divendres, 14 de setembre del 2018

Egipte: Creuer pel Nil, de Luxor a Assuan (I)

Arribant a Luxor
Poc més d'una hora es triga d'El Caire a Luxor en avió, on comencen la majoria de creuers pel Nil. Si teniu la sort d'asseure-us al cantó d'una finestra i voleu de dia, podreu veure com el Nil segueix el seu curs creuant Egipte, fixeu-vos que tret de les ribes, la resta del terreny és àrid i desèrtic.

Aquí ens espera el nostre creuer, el vaixell Nile Premium (*****). Tot i ser temporada alta, no hi ha tants creuers com en temps passats. Els atacs terroristes van fer minvar les visites turístiques, i a poc a poc torna a remuntar. Per cert, no us estranyeu si per arribar al vaixell, heu de travessar per altres. Normalment, entre 4 i 5 vaixells amarren junts en paral·lel, fet que s'hagi de passar per les recepcions dels altres creuers. Ho sabem, segur que us agradarà tafanejar i comprovar si el vaixell que heu triat és de tanta categoria com altres...

Recorregut en calessa per Luxor
A la ciutat de Luxor només hi estarem una tarda, l'endemà tindrem una sessió maratoniana per veure un munt de temples de l'antiga Tebes, així doncs, agafem una excursió que ens ofereixen, una ruta en calessa pel centre de la ciutat. La ciutat, igual de desordenada que El Caire, té poc per veure però el recorregut passa per un soc (mercat) molt estret, i sí, els cavalls passen pel mig de les parades, fent que l'experiència sigui un xic esperpèntica, entre peces de roba, teles, roba interior, articles per a la llar...

Al final del recorregut ens porten a una teteria on ens ofereixen un te de menta i un narguil, la pipa d'aigua per fumar tabac aromàtic amb algun sabor. Una bona manera de passar la vetllada i conèixer els companys del viatge. En tornar al vaixell, veiem les restes del temple de Luxor il·luminades, al costat del Nil, una imatge esplèndida abans d'anar a dormir.

Una altra cosa que no us hem comentat, durant el creuer prepareu-vos per matinar, la majoria de visites comencen ben aviat! Tot just despertar el dia ens porten a visitar uns dels temples més importants de l'antic Egipte, els de Karnak. Aquest recinte conté un munt de santuaris, pilars, obeliscs... dedicats als faraons de la ciutat de Tebes, antiga capital d'Egipte.
La visita comença observant una maqueta que reprodueix com hauria estat el recinte, de 2 kilòmetres quadrats.
Espectacular entrada a Karnak amb una avinguda amb esfinxs
Durant 1500 anys els temples de Karnak van ser reformats, demolits, tornats a construir i ampliats, fou el lloc de culte més important d'Egipte durant l'Imperi Nou. El seu nom en egipci Ipet-Sut, el més estimat de tots els llocs, dona compte de la seva importància. Karnak que en àrab seria assentament fortificat, li treu importància al recinte.
La gran sala hipòstila

La part més destacada és l'extraordinari Temple d'Amon. L'entrada, entre dos pilons gegants, està precedida per una avinguda d'esfinxs, amb cap de cabra, símbols del déu Amon. S'arriba a un gran pati porticat on es troba, a l'esquerra, un templet del faraó Seti II. Al centre tenim dues files de 5 columnes, només una d'elles conserva la seva alçada original de 21 m amb un capitell amb forma de papir, és tot el que queda, a banda d'un petit altar al centre, de la columnata de Taharqa (faraó nubi de la 25a dinastia). A la dreta, el temple de Ramsés III, de planta clàssica amb pati, columnes i una sala hipòstila de 8 columnes i capelles per a les barques del faraó.
Detall del sostre de la gran sala
hipòstila amb els jeroglífics pintats
Després de la segona pilona i passant per tres grans estàtues de Ramsés II, hi destaca la gran sala hipòstila de 134  columnes amb forma de papir, totes elles amb jeroglífics i algunes encara tenen restes de pintura, totes elles estarien pintades i aguantarien un sostre. Val la pena passejar entre el bosc de columnes i fixar-se amb els detalls d'aquesta magnífica sala.

Obelisc de Hatshepsut
Entre els pilons tercer i quart hi ha un estret pati creat per Tuthmosis I on antigament hi havia quatre obeliscs, només en queda un de 22 m erigit per a aquest faraó. Passat el quart piló una altra sala hipòstila de 14 columnes. Més endavant, l'impressionant obelisc de Hatshepsut de 30 m d'alçada (el més alt d'Egipte) en honor a Amon. Hi ha un altre obelisc de la mateixa reina a la dreta, trencat per la part superior.
Després hi ha una sèrie d'estances, amb patis menors, i el santuari, al qual només tenien accés el faraó i els sacerdots.

A la dreta del temple trobem el llac sagrat, on segons Heròdot, els sacerdots d'Amon es banyaven dos cops cada dia i cada nit per purificar-se. Al costat és on hi ha el segon obelisc caigut de Hatshepsut i un escarabat gegant dedicat per Amenhotep III a Khepri, una representació del Déu sol.
L'escarabat Khepri
L'entrada a aquest fabulós conjunt us costarà 120 lliures egípcies, molt bé de preu tenint en compte la riquesa extraordinària del conjunt.

       
                                    

Algunes imatges més de Karnak
Una gran avinguda amb esfinxs d'uns 3 kilòmetres separava el temple de Karnak amb el de Luxor, hi ha un projecte per restaurar aquesta avinguda i tornar a unir els temples com a l'antiguitat.

Temple de Luxor
El temple de Luxor (entrada per 100 lliures egípcies) va ser construït majoritàriament pels faraons Amenhotep III i Ramsés II,  fou dedicat a la tríada tebana dels déus: Amon-Mut-Khonsu i durant l'Imperi Nou fou seu d'un festival religiós dedicat a Amon, el festival d'Opet.
Com en altres temples, Luxor va ser remodelat i ampliat per altres faraons, fins i tot Alexandre Magne en va deixar la seva petjada afegint una de les capelles. Sota el domini dels romans construïren un fort militar i usaren el temple per venerar l'emperador. Ja en l'època islàmica, s'afegí la mesquita d'Abu al-Haggag (s. XIV) en un dels patis interiors.

Gran pati de Ramsés II
El primer piló de 24 m d'alçada fou aixecat per Ramsés II decorat amb les seves proeses militars. Només es conserven 3 estàtues colossals del faraó (dues assegudes i una dempeus) de les 6 que hi havia. Dels 2 obeliscs de granit rosa només en queda un, l'altre es va regalar a França i ara llueix a la Place de la Concorde (us ho explicàvem a l'entrada d'El Caire).

El primer gran pati de Ramsés II està envoltat amb una doble fila de columnes amb els capitells en forma de capoll de lotus i els murs decorats amb les ofrenes que feia als Déus i les victòries en batalles militars. En un dels cantons hi ha el santuari de la triple barca, construït per Hatshepsut i usurpat pel seu fillastre Tuthmosis III fou dedicat a la triada de Tebes (Amon, Mut i Khonsu).
Pati solar d'Amenhotep III
Després del pati, la columnata d'Amenhotep III, que feia d'entrada monumental al temple d'Amon d'Opet. Els murs foren decorats sota el regnat de Tutankamon, representant amb tot detall la festivitat d'Opet. Tot seguit el pati solar d'Amenhotep III, que en l'antiguitat tenia dobles files de columnes en forma de mants de papirs en tres dels seus costats. Passat el pati, una sala hipòstila amb 4 files de 8 columnes, era la primera sala del temple original d'Opet.

Les ofrenes del faraó
L'estança central que trobem a continuació era el santuari dedicat al culte d'Amon, als costats les capelles dedicades a Mut i Khonsu. L'avantcambra amb 4 columnes és on es presentaven les ofrenes al Déu. Darrere, el santuari de la barca d'Amon, reconstruït per Alexandre Magne amb relleus que el representen com un faraó egipci. L'última sala era el santuari d'Amenhotep III.
Avinguda d'esfinxs que unia els
temples de Karnak i Luxor
La Vall dels Reis, una immensa necròpolis amb més de 60 tombes i qui sap quantes encara quedaran per descobrir, acull les sepultures dels faraons de l'Imperi Nou. Aquest estil de construcció, esculpides a la roca, feia més complicat els saquejos. Si us fixeu amb el paisatge de la vall, no sembla que hi hagi monuments funeraris.
Panoràmica de la Vall dels Reis
L'entrada per 160 lliures egípcies (preus de finals del 2017) dona dret a visitar 3 tombes, cal tenir en compte que algunes tenen una entrada a part (com la cèlebre tomba de Tutankamon). Durant l'estiu convindrà visitar el recinte a primera hora o a l'última de la tarda, ja que la calor pot ser asfixiant, i no hi ha quasi ombres. Fins i tot, en ple hivern vam passar calor...

Cada tomba està identificada amb les sigles KV (King's Valley) i la numeració segons l'ordre en què van ser trobades. Algunes estan tancades per restauració, com la de Ramsés II, que va patir greus inundacions.

A continuació us detallem les tres tombes que vam visitar:

Tomba de Ramsés IX (KV6) una de les més visites de la vall, té un llarg passadís que descendeix fins a l'avantcambra decorada amb animals, serps i dimonis del Llibre dels morts. Després un petit corredor condueix a la cambra mortuòria amb les parets pintades amb el Llibre d'Amduat, el Llibre de les cavernes, el Llibre de la terra i el Llibre dels cels que decora el sostre. A la tomba es descobriren estàtues de fusta del faraó que es van traslladar al Museu Britànic el segle XIX. L'estat de totes les pintures està ben conservat.
Pintures de les tombes reials

Tomba de Merenptah (KV8) el 13è fill de Ramsés II que va heretar el regnat. El seu pare, Ramsés II va ser tan longeu que els dotze primers fills van morir abans d'arribar al tron i Merenptah hi va arribar pels pèls, a l'edat de 60 anys. La segona més gran de la vall està oberta des de l'Antiguitat, grecs i cristians coptes hi van deixar les seves marques. La tomba té forma de túnel i com que està en una part baixa de la vall ha sofert continues inundacions del Nil, que n'ha danyat les parets. Així i tot, les pintures del sostre estan ben conservades. Els Llibres dels morts, de les portes i d'Amduat decoren les parets. Encara que gran part de les decoracions de la cambra fúnebre estan esmorteïdes, segueix sent un recinte impressionant, amb un sòl enfonsat i fornícules de maó a les parets frontals i posteriors. Dels quatre sarcòfags que contenien la mòmia del faraó, només en queda al seu lloc la tapa del segon sarcòfag de granit.
Parets i sostres ricament decorats

Tomba de Ramsés III (KV11) una de les més llargues de la vall, de 125 metres. Té boniques parets amb relleus pintats de colors amb els textos rituals tradicionals i imatges del faraó davant dels Déus. A la cambra del darrere hi ha un túnel interromput, ja que els constructors van xocar amb una altra tomba i la van haver de desviar a l'esquerra. Una part de la tomba no està excavada i estructuralment és feble. El sarcòfag de Ramsés III es troba al Louvre, la tapa al Fitzwilliam Museum de Cambridge... només la mòmia està a Egipte, a la sala de les mòmies reials del Museu Egipci d'El Caire.
La decoració de les cambres mortuòries i de les parets de les tombes contenen fragments de llibres rituals tradicionals

Segurament, un amant de l'egiptologia i/o l'arqueologia s'hi podria quedar una setmana a la zona, per aquest motiu, no són aconsellables els viatges organitzats per aquests tipus de viatges. Les visites acostumen a ser ràpides. Una altra cosa a tenir en compte, no està permès prendre fotografies sense un permís especial (que val un preu elevat) per tant, haureu de ser ràpids i evitar els vigilants si voleu fer fotos, evidentment sense flaix!

El temple de Hatshepsut excavat
a la roca
El temple de Hatshepsut està en una zona d'espectaculars i escarpats penya-segats de calcària que s'eleven gairebé 300 metres per sobre de la plana del desert. El temple està excavat en el penya-segat i és un dels monuments més refinats de l'antic Egipte. Hatshepsut va ser una de les faraones més famoses d'Egipte. Casada amb el seu germanastre, Tuthmosis II, va regnar quan aquest va morir durant 15 anys (1473-1458 aC.), amb el suport dels sacerdots d'Amon es va proclamar faraona. Quan el seu fill, Tuthmosis III va arribar al poder va ordenar esborrar tota petjada de la seva mare (com en un culebrot de migdia on el fill odia profundament a la mare...), la mòmia de la reina mai es va trobar i el seu nom i imatges es van esborrar quasi completament.

Decoració del temple
El temple format per tres terrasses escalonades. La primera columnata està ricament decorada amb relleus que mostren com es van transportar dos obeliscs, encarregats per la faraona, des d'Assuan fins a Tebes. Una gran rampa us condueix fins a les terrasses superiors.
El segon nivell amb un accés per rampa protegit per un lleó, té un pòrtic amb dues files de 22 pilars gravats amb relleus. A la dreta hi ha un pòrtic, que no fou acabat, amb quatre sepulcres. A l'angle entre ambdós, hi ha la capella d'Anubis i tres santuaris ben decorats amb escenes religioses de la reina i de Tuthmosis III. A l'esquerra, hi ha la capella d'Hathor, excavada a la roca amb dues sales hipòstiles; l'una de columnes hathòriques i una altra d'acanalades.

L'última terrassa té 22 columnes amb pilars osiríacs que foren destruïdes per Tuthmosis III. La porta central que dona accés al santuari d'Amon és de granit rosa i està tallada a la paret de pedra.
El santuari del temple té tres sales; una d'aquestes per a la barca sagrada i les altres dues de culte. Al darrere, hi ha estàtues restaurades de la reina, ja que algunes foren destruïdes pel seu fill, En aquestes, Hatshepsut apareix representada en aquestes estàtues simbolitzant Osiris (pilars osiríacs), amb els braços plegats i la falsa barba cerimonial dels faraons.











L'entrada al temple només costa 80 lliures egípcies, una ganga tenint en compte l'extraordinària bellesa del conjunt. A l'antiguitat, el pati tenia un gran jardí, que com els jardins botànics actuals, contenia un munt d'arbres exòtics i plantes aromàtiques.

A la zona també es troben les tombes dels nobles i la Vall de les Reines, però aquestes no es visiten en el nostre viatge organitzat, un altre motiu per tornar-hi i continuar descobrint el passat gloriós d'Egipte.

Completem la visita maratoniana d'avui observant els enormes colossos de Mèmnon, de 18 metres d'alçada. Representen el faraó Amenhotep III, fets amb pedra de quarsita. Són les úniques restes d'un gran temple de 35 ha que hi havia a la zona i que avui en dia, pràcticament ha desaparegut.
Colossos de Mèmnon
El nom de Mèmnon li fou donat pels grecs i correspon a un heroi de la guerra de Troia que era rei d'Etiòpia i va anar a defensar la ciutat. Els grecs donaven a tota la part de les necròpolis de Tebes el nom de Memnonium.

De retorn al vaixell descobrim a l'habitació un dels tòpics d'aquests creuers, les formes d'animals fetes amb les tovalloles, els pijames i altres pertinences dels hostes, en el nostre cas, les meves ulleres.
I que millor per acabar al dia, que relaxar-se a la terrassa superior del vaixell, observant el Nil com flueix, els horts de les ribes, les petites faluques de pescadors i/o de venedors que negocien amb els turistes, llençant els objectes amb habilitat fins a la coberta del vaixell... en definitiva, la vida que el gran riu dona a Egipte.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada