Després de passar una nit més a Auckland, al mateix hotel, ens dirigim cap al sud. Concretament, 190 km, a una de les regions rurals de Nova Zelanda, amb els seus turonets arrodonits de tonalitats verdes. La nostra primera parada d'aquesta ruta serà a les Waitomo Caves. El seu nom ve de les paraules wai (aigua) i tomo (pou o forat), hi ha més de 300 coves a la zona, però les principals i més visitades són les de Glowworm, Ruakuri i Aranui. Totes tres explotades per la mateixa empresa d'origen maori, de fet el nostre guia a la cova Glowworm és un descendent del descobridor de la cova.
Al centre de visitants es poden comprar tiquets combinats per veure més d'una cova, on també podeu contractar una excursió amb neoprè flotant amb un pneumàtic riu avall per la cova de Ruakuri.
 |
| Cova Glowworm i les seves cuques de llum |
Optem per fer una visita guiada per la cova principal, la de Glowworm. Segurament hi ha altres cavernes més espectaculars, profundes o amb més estructures d'estalagmites i estalactites. El que les fa destacar són milers i milers de cuques de llum que il·luminen la cova com si es tractés de la via làctia. Aquests petits insectes que viuen entre dos i tres dies, teixeixen teles des de les quals es pengen. És molt important que no feu fotos amb flaix, ja que perdrien la seva lluminositat i trigarien unes hores a recuperar-la. De fet, no està permès fer fotos o vídeos dins de la cova, només al final del recorregut. Com a curiositat, aquelles cuques de llum que més brillen, són les que més gana tenen, una trampa per caçar insectes atrets per la llum.
El recorregut d'uns 45 minuts, passa per un conjunt de passadissos il·luminats amb electricitat on es poden veure curioses formacions, fins a arribar a una sala anomenada la Catedral, ja us podeu imaginar les dimensions de la cavitat, que a més té una acústica espectacular, com hem pogut comprovar amb la cançó maori que ens ha cantat el guia. La visita es conclou amb la navegació en barca pel riu subterrani, un cop acostumada la vista a l'obscuritat, milers de cuques de llum il·luminen el sostre de la cova, de fet, us podríeu imaginar que esteu a l'univers, rodejats de petites estrelles.
Ens haureu de perdonar la qualitat de les fotos, que hem fet en el tram permès (poc abans de la sortida), però per Internet trobareu centenars de fotografies de les cuques de llum de la caverna.
Per les característiques del paisatge rural, ja us podeu imaginar els motius pels quals en Peter Jackson va decidir situar el poble dels hobbits aquí. Així doncs, pels fanàtics de The Lord of the Rings, serà una visita imprescindible anar al set de rodatge d'Hobbiton. És a 50 km de Hamilton, nosaltres no hi hem anat, però tenint en compte que és un bloc de viatges on expliquem la ruta per Nova Zelanda, els fans de la saga no ens ho perdonarien si no en fem menció. En aquest reportatge de La Vanguardia teniu una ruta pels escenaris de les pel·lícules.
 |
| Bosco Cafe |
La nostra recent afició per teixir, ens porta a la petita població de Te Kuiti, on cada any té lloc el campionat d'esquilada d'ovelles, el Great NZ Muster, aquest normalment se celebra el cap de setmana després de Pasqua. Hem pensat que seria un bon lloc per trobar llana 100% d'ovella, molt apreciada, per cert. La capital de l'ovella, és a una vintena de kilòmetres de les coves Waitomo. Preguntant, ens indiquen una botiga on podem trobar la llana, a Creative Spaces (Rora St., 119). La botiguera, que va ser molt amable, ens explica que molta llana neozelandesa la porten a la Xina, on allà la tinten i es debana en cabdells. Així i tot, trobem llana amb etiqueta neozelandesa que serà un bon regal pel nostre amic que ens ajuda a teixir.
A Te Kuiti, també pararem per dinar, tot just a l'entrada del poble venint des de les coves, al
Bosco Cafe (Te Kumi Road, 57). Tot el que veiem sortir, té una pinta boníssima, però ens decantem per unes cassoletes de pasta de full farcides i un tros de
carrot cake, tot deliciós!! 🍰😋
Després d'aquesta parada, encara ens queden gairebé dues hores (146 km) de camí fins a
Rotorua. Situada al mig de l'illa del nord, és una de les principals destinacions turístiques del país, per la seva activitat volcànica i geotèrmica. Llacs d'aigua calenta, piscines de fang bullent, fumeroles, guèisers... tot gràcies a la caldera de Rotorua, un antic cràter que donà origen al llac del mateix nom.
 |
| Activitat geotèrmica al Kuirau Park |
Una bona manera de visitar gratuïtament l'activitat geotèrmica és anar al Kuirau Park, molt a prop del centre, on acaba Arawa St. Només arribar, ja podeu fer un bany termal gratuït pels peus, en una petita piscina que hi ha a l'entrada principal. Per veure els bassals d'aigua calenta i el fang bullent, només cal que seguiu les fumeroles. Totes aquestes zones d'aigua calenta estan protegides per baranes, així que no són aptes pel bany! Diverses passarel·les permeten resseguir el llac més gran del parc, en un dels extrems. Suposem que en ser hivern el vapor d'aigua era més intens, el cas és que el llac era cobert d'una gran boirina.
Si retornem pel carrer Arawa en direcció al llac de Rotorua, arribarem als
Government Gardens. Els jardins d'estil anglès amb talles maoris a l'entrada. El parc acull el
Rotorua Museum, un gran edifici que imita l'arquitectura Tudor. Inaugurat el 1908 com a casa de banys, el
Bath House, fou reconvertit en museu a finals dels anys seixanta. El 2016 va haver de tancar, ja que el terratrèmol de Kaikōura va provocar danys en l'edifici. De moment, no està prevista la data de reobertura... Uns senders prop del llac us permetran comprovar l'activitat termal de les aigües. A pocs metres, la millor opció per a relaxar-se, el
Polynesian Spa, piscines només per adults (també hi ha per a famílies), massatges, tractaments de bellesa... on hem vist molt turisme asiàtic, pràcticament tots els clients eren xinesos. Nosaltres no entrem, però ens quedarem a la cafeteria del balneari que té wifi gratuït i uns bons
chai latte. A més, com que els cafès de Rotorua tanquen aviat, serà l'única proposta per berenar en un horari més nostre.
 |
| Rotorua Museum |
L'hotel que ens va donar l'agència és el
Copthorne Hotel Rotorua, el típic establiment d'estiueig que necessita una posada al dia. En els noranta seria molt modern, però ha quedat antiquat, la piscina termal està en mal estat, habitacions grans on falta una reforma. Encara que no hi havia molts clients, en el menjador et tracten com a grups d’estiu, et diuen quines taules pots utilitzar i quines no. L’esmorzar de baixa qualitat, sobre tot el cafè. Segurament, ha estat el pitjor hotel i de llarg de tot el viatge.
 |
| Cobb & CO |
En la nostra recerca de supermercats on trobar plats preparats i sandvitxos barats, afegim la cadena
PAK'nSAVE, que a banda d'unes
muffins gegants boníssimes per 2 $ NZ, també podreu posar gasolina sense gastar molt!. De fet, l'hotel, els supermercats i molts restaurants estan a l'eix principal de Fenton St.
Per sopar, ens deixem seduir per les costelles a la barbacoa del
Cobb & CO. En el 209 de Fenton St. aquest establiment també podria estar enmig d'Arizona, per la seva carta on predominen plats de carn, racions gegants de
nachos, anelles de ceba, hamburgueses i copes de gelat no aptes per a diabètics... i amb un simpàtic robot que serveix els plats.
Ara bé, si hem vingut a Rotorua, és per visitar la zona de
Whakarewarewa, la reserva geotermal gestionada per la població maori. Es troba a 3 km del centre de la ciutat i el principal reclam, és el complex de
Te Puia. És la seu del
New Zealand Māori Arts and Crafts Institute i també té un centre de conservació de kiwis, on hem pogut veure el tresor nacional de Nova Zelanda: l'ocell kiwi autòcton.
L'entrada no és barata, la visita guiada sense l'espectacle de dansa maori ens ha costat 180 $ NZ. De fet, la visita que inclou l'observació en captivitat dels kiwis, el passeig entre guèisers i llacs de fang bullent i l'entrada a l'institut d'arts i oficis maoris (on els nois aprenen a fer talles de fusta i les noies a teixir...), també es pot fer per lliure i de manera més relaxa un cop conclou el recorregut. Així doncs, no dubteu a desfer el recorregut i tornar a veure els kiwis més tranquil·lament sense aglomeracions (no els hi feu fotos!!, són animals nocturns molt sensibles a la llum). I contempleu la força dels guèisers, com per exemple el Pōhutu, el guèiser natural més gran de l'hemisferi sud, que de forma natural entra en erupció unes 15-20 vegades al dia, en columnes d'aigua que arriben als 30 m.
Com que ja vam veure l'espectacle maori a Waitangi, aquest cop ens ho estalviem. Si no n'heu tingut oportunitat, serà una bona idea. I ja si voleu tenir l'experiència turística total, podeu contractar el
combo de la visita nocturna amb sopar i espectacle.
 |
| Te Puia |
 |
| Amb el el Pōhutu de fons |
 |
| Fang bullent |
 |
| Al centre de conservació de Kiwis |
A poc més de 20 km, en direcció sud, teniu una altra zona d'activitat volcànica,
Waimangu Volcanic Valley. Es tracta d'un paisatge relativament recent, fruit de l'erupció volcànica del mont Tarawera l'any 1886. Tota la vegetació que veurem a la vall fins al llac
Rotomahana ha crescut després de l'erupció, a banda dels rierols d'aigua calenta, sediments de minerals i algues que pinten de colors ataronjats, verds, grocs... que pinten la terra, fumeroles i llacs que omplen els cràters, com per exemple el que va provocar l'erupció del
Friying Pan Flat, el 1917. Aquest llac és la font termal més gran del món. Com a detall curiós, si el guèiser
Pōhutu us ha semblat alt, en aquesta zona va haver-hi un altre guèiser que entre el 1900 i el 1904 disparava aigües negres arribant als 400 m, el que l'ha convertit en el més potent del món. Aquestes aigües fosques del guèiser han donat nom al lloc,
Waimangu (aigua negra).
 |
| Friying Pan Flat |
L'itinerari de nivell fàcil no arriba als 4 km, tot i que també hi ha una variant des de l'Inferno Crater que puja turó amunt per veure altres cràters. El cràter de l'Infern pot arribar a temperatures de 80° en superfície, amb unes aigües d'un blau turquesa. Un cop s'arriba al llac, final del recorregut, on a l'horitzó destaca el volcà adormit del Tarawera, es pot optar per un recorregut en vaixell pel llac. Nosaltres no l'hem fet, perquè a l'hivern les sortides acaben aviat. Ens hem quedat observant els ocells, i veient passar elegants cignes negres. Per tornar a l'entrada, si esteu molt cansats podreu agafar un petit autobús que us portarà. De fet, aquest bus té tres parades al llarg de la ruta.
 |
Sediments de 1000 colors
|
 |
| Inferno Crater |
 |
| Cigne negre |
 |
| Llac Rotomahana amb el volcà Tarawera al fons |
Per acabar, us deixem una altra proposta de proximitat a Rotorua. En 15 minuts de cotxe teniu el popular Lake Tikitapu, conegut com el llac blau. El nom prové de la història maori, Tikitapu era un collaret sagrat de pedra verda, que es creu que va ser usat i perdut al llac per la filla d'un cap d'alt rang.
Ara, és una destinació molt concorreguda per nedar, pescar truites, practicar tota mena d'esports aquàtics o navegar. A banda, hi ha un munt de senders per caminar o fer BTT.
Hi ha un circuit circular de 5,5 km que envolta el llac que travessa arbustos autòctons i les exòtiques coníferes del bosc de
Whakarewarewa. Segons l'època de l'any, el camí pot estar anegat, però no patiu, quan això passa hi ha alternatives per continuar recorrent el llac.
 |
| Lake Tikitapu |
 |
| El llac blau (Tikitapu) |
A Rotorua acaba la nostra ruta per l'illa nord. Des del petit
aeroport de Rotorua agafarem un avió que ens portarà a l'illa sud, a
Christchurch,
on començarem l'itinerari. El trajecte el farem amb la companyia
Air New Zealand.
 |
| Anem cap al sud |
 |
| Mont Ruapehu (2.797 m), la muntanya més alta de l'illa nord i un dels volcans més actius del món |
