes a la ciutat, des d'on, tot i la capa de contaminació es pot arribar a veure les piràmides de Gizeh.
 |
| Quasi no s'aprecia, però al fons de la imatge es veuen les Piràmides de Gizeh |
L'església de Santa Maria (també anomenada penjant o suspesa, ja que està construïda sobre la part superior de la Porta de l'Aigua, de l'antiga ciutat romana) del segle IX amb façana del XIX té una decorada nau central amb el sostre de fusta en forma d'arca invertida (recordant l'Arca de Noè).
Del convent de Sant Jordi, es pot visitar la sala principal i una capella, aquesta conté unes impressionants portes de fusta de 8 metres d'alçada donant pas a una petita sala amb unes cadenes penjades, que simbolitzen el martiri que va patir el Sant pels romans.
 |
| Església de Sant Sergi |
 |
| Convent de Sant Jordi |
L'església de Sant Sergi és la més antiga del barri amb columnes dels segles III i IV. Segons diuen, va ser construïda sobre una cova que va donar refugi a la Sagrada Família (Josep, Maria i Jesús) escapant del rei Herodes de Judea. La cova, convertida en cripta es pot visitar a través d'unes escales a l'esquerra de l'altar.
 |
| Cripta de l'església de Sant Sergi, on suposadament estava la cova de la Sagrada Família |
En el barri cristià també trobareu la sinagoga de Ben Ezra (s. IX), ocupant l'estructura d'una església cristiana del segle IV.
No deixeu d'admirar l'interior de l'església de Santa Bàrbara, amb el seu excel·lent treball de marqueteria de l'altar.
La visita guiada no ens ha donat prou temps per recórrer els carrerons empedrats i visitar el Museu Copte, amb una col·lecció que abasta des de l'època grecoromana fins a la islàmica, amb obres recollides de tot Egipte. Tota la zona requereix el seu temps, així que us recomanem que si la visita guiada no us satisfà, hi torneu un altre dia. Podeu arribar-hi en metro, baixeu a l'estació de Mar Girgis (línia 1 des de Sadat).
Oblideu-vos si creieu que podreu visitar el Museu Egipci només amb la visita guiada que ofereixen els tours dels viatges organitzats. La col·lecció és tan gran i variada que caldrien almenys dues jornades completes, i ja no us dic si sou amants de l'arqueologia, l'egiptologia o la història de les civilitzacions antigues...
 |
| Estàtua del faraó Kefren assegut |
Després d'un munt de controls de seguretat, prepareu-vos per fer cua si hi aneu en temporada alta, un cop a dins us aconsellem que cerqueu aquelles peces que us despertin un major interès. Tingueu en compte que si voleu veure l'exposició de les mòmies reials, haureu d'agafar un tiquet a part a l'interior del museu, a l'entrada de l'exposició.
Tot i l'espoli que ha patit Egipte... el museu conté una impressionant col·lecció d'estàtues, mòmies, papirs, joies, eines, sarcòfags, objectes funeraris... de més de 120.000 peces.
L'estàtua del faraó Khefren assegut (sala 42) sobre el seu tron amb caps de lleó, realitzada en diorita és una de les grans obres mestres del museu, datada entre el 2550-2480 aC. Trobada a la zona de Gizeh, és l'única estàtua que es conserva de les 23 peces idèntiques que hi havia a la vall.
L'estàtua de fusta de Ka-Aper (anomenada l'alcalde del poble) amb la seva mirada ultra realista i tallada en una sola peça. Molt a prop una altra obra molt realista, es tracta de l'escrivà assegut de pedra calcària amb incrustacions als ulls amb la mà preparada per prendre notes.
 |
| Estàtua de fusta de Ka-Aper |
 |
| Estàtua de l'escrivà assegut |
Les sales dedicades al faraó Tutankamon són les que despertaran un major interès. La tomba i el seu tresor van ser descobertes el 1922 per l'arqueòleg britànic Howard Carter a la Vall dels Reis. Hi ha fotografies en B/N del moment de la troballa, amb totes les peces apinyades.
 |
| Tron del Faraó Tutankamon |
Destaca el tron del faraó amb les potes de lleó, de fusta cobert d'or i incrustacions de pedres semiprecioses.
A les sales 7 i 8 hi ha els 4 grans sarcòfags de fusta daurada que encaixaven els uns amb els altres com un joc de nines russes.
A la sala 3, on no està permès fer fotos, hi ha la impressionant màscara mortuòria del faraó, d'or massís i d'11 kg de pes, els ulls són d'obsidiana i quars, i el contorn d'aquests i les celles de lapislàtzuli. Simplement, una peça extraordinària que alimenta la llegenda d'aquest faraó que només va regnar 9 anys.
La visita guiada no ens va donar prou temps per gaudir del museu amb calma, queda per una altra vegada entrar a l'exposició de les mòmies reials (no apta per aprensius) i acabar d'admirar les moltes obres d'art que conté.
L'entrada al museu costa 120 lliures egípcies i cal afegir un suplement de 50 lliures més si es volen fer fotos a l'interior del museu (tot i que un cop a dins no ens l'ha demanat ningú). No recordem el cost exacte de l'entrada a la sala de les mòmies reials, però rondava les 150 lliures. Aquests preus són de finals del 2017.
Deixem pel final d'aquesta entrada el plat fort de la visita a El Caire: les piràmides de Gizeh. Més de 4000 anys que foren construïdes, la seva perfecta geometria, la immensitat de les obres fan que en contemplar-les us pregunteu: com s'ho van fer?, i com pot ser que després de tants anys, i tenint en compte la contaminació de la ciutat, encara segueixen dempeus??
Doncs sí, encara aguanten, les úniques supervivents de les 7 meravelles del món antic. Els faraons eren considerats Déus, venerats durant la seva vida i adorats després de morir, i que millor que construir aquestes descomunals obres per glorificar-los.
L'entrada al recinte costa 120 lliures egípcies i si voleu entrar a alguna de les piràmides, haureu de pagar a part. Un cop a dins, ignoreu la pressió de venedors, dels que us ofereixen passejos a camell o cavall i dels guies... Poden ser molt pesats!
La gran piràmide de Kheops (o Khufu en egipci, Kheops és el nom hel·lenitzat) és la més gran de les 3 i alhora la més gran d'Egipte. Tenia una alçada de 146 m, però l'erosió i el pas del temps li han restat 9 metres. Finalitzada aproximadament el 2570 aC, fou construïda amb uns 2,3 milions de blocs de pedra calcària. Es calcula que cada bloc pesava unes 2,5 tones. Tenint en compte aquestes dades, no és d'estranyar que ens preguntem per la seva construcció. Realment és impressionant!!
Sobre el fet d'entrar o no entrar a dins, decidiu vosaltres. Si teniu la més mínima sensació de claustrofòbia, oblideu-vos! El passadís és molt estret, a més a més, a l'interior no hi ha molt per veure. Aquí no trobareu frescs com a la Vall dels Reis... Nosaltres no hi hem entrat, però si teniu la necessitat imperiosa de fer-ho, endavant!
La piràmide de Khefren (Khafre en egipci) sembla que sigui més gran que l'anterior, però això es deu al fet que està construïda en un terraplè més alt. Khefren, el fill de Kheops, no es va quedar curt amb la piràmide, de 136 m d'alçada. Originàriament les piràmides foren recobertes de pedra blanca, la de Khefren encara en conserva a la punta, un altre fet que dona confusió, pensant que aquesta més conservada és la gran piràmide de Kheops.
La piràmide formava part d'un gran recinte funerari, amb temple i altres piràmides més petites dedicades a les reines. A la vall de Khefren s'hi troba un temple funerari on es va descobrir l'estàtua del faraó assegut, l'única que es conserva de les múltiples que hi havia i que es pot veure al Museu Egipci.
