Llogar un cotxe a Tòquio
A Tòquio vam reservar el cotxe a través de Klook, una plataforma molt utilitzada al Japó per reservar activitats, transports i també cotxes de lloguer. Entre les opcions disponibles ens va aparèixer Airport Car Rental, una empresa que funciona d’una manera una mica diferent de les grans companyies de lloguer a les quals estem acostumats a Europa.
El que més ens va sorprendre és que no hi havia una oficina convencional de lloguer de cotxes amb un taulell, un aparcament propi i una filera de vehicles esperant els clients. Ens van donar un punt de trobada, i quan ho vam comprovar un dia abans del lloguer, després de fer tota la reserva per internet i no tenir una oficina física com a referència, l’experiència ens va generar una mica d’angoixa.😰
Així i tot, el noi que ens portava el cotxe ens va enviar un missatge al mòbil amb les instruccions de recollida. Un cop allà, vam comprovar que el sistema funcionava perfectament. Ens va lliurar el cotxe, vam fer els tràmits corresponents i vam poder començar el viatge amb normalitat. A més, (gràcies a la consulta a la IA) vam comprovar que aquest tipus de funcionament (punts de lliurament als aparcaments o ubicacions concretes en lloc de grans oficines pròpies) no era tan estrany al Japó com ens havia semblat inicialment.🚙
Una altra cosa que vam haver de tenir en compte va ser el sistema de peatges de les autopistes japoneses. Com que teníem previst fer força quilòmetres, vam llogar també una targeta ETC (Electronic Toll Collection), que permet pagar els peatges electrònicament a través del dispositiu instal·lat al vehicle.
En el nostre cas, vam pagar una taxa pel lloguer de la targeta ETC i, durant el viatge, els peatges anaven quedant registrats. Quan vam retornar el cotxe, ens van calcular l’import dels peatges que havíem fet i ens els van cobrar en aquell moment. D’aquesta manera no ens havíem de preocupar d’anar pagant cada peatge durant el trajecte.
Això ens va anar molt bé, sobretot perquè vam circular bastant per autopista. El sistema és molt còmode: simplement segueixes les indicacions dels carrils ETC i el pagament queda registrat automàticament.🛣️
I a l’hora de conduir… circular per Tòquio requereix una bona dosi de paciència. Hi ha molt trànsit, moltes vies i sortides, i les indicacions poden resultar una mica complicades al principi. Per això, portar un bon navegador GPS és pràcticament imprescindible.
També cal tenir present que sortir de la ciutat pot comportar més temps del que sembla. Les retencions són freqüents, especialment als accessos i a les autopistes, i és fàcil que un trajecte que sobre el mapa sembla curt s’allargui força. Nosaltres vam tenir ben bé una hora i mitja de retencions, des de Tòquio a Matsumoto…🤯
Així doncs, us recomanem que planifiqueu amb marge, no tingueu pressa i deixeu que el GPS faci la seva feina. Un cop deixeu enrere la ciutat, conduir es fa molt més tranquil i tenir cotxe us dona molta llibertat per descobrir llocs més allunyats.
El castell de Matsumoto
De camí al nostre allotjament al ryokan enmig dels Alps, teníem clar que no podíem deixar de visitar el castell de Matsumoto🏯. És com fer un petit viatge enrere en el temps, només arribar-hi, el seu aspecte imponent ja crida l’atenció: les parets fosques li han valgut el sobrenom de Castell del Corb i, amb les muntanyes dels Alps japonesos al fons, el paisatge és espectacular.
 |
| Castell de Matsumoto |
Construït a finals del segle XVI, és un dels castells originals més ben conservats del Japó i un dels pocs que encara manté la seva estructura de fusta, tenint en compte els nombrosos terratrèmols, incendis, guerres… que ha tingut el país. Per dins, però, la visita té poc a veure amb els castells europeus: escales molt inclinades, passadissos estrets i petites obertures pensades per a la defensa ens recorden constantment que aquest no era un lloc construït només per impressionar, sinó una autèntica fortalesa de samurai.
 |
| Castell de Matsumoto |
Pujar pis rere pis és tota una aventura, sobretot quan et trobes amb altres visitants en aquelles escales tan estretes!, però l’esforç val molt la pena. Des de dalt, les vistes de Matsumoto i de les muntanyes són precioses.
 |
| Des del castell: vistes de la ciutat de Matsumoto i les muntanyes al fons |
I si teniu la sort de visitar-lo en un dia clar, encara millor. El reflex del castell sobre el fossat, amb els Alps japonesos al darrere, és probablement una d’aquelles imatges que es queden gravades del viatge. Sens dubte, una de les visites que més ens ha permès connectar amb el Japó més tradicional.
Un cop més, us recomanem la consulta al web de Japonismo, tenen una explicació detallada de l’interior del castell que us servirà de guia durant la vostra visita. És per treure’s el barret, són uns cracs!🙌
 |
| Pont Uzumi-bashi i castell de Matsumoto |
Els Alps japonesos: experiència ryokan amb onsen
A la zona dels Alps japonesos és molt recomanable provar, almenys una vegada, l’experiència d’allotjar-se en un ryokan, l’allotjament tradicional japonès. Són establiments on es respira una atmosfera molt diferent de la d’un hotel convencional, amb habitacions d’estil japonès, tatami, futons i, sovint, onsen, els tradicionals banys d’aigües termals.
No són l’opció més econòmica per dormir, especialment si inclouen sopar i esmorzar tradicionals, però creiem que val molt la pena reservar-hi almenys una nit. Més que un simple allotjament, és una manera de viure una part de la cultura japonesa i gaudir d’un moment de relaxació enmig de la natura.
I, després d’uns quants dies de viatge, submergir-se en un onsen calent envoltat de muntanyes és una experiència difícil de superar. ♨️
 |
| Vistes des de l'habitació del ryokan Yakenoyu |
Nosaltres vam reservar a través de Booking el Ryokan Yakenoyu, per la ubicació enmig de la muntanya i perquè estava en un punt central entre Matsumoto (a unes dues hores) i la ciutat de Takayama (a hora i quart en cotxe). Com hem comentat abans, els ryokans no són barats, aquest ens va costar uns 460 € (amb les taxes d’onsen i zona que vam pagar en efectiu allà), per dues nits amb mitja pensió.
 |
| Habitació del ryokan Yakenoyu |
 |
| Amb la yukata gaudint del sopar tradicional japonès |
Tot i que veureu comentaris que està una mica atrotinat i que el personal gairebé no parla anglès, nosaltres vam estar molt a gust. Complia amb les expectatives d’un allotjament tradicional: tres onsen privats; yukata (semblant al kimono, però més lleuger i fresc); àpats amb un munt de plats que desconeixíem; habitació amb tatami i futon… Només entrar ja et fan treure les sabates, teniu sabatilles repartides per tota la casa que podreu emprar, i la yukata per estar còmodament per l’establiment i sopar com un japonès més. 👘
I per rematar, l’experiència onsen, que està molt bé, sobretot quan ja s’ha fet de nit i si la temperatura exterior acompanya: les nits als Alps poden ser fresques. ♨️
Un onsen és un bany tradicional japonès d’aigües termals, i el ritual és una mica diferent del que estem acostumats: abans d’entrar a l’aigua cal dutxar-se i rentar-se bé, i al bany s’hi entra completament despullat (sí, és una experiència nudista), sense banyador ni tovallola. La idea és que l’aigua termal serveixi simplement per relaxar-se i no per rentar-se. Costava entrar al principi, l’aigua pot estar molt calenta, però un cop acostumes el cos, és un plaer.
 |
| Experiència onsen al ryokan Yakenoyu |
I com que els d’aquest ryokan eren privats, t’estalvies la possible incomoditat d’estar despullat amb desconeguts i un altre detall, hi ha onsen on no pots entrar si tens tatuatges, com que aquest era privat, no hem tingut problemes. Cal tenir-ho en compte, en alguns onsen no permeten l’entrada a persones amb tatuatges, per la seva associació tradicional amb la màfia japonesa (yakuza).
Si us ve de gust viure una altra experiència termal a la zona, podeu acostar-vos al Shinhotaka, un onsen a l’aire lliure situat al costat del riu Gamata ♨️. El que el fa especial és la seva ubicació, pràcticament a tocar del riu i envoltat de muntanyes, que permet gaudir d’un bany termal en plena natura. És una experiència força diferent de la dels onsen privats del ryokan, ja que aquí el bany és compartit i mixt, tot i que els vestidors són separats. A més, cal portar banyador o una peça de bany adequada, a diferència dels onsen tradicionals on s’entra sense roba.
És un lloc ideal per fer una parada durant la ruta i relaxar-se una estona gaudint del paisatge. Això sí, tingueu en compte que és un bany estacional, que habitualment tanca durant els mesos d’hivern, i que pot quedar temporalment fora de servei si el cabal del riu augmenta massa. A tall informatiu, segons la informació oficial, la temporada de 2026 està prevista fins al 30 d’octubre, amb horari de 8 a 18 h i una aportació orientativa de 300 iens per a la neteja i el manteniment.
 |
| Onsen Shinhotaka |
En ruta pels Alps japonesos
 |
| Alerta informativa dels ossos |
La cascada de Hirayu (Hirayu Otaki) és una de les grans joies naturals dels Alps japonesos. Amb una impressionant caiguda de 64 metres, l’aigua s’obre pas entre els boscos de l’entorn d’Hirayu Onsen, oferint un paisatge espectacular que canvia amb cada estació. A la tardor, el bosc es tenyeix de tons vermells i daurats, mentre que a l’hivern la cascada es congela parcialment i es converteix en una enorme escultura de gel. No és d’estranyar que estigui inclosa entre les 100 millors cascades del Japó.
 |
| Cascada Hirayu |
El poble de Shirakawa-go, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és conegut per les seves cases tradicionals d’estil gassho-zukuri, de les quals se’n conserven més d’un centenar de diferents mides. Aquestes construccions són molt característiques per les seves enormes teulades de palla, molt inclinades i amb forma de mans juntes en posició d’oració 🙏(d’aquí ve el nom gassho-zukuri), dissenyades per suportar les fortes nevades que cauen a la regió durant l’hivern. Les cases, construïdes principalment amb fusta i sense fer servir claus a les grans estructures de la teulada, són un exemple d’arquitectura tradicional adaptada a les condicions climàtiques i a la vida rural de muntanya. Per conèixer millor el poblat, podeu consultar el seu web.
 |
| Cases de Shirakawa-go |
Tradicionalment, aquestes cases acollien diverses generacions de la mateixa família i combinaven els espais destinats a la vida quotidiana amb zones de treball, com les golfes, que s’utilitzaven per a la cria de cucs de seda. Passejar pels seus carrers permet descobrir un paisatge de cases envoltades de camps d’arròs, petits jardins i muntanyes, que canvia completament segons l’estació de l’any. I el més interessant és que no es tracta només d’un poble museu: moltes de les cases continuen formant part de la vida dels habitants, tot i que algunes s’han adaptat per rebre visitants.
 |
| Tapa de clavegueram |
 |
| Casa d'estil gassho-zukuri a Shirakawa-go |
Si voleu conèixer millor aquestes construccions, també podeu visitar l’interior d’algunes cases. Una de les més conegudes és la Wada House, una de les cases de gassho-zukuri més grans del poble, on es poden veure les estances tradicionals i objectes de la família que encara hi viu. També destaquen la Kanda House, que permet observar de prop l’estructura de fusta que sosté la teulada, i la Nagase House, de cinc nivells, que conserva un impressionant altar budista i objectes de la vida quotidiana. Entrar en alguna d’aquestes cases és una bona manera d’entendre com s’aprofitava l’espai i com s’adaptava l’habitatge a les dures condicions dels hiverns de muntanya.
La ciutat de Takayama, situada al cor dels Alps japonesos, és coneguda pel seu nucli antic molt ben conservat, que manté l’encant del Japó d’èpoques passades. Durant el període Edo (1603-1868), va prosperar gràcies als seus artesans i comerciants, i encara avui es poden recórrer carrers plens de cases de fusta, botigues tradicionals i antigues destil·leries de sake.🍶
 |
| Yoshijima House |
La zona més emblemàtica és Sanmachi Suji, el barri històric, on les façanes fosques de les antigues cases de comerciants, les gelosies de fusta i els petits establiments creen una atmosfera molt especial. Passejar-hi sense pressa és gairebé obligatori: hi trobareu botigues d’artesania, pastisseries tradicionals i llocs on tastar algunes especialitats locals, com el mitarashi dango (broquetes de boletes d’arròs amb salsa de soja) o la famosa vedella d’Hida, molt apreciada al Japó. També és una bona ocasió per entrar en alguna destil·leria i tastar el sake elaborat a la regió.🥩
 |
| Cases de Sanmachi Suji |
Un altre dels atractius de Takayama són els seus mercats matinals, especialment el de la riba del riu Miyagawa, on els productors locals venen fruita, verdures, adobats, flors i productes artesanals. Són ideals per veure una faceta més quotidiana de la ciutat i descobrir productes típics de la zona.
La visita al santuari xintoista Sakurayama Hachimangu és molt recomanable. Situat en una zona tranquil·la i envoltada de vegetació, una mica allunyada de l’enrenou del nucli antic. És un lloc amb molta història i està estretament vinculat al Takayama Matsuri, un dels festivals tradicionals més famosos del Japó, durant el qual desfilen espectaculars carrosses decorades artesanalment pels carrers de la ciutat. Val la pena acostar-s’hi per veure l’arquitectura tradicional del santuari i descobrir una altra cara de la cultura japonesa.⛩️
 |
| Santuari xintoista Sakurayama Hachimangu |
Takayama és, en definitiva, una ciutat per gaudir caminant, assaborint la gastronomia local i descobrint petits racons tradicionals. Tot i que és una destinació força turística, conserva una identitat pròpia i és una parada perfecta per combinar amb la visita a Shirakawa-go i els paisatges de muntanya dels Alps japonesos.🏔️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada