El Japó és d’aquelles destinacions que sempre ha cridat l’atenció des d’Occident. La seva distància geogràfica i cultural, però també el seu caràcter exòtic i misteriós als ulls europeus, van contribuir a construir una imatge del país com un món llunyà i gairebé idealitzat. Especialment durant el segle XIX, amb l’obertura del Japó a les potències occidentals, aquesta fascinació es va intensificar i va penetrar en els ambients artístics i en les classes benestants de la societat europea. La burgesia va començar a interessar-se per l’estètica, els objectes i les formes de vida japoneses, que incorporava sovint com a símbols de refinament i sofisticació.
![]() |
| Casa Bruno Cuadros o dels Paraigües (Barcelona) |
Aquest interès, conegut com a japonisme, va tenir una influència notable en l’art, la decoració i la cultura visual europea. A tall d’exemple, el modernisme se’n va fer ressò: gravats, ceràmiques, kimonos, ventalls i altres objectes japonesos van entrar a les cases i col·leccions de les elits europees. Així, el Japó va passar de ser percebut com un territori remot i desconegut a convertir-se en una important font d’inspiració per a la cultura occidental.
Ara en ple segle XXI, el Japó continua cridant l’atenció, és d’aquells llocs que, abans d’anar-hi, sembla que només existeixin a les pel·lícules, als animes o en milers de publicacions d’Instagram… Però no: el Japó existeix de veritat. I, per sort, no cal ser un fanàtic del sushi, saber fer origami ni haver vist totes les temporades de Bola de drac…
De fet, costa trobar un país que sigui capaç de barrejar gratacels, temples mil·lenaris, trens que arriben puntuals (sí, els que patiu els trens de Rodalies a Catalunya plorareu d’emoció en veure que el vostre tren arriba i surt a l’hora!), boscos de bambú, tecnologia, tradició, menjar exòtic i lavabos amb més botons que la cabina d’un avió… i aconseguir que tot tingui sentit.
En les següents entrades d’aquest bloc, intentarem explicar-vos aquest país de contrastos constants. On pots passar en qüestió de minuts del caos lluminós d’un barri ple de gent com Shibuya a la tranquil·litat absoluta d’un temple, o canviar els neons i les pantalles gegants per muntanyes, llacs i paisatges que semblen trets d’una postal. I tot això mentre et preguntes com és possible que una màquina expenedora ofereixi pràcticament qualsevol cosa menys, probablement, una conversa humana.
I després hi ha la cultura. Una manera de fer les coses on el respecte, l’ordre i els petits detalls tenen una importància enorme. Potser per això tot sembla funcionar amb una precisió gairebé sospitosa.
![]() |
| Fushimi Inari-taisha (Kyoto) |
Però si hi ha una cosa que fa especial el Japó és que no és un país que s’acabi de descobrir en un sol viatge. De fet, aquí només us explicarem allò que hem visitat, tastat… i segurament molts ens direu: I no heu vist aquest temple? O no heu vingut carregats de ninotets d’anime? Sempre us quedarà un carreró per explorar, un plat per tastar, un temple amagat, un paisatge inesperat…
Així que prepareu-vos per dormir poc, caminar molt, triar plats a l’atzar (a menys que tingueu un B2 de japonès…) i tornar amb una galeria de fotos impossible d’ordenar.
Abans de començar a explicar el nostre viatge, us aconsellem que entreu al web de Japonismo. Són uns cracs!! En vint anys han fet un treball increïble per donar a conèixer el país del sol naixent. Hi ha moltíssima informació i us serà d’ajuda per preparar el vostre viatge. De fet, el nostre blog comparat amb la seva pàgina es queda a anys llum…
Benvinguts al Japó! Agafeu les maletes. I deixeu una mica d’espai: segurament tornareu amb més coses de les que heu portat.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada