Pels que viatgin per lliure (el nostre viatge no l'inclou), han de saber que a Esna hi ha el Temple de Jnum, construït per Ptolemeu VI Filomètor sobre un temple anterior, posteriorment, els romans hi afegiren la sala hipòstila que es pot veure avui en dia.
La nostra propera parada serà la ciutat d'Edfu, on podrem veure un dels temples millor conservats d'Egipte, el temple d'Horus. Segurament el fet d'estar sobre un petit turó i a certa distància de la riba de Nil ha permès que evités els danys per les crescudes del riu. El temple va estar colgat sota la sorra durant molts anys, mantenint els relleus en un bon estat de conservació que han ajudat als arqueòlegs a solucionar nombrosos dubtes.
 |
| Piló que dona l'entrada al temple d'Horus |
Per accedir al temple (100 lliures egípcies) cal passar per la inevitable llarga filera de venedors i botigues, aquests poden ser molt insistents, però amb un simple "ho sento, tinc pressa m'espera el guia..." podreu obrir-vos pas.
El temple fou iniciat per Ptolomeu III l'any 237 aC. i finalitzat quasi dos segles més tard per Ptolomeu XII Neo-Dionisi, pare de la famosa Cleòpatra VII. Aquesta família d'origen hel·lènic construí el temple seguint els patrons de l'arquitectura dels antics faraons, amb el piló, un pati, dues sales hipòstiles, una cambra d'ofrenes, la sala central i el santuari.
 |
| Estàtua d'Horus, de granit negre |
L'imponent piló de 36 m d'alçada està protegit per dues grans estàtues d'Horus (el déu amb cap de falcó) i els murs exhibeixen les lloances de Ptolomeu XII Neo-Dionisi com si fos un déu terrenal. Passat el piló un gran pati envoltat de 32 columnes en tres dels costats, en aquest recinte s'hi feien les ofrenes. A l'antiguitat una fila d'estàtues d'Horus de granit negre donava l'entrada a la sala hipòstila exterior, d'aquestes només en queda una, molt sol·licitada pels turistes per fer-se fotos amb ella.
 |
| El gran pati de les ofrenes, amb 32 columes. A la dreta l'estàtua d'Horus de granit negre |
Detalls de les columnes de les sales hipòstiles i un dels relleus que representen al faraó davant del déu
La segona sala hipòstila (o interior) també té 12 columnes i a la part superior esquerra hi ha l'espai dedicat al laboratori, aquí s'elaboraven els perfums i encens pels rituals, els ingredients dels quals estan detallats a les parets de les sales. A ambdós costats de la sala hi ha les entrades al passadís de la victòria, un espai estret entre el temple i el mur que el rodeja. Els relleus d'aquest espai han estat de gran ajuda per entendre la utilitat del temple i els rituals que hi tenien lloc: escenes que expliquen el combat entre els déus Horus i Set (representat en la forma d'un hipopòtam) en la festa de la victòria on Set és derrotat per Horus. Llàstima que seguint les creences religioses posteriors, es destruïren alguns relleus per considerar-los imatges paganes...
 |
| La barca del déu Horus |
La segona avantcambra dona accés al santuari d'Horus. Encara hi podem veure el monòlit de granit polit on hi havia l'estàtua d'or d'Horus i una reconstrucció de la barca de fusta on es col·locava l'estàtua del déu per fer les processons durant les festes.
Cal remarcar que les sales hipòstiles com les diferents avantcambres conserven els sostres, un detall més que no es troba en la resta de temples i n'indica el bon estat de conservació. Una altra característica és la il·luminació del temple, amb habitacions cada vegada més petites que impedien el pas de la llum gradualment, fins a arribar al fosc santuari, que rep la il·luminació només des de l'eix. Entre les columnes i el sostre, hi ha petites obertures que permetien el pas de la llum a determinades habitacions.
 |
| Detall dels nombrosos jeroglífics que decoren el temple |
 |
| El temple de Kom Ombo des del Nil |
Més petit que el temple d'Edfu i menys ben conservat, així i tot, la seva situació privilegiada sobre un petit turó a la riba del riu el fa únic.
El pati davanter conserva poques columnes en peu, el centre està ocupat per un altar doble on hi havia les estàtues dels déus. Igual que a Edfu, abans d'arribar a les avantcambres es passa per dues sales hipòstiles amb 10 columnes cada una. En aquestes sales es poden veure relleus del faraó Ptolomeu XII Neo-Dionisi davant dels déus Horus el Vell, Isis, Sekhmet (deessa amb cap de lleona) i Thot. Tampoc no hi falten nombroses representacions del déu cocodril, símbol de la fertilitat del Nil.
 |
| Entrada a la 1a sala hipòstila |
 |
| El déu Sobek |
 |
| La deessa Sekhmet, amb cap de lleona |
 |
| La coronació del faraó davant dels déus |
Després de creuar tres avantcambres s'arriba al doble santuari, entre ells un petit passadís secret que era utilitzat pels sacerdots per donar veu als déus... Les cambres dels costats estan molt deteriorades, segurament s'utilitzaven per a guardar els estris dels rituals.
En un dels murs exteriors del temple es troba un jeroglífic molt interessant que mostra diferents eines quirúrgiques, el trobareu a la part exterior esquerra. Molt a prop del temple i un pou molt profund i al cantó un petit estany on es criaven els venerats cocodrils.
Tot just abans de sortir entrem a un petit museu on es poden veure mòmies de cocodrils molt ben conservades, està prohibit fer fotos. L'entrada al temple i museu costa 80 lliures egípcies.
De tornada al vaixell els turistes es preparen per a l'esdeveniment de la nit, la festa de les gel·labes (chilabas). Tothom s'afanya per adquirir una d'aquestes túniques llargues, ja sigui a la botiga del vaixell o comprant-les a les barquetes de venedors que s'aproximen al vaixell i amb perícia llencen els productes fins a la coberta del vaixell... Ens sap greu cada vegada que erren el tir i la mercaderia acaba a les aigües del Nil.
La festa és la típica turistada, per un dia poden sentir-se personatges de Les mil i una nits o actors d'una gran producció hollywoodiana de Cleòpatra... amb música i balls tradicionals tota la tripulació farà moure l'esquelet als viatgers.
Ningú està obligat participar-hi, però a vegades ens agrada fer una mica el ridícul i riure'ns d'un mateix, o si més no, observar i fer-ne una anàlisi dels comportaments turístics més kitschs. Nosaltres no vam comprar cap gel·laba però uns companys del tour ens en van deixar unes... i sí, vam participar-hi...😌😌😌
Assuan, a poc més de 45 km de Kom Ombo és el punt final del creuer pel Nil. Segurament en el passat, la ciutat hauria tingut un caire glamurós amb el seu passeig La Corniche que segueix el curs del Nil. Coneguda mundialment per la gran presa d'Assuan, construïda a partir de 1960 sota el govern de Nasser. L'obra faraònica va implicar el trasllat de nombrosos temples històrics, com el d'Abu Simbel, i el desplaçament de centenars de milers d'habitants, a més a més, va originar un gran llac artificial, el llac Nasser on també s'organitzen creuers.
Entre les visites al temple de Philae i l'excursió a Abu Simbel tenim poc temps per dedicar a la ciutat, però un vespre uns quants ens animem a passejar per La Corniche i a endinsar-nos en el gran soc (zoco) en el carrer Sharia as-Souq o Sharia Saad Zaghloul, que discorre paral·lel al riu uns carrers endins. Entre molts souvenirs per turistes també es poden trobar peces d'artesania núbia (ètnia del sud d'Egipte i del nord del Sudan), teles, orfebreria, espècies i cistells plens de flors seques d'hibisc, per fer el te de karkaday (molt refrescant a l'estiu si el serviu fred).
A banda dels temples egipcis que visitarem a la zona, el viatge ens inclou la navegació en una tradicional faluca. Val molt la pena deixar-se portar pel vent en aquesta embarcació de vela, passant a prop de l'illa Elefantina salpicada de palmeres i observant com la gent omple el passeig de La Corniche. Deixant-nos portar pel vent, els nostres pensaments marxen a imaginar-se com d'idíl·lic seria fer el mateix creuer pel Nil en una faluca, sentint la força del Nil i la càlida remor del vent del desert...
Segurament els guies us oferiran una excursió (pagament a part) per visitar uns poblats nubis on us faran tatuatges amb henna i la possibilitat de banyar-vos al Nil. Nosaltres no l'hem pogut fer, no teníem més temps, però els companys de viatge ens ho van recomanar. Si voleu fer-ho per lliure, sapigueu que a l'illa Elefantina hi ha dos poblats nubis que podreu veure, i segurament amb la seva hospitalitat característica us oferiran un te.
Si voleu sentir-vos com a l'època colonial, podeu anar fins a l'hotel Old Cataract, un dels hotels més emblemàtics del Nil on segons diuen, Agatha Christie va escriure aquí la novel·la Mort al Nil. Jardins exòtics, bones vistes del Nil, de les ruïnes d'Abu... en un escenari glamurós.
El temple de Philae o temple d'Isis és un dels més bucòlics del Nil, situat en una illeta (Agilkai), fou traslladat aquí perquè les obres de la pressa d'Assuan l'haurien submergit sota les aigües, per això durant els anys 70 i amb l'ajuda de la UNESCO fou traslladat a una alçada 20 m més alta. Fins i tot, van modificar la fisonomia de l'illa d'Agilkai per semblar-se més al paisatge de l'illa de Philae, el seu emplaçament original.
La major part de les construccions són de l'època ptolemaica. La part més antiga correspon a la capella o quiosc de Nectabeu (380-362 aC). Un pati irregular amb columnes a ambdós costats condueix al primer piló del temple d'Isis de 18 metres d'alçada i decorat amb relleus de les batalles de Ptolomeu XII Neo-Dionisi.
Entre el primer i el segon piló hi ha un mammisi (temple del naixement) dedicat a Horus, fill d'Isis. Després del segon piló, un altre tret característic dels temples, una sala hipòstila de magnífics capitells. Poc queda de l'interior del temple d'Isis, els dos altars de granit que contenien les estàtues d'or de la dea i la barca per portar la figura, foren traslladats a museus europeus. Només queda el pedestal de pedra on estava la barca, amb inscripcions dels noms de Ptolomeu III i la seva esposa Berenice.
A l'exterior del recinte hi destaquen el temple d'August, la porta de Dioclecià i el quiosc de Trajà, que evidencien l'ús dels romans com a lloc de culte. Al cantó del quiosc de Trajà, trobem el temple de la dea Hathor, on els pilars estan decorats amb escenes de músics (hi ha un mico tocant el llaüt), dansaires i de Bes, el déu de l'amor i el plaer sexual.
L'entrada al recinte costa 100 lliures egípcies, compteu també el trasllat en vaixell fins a l'illa.
Segurament si heu fet el creuer direcció sud, l'última visita que fareu serà el temple d'Abu Simbel. O dit d'altra manera, la gran matinada del viatge... compteu que el despertador sonarà a les 3 de la matinada!! El motiu? Els quasi 300 kilòmetres que separen Assuan del temple, en un trajecte d'unes 3 hores i mitja... Per cert, les aigües que banyen les dues localitats són del Llac Nasser, així que imagineu-vos l'extensió d'aquest llac artificial, un dels més grans del planeta.
Durant aquest trajecte us recomanem que us emporteu el coixí (us ho deixaran fer) i roba d'abric (per les possibles temperatures de l'aire condicionat de l'autocar). Si no aconseguiu agafar el son... les vistes del paisatge són monotemàtiques, desert i més desert... això sí, veureu sortir el sol.
Els temples d'Abu Simbel són un exemple que la humanitat a vegades fa accions sorprenents, respecte a la conservació del Patrimoni. Suposem que tothom sap que, a principis dels 60, una campanya internacional promoguda per la UNESCO va salvar de les aigües aquesta obra monumental. El rescat va ser tota una obra d'enginyeria calculada fins a l'últim mil·límetre, traslladant pedra a pedra i edificant-lo de nou a la ubicació actual, evitant que amb la construcció de la presa els temples quedessin submergits.
El temple de Ramsès II (construït aproximadament entre el 1274 i el 1244 aC) fou excavant en una muntanya al cantó del Nil i dedicat als déus Amon, Ra-Horakety, Ptah i al mateix Ramsès deïficat (els faraons eren considerats déus terrenals). De la façana destaquen les 4 estàtues colossals (una d'elles va caure a l'Antiguitat, els blocs encara es veuen per terra) del faraó que fan guàrdia del temple i que en aquella època mostrarien la magnanimitat del faraó-déu. La resta d'estàtues molt més petites són reproduccions de la mare (la reina Tuya), la seva esposa (Nefertari) i dels seus fills.
La disposició de l'interior us recordarà a altres temples: una primera gran sala hipòstila de vuit columnes amb estàtues de Ramsès II representat en la forma del déu Osiris. Els relleus de les parets expliquen la glòria i vida del faraó, com el cèlebre mural de la paret nord dedicat a la batalla de Qadesh contra els hitites a l'actual Síria.
L'última sala és el santuari, amb les 4 estàtues dels déus asseguts als seus trons. D'esquerra a dreta, Ptah, Amon, Ramsès II i Ra-Horakety. La relació entre egipcis i l'astronomia queda palesa en el fet que cada 22 de febrer i 22 d'octubre les estàtues s'il·luminen amb els rajos del sol (un dia més tard de com va ser planificat, degut a la reconstrucció). Segons s'explica, aquestes dates foren triades per celebrar dos grans esdeveniments de la vida del faraó, el naixement i la seva coronació.
El segon temple, molt més petit fou de dedicat a Nefertari i a la deessa Hathor. Les 6 estàtues, de 10 metres d'alçada, de la façana són representacions de Ramsès II i Nefertari, en la forma de la deessa Hathor. Com a detall curiós, la figura de la reina té les mateixes proporcions que la del faraó, normalment les dones es representaven molt més petites, fins a l'alçada dels genolls del faraó.
A l'interior, a la primera sala, trobem 6 pilars coronats per capitells amb la forma bovina d'Hathor. Els murs representen escenes de la reina davant dels déus i honorant al seu marit. Les sales posteriors decorades amb relleus condueixen al santuari, amb una malmesa estàtua d'Hathor en forma de vaca sorgint de la roca.
Si feu nit a la zona, aquests temples s'il·luminen de nit (igual que les piràmides) amb un espectacle de llum i so. Entrada de pagament, però que segons les guies val la pena... nosaltres no l'hem vist.
Fins aquí el nostre viatge per Egipte, esperem que hàgiu gaudit de les explicacions i us animeu a visitar aquest increïble país, ric d'un patrimoni impressionant.
En un dels murs exteriors del temple es troba un jeroglífic molt interessant que mostra diferents eines quirúrgiques, el trobareu a la part exterior esquerra. Molt a prop del temple i un pou molt profund i al cantó un petit estany on es criaven els venerats cocodrils.
 |
| El mur amb el relleu dels instruments quirúrgics |
De tornada al vaixell els turistes es preparen per a l'esdeveniment de la nit, la festa de les gel·labes (chilabas). Tothom s'afanya per adquirir una d'aquestes túniques llargues, ja sigui a la botiga del vaixell o comprant-les a les barquetes de venedors que s'aproximen al vaixell i amb perícia llencen els productes fins a la coberta del vaixell... Ens sap greu cada vegada que erren el tir i la mercaderia acaba a les aigües del Nil.
 |
| El Jordi o el nou Jesucrist |
Ningú està obligat participar-hi, però a vegades ens agrada fer una mica el ridícul i riure'ns d'un mateix, o si més no, observar i fer-ne una anàlisi dels comportaments turístics més kitschs. Nosaltres no vam comprar cap gel·laba però uns companys del tour ens en van deixar unes... i sí, vam participar-hi...😌😌😌
Assuan, a poc més de 45 km de Kom Ombo és el punt final del creuer pel Nil. Segurament en el passat, la ciutat hauria tingut un caire glamurós amb el seu passeig La Corniche que segueix el curs del Nil. Coneguda mundialment per la gran presa d'Assuan, construïda a partir de 1960 sota el govern de Nasser. L'obra faraònica va implicar el trasllat de nombrosos temples històrics, com el d'Abu Simbel, i el desplaçament de centenars de milers d'habitants, a més a més, va originar un gran llac artificial, el llac Nasser on també s'organitzen creuers.
 |
| Cabassos plens de flors d'hibisc al Soc d'Assuan |
Entre les visites al temple de Philae i l'excursió a Abu Simbel tenim poc temps per dedicar a la ciutat, però un vespre uns quants ens animem a passejar per La Corniche i a endinsar-nos en el gran soc (zoco) en el carrer Sharia as-Souq o Sharia Saad Zaghloul, que discorre paral·lel al riu uns carrers endins. Entre molts souvenirs per turistes també es poden trobar peces d'artesania núbia (ètnia del sud d'Egipte i del nord del Sudan), teles, orfebreria, espècies i cistells plens de flors seques d'hibisc, per fer el te de karkaday (molt refrescant a l'estiu si el serviu fred).
 |
| En faluca pel Nil |
Segurament els guies us oferiran una excursió (pagament a part) per visitar uns poblats nubis on us faran tatuatges amb henna i la possibilitat de banyar-vos al Nil. Nosaltres no l'hem pogut fer, no teníem més temps, però els companys de viatge ens ho van recomanar. Si voleu fer-ho per lliure, sapigueu que a l'illa Elefantina hi ha dos poblats nubis que podreu veure, i segurament amb la seva hospitalitat característica us oferiran un te.
Si voleu sentir-vos com a l'època colonial, podeu anar fins a l'hotel Old Cataract, un dels hotels més emblemàtics del Nil on segons diuen, Agatha Christie va escriure aquí la novel·la Mort al Nil. Jardins exòtics, bones vistes del Nil, de les ruïnes d'Abu... en un escenari glamurós.
 |
| Temple de Philae des del Nil |
 |
| Pati d'entrada al temple d'Isis |
Entre el primer i el segon piló hi ha un mammisi (temple del naixement) dedicat a Horus, fill d'Isis. Després del segon piló, un altre tret característic dels temples, una sala hipòstila de magnífics capitells. Poc queda de l'interior del temple d'Isis, els dos altars de granit que contenien les estàtues d'or de la dea i la barca per portar la figura, foren traslladats a museus europeus. Només queda el pedestal de pedra on estava la barca, amb inscripcions dels noms de Ptolomeu III i la seva esposa Berenice.
 |
| Quiosc de Trajà |
A l'exterior del recinte hi destaquen el temple d'August, la porta de Dioclecià i el quiosc de Trajà, que evidencien l'ús dels romans com a lloc de culte. Al cantó del quiosc de Trajà, trobem el temple de la dea Hathor, on els pilars estan decorats amb escenes de músics (hi ha un mico tocant el llaüt), dansaires i de Bes, el déu de l'amor i el plaer sexual.
L'entrada al recinte costa 100 lliures egípcies, compteu també el trasllat en vaixell fins a l'illa.
Segurament si heu fet el creuer direcció sud, l'última visita que fareu serà el temple d'Abu Simbel. O dit d'altra manera, la gran matinada del viatge... compteu que el despertador sonarà a les 3 de la matinada!! El motiu? Els quasi 300 kilòmetres que separen Assuan del temple, en un trajecte d'unes 3 hores i mitja... Per cert, les aigües que banyen les dues localitats són del Llac Nasser, així que imagineu-vos l'extensió d'aquest llac artificial, un dels més grans del planeta.
Durant aquest trajecte us recomanem que us emporteu el coixí (us ho deixaran fer) i roba d'abric (per les possibles temperatures de l'aire condicionat de l'autocar). Si no aconseguiu agafar el son... les vistes del paisatge són monotemàtiques, desert i més desert... això sí, veureu sortir el sol.
 |
| Sortida del sol al desert |
 |
| Temple de Ramsès II |
 |
| La sala hipòstila amb les columnes de Ramsès II en la forma d'Osiris |
L'última sala és el santuari, amb les 4 estàtues dels déus asseguts als seus trons. D'esquerra a dreta, Ptah, Amon, Ramsès II i Ra-Horakety. La relació entre egipcis i l'astronomia queda palesa en el fet que cada 22 de febrer i 22 d'octubre les estàtues s'il·luminen amb els rajos del sol (un dia més tard de com va ser planificat, degut a la reconstrucció). Segons s'explica, aquestes dates foren triades per celebrar dos grans esdeveniments de la vida del faraó, el naixement i la seva coronació.
El segon temple, molt més petit fou de dedicat a Nefertari i a la deessa Hathor. Les 6 estàtues, de 10 metres d'alçada, de la façana són representacions de Ramsès II i Nefertari, en la forma de la deessa Hathor. Com a detall curiós, la figura de la reina té les mateixes proporcions que la del faraó, normalment les dones es representaven molt més petites, fins a l'alçada dels genolls del faraó.
 |
| Temple d'Hathor |
A l'interior, a la primera sala, trobem 6 pilars coronats per capitells amb la forma bovina d'Hathor. Els murs representen escenes de la reina davant dels déus i honorant al seu marit. Les sales posteriors decorades amb relleus condueixen al santuari, amb una malmesa estàtua d'Hathor en forma de vaca sorgint de la roca.
Si feu nit a la zona, aquests temples s'il·luminen de nit (igual que les piràmides) amb un espectacle de llum i so. Entrada de pagament, però que segons les guies val la pena... nosaltres no l'hem vist.
Fins aquí el nostre viatge per Egipte, esperem que hàgiu gaudit de les explicacions i us animeu a visitar aquest increïble país, ric d'un patrimoni impressionant.
 |
| Panoràmica dels temples d'Abu Simbel |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada