Viatge en autocaravana: Canyó del Sil - Ribeira Sacra

     La nostra primera parada a Galícia serà a la província d'Ourense, i concretament a la zona del Canyó del Sil i la Ribeira Sacra. Els rius Miño i Sil es troben en aquesta regió, marcant la frontera entre les províncies de Lugo i Ourense. Ambdós rius han perforat goles molt pronunciades i el seu nom religiós (Rivoira Sacrata) prové de l'alta concentració de monestirs que hi havia a l'edat mitjana. Ara els monestirs s'han exclaustrat i allò que predomina a la zona és el cultiu de la vinya de la DO Ribeira Sacra. 

El cultiu de la vinya és tota una heroïcitat, ja que aquesta es conrea en bancals en els vessants del canyó. Sovint per accedir a les vinyes s'ha de fer en barca i els viticultors s'ajuden d'unes guies per transportar el raïm. La verema es fa manualment i en condicions complicades que requereixen molt esforç, així que si esteu durant aquest període, val molt la pena veure-ho. 

La DO té dos tipus de vi, el Ribeira Sacra i Ribeira Sacra Summum. Per formar part de la DO cal que els vins negres tinguin un mínim del 85% de varietats preferents, amb presència del raïm mencía en un 60%. Són vins forts, de color cirera amb rivet porpra i carnosos al paladar. A la pàgina web de la DO podeu trobar les opcions d'enoturisme. 

Ribeira Sacra (Ourense)

    L'orografia de la regió ofereix uns paisatges magnífics i un munt d'opcions de senderisme. El poble de Parada de Sil és un bon indret per descobrir el Canyó del Sil, a més té un pàrquing d'autocaravanes que està prou bé. Des d'aquest municipi i a través d'un curt sender s'arriba al mirador Balcones de Madrid, és el més popular i el seu nom prové perquè els gallecs s'acomiadaven dels seus familiars que es dirigien a la capital. Hi ha molts miradors a banda i banda del canyó, però sovint no estan indicats (necessitareu un GPS) i les carreteres són estretes, per tant implica més temps i prudència si es va amb una autocaravana. Nosaltres anirem als miradors de Cabezoás, da Columna i do Castro, aquest últim amb dues passarel·les que s'endinsen en el canyó amb vistes espectaculars. Tots aquests miradors s'accedeixen des de la banda d'Ourense. 

No podeu marxar de Parada de Sil sense passar pel forn de pa que hi ha sortint del poble. Dels de tota la vida, de llenya, amb un pa boníssim que us durarà dies sense posar-se dolent. També fan unes empanades brutals, com la que ens vam endur de bonítol que no va durar més d'un àpat! 

Una altra excursió molt recomanable i de fàcil recorregut és la Pasarela del río Mao, ideal per a famílies amb nens. Un itinerari de descoberta de la flora i fauna amb cartells explicatius de les espècies que es poden trobar. Aquest sender es pot allargar amb altres rutes circulars, com per exemple el PR-G 177 que recorre el riu Mao fins a arribar al Sil.

Per a més informació dels miradors del Canyó del Sil, consulteu la pàgina web de turisme de la Ribeira Sacra.

Ribeira Sacra (Lugo)

    Per explorar aquesta part de la DO es pot començar pel municipi de Monforte de Lemos, població amb un important passat en l'època medieval on es va construir una ciutat-fortalesa. D'aquest noble passat en queda el record de la Torre de l'Homenatge dels segles XIII-XV, una imponent torre de 30 m d'alçada i 13 m de costat, ara reconvertida en museu de l'edat mitjana i d'història de Monforte. Just al cantó, el Monestir San Vicente del Pino (s. X) ara Parador Nacional, i el Palacio Condal (s. XVI), que va pertànyer a la família Castro, comtes de Lemos. Un llinatge dels més poderosos de Galícia, el setè comte, Pedro Fernández de Castro, fou virrei de Nàpols a principis del s. XVII. Tots tres monuments s'emplacen al turó de San Vicente del Pino, que domina la ciutat. 

Baixant del turó, sortint per les portes medievals de Porta Nova o per la de Pescaderías, i agafant el carrer Comercio arribareu al Ponte Vella d'origen romà, però reedificat a finals del segle XVI. Un dels altres edificis destacats és el Col·legi Nosa Señora da Antigua (dels Escolapis), dels segles XVI-XVII conegut popularment com "l'Escorial de Galícia" per la seva estructura imponent. Aquest conté una pinacoteca amb obres del Greco.

Sense deixar la ciutat i per conèixer una mica més la DO Ribeira Sacra, aneu al Centro del Vino (Comercio, 6, al cantó de l'Oficina de Turisme). Aquí podreu tastar vins i comprar-ne.

Des de Monforte, i seguint pels paratges de la Ribeira Sacra, podeu optar per les rutes de vinyes seguint el riu Miño, que us donarà una altra perspectiva de la DO. Igual que al Sil, aquí les vinyes cauen fins al riu amb fortes pendents entre boscos de pins. Fins i tot, us podreu banyar a la platja fluvial de A Cova, on el riu Miño forma un meandre. Aquí hi ha l'opció de fer caiac, paddel surf, llogar un patí d'aigua o una ruta fluvial en catamarà. 

D'altra banda si esteu interessats en l'enoturisme, a la zona hi ha diverses bodegues que fan visites i tasts. Com per exemple, les bodegues Abadía da Cova, o les que hem visitat nosaltres, les bodegues Vía Romana, al municipi de Chantada (Lugo). En Martín, d'origen argentí, ens explica molt amablement l'elaboració del vi i ens mostra les tines on es fermentarà, el procés d'embotellament i els barrils de roure francès on reposarà el vi. Acabem la visita amb un tast de dos vins el Godello blanc amb gust de poma àcida i rodó en boca, produït amb la varietat de raïm godello cultivada a la DO; i el Añada Mencía, vi negre jove amb record a fruits vermells i poc astringent. Per cert, aquest vi és apte per a vegans, ja que en el procés de clarificació no s'utilitza clares d'ou, sinó pèsols. Vegeu la nostra entrada "Elaboració del vi" per conèixer la producció del vi. 

Viatge en autocaravana: Galícia i Astúries

     Enguany hem apostat pel turisme de proximitat i experimentant amb una experiència nova per a nosaltres, un viatge en autocaravana. I la destinació: doncs a l'altra banda de l'estat espanyol, a Galícia i Astúries. Ens voleu acompanyar? 🚐 🛣 

Per començar us direm que hem llogat l'autocaravana (aconsellats per la nostra cunyada) a Autocaravana Girona, una empresa de lloguer low cost. Agafarem una Peugeot Expert, que ens costa 110 € el dia (ja ho sabeu, temporada alta). Com que ja ens han recomanat aquesta, no ens hem posat a mirar altres empreses de lloguer.

Recollirem el vehicle molt a prop de l'entrada sud de Girona (venint per l'AP-7) i després d'un petit tram de la C-65. Fetes les explicacions del funcionament del buidatge d'aigües grises i residuals, els espais d'emmagatzematge, la càrrega de la bateria i detalls pràctics de conducció, fem via cap a Logronyo on passarem la primera nit (tenim uns 1.100 km fins a Galícia, així que convé fer una parada a mig camí.

Us aconsellem descarregar-vos alguna aplicació o pàgina web per calcular les millors rutes, com per exemple la de Via Michelin. En cas contrari qualsevol APP, tipus Google Maps o Maps (d'Apple) també anirà bé. I també us recomanem l'APP de Park4night, amb consells i comentaris d'altres persones usuàries d'autocaravanes i similars. Té una versió de pagament (mensual o anual), però amb la gratuïta anem fent.

De la nostra parada a Logronyo, poc us direm. Però, podeu llegir les entrades d'aquest bloc dedicades a la DO Rioja Baja i Rioja Alta i Rioja Alabesa, de la Ruta vinícola per Espanya. Això sí, un tapeo pel carrer Laurel no pot faltar en una visita a la capital de La Rioja. 

Seguint les recomanacions del Park4night, passarem la nit al Paseo de las Norias (Logronyo), on hi ha un gran aparcament i es pot pernoctar amb autocaravana. Està al cantó d'un complex esportiu amb piscines, per aquest motiu a l'estiu el pàrquing s'omple de cotxes i és possible que costi trobar lloc amb ombres. Molt a prop, hi ha una altra esplanada on podreu buidar aigües grises i residuals.

L'endemà seguirem la ruta cap a Galícia, fent una parada a Lleó per dinar. Aquí trobem, gràcies a Park4night, el lloc ideal amb tots els serveis. Un bon aparcament per autocaravanes, buidatge d'aigües residuals i grises i tot just al cantó, un centre comercial (el CC Plaza) amb WC i un supermercat on fer les compres. I si heu d'omplir el dipòsit, aprofiteu els bons preus de la benzinera Paso Honroso a la mateixa ciutat.

Zimbàbue: Cascades Victòria

    Ens acomiadarem d'aquest fantàstic viatge amb una estada al luxós The Victoria Falls Hotel, situat a tocar de les cascades en el municipi del mateix nom, Victoria Falls (Zimbàbue). Construït pels anglesos l'any 1904, va ser concebut originalment per allotjar els treballadors de la línia del ferrocarril que unia la Ciutat del Cap amb El Caire. 

Així i tot, aquest establiment es convertiria poc temps després en la destinació selecta de l'aristocràcia i les classes benestants. Aquí s'hi han allotjat monarques, prínceps i princeses, presidents i personatges famosos. Record d'un passat colonial i de poder de l'imperi britànic a l'Àfrica. Aquesta és una de les coses (cares, molt cares) que hom fa un cop a la vida, passejar-se pels jardins on podeu veure algun facoquer, banyar-se a la fantàstica piscina, sopar en un dels emblemàtics restaurants (en alguns es demana codi de vestimenta). Tot un luxe que s'agraeix després d'un viatge de safaris.

Hi hem arribat des de Kasane (poc més de 80 km) passant la frontera amb Zimbàbue, on tramitarem el visat d'entrada al país que costa 30 $. Aneu amb paciència a l'hora de fer els tràmits, el personal administratiu s'ho pren amb molta calma. Aquí ens acomiadarem de l'Anna, la nostra guia durant el viatge a qui tant hem d'agrair per l'èxit d'aquest.

Victoria Falls és una de les ciutats turístiques més populars del continent africà. Des d'aquí es veuen les millors vistes de les cascades, i clarament això crida al turisme. Sempre ha estat una destinació segura pel turisme, encara que la situació política a Zimbàbue vagi malament. Livingstone seria la seva homòloga si es volen veure les cascades des de Zàmbia. 

Les cascades Victòria són les més grans i majestuoses del món, setena meravella natural del planeta i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El riu Zambezi, que té una extensió de quasi dos quilòmetres d'ample en aquest lloc, es precipita amb estrèpit (Mosi-oa-Tunya - "el fum que trona") per una sèrie de congostos basàltics de poc més de 100 metres d'alçada, aixecant una boirina que en funció de l'època de l'any que es visitin, caldrà portar un impermeable si no es vol acabar xop. Quan anar-hi? D'abril a juny és quan es pot veure el volum més alt d'aigua precipitant-se, això sí, una densa boirina provocada per l'aigua pot fer que no es vegin. De juliol a octubre perden força, i si el riu té poc cabal (com ens ha passat a nosaltres) hi ha tota una part de l'àmplia cascada amb fils d'aigua.

Per apreciar la magnitud de les cascades convé entrar al Victoria Falls National Park, dos terços de les cascades es veuen des d'aquest costat. L'entrada costa 30 $ i mitjançant un sender podreu veure els diferents miradors a les cascades fins a arribar a l'últim punt, amb una bona visió del pont del ferrocarril.

Tot i que a partir de les Horseshoe Falls estan pràcticament buides d'aigua, val la pena fer tot el recorregut per apreciar el congost i la potència del riu Zambezi, i més si gràcies al vapor d'aigua provoca un magnífic arc de Sant Martí sobre la cascada.

Les possibilitats de fer esports d'aventura són infinites, des de practicar el puenting al pont de Victoria Falls; ràfting en aigües braves al riu Zambezi o fer piragüisme remant més tranquil·lament a l'Alt Zambezi; i fins i tot banyar-se en una piscina natural, la Devil's Pool, situada a la vora de les cascades i veure la caiguda de més de 100 metres. S'accedeix des de l'illa de Livingstone en el cantó zambià. 

Per cert, David Livingstone el trobareu mencionat a tot arreu, i és que l'explorador i missioner britànic va descobrir les cascades l'any 1855, en un dels viatges per l'Àfrica austral. En honor a la reina Victòria les va batejar amb aquest nom. En el parc hi ha una estàtua dedicada a ell.

Ara bé, si es vol tenir una visió general de les cascades, val la pena fer un vol en helicòpter sobrevolant-les. En el nostre cas, està inclòs en el viatge, però tot i ser una experiència cara no us ho podeu deixar perdre. Nosaltres hem volat amb la companyia Zambezi Helicopter Company.

Tornant a Victoria Falls, podeu fer les últimes compres en els mercats Elephant's Walk i Big Curio Open Market, on podreu comprar productes artesans de qualitat i obres d'artistes locals. I com que no tenim els dinars i sopars inclosos a l'hotel us deixem un parell de recomanacions per anar a fer un mos:

Mama’s Africa: on podreu degustar carns africanes, com l'estofat d’antílop o cocodril a la brasa.  A banda també menjarem coses més "normals" com estofat de vedella i verdures amb curri.

Lola's Tapas & Carnivore Restaurant: Un restaurant muntat per una catalana que barreja la cuina mediterrània amb l'africana. Aquí podeu menjar hamburgueses de zebra, mandonguilles d'impala o paella amb cudú. Nosaltres hem provat el cudú, gallina africana picant, i swahili fish (tilàpia).

Abans de marxar, consulteu l'apartat de consells i recomanacions del nostre viatge a Kenya i Tanzània. A Botswana no és necessari vacunar-se de febre groga (de COVID-19 sí, aquí i a tot arreu). Prendre la medicació per prevenir la malària és recomanable, encara que nosaltres no ho hem fet. Els efectes secundaris poden ser molt molestos durant el viatge, millor vigilar que es beu o menja. I no us oblideu roba d'abrigar, les nits i les primeres hores del matí són molt fredes i més si feu un safari amb vehicle descobert a trenc d'alba.

Doncs fins aquí el nostre viatge, esperem que hàgiu gaudit de la lectura. Com sempre, si teniu dubtes sobre les destinacions, podeu contactar amb nosaltres deixant un comentari en el bloc. Us deixem fent un còctel al Stanley's Terrace (a l'hotel Victoria Falls).

Botswana: Parc Nacional del Chobe III - Ribera del Chobe

     Sortirem de l'àrea de Savuti en direcció altre cop a Kasane, travessant tot el Parc Nacional del Chobe per una carreta - pista plena de pols. Després podreu veure una foto de com vam quedar... Nota de l'autor: no aneu a la perruqueria abans, si heu de fer aquest trajecte. Pararem a dinar a Kachikau, a uns 70 km de Savuti.

En total hauran estat unes 4 hores de viatge fins a Kasane (uns 160 km), però penseu que hem creuat el parc i per tant hi ha moltes possibilitats de veure bandades de girafes o elefants travessant les pistes. 

Per això és d'agrair que després de dies dormint en tendes i amb dutxes mòbils, puguis passar una nit en un hotel, i si és el Water Lily Lodge millor! Situat a la riba del Chove té totes les comoditats que puguis esperar. Habitacions àmplies ben equipades, piscina, un bon bufet al restaurant, possibilitat de fer safaris en 4x4 o barca...

Després d'una dutxa reconstituent (la necessitàvem!!) farem un safari en barca per la ribera del riu Chobe, vorejant l'illa de Sidudu. Per cert, el riu fa de frontera amb Namíbia, en un tram de territori que separa Angola i Botswana. Així doncs, ara tenim una perspectiva diferent del parc (el primer cop vam fer un safari en 4x4, vegeu l'entrada d'aquest bloc).

L'endemà al matí tornarem a fer un creuer pel riu, però aquest cop amb l'esmorzar servit en el vaixell. Tota una sorpresa que ens ha preparat l'Anna amb la complicitat de l'equip del Water Lily. Detalls com aquest són els que indiquen que estem fent un viatge que no té preu, on el tracte i l'atenció donada són excel·lents.

Entre els dos safaris fluvials veurem elefants, cocodrils, varànids (Monitor lizard), hipopòtams (també els veurem copular 💖💖🦛🦛), búfals, babuïns, garses, cormorans, marabús, antílops, blauets, àligues pescadores...

Botswana: Parc Nacional del Chobe II - Àrea de Savuti

    Tot i que la ruta entre Moremi i l'àrea de Savuti és de només 100 km, es triga unes 6 hores a fer el recorregut, a causa del mal estat de la pista. No us oblideu mai un mocador per tapar-vos la cara si aneu amb un vehicle descobert (com en el nostre cas), ja que menjareu pols. 

Passades unes hores del trajecte, tenim la primera sorpresa que ja portàvem esperant des de feia dies. Ens trobem un lleó, un mascle que dorm sota l'ombra d'un arbre. Ens expliquen que els lleons acostumen a anar en bandades, però que els mascles van "marcant" el seu territori. Així doncs, aquest lleó està fent el perímetre del seu territori i ara descansa (no deixa de ser un gatet, però de 190 kg). Una altra possibilitat seria que hagi perdut amb un altre lleó ser el líder de la bandada, i ara està a l'exili.

El lleó no sembla estar interessat en la nostra presència, no mou ni un pèl del seu bigoti. El deixarem tranquil i continuarem cap a Savuti.

L'àrea de Savuti es troba al sud-oest del Parc Nacional del Chobe i té l'aspecte de les típiques sabanes africanes. Fa milers d'anys hi havia un llac enorme que ocupava el nord de Botswana, ara és un paisatge dur, sec, amb formacions rocoses que serveixen de cau pels felins. 

Després de veure un primer lleó, tenim l'esperança que a Savuti en trobarem més... aquesta àrea és una de les parades obligatòries per a fer safaris. Una d'aquestes formacions rocoses és el turó Gobabis, on es poden veure pintures rupestres de 4.000 anys d'antiguitat. Les van fer els san, les antigues poblacions de Botswana. Nosaltres no les veurem, ja que la zona és perillosa, amb la possibilitat d'estar cara a cara amb un lleopard.

Aquí farem diversos safaris en 4x4 a la recerca d'animals salvatges i tornarem a dormir en tendes, una aventura més! Per cert, podeu veure com són els campaments "Kananga Bush Camp" a la pàgina web de l'agència. Tenen tot l'indispensable per fer l'estada molt còmoda: màrfegues gruixudes, roba de llit per passar nits fredes, dutxes i banys mòbils...

I ara sí, quins animals veurem a la zona? Doncs una bandada de lleons amb còpula inclosa, un altre lleó solitari que ens mostrarà totes les seves dents, girafes, basses amb bandades d’elefants, marabús, estruços, impales, nyus, un calau de terra del sud, licaons i un xacal. Lleopards i guepards se'ns escapen, però amb l'espectacle que vam tenir a Moremi ja hem tingut suficient.

Fotografia d'Ángel Perales

Botswana: Delta de l'Okavango II - Moremi Game Reserve

    Sense abandonar el Delta de l'Okavango entrarem a la Reserva de Moremi, que ocupa un terç de la superfície del Delta. Per iniciativa de la dona del cap Moremi, de la tribu Batawana, qui estava preocupada pel descens de la fauna salvatge per la caça descontrolada i el desenvolupament de la ramaderia, va proposar que la zona fos protegida. Així doncs, el 1963 fou la primera reserva a l'Àfrica creada per la població local. 

La reserva representa un ric i divers ecosistema format per terres seques, aiguamolls, rius, llacunes, bassals, prades àrides, boscs de Mopane (l'arbre característic del país) i acàcies. És tot un paradís pels animals salvatges, aquí es poden contemplar (amb sort) els Big Five.

Hi arribarem en avioneta fins a Maun, un vol que ens permetrà tornar a veure des de l'aire el fabulós Delta. Després agafarem vehicles 4x4 que ens conduiran a la zona de Khwai, on tornarem a dormir dues nits en tendes de campanya molt confortables.

A Moremi viurem l'experiència única i increïble que hom espera d'un safari. La concentració i diversitat de fauna és al·lucinant: elefants, hipopòtams, cocodrils, búfals, nyus, cudús, gaseles, girafes, zebres, cobs lichis, antílops d'aigua, babuïns, facoquers i infinitats d'ocells. I no ens oblidem de l'estrella, un lleopard que ens donarà un espectacle sorprenent, allò que podem veure en un documental del National Geographic. Després d'aquesta aventura, que més dona si no hem vist lleons o rinoceronts, els animals són imprevisibles, però l'estada a Moremi no ens ha defraudat.

I no, no ens hem oblidat! Aquí us deixem amb el nostre documental "National Geographic" del lleopard i la seva presa, prepareu les crispetes.