El Mont Fuji i la regió dels cinc llacs

Una altra de les visites recomanables des de Tòquio és anar la regió dels cinc llacs i el Mont Fuji 🗻. En autobús seria l'opció més senzilla, des de la terminal d’autobusos de Shinjuku hi ha autobusos directes fins a Kawaguchi-ko Station. El trajecte dura aproximadament dues hores, depenent del trànsit, i és probablement l’opció més còmoda si voleu anar directament des de Tòquio sense fer transbordaments.
Un cop a Kawaguchi-ko, diferents línies d’autobús permeten moure’s per la zona dels llacs.
Una altra possibilitat és agafar un tren de la línia JR Chūō des de Tòquio i fer transbordament a Ōtsuki per continuar amb la línia Fujikyuko fins a Kawaguchi-ko.
Com us vam explicar, nosaltres vam anar fins al llac de Kawaguchi-ko en cotxe, ja que veníem d’una ruta pels Alps japonesos.🚗

Els cinc llacs d’aquesta regió són Yamanaka-ko, Kawaguchi-ko (els més accessibles des de Tòquio), Sai-ko, Shöji-ko i Motosu-ko. Ara bé, ja us podeu imaginar que l’estrella serà el Mont Fuji (3.776 m), s’arriba a veure des de 100 km de distància. Els cinc llacs envolten la muntanya per la banda nord i ofereixen perspectives molt diferents del volcà.
Encara que s'esperi veure-ho aparèixer en qualsevol moment, el Mont Fuji sempre sorprèn, apuntant entre els arbres, o reflectit en un llac en l'horitzó. El cim més alt del país està molt present en la psique dels japonesos.
A l’estiu és molt complicat veure el cim sense núvols, a causa de la calor i la humitat. De fet, a l’hivern, que l’aire acostuma a estar més net, és quan millora la visibilitat.

El Fuji des de l'habitació al
Toyoko Inn Fuji Kawaguchiko Ohashi

Nosaltres vam optar per anar a Kawaguchi-ko, un poble molt turístic però ideal com a base per gaudir de les vistes del Fuji des del llac. Vam tenir la sort, a més, de poder-lo veure des de la mateixa habitació de l’hotel, el Toyoko Inn Fuji Kawaguchiko Ohashi, ja que la nostra habitació donava directament cap al volcà. És cert que no teníem la combinació perfecta de vistes (llac i Fuji alhora), però el preu estava força bé i ja coneixíem la cadena Toyoko Inn, així que per a nosaltres era una opció més que satisfactòria.

Si no us importa donar-vos el luxe d’una habitació amb vistes, a la riba nord del llac hi ha diversos hotels de categoria superior, com ara l’Ubuya, The Kukuna o el Tominoko, entre altres opcions. A banda de les vistes espectaculars, molts d’aquests allotjaments ofereixen spa, onsen i tota mena de serveis i comoditats per sentir-vos una mica més... glamurosos.

Llac Kawaguchi-ko

I, si no esteu allotjats en un d’aquests hotels de luxe, no passa res: és molt recomanable fer la passejada que ressegueix la riba del llac a partir del pont Kawaguchi-ko. En alguns trams, el camí es converteix en un recorregut especialment bucòlic, amb el llac al davant i el Fuji com a teló de fons. Si el dia és clar, costarà deixar de mirar enrere per comprovar que el volcà continua allà. Nosaltres el vam veure amb núvols, i, igualment és impressionant.

La imatge més habitual del Fuji a l'estiu
Si us fixeu només es veu la punta

Recreació amb IA amb visibilitat al 100%

Per sopar us fem una excel·lent recomanació, a nosaltres ens va agradar molt i el servei va ser molt atent. Just la nostra estada a Kawaguchi-ko coincidia amb l’aniversari d’en Jordi, així que l’ocasió demanava celebrar-ho com cal. 🎉

Crec que vam encertar de ple amb l’elecció: el Sarasvati, un restaurant amb una bona selecció de productes locals, entre els quals vam poder tastar una exquisida carn de wagyu.
I aquí ve l’anècdota: només havíem demanat si ens podien posar una espelma a les postres per celebrar l’aniversari. El que no esperàvem era que aquella petició acabés convertida en un magnífic plat de celebració, molt més elaborat del que imaginàvem, com podeu veure a la foto.
Un d’aquells petits detalls que no costen gaire, però que fan que recordis un restaurant amb un somriure.

Carn de wagyu (Sarasvati)

Celebrant l'aniversari al Sarasvati

Altres recomanacions de coses a fer per la zona

A prop de Kawaguchi-ko hi ha altres propostes que us poden interessar. Nosaltres no les vam fer, però les havíem vist recomanades en diverses guies i poden ser una bona alternativa si teniu més temps.

