Hem tocat el sostre de Madeira

Vistes de la costa nord des del pic Ruivo

Avui toca fer una mica d'esport i descoberta de la natura. Ens anem a fer el pic més alt de l'illa, el Pico Ruivo (1862m.). Per arribar al pic teniu 2 possibilitats, una anant des del pico do Areeiro creuant els 3 pics més alts de l'illa. Aquest itinerari necessita d'una bona preparació física i d'un bon equip, la durada és de 7h. anar i tornar, amb forts desnivells. I la segona opció, la que fem nosaltres, s'arriba per la E219 des de Santana fins a Achada do Teixeira. Des d'aquest punt un itinerari més senzill us portarà fins el Pico Ruivo, amb una durada de dues hores, els últims 200m. tenen una pendent més forta, val la pena arribar-hi per veure les vistes de l'illa. Nosaltres hem trobat boira i només hem vist la costa nord (té pinta de ser una zona on acostuma ha haver-hi boira).

Església de São Jorge

Tornant per la mateixa carratera fins a Santana ens dirigim per la carretera ER101 fins al poble de São Jorge, un petit poblet on destaca la seva església, una de les més maques de Madeira. Al costat de l'esglèsia hi ha un restaurant, Casa de Palha, ubicat en una casa típica de la zona, amb el sostre de palla.
Des d'aquí anem al poble de Arcos de São Jorge, on hi destaca un camp de rosals i un museu del vi, ambdós els hem trobat tancats.

Costa nord de Madeira

Per la mateixa carretera arribem al poble de São Vicente, un poblet on destaca l'església i els carrers peatonals del costat. Al cantó de mar hi ha una gran oferta de restaurants de peix que atreuen les visites dels turistes. Per cert, no ho hem dit, però la carretera té forces corves i és molt estreta. És una de les zones més agrestes de l'illa i molt maca. Com anécdota, si només voleu veure São Vicente és més ràpid anar per la via expres des de Funchal, però aquesta ruta creua l'interior de l'illa per túnels sense encant.

Primer contacte a Madeira

Després de la nostra ruta vinícola per Espanya tornem per explicar-vos el nostre viatge a Madeira.

Aquesta illa situada a 1000 km. de Lisboa i a uns 500 km. al nord de les Canàries és una bona destinació per aquesta época de l'any, amb una temperatura suau, a uns 19ºC és ideal per entrar al nou any amb una mica de caloreta.

Palheiros

El nostre primer contacte a l'illa ha estat el poble de Santana. Situat al nord de l'illa, a poc més de 30 km. de Funchal. Aquesta petita població escaracteritza per unes casetes triangulas amb el sostre de palla i pintades amb colors vistosos, anomenades casa de colmo o palheiros. Al costat de l'ajuntament en trobareu unes quantes, una d'elles és l'oficina de turisme.
Per cert, aquest poble és on estem allotjats, cocretament a l'hotel O Colmo (www.hotelocolmo.com). És força econòmic i agradable, i el buffet de l'esmorzar és molt complert.

Per anar a Funchal des de Santana hem agafat un bus, tingueu en compte que a l'hivern els caps de setmana no hi ha molts horaris, només surten 3 busos diaris. El trajecte dura una hora i mitja i part del recorregut es fa per carreteres comarcals amb unes vistes increïbles, no aptes per gent propensa a marejar-se, la carretera està plena de corves!!

Mercat dos Lavradores

Funchal, capital de Madeira està situada a la costa sud de l'illa. Comencam a explorar la capital pel   barri de Santa Maria, també conegut com a zona velha. Aquí hi destaca el mercat dos Lavradores, molt pintoresc on hi trobareu múltiples parades de fruita, flors, peix, etc. amb uns venedors molt amables que us deixaran provar fruites exòtiques. Sortint per la llotja del peix ens endinsem en el barri vell pel carrer de Santa Maria, fins arribar a Fuerte São Tiago, passant per la capella do Corpo Santo. La zona està plena de restaurant i bars on teniu menus econòmics.

Plaça do Municipio

Tornant enrera, creuant el mercat entrem al barri da Sé, o de la catedral. És la zona més monumental de la ciutat, on trobem la catedral del s.XV construida amb pedra volcànica i amb les parets encalades; la plaça do Município, on està l'ajuntament i el col·legi dos Jesuítas. Recomanem passejarpel barri per  extreure tot el seu encant, a més, si veniu al Nadal us trobareu grups de música folklore molt pintoresc...

Vistes de Funchal des del castell do Pico

Des del Jardim Municipal direcció nord entrareu al barri de São Pedro. Un barri força vertical amb palaus monumentals amb vistosos jardins. Un exemple d'això és el Museu da Quinta das Cruzes, una luxosa mansiô que actualment acull un museu de l'época colonial amb un jardí encantador, la visita als jardins és gratuïta. Per rematar la visita al barri podeu pujar al castell do Pico, on tindreu unes magnífiques vistes de la ciutat i el port.
Abans de deixar la ciutat fem un passeig pel port fins arribar al barri de Lido. Zona que podeu evitar si és que voleu llogar un cotxe (aquí hi teniu totes les oficines de lloguer) o si voleu banyar-vos a la platja. La zona està plena d'hotels enormes sense personalitat pel nostre gust, sembla que estiguem a Benidorm.
Si heu de llogar un cotxe us recomanem la Hertz, és la que ens ha ofert un preu més econòmic amb una franquícia més baixa.

Nossa Senhora do Monte

Una altra de les visites recomanables de la ciutat és el barri de Monte. Teniu dues opcions, o pujeu amb cotxe o agafeu un telefèric des del barri vell (15€ anar i tornar).  En aquest barri podeu veure el jardí tropical (de pagament) i l'esglèsia Nossa Senhora do Monte.  A més a més, el barri destaca per les bones vistes de la ciutat i per l'atracció dels turistes, fer la baixada amb els Carreiros do Monte: dos homes vestits de blanc amb barret de palla us baixaran amb uns carros de cesto. Nosaltres no ho hem fet, però suposem que el preu ronda uns 30€ (2 persones).

Elaboració del vi

Despres de 4500 Km. per sis comunitats autònomes i 17 províncies i havent visitat bodegues a diferents DOs d'Espanya ha arribat el moment d'explicar-vos clarament el procés d'elaboració del vi.

Raïm a punt de recollida

A més, ara estem en el mes tradicional de la verema, tot i que hem comprovat que segons el clima algunes bodegues veremen abans o després.

Conducció en vas

Les vinyes es cultiven principalment de dues maneres, en sistema de conducció en vas i sistema de conducció en espatllera.
La primera és de baixa alçada amb els sarments extesos sobre el terreny i el raïm molt a prop de terra, el segon es desenvolupa en alçada al llarg d'uns filferros superposats on s'enreden els sarments, aquest tipus de sistema facilita la recollida mecanitzada.

Conducció en espatllera

Varietats de raïm n'hi han un munt i segons la zona té denominacions diferents: Syrah, Tempranillo, Tinta de Toro, Airén, Verdejo, Graciano, Macabeo, Garnacha... 




L'elaboració del vi blanc:

Tines d'acer inoxidable

Quan arriba el raïm a la bodega passa pel procés de desrapar (separar el fruit de la rapa), una vegada fet aixó es passa a la premsa on es recull el primer most anomenat most flor que és el de major qualitat, després es torna a premsar per obtenir la resta del most, aquest es trasllada a unes grans tines per fer la fermentació alcohòlica, és un procés que es realitza a temperatures inferiors a 22º i el que fa és transformar el sucre en alcohol i anhídrid-carbònic. Una vegada acabada la fermentació es clarifica (procés de treure totes les impureses del vi per que quedi transparent i net).  El vi ja es pot embotellar, etiquetar i possar-ho a la venda o deixar-ho envellir en tines de roure abans d'embotellar per donar-li tons de fusta, un exemple d'això el tenim en els vins blancs de Muga 2011 fermentado en barrica, Protos Verdejo en barrica  i Marqués de Riscal Limousin.

L'elaboració del vi rosats:
A diferència dels vins blancs, el vi rosat es fa amb raïm negre. El procés d'elaboració és igual que el blanc però deixant el most fermentar amb la pell durant un temps prudencial per que agafi aquest color tan peculiar dels vins rosats. Els vins rosats són normalment de curta durada i rarament es crien en tines.

L'elaboració del vi negre:

Tines Bourdeleses

El raïm negre arriba a la bodega i passa el primer procés de seleció manual per separar els grans bons dels dolents, es desrapa i passa a la premsa, una vegada acabat, es trasllada el most amb la pell a les tines de fermentació per fer la fermentació alcohòlica, en aquest procés les pells formen un sostre que s'anomena barret el qual s'ha de trencar (remuntar) per que el vi fermenti i agafi les propietats de la pell per igual a tot el most. Un cop feta la fermentació alcohòlica es separa el vi de les pells per passar-ho a altres dipossits per fer la fermentació malolàctica, ( transfomar l'àcid màlic en àcid l'àctic, procés de suavització del vi). El seguent procés és la criança en tines de roure francès i/o americà, les tines normalment són Bourdeleses (225 l.), la duració de la crianza està regulada per la Llei de la Vinya i el Vi que estableix un mínim de sis mesos en tina per a Criança, de dotze per a un Reserva i de divuit per a un Gran Reserva. En aquest període d'envellimet s'ha d'anar fent el transvasament del vi (cada tres mesos es passa d'una barrica nova a una més vella i/o de diferent procedència per donar-li les característiques que l'enòleg creu convenient per al seu envelliment i així fer vins molt personalitzats).

Repòs en ampolla

L'últim procediment és embotellar i deixar el mínim de temps en ampolla segons correspongui en el seu cas. A partir d'aquí l'empolla s'encarregarà de arrodonir les arestes i acoblar els aromes gràcies a una sèrie de reaccions químiques que es produeixen per la falta d'oxigen.




Biliografia:
Guia del turismo del vino en España 2012, Editorial Anaya.

Terol també existeix!!!

De camí a Barcelona parem a Terol, una província que sovint passem de llarg, però que amaga indrets d'un gran valor. A més, la carretera des de Guadalajara ens fa passar pels paratges naturals del Alto Tajo, aquí el riu més llarg d'Espanya encara és petit, res a veure amb el Tajo que vam veure a Toledo i Extremadura.

Albarracín

La nostra primera parada serà al poble encantador d'Albarracín, encara no entenem que el poble no hagi estat reconegut com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Carrers estrets i empredrats, amb les cases amuntegades les unes amb les altres, la catedral de El Salvador que sobresurt entre els teulats... tota ella, un bon exemple d'urbanisme medieval d'origen musulmà, possiblement el millor conservat del país. Fixeu-vos també amb la imponent muralla i el castell que s'enfilen per la muntanya. Una parada molt recomanable!!!
Per dormir, no tindreu problemes, hi ha una oferta variada d'establiments. Nosaltres ens hem quedat a l'hotel El Gallo (C. Los Puentes, 1 / 978 710 032).

Pintures rupestres a Albarracín

I a 4 km de la població, no deixeu de veure les pintures rupestres, aquestes si reconegudes per la UNESCO. Podeu escollir diferents rutes, totes elles da fàcil accés. Nosaltres hem fet el sender S2, de curta durada i que ens ha permès fer-nos una idea del tema. Ja us diem que en algunes pintures haureu de posar-hi una mica d'imaginació... no és d'extranyar tenint en compte que les pintutes tenen entre 4000 i 7000 anys d'història.

Plaça del Torico

I no menys és mereix la capital de la província. La ciutat de Terol, conserva un important patrimoni artístic mudéjar en el seu casc històric. Els monuments mudèjars més destacats són l'esglèsia de Santa María, catedral de Terol i les torres de El Salvador, San Martín i San Pedro.
Si us interessa una història estil Romeu i Julieta, Terol també te la seva: Los amantes de Teruel. La llegenda dels amants data del s.XIII. Si us interessa el tema aquí us deixem un link www.amantesdeteruel.es.
No deixeu de visitar la plaça del Torico, un mini-toro que ben bé podria ser el brau de la Pilarica, pel seu reduït tamany. També feu una ullada a Los Arcos, un aqüeducte del s.XVI i els exemples neomudèjars de la ciutat, com la Escalinata.
Per cert, no ho hem dit, però qui ens descobreix la ciutat és la nostra amiga María José, qui ens acull al seu poble de Villalba baja, a 8 km. de Terol. Mil gràcies!!!

Rubielos de Mora

Amb ella també descobrim dos pobles medievals de la comarca de Gúdar-Javalambre. Rubielos de Mora i Mora de Rubielos, en el primer ens trobem per sorpresa un mercat medieval. Hi té lloc cada any a finals d'agost, i la fira encara li dóna més encant al poble. Mora de Rubielos també té un entramat medieval i un castell que el corona. A l'hivern, podreu practicar l'esquí, ja que a la comarca hi ha les pistes de Valdelinares i Javalambre.

La Alcarria, retorn als orígens

Abans de deixar Castella La Manxa, deixeu-me que publiqui una entrada més. La zona de l'Alcàrria, a Guadalajara està lligada als meus orígens familiars. Encara que us puguin semblar terres de secano el paisatge de l'Alcàrria no té res a veure amb el manxec d'Almagro.
Un paisatge amb camps de blat, de girasols, amb alguns turons aquí i allà i amb alguna pineda més enllà....

Segurament els pobles que us diré ara no apareixen a cap guia, però en ells podreu veure l'esència de la zona. Des de Cuenca per la N320 direcció a Alcocer, ens desviem per la CM2015. Passat el poble de Millana, trobareu una sortida per anar a Escamilla. Aquest va ser villa de infantes, per això encara hi figura el títol de vila i no de poble. Va ser una vila amb muralla, encara conserva algunes torres. Però, permi està lligat al naixement del meu avi, en Vicente. Ell va ser el moliner del poble, del qual em pogut veure algunes runes.
Tornant a la CM2015, dirreció a Peralveche, arribareu a Salmerón. Aquí va néixer la meva àvia, el meu pare i els meus tiets. Bé, puc dir que tota la família del meu pare està vinculada al poble. No us extranyeu si en aquests pobles us pregunten de quin cognom sou...
Del poble us destaquem la plaça major porxada i sobretot, les festes majors. A partir del 15 d'agost, Salmerón està de festa: processons, encierros i corridas (a nosaltres el tema dels toros no ens va, però en aquesta zona la cultura taurina està molt lligada), i nits amb orquestres...

Salmerón

Aquí hem protagonitzat una anècdota al voltant de la mel (la mel alcarrenya és una de les millors!). Hem preguntat a l'única botiga que hi ha al poble on podíem aconseguir mel, l'autèntica, aquella que recul directament l'apicultor sense etiquetes... De mica en mica, s'han afegit persones a la conversa: que si aquest any no hi ha hagut recollida, que preguntem al germà de l'alcalde de Castilforte, que a Escamilla en trobarem... i fins tot ens enportem un refrany: "Años bisiestos, ni miel ni cestos". 
Com veieu, en aquests pobles tothom es coneix o sap de quina família ve.
Si entreu en gana, no podeu marxar sense anar al restaurant Casa Goyo, a Alcocer (C. Mayor, 44 / 949 355 003). Les racions són generoses i de qualitat, així que us recomanem compartir. Aquí un entrecot té tamany XXL I els postres també...
Ah, i la zona també té el mar de Castilla, els pantans d'Entrepeñas i Buendía, en el primer situat al poble de Sacedón, podreu fer activitats aquàtiques. No us extranyeu si veieu velers al pantà, penseu que aquí el mar més proper està a més de 300 km.

Cuenca i serranía conquense

Cuenca

No podíem deixar Castella La Manxa sense visitar la magnífica ciutat de Cuenca. El casc antic està encaramat sobre un penyasegat i envoltada pels rius Huécar i Júcar. De fet, la cara que dóna a la Hoz del Huécar és la més fotografiada de la ciutat. Aquí estan les famoses casas colgantes i el Pont de San Pablo (no apte per a persones amb vertigen).

Ja a la ciutat "alta" podreu veure la Catedral de Nuestra Sra. de Gracia del s.XII i un munt de miradors amb unes vistes espectaculars. No deixeu de passejar pel casc antic!

Per dormir us recomanem la Posada Tintes (C. Tintes, 7 / 969 212 398), a tocar del casc antic a 25€ la nit.

Los callejones - Las Majadas

Si voleu visitar un paisatge totalment diferent a la resta de Castella La Manxa, no deixeu d'anar al Parc natural de la Serranía Conquense, al nord-oest de la província. Aquí podeu visitar la Ciudad Encantada, al costat del poble de Uña. L'entrada val 3€. Una alternativa gratuïta és anar a Las Majadas, un poble més a l'interior del parc, on podreu veure Los Callejones, un paratge de roques erosionades per l'aigua i el pas del temps que ha donat a la pedra formes de laberint o tormos, formes pètries de gran bellesa. 

Un altra paratge a destacar en el parc és el naixement del riu Cuervo, en èpoques abundants d'aigua el riu forma una cascada espectacular. El sender fins al naixement és de fàcil accés i de curta durada.

Ja fora del parc i ubicat a la Alcarria conquense, visitem Priego. Petita població on destaca el treball de la terrisseria. Aquí podreu comprar plats, càntirs, cases colgantes de Cuenca i d'altres souvenirs... com uns toritos càntir molt macos.

DO La Manxa

Com ja hem dit en una entrada anterior, la DO La Mancha és l'extensió de vinyes més gran d'Europa. Tot i així, aquesta DO ha sigut la gran productora de vins de taula i de brick... I ara intenta produir vins que siguin competitius en el mercat vinícola.

Campo de Criptana

Us recomanem la guia de turisme enològic Divinum Vitae (www.enoturismocastillalamancha.com). Nosaltres vam escollir, tot i que produeixen fora de la DO, les Bodegues Castiblanque (www.bodegascastiblanque.com / 926 589 147), situades a Campo de Criptana. Després d'haver vist altres bodegues, aquesta no aporta res de nou, això si, la cata inclou 5 vins (dos blancs, un rosat i dos negres) i un pica-pica d'embotit i formatge. El cost de la visita és de 6€. 

Això si, la localitat de Campo de Criptana val molt la pena, pels seus molins de vent (un d'ells, el molí Culebro dedicat a Sara Montiel, nascuda a la localitat) i el barri del Albaicín Criptano, a tocar dels molins on destaquen les seves cases encalades i coves-vivenda. Aquesta població també forma part de la Ruta del Quijote, el tram 7.

DO Valdepeñas

Situada a la província de Ciudad Real hi ha la DO Valdepeñas, amb seu a la població del mateix nom. El raïm autòcton és el cencibel (tempranillo) i és una de les zones on la tradició vinícola està més arrelada.

Bodegas Dionisos

A Valdepeñas triem les Bodegues Dionisos (www.labodegadelasestrellas.com / 926 313 248), amb el sobrenom de la bodega de las estrellas. Aquest nom té el seu origen en que la bodega utilitza els cicles lunars i les constel·lacions per a tot el procés de producció dels seus vins. A més, fan una agricultura ecològica i biodinàmica. Les visites van a càrrec del seu entusiasta propietari, en Dionisos, qui us explicarà amb tot detall com elabora el vi.
Una visita diferent a tot el què hem vist fins ara. Els vins que tastem són el Ego Primus (vi de terra i foc tenint en compte les constel·lacions) que està 9 cicles lunars en barrica de roure i el Pagos del Conuco (vi de foc), vi jove que no passa per barrica.
Aquest tipus d'elaboració permet fer vins que no són clònics any rere any, a diferència d'altres grans marques.
En Dionisos us explicarà amb tot detall que significa ser denominació d'origen (ell no està a la DO), escolteu-lo bé i penseu sobre el tema...

La Manxa

Consuegra

Sortim de Toledo seguint l'Autovia de los Viñedos (CM400). El nom d'aquesta carretera és significatiu, ja que estem entrant en la zona vinícola més extensa del país: la DO La Mancha. La zona també és coneguda per ser l'escenari del Quijote. Bona prova d'això són els molins de vent, recordeu la història?, aquells que el cavaller va confondre amb gegants...
Nosaltres els veiem a Consuegra, encara a la província de Toledo. Conserva 11 molins de vent, alguns d'ells amb la seva maquinària original.

Seguint la ruta, i ja a la província de Ciudad Real, ens detenim a Alcazar de San Juan, seu del consell regulador de la DO, per demanar informació. Sorprenentment, ens trobem amb una antiga bodega, encara hi podeu veure les grans gerres per conservar el vi, en el C. Trinidad, 42. La Bodega Angora, bodegueta amb solera on podreu fer uns vins amb una tapa de regal per consumició (formatge manxec o pernil salat). El vermut de la casa entra molt bé...

Almagro

A continuació arribem a Almagro, bonica població manxega amb una plaça major porxada amb columnes toscanes i finestrals de color verd. A la plaça hi trobareu el Corral de Comedias, del s.XVII, que segueix la tradicional arquitectura manxega. Un recorregut pel barri noble us permetrà descobrir palaus del s.XVII i cases tipicament manxegues, carrers empedrats, cases blanques, finestres amb reixes de forja...
Si us acosteu a la població durant el mes de juliol podreu assistir al Festival de Teatro Clásico. (www.festivaldealmagro.com).
Pels que sigueu cinèfils, a la població hi reconeixereu escenes de pel·lícules d'Almodóvar. Aquí es va rodar part dels films de La flor de mi secreto i Volver. Tot i així, els patis utilitzats són privats i noes poden veure. Si us interessa el tema podeu fer la Ruta Pedro Almodóvar, que va d'Almagro a Puertollano, passant per Granátula de Calatrava (en el seu cementiri es va gravar Volver) i per Calzada de Calatrava (lloc on va néixer el director). No us estranyeu si trobeu un altar dedicat a Almodóvar a l'ermita de San Isidro a Calzada de Calatrava, les veïnes del director hi posen espelmes al sant cada cop que està nominat a un premi.
Aquí us deixem el poema "Mi aldea" que apareix al film La flor de mi secreto, un reflexe del paisatge de la zona de Calatrava:

"Qué hermosa está la mañana Leo,
la luz del sol centellea, 
las flores dan sus perfumes,
sus rumores la arboleda. 
De rama en rama cantando sin cesar revolotean 
los alegres pajarillos cuyos trinos me embelezan. 
Se escucha el tierno balido 
de los rebaños de ovejas 
que como copos de nieve se destacan en la hierba.
Aquí se eleva una choza 
que es de pastores vivienda 
allá una casita blanca 
más blanca que la azucena.
Más adelante, un cortijo; 
junto al cortijo, una huerta; 
junto a la huerta, una casa; 
junto a la casa, la iglesia. 
Lleno de encinas está el monte, 
rica de frutas la vega, 
el río con muchos árboles, ¿no lo sabéis?, es mi aldea."

Com a parada i fonda ens hem quedat a Almagro, en el Hostal los Escuderos (www.hostallosescuderos.com / 926 861 574), habitació doble amb bany i aire acondicionat a 35€.
I amb temes gastronòmics podreu tastar el pisto manchego, les albergínies en vinagre, el formatge manxec, los duelos y quebrantos... També típicament de la població és el encaje de bolillos, peces d'un gran treball artesanal.

Toledo

El nostre viatge segueix ara per Castella La Manxa, i el primer lloc on parem és la ciutat de Toledo. Una altra ciutat patrimoni de la humanitat des del 1986. Coneguda com la ciutat de les "tres cultures", ja que en ella han viscut jueus, musulmans i cristians. Fruït d'aquest crisol cultural la ciutat té un ric patrimoni arquitectònic: sinagogues, mesquites, convents, esglésies... a més, la ciutat va ser seu de la cort fins que Felip II va decidir traslladar-se a Madrid.

Toledo

El casc antic de Toledo és tot un laberint, val molt la pena aparcar el mapa de la ciutat i "callejear" tot descobrint la seva judería.
Si arribeu el cap de setmana podreu trobar punts de visites gratuïts. Per exemple, l'Alcazar es pot visitar sense pagar fins a les 15h els diumenges; la Catedral Primada és gratuïta els diumenges a la tarda; el museu del Greco i la sinagoga i Museu Sefardí, són gratuïtes tot el cap de setmana.
A part, la ciutat es pot des obrir amb una entrada combinada (per 8€) que permet visitar sis indrets d'interés, els més destacables són l'Església de Santo Tomé, on podreu veure l'obra mestra del Greco, "El entierro del Señor de Ordaz" i l'Església de San Ildefonso, on podreu pujar a les seves torres per contemplar una magnífica vista de la ciutat.
Si us interessa la pastisseria monacal, podeu comprar dolços al Convent de San Antonio de Padua, al C. del Ángel.
Una bona opció per dormir a la ciutat és l'alberg Los Pascuales (www.alberguelospascuales.com / 925 282 422), situada a la Cuesta de los Pascuales, 8. En ple centre, tot just al costat de l'Alcazar.

Extremadura

Plasència

Deixem la província de Castella i Lleó per la A66 (Autovia Ruta de la Plata) per entrar a Extremadura, que ens dóna la benvinguda amb un paisatge muntanyós, la serra de Gredos. Poc després arribem a la ciutat de Plasència que visitem amb molt de gust pel seu patrimoni. El casc antic  és ràpid de veure, hi destaquen la Plaza Mayor (fixeu-vos amb el "abuelo Mayorga" del campanar de l'ajuntament qui us tocarà les hores), la catedral nova del s.XVI, un nombre extens de palaus (un d'ells en venta, el palau dels Monroy i un, el de Almaraz, del qual hi ha una rèplica al Poble Espanyol de Barcelona) i una muralla amb varies entrades.
Si voleu fer un parada després de tant monument, us recomanem el cafè-llibreria Puerta de Tannhaüser (Rua Zapatería, 22), disposa de Wifi i bon ambient. 
No marxem de la ciutat sense provar les migas extremeñas, un plat típic de la regió i contundent.

Per descobrir els paratges de la província de Càceres ens quedem en el Càmping Parque Natural de Montfragüe, situat en el Km.10 de la carretera EX208, (Plasència-Trujillo), molt ben acondicionat i amb piscina...(www.campingmontfrague.com / 927 459 233).

Cerro de Gimio

El Parc Natural de Monfragüe, és un paratge natural recomanable pels seus diversos itineraris que ofereixen. Nosaltres hem escollit l'itinerari verd, que va des del riarol de Malvecino fins el Cerro de Gimio, un recorregut de fàcil accés de 7'5 km. que es pot fer en més o menys 2 hores. Des del Cerro tindreu bones vistes del riu Tajo i d'una colònia de voltors. Per la carretera direcció Trujillo hi ha una parada obligatòria al Salto del Gitano, també en el parc on podreu veure més voltors i un cop més el riu Tajo.

Migas extremeñas

Trujillo, s'arriba per la carretera EX208. És un petit poble molt interessant pel seu patrimoni històric. La petita ciutat va veure néixer el descobridor del Perú, Francisco Pizarro, la ciutat conté un patrimoni artístic molt important en la seva arquitectura, tot ell dels s.XVI i XVII. Un bon exemple d'això són els nombrosos palaus que donen a la Plaza Mayor. A més, la ciutat conserva tota una part amurallada amb un conjunt històric fruït del pas dels musulmans, com per exemple l'Alcazaba. Per dinar podeu trobar una àmplia oferta de restaurants a la Plaza Mayor, nosaltres hem menjat a El Medievo, bon menjar i econòmic (927 320 766).
I per berenar podeu anar al monestir de Santa María de la Concepción (927 320 058), on viuen les monjes jerónimas i elaboren dolços típics (perrunillas, bizcochos i tocinillos de cielo). Nosaltres ens enportem unes perrunillas, molt bones!

Aljibe - Cacères

Si encara teniu ganes de seguir veient ciutats d'un gran vaŀor històric no deixeu de visitar Càceres. Ciutat que ens ha sorprés gratament per la conservació del seu patrimoni, que ben mereix el títol que ostenta de ciutat patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Des de la Plaza Mayor, entrant a la muralla per l'Arc de l'Estrella trobareu un munt de palaus, cases senyorials i esglésies. No dexeu de visitar el Palau de las Veletas de finals del s.XV que posseix un Aljibe de l'època musulmana. També acull el Museu Arqueològic, tot plegat gratis!!!. També us recomanem passejar per la Judería al barri de Sant Antoni, dins de la muralla.

Teatre romà - Mèrida

Seguint la ruta, entrem a Badajoz per visitar Mèrida. una altra ciutat patrimoni de la humanitat... No espereu trobar una ciutat tant maca com Càceres o Trujillo, si no fos per les restes romanes repartides per la ciutat, aquesta no tindria cap encant! Diuen que és bimil·lenària, però només conserven la part romana. Això si, no deixeu de veure el teatre i l'anfiteatre, així com el temple de Diana, el pont romà, els dos aqüeductes i la casa de Mithreo. Una entrada combinada de 12€ us permetrà veure diversos monuments (no venen les entrades per separat...).
També hi ha un llaciment arqueològic molt important (las Morerías). Tindria més encant si la Junta de Extremadura no hagués fet un edifici administratiu a sobre de tot el llaciment.
Una altra manera de veure el teatre romà és assistint a una representació del Festival Internacional de Teatre Clàssic, que té lloc tots els estius de juliol a agost.

Vinyes de les bodegues Viña Sta. Maria

A prop de Mèrida, en el km. 634 de la N630 direcció Sevilla trobem les Bodegues Viña Santa Marina (www.vsantamarina.com / 902 506 364), no produeixen vins de la DO Ribera del Guadiana, però si de la Tierra de Extremadura. Una visita molt recomanable que us farà la Carmen Sánchez. Una bodega jove però amb molta experiència, que elaboren vins de gran prestigi com el Equus, Gladiator, Miraculus... Nosaltres provem el negre criança Viña Santa Marina (amb raïms cabernet sauvignon i sirah) i el blanc dolç Viognier del 2010, de collita tardana. Preu de la visita: 10'60€.

Guadalupe

I per rematar el nostre pas per Extremadura visitem el poble de Guadalupe (Càceres). Un petit poble amb carrers i arcades amb molt d'encant. A destacar el Real Monasterio de Guadalupe, del s.XIV, patrimoni de la humanitat des de el 1993. Imprescindible!! 
Com a curiositat, un veí del carrer Corredera 15, ha construït un pesebre molt currat i que ben mereix una visita. I si passeu pel poble el mes d'agost podreu participar del concurs de tapes, això si, vigileu!, les tapes són molt grans, res a veure amb el concurs de tapes de BCN.

Salamanca

Plaza Mayor

Tot i que Salamanca està fora de qualsevol DO, és una parada imprescindible pel seu valor històric i pel patrimoni arquitectònic. La ciutat patrimoni de la humanitat, posseix la universitat més antiga del país (del s.XII) i una plaça major porxada del s.XVIII que destaca com una de les més maques d'Europa. Sobre les arcades de la plaça hi ha rostres de personatges "il·lustres" d'Espanya, tot i que ens sobra el de Franco i algun més, jutgeu vosaltres mateixos... 
Amb el pas dels segles els edificis de pedra sorrenca han anat adquirint un cert color daurat que ha donat a la ciutat el sobrenom de La Dorada. Com les dues catedrals, els edificis històrics de la universitat, palaus, esglèsies... Una altra particularitat d'alguns claustres de la ciutat (Escuelas Menores i Casa de las Conchas) és que tenen arcs "mixtilíneos" típics en la construcció salmentina.

Salamanca des de el riu Tormes

A més, la ciutat permet fer una gimcana per les seves façanes a la recerca de coses curioses: una granota sobre una calavera a la façana de la universitat antiga i un cosmonauta a una de les façanes de la Catedral Nova.
No deixeu de passejar per tota la ciutat ja que val molt la pena. I per dormir us aconsellem l'alberg Lazarillo de Tormes (www.alberguesalamancamunicipal.com / 923 194 249), molt a prop del pont romà sobre el riu Tormes. 

DO Toro i Zamora

La DO Toro, situada entre les províncies de Valladolid i Zamora, està caracteritzada per tenir vins negres potents (com els toros) i amb més cos, fins i tot es deia que es podien mastegar.

Pont romà sobre el riu Duero (Toro)

Per descobrir la zona, anem a la capital de la DO, el poble de Toro. Aquí visitem l'antiga bodega de Rejadorada, visita gratuïta (www.rejadorada.com / 980 693 089). Situada al mig del poble, aquestes bodegues del s.XVI ja no tenen la producció de vi, ara són un petit museu on podreu veure l'estil d'elaboració d'aleshores. Un cop feta la visita podreu tastar un dels seus vins, el negre Rejadorada del 2010. Un vi potent en cos i acidesa per acompanyar una bona carn.
Del poble, el nom del qual ve donat per l'escultura d'un brau d'origen romà, en poc temps el tindreu vist. Hi destaquen les vistes de la ribera del riu Duero i el pont major, on millor es poden veure és des de l'Alcazar. També destaquem la Colegiata de Santa María la Mayor del s.XII i la plaça major porxada on podeu dinar un menú per 10€. 

Catedral de Zamora

Tot seguit, fem una parada breu a Zamora, a pocs kilòmetres de Toro, ja que ens ve de camí cap a Salamanca. Ciutat ubicada sobre el riu Duero amb un ric patrimoni arquitectònic del s.XII, com per exemple la catedral i les restes del castell. També hi ha un parador, antic palau dels comtes d'Alba. Si passeu per la ciutat en Setmana Santa podeu veure la seva processó, fins i tot tenen un museu dedicat al tema.

Didals

Una anècdota freak, a prop de la plaça Sagasta, hi ha un estanc on venen tot tipus de souvenirs de la zona (didals de la Duquesa de Alba i del seu marit, de Marichalar... i clauers dels nazarenos de Setmana Santa). Aquí en teniu la prova... 

DO Rueda i Valladolid

La DO Rueda està caracteritzada pel raïm verdejo, la varietat que produeix els reconeguts vins blancs d'aquesta DO. Tot i així, des del 2008 també es produeixen vins rosats i negres.

Bodegues Yllera

La DO, engloba municipis de 3 províncies: Àvila, Segòvia i Valladolid. I el poble de Rueda, és la capital de la DO, per aquest motiu ens desplacem fins aquí per veure una de les bodegues de renom de la zona, les Bodegues Yllera (www.grupoyllera.com / 983 868 097).
La visita a les bodegues té dues parts, primer es veuen les noves instal·lacions on es produeixen tots els tipus de vins i després es conclou amb la visita de les antigues bodegues excavades al subsòl de Rueda. Aquesta part és la més maca, ja que el recorregut és tot un laberint que els del grup Yllera ho han ambientat amb el famós laberint del Minotaure de Creta; així doncs seguint el fil d'Ariadna el visitant s'endinsa en el laberint tot descobrint els vins d'Yllera. Un cop trobat el Minotaure es fa la cata, es proven 2 vins: el negre Yllera Crianza i el blanc Viña Cantosán.