La piràmide de Micerí (Menkaure) és la més petita de les tres de 62 m d'alçada. El camí fins aquesta piràmide és llarg i quasi ningú hi arriba, a menys que es vulgui entrar a dins. Mentre els nostres companys de viatge la visitaven, nosaltres hem pogut gaudir de la soledat, fent fotos de les piràmides en total tranquil·litat, s'agraeix, ja que davant de la de Kheops hi ha multituds de persones.
En un dels costats hi ha tres petites piràmides, 2 estan escalonades, segurament en honor a les reines.
Just davant de la piràmide de Khefren hi ha la popular Esfinx. Molt petita en comparació amb les piràmides no deixa de causar admiració. Aquest faraó amb cos felí va rebre el nom d'esfinx dels grecs, ja que els hi recordava a un monstre mític alat amb cap de dona i cos de lleó.
Aquesta obra es va tallar en el jaç de la roca, al peu del terraplè que condueix a la piràmide de Khefren, segurament fou construïda durant el regnat d'aquest faraó, fet que pels egiptòlegs la considerin com a la seva representació, amb el mocador "nemes" de ratlles que emmarca la seva cara, una peça que només l'utilitzava la reialesa. La part que falta del nas va ser arrencada, ja qui acusa Napoleó d'aquesta acció i part de la barbeta que va caure fou transportada durant el segle XIX per aventurers, ara s'exposa al Museu Britànic de Londres.
L'Esfinx corre el risc de deteriorar-se, a causa de la contaminació i les aigües subterrànies, s'han fet treballs de restauració, per això les potes són tan blanques.
Segurament els guies us portaran a un mirador des d'on es poden prendre infinitat de fotos de tot el complex, com les típiques turistades de posar el dit sobre la piràmide gràcies a l'efecte òptic.
A les nits s'ofereix un espectacle de so i llum, no en recordem el preu (tampoc ho vam veure) per si us interessa veure l'espectacular il·luminació, segons comenta el guia, de les piràmides... Per a més informació [+]
Per menjar, ens porten a un restaurant amb bones vistes al recinte de Gizeh, el Abu Shakra. Plats tradicionals, amb piràmides fetes amb arròs que acompanyen els segons plats. No us podem comentar el preu, els àpats estaven inclosos en el viatge, excepte les begudes. Aquí ens van intentar estafar, pagant un breu desorbitat per una aigua (crec que eren uns 10€ al canvi). No sabem si el guia es volia endur un sobresou o van ser els del restaurant que es van passar de llestos, però ho vam reclamar i el guia, després de mil disculpes, ens va tornar els diners.
Fins aquí la nostra explicació d'El Caire, esperem que us hagin entrat ganes de visitar-la i en descobriu d'altres detalls que no us hàgim explicat. Per cert, a l'hora de travessar els carrers no tingueu por, els cairotes ho fan sense contemplacions, amb pas ferm esquivant els cotxes que no paren de tocar el clàxon. Poseu el peu a la calçada i amb decisió, el primer cop impressiona però després serà el pa de cada dia...
La visita guiada no ens va donar prou temps per gaudir del museu amb calma, queda per una altra vegada entrar a l'exposició de les mòmies reials (no apta per aprensius) i acabar d'admirar les moltes obres d'art que conté.
L'entrada al museu costa 120 lliures egípcies i cal afegir un suplement de 50 lliures més si es volen fer fotos a l'interior del museu (tot i que un cop a dins no ens l'ha demanat ningú). No recordem el cost exacte de l'entrada a la sala de les mòmies reials, però rondava les 150 lliures. Aquests preus són de finals del 2017.
Deixem pel final d'aquesta entrada el plat fort de la visita a El Caire: les piràmides de Gizeh. Més de 4000 anys que foren construïdes, la seva perfecta geometria, la immensitat de les obres fan que en contemplar-les us pregunteu: com s'ho van fer?, i com pot ser que després de tants anys, i tenint en compte la contaminació de la ciutat, encara segueixen dempeus??
 |
| Piràmides de Gizeh |
Doncs sí, encara aguanten, les úniques supervivents de les 7 meravelles del món antic. Els faraons eren considerats Déus, venerats durant la seva vida i adorats després de morir, i que millor que construir aquestes descomunals obres per glorificar-los.
