Nikkō

Excursió d’un dia des de Tòquio: Nikkō

Ens anem d'excursió

Segurament si esteu diversos dies a Tòquio fareu alguna sortida d’un dia per visitar indrets que estiguin a prop. A més, amb la bona xarxa ferroviària (res a veure amb Rodalies) és fàcil plantejar-se aquestes sortides.

En les properes entrades us explicarem dues que hem fet, Nikkō i els llacs del Mont Fuji, tot i que aquesta última no la vam fer des de Tòquio, sinó de retorn en cotxe per una ruta als Alps japonesos.

Nikkō, és una de les excursions més interessants que es poden fer des de la capital japonesa, permet sortir del Tokyo urbà i, en poques hores, entrar en un paisatge de muntanya amb temples, santuaris, boscos i cascades.
A uns 120 km al nord de Tòquio, a la prefectura de Tochigi, es troba la ciutat, envoltada de muntanyes i boscos i és especialment coneguda pels seus temples i santuaris, declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1999.
La ciutat va adquirir una enorme importància religiosa al llarg dels segles, però és sobretot el mausoleu de Tokugawa Ieyasu, fundador del shogunat Tokugawa, el que va convertir el lloc en una de les grans destinacions històriques del Japó.

🚄Per arribar-hi, hi ha diverses opcions, però bàsicament és: o gastar molts diners en un shinkansen directe i en menys de dues hores estar mirant temples, o perdre més temps i estalviar. Nosaltres vam adquirir el Nikkō Pass, amb la línia de Tobu des de l’estació d’Asakusa que la teníem a prop de l’hotel. El passe bàsic de dos dies inclou el viatge d’anada i tornada en trens locals (unes 3 hores de viatge) i un pràctic autobús que connecta l’estació de Nikkō amb els principals temples, tot plegat per 3.000 ￥ per persona. Els bitllets exprés que ens oferien per estalviar temps (una hora més o menys), implicava sumar una bona pasta, no recordem la quantitat exacta, creiem que eren uns 1.800 ￥ per persona de suplement. I un detall més, el Nikkō Pass no inclou l’entrada als temples… Al web oficial de la ciutat podeu descarregar el fulletó dels temples i consultar els diferents preus, per a planificar la vostra estada.

El pont Shin-kyō és un dels símbols de la ciutat i serà, tot segur, la primera visita de la zona patrimonial. Aquest característic pont vermell travessa el riu Daiyagawa i marca, en certa manera, l'entrada a la zona sagrada de la ciutat. És una parada ràpida però molt fotogènica, i sincerament no val la pena pagar diners per travessar un part del pont.
Reconstruït a principis del segle XX, marca el punt on Shōdō Shōnin (el monjo que va introduir el budisme al país) va passar el riu sobre dues serps gegants.

Pont Shin-kyō

Continuant escales amunt, el primer temple que trobareu és Rinnō-ji, un important temple budista. Durant segles, budisme i xintoisme van conviure estretament al Japó, i el complex religiós de Nikkō n'és un magnífic exemple. L'edifici principal, Sanbutsudō, destaca per les seves grans estàtues budistes.

Temple budista Rinnō-ji

El santuari Tōshō-gū serà probablement la visita imprescindible del recinte, si penseu que tots els temples i santuaris són iguals, si us plau, no us salteu aquesta visita.
Aquest espectacular santuari xintoista és el mausoleu de Tokugawa Ieyasu (1543-1616), fundador del shogunat Tokugawa. El seu net va completar la restauració de tot el conjunt original el 1617, on van intervenir 15.000 persones, amb els artistes més famosos de l’època. A diferència d'altres santuaris japonesos, aquí trobareu una decoració extraordinàriament elaborada: colors, escultures, animals mitològics i una enorme quantitat de detalls.

Santuari Tōshō-gū

Entrareu per la porta Ishi-dorii, de pedra del 1619. A l’esquerra hi destaca l’espectacular pagoda Gōjūnotō de 34 m d’altitud, reconstrucció del 1819. L’original era de mitjan segle disset. La següent porta és Omote-mon, custodiada pels reis Deva.

Pagoda Gōjūnotō

Porta Omote-mon, amb els reis Deva

Entrant al pati exterior, hi ha els tres magatzems sagrats (Sanjinko), amb alguns detalls curiosos en aquestes construccions, com per exemple els elefants esculpits pel cèlebre artista Kanō Tan’yū al magatzem Kami-jinko, els va haver d’imaginar, ja que no havia vist mai cap.

Els elefants "imaginats" a Kami-jinko

L’altre detall més famós, el teniu a l’estable sagrat Shinkyūsha, on hi ha els micos Sanzaru. Són les talles dels tres micos savis, que representen el conegut principi de "no veure el mal, no escoltar el mal i no parlar del mal".

Micos Sanzaru

A la part esquerra del pati està el Honji-dō. Aixecant la vista es veurà el Nakiryū (Drac que plora) en el sostre. Els monjos mostren la gran acústica del pavelló entrexocant dos pals. El drac “rugeix” quan fan xocar els dos pals sota la seva boca, però no si és en un altre lloc.

Porta Yōmei-mon i detall d'un drac esculpit

La Yōmei-mon és la porta amb la decoració més elaborada del santuari (i també del Japó). El color blanc i el daurat brillen després de la restauració, i presenta més de 500 imatges tallades sobre històries populars, bèsties mítiques i savis xinesos. Per a no provocar enveja als déus amb la seva perfecció, els arquitectes van instal·lar deliberadament l'últim pilar de suport al revés.

Una segona porta blanca amb tocs daurats, la Kara-mon dona pas al pati interior del santuari. Les parets als costats de totes dues portes presenten fantàstiques talles que inclouen arabescos de peònies. També es veuran molts fanals de pedra, donats pel daimyō local.

Porta Kara-mon

El santuari principal o Gōhonsha està construït en estil gongen-zukuri, amb la seva típica forma en H, en la que el Honden (pavelló principal) i el Haiden (saló de culte) estan connectats per un passadís de pedra. Per entrar-hi ens haurem de descalçar, veureu els retrats dels 36 poetes immortals de Kyoto, així com la pintura del sostre del període Momoyama; i pareu atenció als cent dracs, tots diferents. Les pintures de la fusuma (porta corredissa) representen un kirin (bèstia mítica meitat girafa i meitat drac).

Abans de pujar els més de 200 graons cap al mausoleu de Ieyasu, passareu per la porta Sakashita-mon, decorada amb el nemuri-neko (gat dorment) al capdamunt. Aquesta talla, una de les més famoses del Japó, s'atribueix al llegendari artista Hidari Jingorō.

Nemuri-neko, el gat dorment

Pujant les escales de pedra, arribareu al Okusha, el santuari interior, on es troba la tomba de Ieyasu de 5 m d'altura feta d'or, plata i bronze.

Tomba de Ieyasu

Com heu pogut llegir, el santuari té molts racons i detalls, per aquest motiu us recomanem que reserveu una bona estona, és el lloc on probablement passareu més temps de tota la visita.

El santuari Taiyū-in és el mausoleu de Tokugawa Iemitsu, tercer shōgun del clan Tokugawa i net de Tokugawa Ieyasu. El recorregut fins al mausoleu és especialment bonic, s'hi arriba pujant per un camí envoltat de cedres i passant per diverses portes ornamentades, estàtues i llanternes de pedra i bronze. A mesura que s'avança cap a l'interior, l'ambient es torna més silenciós i boscós, cosa que li dona un caràcter molt diferent del més espectacular i carregat de decoració de Tōshō-gū.
Un dels elements més destacats és la porta Niten-mon, decorada amb figures dels guardians budistes. Tenen una mà aixecada (per donar la benvinguda a la gent de cor pur) i l’altra avall (per no deixar passar a les de cor impur).

Guardià budista a la porta Niten-mon

Porta Niten-mon

Santuari Taiyū-in

I finalment, i no menys important, l’altre santuari a destacar és Futarasan, de 1.200 anys d’antiguitat, és un dels més antics de Nikkō i està dedicat a les muntanyes sagrades de la zona.

Santuari Futarasan

Després de la magnificència de Tōshō-gū, Futarasan ofereix una experiència una mica més tranquil·la i integrada en el bosc. El contrast és molt agradable: fusta pintada de vermell, vegetació, toriis i camins envoltats de cedres.

Cafe Karin

Si després de tanta visita a temples i santuaris teniu ganes d’una pausa, de retorn al poble de Nikkō, hi ha el Cafe Karin, una petita cafeteria amb un ambient molt acollidor i casolà (pastissos boníssims).🍰☕

L'interior, de fusta i amb un aire nòrdic, està ple de Moomins (uns entranyables personatges creats per l'escriptora i il·lustradora finlandesa Tove Jansson, i molt populars al Japó) per tot arreu: n'hi ha a les prestatgeries, a les taules, a les finestres i fins i tot en alguns dels objectes que es fan servir per servir el cafè. 

Si disposeu de més temps, també hi ha un Nikkō Pass de fins a quatre dies (8.000 ¥), més enllà dels temples i santuaris, Nikkō està envoltada d’una natura espectacular, dins del Parc Nacional de Nikkō. La zona d’Okunikkō ofereix paisatges de muntanya, amb el llac Chūzenji, la impressionant cascada Kegon i els aiguamolls de Senjōgahara, ideals per fer-hi rutes de senderisme. També hi ha Yumoto Onsen, un petit poble termal conegut per les seves aigües sulfuroses, on és possible gaudir d’un tradicional bany japonès. És, per tant, una zona que permet combinar la visita cultural a Nikkō amb excursions, paisatges de muntanya i la tradicional experiència dels onsen.

Abans de marxar de Nikkō, també val la pena parar atenció a la JR Nikkō Station, especialment si s’hi arriba amb tren. L’actual edifici data de 1912 i és una elegant construcció de fusta d’estil occidental, amb reminiscències del romànic i del neorenaixement. Durant molt de temps es va dir que l’havia dissenyat Frank Lloyd Wright, probablement per la seva aparença i per la presència de Wright al Japó, però aquesta atribució no és correcta. Les investigacions més recents apunten a Akashi Torao, un jove tècnic de l’administració ferroviària, com a autor del projecte, tot i que l’autoria continua tenint alguns interrogants.

Estació de JR Nikkō Station