Plaza Mayor de Valladolid

Valladolid, capital de la CCAA de Castella i Lleó, conserva en el seu casc antic un interessant patrimoni històric ja que va ser seu de la cort fins al regnat de Felip II, qui va néixer a la ciutat i que anys més tard va decidir traslladar la cort a Madrid, fet que va deixar una catedral a mig fer.
De la ciutat destaca la seva plaça major, una infinitat de palaus, esglésies, museus (casa museu de Zorilla i de Cervantes), dels segles XV i XVI. I pels cinèfils, la ciutat acull un Festival de Cinema (SEMINCI), a finals d'octubre. Molt recomanable!!

DO Ribera del Duero

Tornem a la nostra ruta vinícola, sortim d'Àvila direcció a Peñafiel per descobrir una altra DO, la de Ribera del Duero.

Bodegues Protos

Ja que les Bodegues del Vega Sicilia no es poden visitar (massa snobs?) escollim les Bodegues Protos, són les primeres bodegues de la denominació d'origen. Fundades el 1927 amb pocs anys van arribar a ser les principals de la DO. Excavades en la muntanya del castell de Peñafiel trobem les extenses galeries de les bodegues, on descansen els milers d'ampolles i botes. (www.bodegasprotos.com / 983 878 011).
La visita transcorre per les noves instal·lacions edificades per Richard Rogers i finalitza amb una cata del Protos Crianza del 2008 i Protos Blanco Verdejo DO Rueda, dos vins força destacables.

Castell de Peñafiel i "lucernas"

Del poble de Peñafiel destaquem el seu castell, construït entre el s.X i XV. Des del castell hi ha una panoràmica molt maca de les vinyes de la DO. En el poble també destaca la torre del Rellotge del s.XV, les lucernas (antigues xemeneies de ventilació de les bodegues subterrànies) i la Plaza del Coso, plaça quadrada de sorra on es realizen les corridas des del s.XVI, envoltada de cases amb pòrtics i balconeres de fusta. 

Les mascotes dels nostres viatges

Per la ubicació de Peñafiel, a poc més de 50km. de Valladolid, i emplaçada en la DO de Ribera del Duero us recomanem fer nit al Camping Riberduero (983 881 637). Un càmping familiar, ben equipat (amb piscina) i amb un personal molt amable que us explicarà amb tot detall tot el què es pot fer a la zona. 

Segòvia i Àvila, dues ciutats patrimoni de la humanitat

Seguim fora de la ruta del vi per visitar dues ciutats patrimoni de la humanitat.

Aqüeducte

Segòvia, ens dóna la benvinguda amb el seu imponent Aqüeducte, edificat al s.I compost per 166 arcs recolçats sobre 120 pilars. La ciutat està plena de palaus del s.XV i esglésies pintoresques repartides per tota la ciutat. Com a totes les poblacions que estem visitant la catedral hi destaca. Edificada a partir del 1525 i d'estil gòtic tardà. L'altre gran emblema de la ciutat és l'Alcazar del s.XII i antiga fortalesa reial.

Cochinillo

No us podeu marxar de la ciutat sense provar el cochinillo que serveixen la majoria de restaurants de la ciutat. Nosaltres us aconsellem el restaurant Hidalgo al C. Jose Canaleja, situat dintre d'un antic palau del s.XIII, (www.el-hidalgo.com / 921 463 529). 
Per pernoctar us recomanem l'alberg de joventut, Emperador Teodosio, (www.reaj.com / 921 441 111), molt econòmic i a pocs minuts del centre.

Muralles d'Àvila

Àvila, a pocs kilòmetres des de Segòvia per la N110, és una ciutat envoltada de muralles digne de ser vista. Amb la muralla millor conservada d'Espanya, construïda durant el s.XII i formada per 88 torres, 6 portes d'accés i un perímetre de 2,5km. A dins de la ciutat trobareu múltiples palaus i mansions que denoten el poder de la ciutat, datats entre el s.XIII i XV. A més a més, per aquells més devots, la ciutat va veure créixer Santa Teresa de Jesús el s.XV. Hi trobareu el monestir dedicat a la santa del s.XVII i múltiples pastisseries que venen les yemas de Santa Teresa. 
La catedral d'Àvila està integrada en la muralla i va ser edificada a partir del s.XII. Si voleu veure una vista magnífica de la ciutat us recomanem anar al mirador de Cuatro Postes, a la carretera en direcció a Salamanca. Per acabar el dia us podeu quedar a dormir al Hostal El Rastro just entran per la Porta del Rastro (www.elrastroavila.com / 920 211 218), l'habitació doble amb bany i aire condicionat a 40€.