L'entrada al recinte costa 120 lliures egípcies i si voleu entrar a alguna de les piràmides, haureu de pagar a part. Un cop a dins, ignoreu la pressió de venedors, dels que us ofereixen passejos a camell o cavall i dels guies... Poden ser molt pesats!
 |
| Piràmide de Kheops |
Sobre el fet d'entrar o no entrar a dins, decidiu vosaltres. Si teniu la més mínima sensació de claustrofòbia, oblideu-vos! El passadís és molt estret, a més a més, a l'interior no hi ha molt per veure. Aquí no trobareu frescs com a la Vall dels Reis... Nosaltres no hi hem entrat, però si teniu la necessitat imperiosa de fer-ho, endavant!
 |
| Piràmide de Khefren |
La piràmide formava part d'un gran recinte funerari, amb temple i altres piràmides més petites dedicades a les reines. A la vall de Khefren s'hi troba un temple funerari on es va descobrir l'estàtua del faraó assegut, l'única que es conserva de les múltiples que hi havia i que es pot veure al Museu Egipci.
 |
| Piràmide de Micerí i les petites piràmides de les reines |
En un dels costats hi ha tres petites piràmides, 2 estan escalonades, segurament en honor a les reines.
Just davant de la piràmide de Khefren hi ha la popular Esfinx. Molt petita en comparació amb les piràmides no deixa de causar admiració. Aquest faraó amb cos felí va rebre el nom d'esfinx dels grecs, ja que els hi recordava a un monstre mític alat amb cap de dona i cos de lleó.
 |
| Esfinx |
Aquesta obra es va tallar en el jaç de la roca, al peu del terraplè que condueix a la piràmide de Khefren, segurament fou construïda durant el regnat d'aquest faraó, fet que pels egiptòlegs la considerin com a la seva representació, amb el mocador "nemes" de ratlles que emmarca la seva cara, una peça que només l'utilitzava la reialesa. La part que falta del nas va ser arrencada, ja qui acusa Napoleó d'aquesta acció i part de la barbeta que va caure fou transportada durant el segle XIX per aventurers, ara s'exposa al Museu Britànic de Londres.
L'Esfinx corre el risc de deteriorar-se, a causa de la contaminació i les aigües subterrànies, s'han fet treballs de restauració, per això les potes són tan blanques.
Segurament els guies us portaran a un mirador des d'on es poden prendre infinitat de fotos de tot el complex, com les típiques turistades de posar el dit sobre la piràmide gràcies a l'efecte òptic.
 |
| Esfinx i piràmide de Kheops |
Per menjar, ens porten a un restaurant amb bones vistes al recinte de Gizeh, el Abu Shakra. Plats tradicionals, amb piràmides fetes amb arròs que acompanyen els segons plats. No us podem comentar el preu, els àpats estaven inclosos en el viatge, excepte les begudes. Aquí ens van intentar estafar, pagant un breu desorbitat per una aigua (crec que eren uns 10€ al canvi). No sabem si el guia es volia endur un sobresou o van ser els del restaurant que es van passar de llestos, però ho vam reclamar i el guia, després de mil disculpes, ens va tornar els diners.
Fins aquí la nostra explicació d'El Caire, esperem que us hagin entrat ganes de visitar-la i en descobriu d'altres detalls que no us hàgim explicat. Per cert, a l'hora de travessar els carrers no tingueu por, els cairotes ho fan sense contemplacions, amb pas ferm esquivant els cotxes que no paren de tocar el clàxon. Poseu el peu a la calçada i amb decisió, el primer cop impressiona però després serà el pa de cada dia...
 |
| El riu Nil a El Caire |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada