Excursió d’un dia des de Kyoto: Nara

A només una mica més de mitja hora de tren de Kyoto, Nara és una de les millors excursions d’un dia que es poden fer des de l’antiga capital japonesa. Va ser la primera capital permanent del Japó, entre els anys 710 i 784, i conserva alguns dels monuments budistes i xintoistes més importants del país.

Amb els cèrvols shika a Nara-kōen

🦌La visita gira sobretot al voltant de Nara-kōen, un immens parc als peus de la muntanya Wakakusa on els cérvols sika (shika) campen lliurement entre temples, santuaris i camins envoltats de vegetació. Els cérvols són un dels grans símbols de Nara i, segons la tradició, són considerats missatgers dels déus.
Aquests animals estan acostumats als turistes, tot i que recordem que no deixen de ser salvatges, en part perquè esperen rebre una galeta especial (shika senbei) que es venen al parc. És curiós que fins i tot han après a fer la salutació japonesa (abaixar el cap) per rebre una galeta.

🦌: Ens donareu una shika senbei?

Des del parc, els diferents camins condueixen cap als grans monuments de Nara, especialment el Tōdai-ji, el Nigatsu-dō, el Sangatsu-dō i el Kasuga-taisha, de manera que bona part de la visita es pot fer a peu.

🏯Venint des de l'estació de Nara, una de les primeres construccions que veureu és el Kōfuku-ji, un temple budista amb més de mil tres-cents anys d'història. Els seus orígens es remunten al 669, però es va traslladar a la nova capital de Heijō-kyō (l'actual Nara) l'any 710. Durant segles va ser el temple familiar del poderós clan Fujiwara, una de les famílies aristocràtiques més influents del Japó.
El Kōfuku-ji forma part dels Monuments Històrics de l'antiga Nara, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

La imatge més emblemàtica del temple és la pagoda de cinc pisos, actualment tapada per una gran estructura, ja que està en restauració. La seva reobertura està prevista més enllà del 2030.
Fa 50,1 metres i és la segona pagoda de cinc pisos de fusta més alta del Japó, només per darrere de la de Tō-ji, a Kyoto. La primera es va construir el 730 i l'actual és una reconstrucció de 1426, després d'haver estat destruïda pel foc cinc vegades. 

La pagoda de tres pisos al Kōfuku-ji

Per compensar, teniu una pagoda més petita (de tres pisos), en el recinte del temple. Prop de la pagoda hi ha la sala octogonal sud (del 813). Més endavant, hi ha la sala octogonal nord, la Hokuendō, originàriament del 721. L'edifici actual és una reconstrucció medieval i és considerat una de les grans obres de l'arquitectura budista japonesa. Són dues construccions, que per la seva planta octogonal, són poc habituals en les sales budistes, acostumen a ser quadrangulars.

Sala octogonal sud al Kōfuku-ji

Per a completar la visita, podeu anar al Kōfuku-ji National Treasure Museum. Allà hi ha la famosa escultura Ashura (de l'any 734), feta amb l'antiga tècnica de laca seca, i representa un dels famosos huit generals del budisme. Té tres cares i sis braços, i és una de les obres budistes més famoses de tot el Japó. A banda d'aquesta peça, el museu conserva una concentració espectacular d'escultura budista dels períodes Nara, Heian i Kamakura.

🏯El gran protagonista de Nara és, sens dubte, el Tōdai-ji, un dels temples budistes més impressionants del Japó i forma part del llistat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La seva visita comença travessant la monumental Nandai-mon, la Gran Porta del Sud, una enorme estructura de fusta.
A banda i banda de la porta hi ha les dues enormes estàtues dels Niō, els guardians del temple, que vigilen l’entrada amb una expressió ferotge.

Porta Nandai-mon

Estàtues dels Niō, els guardians del temple

Un cop superada la porta apareix davant nostre el Daibutsuden, el Pavelló del Gran Buda. L’edifici actual, reconstruït al període Edo, continua sent una de les construccions de fusta més grans del món.

Daibutsuden

I a l’interior ens espera el Daibutsu, el Gran Buda de bronze: una monumental representació de Vairocana, d’uns 15 metres d’altura. La seva primera consagració es va fer l’any 752, encara que l’estàtua ha hagut de ser reparada diverses vegades al llarg dels segles. És el Buda Còsmic, del qual neixen la resta de Budes, segons la doctrina Kagon. Les mans del Buda tenen els missatges següents: “no temis” (la mà dreta) i “benvingut” (l’esquerra).

Daibutsu, el Gran Buda de bronze

Les altres estàtues que acompanyen al gran buda són:

• Kokūzō Bosatsu (bodhisattva de l'espai i la saviesa). Situat al costat esquerre del Gran Buda, representa la saviesa i la memòria. Si teniu un examen important, és a aquesta figura a qui heu de resar.
• Nyoirin Kannon (Kannon de la Roda dels Desigs). Situat a la dreta, és el bodhisattva associat a la compassió i a la concessió dels desitjos. També presideix els sis regnes del renaixement kàrmic.
• Komokuten, a la part del darrere i a l’esquerra, aquest senyor de la visió il·limitada, fa de guardià del Buda. Està dret sobre un dimoni (jaki), que representa la ignorància, i té un pergamí i un pinzell, símbols de la saviesa. Així i tot, la seva expressió és força severa.
• Tamonten, al darrere i a la dreta, és el senyor que tot ho sent, és l’altre guardià del Buda. Sosté una pagoda a la mà que representa un magatzem diví de la saviesa. També té una expressió amenaçadora, d’estar alerta i vigilant.

Kokūzō Bosatsu

Komokuten

Tamonten

Nyoirin Kannon

🕳️Darrere del Gran Buda hi ha un dels racons més curiosos de la visita: un pilar de fusta amb un petit forat rectangular a la seva base.
Segons s’explica, aquest forat té aproximadament la mateixa mida que el forat nasal del Gran Buda, d’uns 50 cm. La tradició diu que qui sigui capaç de passar pel forat tindrà la il·luminació assegurada en la seva pròxima vida.
És habitual veure-hi nens passant-hi amb relativa facilitat mentre els adults calculen si val més la pena intentar-ho... o conservar intacta la dignitat.
Nosaltres ho vam aconseguir (així que estem il·luminats), el truc és passar primer els braços per sobre del cap i intentar lliscar per passar pel forat. És una mica angoixant, però amb una mica de destresa es pot dur a terme el repte.

Passant pel forat del pilar i aconseguint la il·luminació eterna

Després de visitar el Daibutsuden, val molt la pena continuar pujant pel turó que hi ha darrere del Tōdai-ji. Allà trobem dos temples que sovint queden una mica eclipsats per la grandiositat del Gran Buda, però que tenen una personalitat pròpia i mereixen molt la visita.

El primer és el Nigatsu-dō, literalment el «Pavelló del Segon Mes». Forma part del complex del Tōdai-ji i està situat en una posició elevada, al vessant de la muntanya. Per arribar-hi cal pujar per unes escales de pedra, però l'esforç té recompensa: des de la seva gran terrassa de fusta s'obté una magnífica panoràmica de Nara, amb el parc, la ciutat i les muntanyes al fons.
El Nigatsu-dō és especialment famós per la cerimònia del Shuni-e, celebrada cada any al març i coneguda popularment com l’Omizutori. És una de les cerimònies budistes més antigues del Japó, té més de mil dos-cents anys d’història. Durant la cerimònia, grans torxes de foc són portades per la terrassa del temple, creant un espectacle impressionant. També és una de les construccions del llistat dels Monuments Històrics de l'antiga Nara, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Nigatsu-dō

Una mica més avall trobem el Sangatsu-dō, també conegut com a Hokke-dō, que és considerat l’edifici més antic del complex del Tōdai-ji. Data del període Nara, del segle VIII, i conserva un important conjunt d'escultures budistes.
El seu nom, «Pavelló del Tercer Mes», fa parella amb el Nigatsu-dō, el «Pavelló del Segon Mes». Tot i que és molt menys espectacular exteriorment, el Sangatsu-dō té un enorme valor històric i artístic i permet descobrir una faceta molt més antiga i íntima del Tōdai-ji.

⛩️La visita pot continuar cap al Kasuga-taisha, un dels santuaris xintoistes més importants de Nara. El camí fins al santuari és gairebé tan interessant com el mateix santuari: s’endinsa en un bosc de grans arbres i està flanquejat per centenars de llanternes de pedra cobertes de molsa. Aquest santuari també forma part del llistat dels Monuments Històrics de l'antiga Nara, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Els edificis del Kasuga-taisha, amb el seu característic vermelló intens, contrasten amb el verd profund del bosc. El santuari és especialment conegut per les seves nombroses llanternes de bronze, que s’encenen en ocasions especials, creant una atmosfera molt particular. 

Kasuga-taisha

🏘️Abans de donar per acabada la visita a Nara, vam anar fins a Naramachi, el barri tradicional situat al sud de la zona dels grans temples.
Aquí el paisatge canvia completament. Deixem enrere els grans edificis religiosos i els espais oberts de Nara-kōen i entrem en un entramat de carrers estrets i cases tradicionals de fusta, que conserven l’aspecte de l’antic barri comercial de la ciutat.

Tapa de claveguera a Nara
No podia faltar un cèrvol shika

Naramachi va créixer al voltant de l’antic Gango-ji, i durant el període Edo i posteriors es va convertir en una zona de comerciants i artesans. Moltes de les cases tradicionals, conegudes com a machiya, tenen una façana estreta que dona al carrer, però s’allarguen molt cap a l’interior, una característica pròpia d’aquest tipus d’arquitectura urbana.

Casa Naramachi Nigiwai-no-le

Nosaltres vam tenir l’oportunitat d’entrar gratuïtament en una d’aquestes antigues cases de comerciants, la Naramachi Nigiwai-no-le, conservada com a mostra de com era la vida quotidiana en aquest barri. Trobareu mapes en anglès que permeten fer un recorregut per la casa, descobrint les seves estances i espais, i també els usos que tenien.
Va ser una visita especialment interessant perquè permet veure un Nara diferent del dels grans temples: més domèstic, més proper i molt menys monumental.

Interiors de la casa Naramachi Nigiwai-no-le

Prop d’aquesta casa vam trobar un petit mercat de productes artesanals, elaborats per les dones de la comunitat. Si voleu souvenirs autèntics, és una molt bona opció, les peces són originals, fetes a mà i sobretot contribuïu a fer un model de turisme més sostenible.

🍰Passejar per Naramachi sense presses és una bona manera d’acabar la jornada. Entre façanes de fusta, petites botigues, restaurants i carrerons tranquils, és fàcil imaginar com devia ser la vida en aquesta ciutat fa centenars d’anys. I si voleu fer una parada tècnica per fer un mos, us recomanem la cafeteria Karupedeiemu. Nosaltres la vam visitar per berenar, tenien uns pastissos que cridaven l’atenció. El personal és molt amable i servicial, la comanda va venir acompanyada d’unes grues petites de papiroflèxia molt maques. Un petit detall que et fa recordar de bon grat aquest lloc.

Karupedeiemu