Tòquio: tradició i futur en una mateixa ciutat (II)

Pels barris de Ginza, Shiodome, Shiba, Shibuya i Shinjuku

Ginza SIX

En l’anterior entrada ens vam quedar a l’estació central de Tòquio, doncs tot just darrere de la seva entrada principal, tenim el barri de Ginza. Aquest és un dels barris més elegants i sofisticats de Tòquio, conegut pels seus grans magatzems, botigues de luxe, restaurants i galeries d’art. El seu eix principal és Ginza-dori, una gran avinguda que els caps de setmana es converteix en zona de vianants i que és perfecta per passejar, mirar aparadors i observar el moviment de la ciutat.
Ginza és probablement un dels llocs on us podeu sentir com un personatge de Sex in the city, però en versió oriental. Podeu passejar “només per mirar” i acabar sentint que la vostra targeta de crèdit necessita vacances. Entre Chanel, Cartier, Louis Vuitton i companyia, és un bon lloc per practicar l'esport del window shopping amb una disciplina admirable. 😅

A banda de grans marques internacionals, teniu els tradicionals grans magatzems japonesos, com Mitsukoshi o Matsuya, a més de complexos moderns com Ginza Six. No us deixeu intimidar per les seves botigues de luxe, aquests grans magatzems tenen una terrassa a la 13a planta on podreu pujar gratuïtament i descansar, menjar-vos el sandwich del dinar o simplement contemplar les vistes del luxós barri.😎
Nosaltres ens hem permès (tampoc era excessivament car) fer uns Aperol a l’Eataly (a la 6 planta). Al voltant d’una barra central hi ha diverses opcions per menjar italià, i fins i tot una petita botiga amb productes d’importació italiana.

Des de la terrassa del Ginza SIX

Eataly

                         

Molt a prop d’allà, està l’edifici de Seiko House Ginza, a la intersecció entre els carrers Ginza-dori i Harumi-dori, amb la seva característica torre del rellotge. D’arquitectura neorenaixentista, l’edifici actual es va inaugurar el 1932, després del terratrèmol del Gran Kantō, fa una corba elegant seguint la cruïlla, un detall arquitectònic molt fotogènic i que ajuda a convertir-lo en un punt de trobada clàssic: “ens veiem sota el rellotge de Ginza”. El rellotge il·lumina les esferes des de dins durant la nit i les campanes sonen amb la melodia de Westminster cada quart d’hora des dels anys cinquanta.

Seiko House Ginza

També val la pena acostar-se al teatre Kabukiza, inaugurat fa més de 130 anys, és el principal escenari del kabuki al Japó i acull representacions durant bona part de l’any. Des del període Meiji ha estat la seu del teatre més refinat, tot i que no ha deixat de banda propostes més contemporànies.
L’edifici actual, inaugurat el 2013, manté l’estètica tradicional japonesa, amb teulades i elements arquitectònics inspirats en els teatres històrics, tot i incorporar instal·lacions modernes.

Teatre Kabukiza

El kabuki és una forma tradicional de teatre japonès que va néixer a començaments del segle XVII. Combina interpretació, música, dansa i escenografia, amb vestuaris molt elaborats i un maquillatge característic. Les obres solen representar històries de samurais, conflictes familiars, amors, venjances i episodis de la tradició japonesa. Una de les seves particularitats és que històricament tots els papers, inclosos els femenins, són interpretats per homes. Els actors utilitzen moviments molt estilitzats i expressions exagerades, que formen part del llenguatge propi del gènere.🎎🎭
El Kabukiza és, per tant, un lloc especialment interessant per aproximar-se a aquesta tradició teatral, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2008.

Tsukiji

A poca distància de Ginza trobem Tsukiji, l’antic mercat de peix de Tòquio. Tot i que el mercat majorista es va traslladar a Toyosu fa uns anys, la zona de Tsukiji Outer Market continua ben viva, amb parades de peix i marisc, sushi, broquetes, truites japoneses i tota mena de productes gastronòmics. Crec que mai havíem vist unes potes de cranc XXL, no sé quins components té l’aigua de la costa japonesa, però semblen d’un altre planeta.
És un lloc ideal per anar-hi amb gana i deixar-se portar una mica pel nas... i per l’estómac. Ens preguntareu per un restaurant en concret, però n’hi ha tants i amb tanta diversitat de menges, que a qualsevol lloc trobareu una bona oferta.🐟🍣

Ja en el barri de Shiodome i Shiba, i una mica més al sud, teniu els jardins Hama-rikyu, un parc històric del període Edo situat a tocar de la badia de Tòquio. Antic retir feudal i imperial, va passar a ser un jardí públic el 1946 i avui ofereix un espai de tranquil·litat enmig de la ciutat de Tòquio, això sí, és de pagament (300 iens).

Casa de te Nakajima (jardins Hama-rikyu)

El seu element principal és un estany connectat amb el mar, fet que permet que l’aigua canviï amb les marees. Al centre hi ha la casa de te Nakajima, on es pot gaudir de te verd matcha. També hi ha altres cases de te, on poder donar una ullada a l’interior i veure la seva delicada i senzilla estructura.
El jardí també serà un lloc ideal per contemplar l’explosió floral dels cirerers i les pruneres a la primavera i pels colors de tardor entre novembre i principis de desembre.🌸🌸
I si hi aneu a l’estiu o quan comença a fer color, tingueu en compte que al cantó del quiosc de l’entrada, podeu recollir un paraigua tradicional japonès (wasaga) per protegir-vos del sol, ideal per fer fotos de postureo… 

Jardins Hama-rikyu

Amb les wasaga

A una mica més de trenta minuts caminant, teniu la Torre de Tòquio, de 333 metres d’altitud es va acabar el 1958, inspirada en la Torre Eiffel. Té dos miradors principals: un a 150 m, i l’altra a 250 m, des d’on teniu una panoràmica espectacular de la ciutat. De nit està il·luminada (la podreu veure des de l’Skytree) i en dies especials s’il·lumina de diferents colors. 🗼

Torre de Tòquio

Diverses vistes des de la torre

Just al cantó, en continu contrast entre modernitat i tradició, hi ha el temple Zojoji. És un temple budista històric vinculat a la família Tokugawa i té una combinació molt fotogènica de temple tradicional amb la torre al darrere. El temple està dins del parc Shiba, un espai agradable per passejar i veure la torre des de diferents angles. A la primavera hi ha cirerers florits.

El torii d'entrada al santuari Meiji

Shibuya, és un dels barris més emblemàtics de Tòquio i probablement un dels llocs on millor es percep l’energia de la ciutat. Ple de pantalles gegants, neons, botigues, restaurants i una marea constant de gent, combina cultura urbana, moda i entreteniment amb racons molt més tranquils, com per exemple el santuari Meiji. Aquest és un dels santuaris xintoistes més importants de Tòquio i un autèntic oasi de tranquil·litat enmig de la ciutat. Està envoltat per un immens bosc de més de 100.000 arbres, portats d’arreu del Japó quan es va fer el parc, cosa que fa que el passeig fins al santuari sigui gairebé tan especial com la visita.

Va ser construït el 1920 en honor de l’emperador Meiji i la seva esposa, l’emperadriu Shōken. Per arribar-hi cal travessar un gran torii de fusta i recórrer els camins del bosc fins a arribar al recinte principal. Pel camí principal fixeu-vos en els barrils de vi (símbol de la bona sintonia dels emperadors Meiji amb occident) i sake donats al santuari.
Al temple podreu observar les tradicions del xintoisme, com les ofrenes, les oracions i les tauletes de fusta amb desitjos. És un lloc especialment agradable per allunyar-se durant una estona del ritme frenètic de Tòquio i descobrir una cara més espiritual i tradicional de la ciutat.

Santuari Meiji

Barrils de sake

Dins del recinte del santuari Meiji es troben els jardins Meiji Jingu Gyoen, un espai natural molt més tranquil i recollit que la resta del santuari. Per accedir-hi cal pagar una petita entrada, però el passeig pels seus camins, envoltats d’arbres i vegetació, fa que la visita valgui la pena.

Casa de te de l'emperadriu Meiji

Recreació amb IA dels jardins d'iris

Els jardins són especialment coneguts pel pou Kiyomasa, un petit pou d’aigua de gran importància espiritual i un dels racons més populars del jardí. També destaquen els estanys, els ponts i la vegetació que canvia amb les estacions. Durant el mes de juny, les flors d’iris omplen de color els jardins i ofereixen un dels paisatges més bonics del recinte.

Flor de nenúfar a l'estany dels jardins

Ara bé, i tornant a l’era futurista de Tòquio, el símbol indiscutible és el encreuament de Shibuya, el famós pas de vianants on milers de persones travessen simultàniament en totes direccions. Si voleu veure la munió de gent que travessa el carrer, ho podeu fer des de l’Starbucks que teniu allà al davant. Tenen uns amplis finestrals que permeten fer fotos i vídeos. En teoria és un espai reservat si tens consumició del local, però hem vist molts turistes i locals sense consumir.

Un altre punt imprescindible és l’estàtua d’Hachikō, el gos que va esperar durant anys el seu amo a l’estació de Shibuya i que s’ha convertit en un símbol de lleialtat al Japó. Té fins i tot, la seva particular oficina de turisme, amb marxandatge i el característic segell de l’indret. 

Hachikō

Per contemplar el barri des de les altures, val la pena pujar al Shibuya Sky, un espectacular mirador situat al cim de Shibuya Scramble Square. A una altitud de 229 metres, ofereix vistes panoràmiques de 360 graus de Tòquio. Des d’aquí podreu veure millor les “formiguetes” de l’encreuament o altres edificis singulars de Tòquio, i en un dia clar, el mont Fuji, al lluny.

Shibuya 109, una icona de la moda juvenil

Encreuament de Shibuya

Una curiositat: Shibuya no és només una destinació turística; és també un dels grans centres de la moda i la cultura juvenil japonesa. Per perdre’s entre botigues, restaurants i ambient juvenil, el Center-gai és una de les zones més animades. I a poca distància hi ha Harajuku i Omotesandō, de manera que es pot combinar fàcilment la visita amb un passeig per alguns dels carrers més singulars de Tòquio.

Kabukichō

Shinjuku és d’aquells llocs que costa explicar amb una sola paraula. És immens, sorollós, ple de llums i de gent, i sembla que cada carrer amaga una cara diferent de Tòquio. De dia, els gratacels, els centres comercials i el moviment constant de l’estació dominen el paisatge; quan arriba la nit, els neons prenen el relleu i el barri es transforma completament.

De fet, és la “fauna” de nit el que menys ens va agradar de Tòquio, sobretot a la zona de Kabukichō. És el gran districte d’oci nocturn de Shinjuku, amb restaurants, bars, clubs i també locals d’entreteniment per a adults. I en aquest punt és el que ens va xocar més, la pressió sobre el turista home per anar als locals d’adults… eufemisme per dir que hi ha prostitució encoberta…
Així i tot, després del primer xoc desconcertant al principi, entenem que té altres cares, amb aquesta faceta més atrevida i curiosa de Tòquio.

Don Quijote

Enmig dels neons de Kabukichō hi ha un lloc que mereix una visita encara que no tingueu cap intenció de comprar res: Don Quijote. Aquesta enorme botiga japonesa de descompte és una mena de calaix de sastre gegant on podeu trobar des de snacks i souvenirs fins a cosmètica, electrònica, joguines, roba i tota mena de productes que probablement no coneixíeu.

La gràcia és entrar-hi i deixar-se portar. Els passadissos estan atapeïts de productes i cartells, i la sensació és una barreja entre supermercat, botiga de souvenirs i parc d'atraccions. La botiga obre les 24 hores, així que és perfecte per fer-hi una volta després de sopar o durant un passeig nocturn pel barri. I si sou fans de Godzilla, encara teniu un motiu més per entrar-hi: hi trobareu una secció dedicada al famós monstre japonès.

I ara que parlem del famós monstre japonès, teniu el seu cap sortint amenaçant del centre d’oci Toho, a només 2 minuts de la botiga.

Godzilla

De l’ambient nocturn, sí que ens agradaria destacar el Golden Gai, un laberint de carrerons amb centenars de bars diminuts, cadascun amb la seva pròpia personalitat. En molts llocs cal pagar una consumició mínima i també hi hem trobat un dels millors llocs on menjar ramen, el Nagi, un petit local pujant unes petites escales força empinades. Segur que trobareu cua, demaneu la tanda i us cridaran… tampoc vam esperar molta estona.🍜

Ramen del Nagi

Golden Gai

Una altra visita recomanable del barri és anar a l’edifici del govern metropolità, les seves torres bessones de l'edifici compten totes dues amb un mirador situat a una altitud de 202 metres. Hi ha força cua, donada la seva gratuïtat. Nosaltres no vam pujar, però ja us podeu imaginar les vistes… un altre punt on contemplar la immensitat de Tòquio i entendre la magnitud de les dimensions de la ciutat.

Tòquio Night & Light

Si hi aneu al vespre, el mateix edifici es converteix en una atracció, la Tòquio Night & Light, un espectacle de videomapatge gratuït i disponible tot l'any, que es projecta sobre la façana de l'edifici núm. 1. Amb una superfície de 13.904 metres quadrats, des de la planta 4 fins a la 32, va ser reconegut pel Guinness World Records el febrer de 2024 com la projecció permanent arquitectònica més gran del món.
Les projeccions compten amb obres creades per artistes del Japó i de tot el món que s'inspiren en la cultura i l'art japonesos, com per exemple, una projecció del famós Pac-Man que vam poder veure. No es requereix entrada ni reserva, així que és un bon pla per a afegir a una nit a Tòquio.🌃

Shinjuku és, en definitiva, un barri per caminar sense presses i deixar-se sorprendre. Gratacels, temples de neó, jardins, carrerons, tavernes informals (izakaya) i vida nocturna conviuen en un mateix espai, i potser és precisament aquesta barreja una mica caòtica la que el fa tan especial.

I fins aquí la nostra descoberta de Tòquio, que com us vam dir al principi, no preteníem fer una guia exhaustiva de tot el que es pot fer i veure, sinó un retrat acurat d'allò que hem vist i ens ha impactat o agradat més. Esperem que ho hàgiu gaudit, i si teniu algun dubte ens podeu escriure un comentari.
Nosaltres us continuarem explicant el viatge al Japó. Fins aviat!!!😊

Al santuari Nezu-jinja