La primera és una visita de caire més cultural i, sobretot, molt fotogènica. Des de l’estació de Shimoyoshida s’arriba al parc Sengen, des d’on s’obté una de les imatges més clàssiques del Japó: la pagoda Chūreitō, vermella i de cinc pisos, envoltada de cirerers i amb el mont Fuji majestuós al fons. Això sí, la postal té un preu: cal pujar uns 400 graons fins al mirador. Si hi aneu durant la floració dels cirerers, probablement entendreu per què és una de les fotografies més famoses del país.🏯

Pagoda Chūreitō (imatge de Canva)

L’altra proposta és de caràcter força diferent i està pensada per als amants de l’adrenalina: Fuji-Q Highland, un dels parcs d’atraccions més coneguts del Japó, famós per les seves muntanyes russes trepidants i per les vistes privilegiades del Fuji.🎢

Pujar a la muntanya sagrada

L’experiència estrella de la zona és, sens dubte, la pujada al mont Fuji. Nosaltres ho deixem per a un altre viatge (i a veure si mentrestant ens dona temps d’entrenar-nos una mica…), però si sou amants de la muntanya, aquesta és probablement l’activitat més emblemàtica que podeu fer a la regió.🗻

Tapa de claveguera a Kawaguchi-ko

El Fuji no és una muntanya especialment tècnica, però no us deixeu enganyar per la seva forma gairebé perfecta: arriba als 3.776 metres, és una muntanya alta i exposada, i la meteorologia pot canviar ràpidament. A més, l’altitud és un factor que cal prendre seriosament. Per tant, no és una excursió qualsevol i convé anar-hi amb una certa preparació física i ben equipats.

Tradicionalment, l’ascensió es divideix en 10 estacions, des de la primera, situada a la base de la muntanya, fins a la desena, que correspon al cim. La majoria dels caminants, però, no comencen des de baix: les rutes més habituals parteixen d’una de les quatre cinquenes estacions, a les quals es pot arribar amb autobús i, en alguns casos, amb vehicle particular. Començar des d’aquí permet escurçar considerablement l’ascensió.

Des de les cinquenes estacions, el temps necessari per arribar al cim depèn de la ruta i del ritme. La Yoshida, per exemple, requereix unes 6 hores de pujada i unes 4 hores de baixada. A això encara hi podeu afegir el temps necessari per fer la volta al cràter, el conegut Ohachimeguri, un recorregut d’uns 3 km per la part superior del volcà.

La ruta Yoshida és la més popular i també la més accessible si us allotgeu a Kawaguchi-ko. Comença a 2.305 metres d’altitud, a la cinquena estació de la línia Fuji Subaru, també coneguda com a Cinquena Estació de Kawaguchi-ko. És una zona molt ben equipada, amb restaurants, botigues, lavabos i altres serveis, i per això és el punt de partida escollit per molts excursionistes.

Fuji envoltat de núvols des del llac Kawaguchi-ko

Quan es pot pujar?

Aquí cal tenir molt present una cosa: la temporada oficial d’ascensió és molt curta. El 2026, la ruta Yoshida i la Subashiri han estat obertes de l’1 de juliol al 10 de setembre, mentre que les rutes Fujinomiya i Gotemba han obert del 10 de juliol al 10 de setembre. Fora d’aquest període, els camins que porten al cim estan tancats i les autoritats desaconsellen (i en diversos trams prohibeixen) l’ascensió.
A més, la pujada està subjecta a algunes restriccions. A la ruta Yoshida, per exemple, el 2026 s’ha establert una taxa de 4.000 ¥ per persona i una limitació d’accés a la porta entre les 14.00 i les 3.00 h, excepte per als excursionistes que tenen una reserva en un refugi de muntanya. També hi ha un límit de 4.000 excursionistes diaris, sense comptar els qui tenen reserva en un refugi.

A Kawaguchi-ko hi ha molts racons
on podeu fotografiar el volcà

Algunes recomanacions si us animeu a pujar

No som uns experts de muntanya, però sí que ens sembla important tenir en compte algunes coses abans de plantejar-se l’ascensió:

• No subestimeu l’altitud. Passar dels 2.300 metres de la cinquena estació als 3.776 del cim en poques hores pot provocar mal d’altura. Pugeu a un ritme tranquil, hidrateu-vos i, si apareixen símptomes importants, no continueu pujant.
• Porteu roba d’abrigar encara que sigui estiu. Al cim pot fer molt fred i el vent pot ser fort, mentre que a Tòquio probablement us estareu fonent de calor…
• Un bon calçat de muntanya i bastons són molt recomanables. El terreny és volcànic, amb molta roca i grava, i la baixada pot acabar sent especialment dura per a les cames i els genolls.
• No confieu exclusivament en el mòbil. Porteu prou aigua i menjar i informeu-vos de la ruta i de la meteorologia abans de començar.
• Si voleu dormir en un refugi, reserveu amb antelació. Dividir l’ascensió en dues etapes permet afrontar-la amb més calma i dona l’opció d’arribar al cim per veure la sortida del sol.
• Compte amb el bullet climbing. Consisteix a pujar ràpidament des de la cinquena estació, arribar al cim per veure sortir el sol i baixar immediatament, sense passar la nit en un refugi. És una opció molt exigent i augmenta el risc de patir mal d’altura. Si heu vingut fins al Fuji, potser val més la pena prendre-s’ho amb calma i gaudir de l’experiència.

Per a més informació de la muntanya sagrada, les rutes i dates per poder escalar, consulteu el web oficial del Fuji. També us serà de molta utilitat les recomanacions i consells del web Japonismo.

Des de l'estació de Kawaguchi-ko

Encara que nosaltres no ens hi hàgim atrevit (de moment), pujar al Fuji deu ser una d’aquelles experiències que justifiquen per si soles un viatge al Japó. Això sí: millor arribar al cim sencer que no pas convertir la muntanya sagrada en una batalla personal contra els nostres pulmons.