Selva Negra I

La frontera des de Strasbourg a Alemanya és com creuar de Barcelona a Santa Coloma, no t'adones compte del canvi, clar que el Besòs no és el Rhin... riu que fa de frontera natural entre els dos països.

Baden-Baden és el primer que visitarem, la ciutat recorda a un passat d'opulència gràcies a les seves aigües termals, les quals ja utilitzaven els romans, ells li posaren el nom d'Aquae Aureliae. Podeu veure les antigues termes romanes al Römische Badruinen.
Ara bé, si voleu gaudir dels banys termals, haureu de pagar un dels sumptuosos Spas... Però si preferiu beure-la en comptes de banyar-vos, no deixeu d'anar a la font de Fettquelle, amb propietats rejovenidores, això sí, haureu d'apartar les taules d'una terrassa de bar que omplen la Römerplatz. 

Trinkhalle

Nosaltres preferim passejar pels carrers empedrats, tot admirant les seves riques mansions, com les que donen al rierol Oos. Us recomanem el passeig per Lichtentaller Alle seguint el rierol, amb múltiples ponts carregats de flors fins a arribar al jardí Gönneranlage, amb més de 400 varietats de roses. El passeig acaba al Kloster Lichtenthal, abadia cistercenca, fundada l'any 1245.
Si teniu pasta gansa, podeu fardar al Kurhaus & Casino, indispensable portar corbata i americana...cosa que nosaltres no portem en els nostres viatges. Al cantó del casino es pot visitar el Trinkhalle, amb un pòrtic de 90 m de longitud del 1839.

A mesura que anem en direcció sud els boscos comencen a ser més atapeïts, això ens indica que ja estem a la Selva Negra. Per descobrir-la us animem a fer la ruta pel Kinzigtal, la

Stadtkirche a Freudenstadt

vall del riu Kinzig. L'itinerari comença a Freudenstadt per la carretera 294 en direcció sud. El poble va ser reconstruït després de la II Guerra Mundial, i per tant no conserva gaire valor històric. Tot i així, podeu veure la Stadtkirche, del s. XVII ubicada a la Marktplatz, la plaça més gran d'Alemanya. 




La segona parada és a Alpirsbach, on destaca la fàbrica de cervesa Alpirsbacher Klosterbräu i el monestir benedictí Kloster Alpirsbach, del s. XI. 

Kloster Alpirsbach

Seguint per la 294 arribareu a Schiltach, poble medieval amb cases de fusta entremada, en la confluència dels rius Kinzig i Schiltach. L'ajuntament, Rathaus, té unes pintures a la

Marktplatz a Schiltach

façana que representen escenes de la història local. Si voleu saber més sobre el passat del poble, podeu entrar als museus gratuïts: Museum Am Markt (a la plaça de Marktplatz) i el Schüttesäge Museum, que explica la indústria de la fusta del poble, també té un molí d'aigua que encara funciona generant energia hidroelèctrica.






Gengenbach és l'última parada de la ruta, un poblet que segons les guies és la típica postal de Nadal. El seu nucli antic, l'Alstadt, està ple de cases amb entramat de fusta amb balcons plens de flors. El Rathaus es converteix en un calendari d'advent gegant amb les seves 24 finestres. 

Gengenbach

Us animem a recórrer els seus petits carrers i les dues torres que donen l'entrada al poble. Si voleu fer un descans, podeu prendre un gelat o un tros de pastís de Selva Negra gegant al Dreher (Victor-Kretz Strasse, 10-12).



Per dormir a la zona hem trobat gràcies a Booking una gästehaus molt bé de preu. A Bad Rippoldsau, un petit poblet idíl·lic de la Selva Negra, rodejat de muntanyes atapeïdes d'avets. En Hans i la Kathy regenten el Gruppenhaus Holzwälder Höhe (www.gruppenhotel-schwarzwald.de) amb molt d'encert. Val la pena pagar els 6,5€ per persona de l'esmorzar completíssim amb diferents panets, embotit, ous... A més a més, en Hans i la Kathy parlen espanyol, així que us podran recomanar llocs per veure i per anar a menjar. 

Gruppenhaus Holzwälder Höhe

De fet, en Hans ens va recomanar una taverna del poble per fer un mos, l'Alte Tränke, amb una gran varietat de salsitxes i algun plat de carn glacejada al forn...i de postres una bona porció d'apfelstrudel. Sortireu ben plens i amb forces per fer una caminada per la zona.
Com les que podeu fer al llac Mummelsee, un llac circular que es troba en la direcció a Baden-Baden. Des d'aquí surten diverses rutes, nosaltres hem triat pujar per un

Mummelsee

sender fins a unes torres de vigilància, des d'aquí les vistes als boscos de la Selva Negra són espectaculars. Tingueu en compte que el llac s'omple els caps de setmana, i per tant, els seus camins es poden convertir en les Rambles.