Hem tocat el sostre de Madeira

Vistes de la costa nord des del pic Ruivo

Avui toca fer una mica d'esport i descoberta de la natura. Ens anem a fer el pic més alt de l'illa, el Pico Ruivo (1862m.). Per arribar al pic teniu 2 possibilitats, una anant des del pico do Areeiro creuant els 3 pics més alts de l'illa. Aquest itinerari necessita d'una bona preparació física i d'un bon equip, la durada és de 7h. anar i tornar, amb forts desnivells. I la segona opció, la que fem nosaltres, s'arriba per la E219 des de Santana fins a Achada do Teixeira. Des d'aquest punt un itinerari més senzill us portarà fins el Pico Ruivo, amb una durada de dues hores, els últims 200m. tenen una pendent més forta, val la pena arribar-hi per veure les vistes de l'illa. Nosaltres hem trobat boira i només hem vist la costa nord (té pinta de ser una zona on acostuma ha haver-hi boira).

Església de São Jorge

Tornant per la mateixa carratera fins a Santana ens dirigim per la carretera ER101 fins al poble de São Jorge, un petit poblet on destaca la seva església, una de les més maques de Madeira. Al costat de l'esglèsia hi ha un restaurant, Casa de Palha, ubicat en una casa típica de la zona, amb el sostre de palla.
Des d'aquí anem al poble de Arcos de São Jorge, on hi destaca un camp de rosals i un museu del vi, ambdós els hem trobat tancats.

Costa nord de Madeira

Per la mateixa carretera arribem al poble de São Vicente, un poblet on destaca l'església i els carrers peatonals del costat. Al cantó de mar hi ha una gran oferta de restaurants de peix que atreuen les visites dels turistes. Per cert, no ho hem dit, però la carretera té forces corves i és molt estreta. És una de les zones més agrestes de l'illa i molt maca. Com anécdota, si només voleu veure São Vicente és més ràpid anar per la via expres des de Funchal, però aquesta ruta creua l'interior de l'illa per túnels sense encant.

Primer contacte a Madeira

Després de la nostra ruta vinícola per Espanya tornem per explicar-vos el nostre viatge a Madeira.

Aquesta illa situada a 1000 km. de Lisboa i a uns 500 km. al nord de les Canàries és una bona destinació per aquesta época de l'any, amb una temperatura suau, a uns 19ºC és ideal per entrar al nou any amb una mica de caloreta.

Palheiros

El nostre primer contacte a l'illa ha estat el poble de Santana. Situat al nord de l'illa, a poc més de 30 km. de Funchal. Aquesta petita població escaracteritza per unes casetes triangulas amb el sostre de palla i pintades amb colors vistosos, anomenades casa de colmo o palheiros. Al costat de l'ajuntament en trobareu unes quantes, una d'elles és l'oficina de turisme.
Per cert, aquest poble és on estem allotjats, cocretament a l'hotel O Colmo (www.hotelocolmo.com). És força econòmic i agradable, i el buffet de l'esmorzar és molt complert.

Per anar a Funchal des de Santana hem agafat un bus, tingueu en compte que a l'hivern els caps de setmana no hi ha molts horaris, només surten 3 busos diaris. El trajecte dura una hora i mitja i part del recorregut es fa per carreteres comarcals amb unes vistes increïbles, no aptes per gent propensa a marejar-se, la carretera està plena de corves!!

Mercat dos Lavradores

Funchal, capital de Madeira està situada a la costa sud de l'illa. Comencam a explorar la capital pel   barri de Santa Maria, també conegut com a zona velha. Aquí hi destaca el mercat dos Lavradores, molt pintoresc on hi trobareu múltiples parades de fruita, flors, peix, etc. amb uns venedors molt amables que us deixaran provar fruites exòtiques. Sortint per la llotja del peix ens endinsem en el barri vell pel carrer de Santa Maria, fins arribar a Fuerte São Tiago, passant per la capella do Corpo Santo. La zona està plena de restaurant i bars on teniu menus econòmics.

Plaça do Municipio

Tornant enrera, creuant el mercat entrem al barri da Sé, o de la catedral. És la zona més monumental de la ciutat, on trobem la catedral del s.XV construida amb pedra volcànica i amb les parets encalades; la plaça do Município, on està l'ajuntament i el col·legi dos Jesuítas. Recomanem passejarpel barri per  extreure tot el seu encant, a més, si veniu al Nadal us trobareu grups de música folklore molt pintoresc...

Vistes de Funchal des del castell do Pico

Des del Jardim Municipal direcció nord entrareu al barri de São Pedro. Un barri força vertical amb palaus monumentals amb vistosos jardins. Un exemple d'això és el Museu da Quinta das Cruzes, una luxosa mansiô que actualment acull un museu de l'época colonial amb un jardí encantador, la visita als jardins és gratuïta. Per rematar la visita al barri podeu pujar al castell do Pico, on tindreu unes magnífiques vistes de la ciutat i el port.
Abans de deixar la ciutat fem un passeig pel port fins arribar al barri de Lido. Zona que podeu evitar si és que voleu llogar un cotxe (aquí hi teniu totes les oficines de lloguer) o si voleu banyar-vos a la platja. La zona està plena d'hotels enormes sense personalitat pel nostre gust, sembla que estiguem a Benidorm.
Si heu de llogar un cotxe us recomanem la Hertz, és la que ens ha ofert un preu més econòmic amb una franquícia més baixa.

Nossa Senhora do Monte

Una altra de les visites recomanables de la ciutat és el barri de Monte. Teniu dues opcions, o pujeu amb cotxe o agafeu un telefèric des del barri vell (15€ anar i tornar).  En aquest barri podeu veure el jardí tropical (de pagament) i l'esglèsia Nossa Senhora do Monte.  A més a més, el barri destaca per les bones vistes de la ciutat i per l'atracció dels turistes, fer la baixada amb els Carreiros do Monte: dos homes vestits de blanc amb barret de palla us baixaran amb uns carros de cesto. Nosaltres no ho hem fet, però suposem que el preu ronda uns 30€ (2 persones).

Elaboració del vi

Despres de 4500 Km. per sis comunitats autònomes i 17 províncies i havent visitat bodegues a diferents DOs d'Espanya ha arribat el moment d'explicar-vos clarament el procés d'elaboració del vi.

Raïm a punt de recollida

A més, ara estem en el mes tradicional de la verema, tot i que hem comprovat que segons el clima algunes bodegues veremen abans o després.

Conducció en vas

Les vinyes es cultiven principalment de dues maneres, en sistema de conducció en vas i sistema de conducció en espatllera.
La primera és de baixa alçada amb els sarments extesos sobre el terreny i el raïm molt a prop de terra, el segon es desenvolupa en alçada al llarg d'uns filferros superposats on s'enreden els sarments, aquest tipus de sistema facilita la recollida mecanitzada.

Conducció en espatllera

Varietats de raïm n'hi han un munt i segons la zona té denominacions diferents: Syrah, Tempranillo, Tinta de Toro, Airén, Verdejo, Graciano, Macabeo, Garnacha... 




L'elaboració del vi blanc:

Tines d'acer inoxidable

Quan arriba el raïm a la bodega passa pel procés de desrapar (separar el fruit de la rapa), una vegada fet aixó es passa a la premsa on es recull el primer most anomenat most flor que és el de major qualitat, després es torna a premsar per obtenir la resta del most, aquest es trasllada a unes grans tines per fer la fermentació alcohòlica, és un procés que es realitza a temperatures inferiors a 22º i el que fa és transformar el sucre en alcohol i anhídrid-carbònic. Una vegada acabada la fermentació es clarifica (procés de treure totes les impureses del vi per que quedi transparent i net).  El vi ja es pot embotellar, etiquetar i possar-ho a la venda o deixar-ho envellir en tines de roure abans d'embotellar per donar-li tons de fusta, un exemple d'això el tenim en els vins blancs de Muga 2011 fermentado en barrica, Protos Verdejo en barrica  i Marqués de Riscal Limousin.

L'elaboració del vi rosats:
A diferència dels vins blancs, el vi rosat es fa amb raïm negre. El procés d'elaboració és igual que el blanc però deixant el most fermentar amb la pell durant un temps prudencial per que agafi aquest color tan peculiar dels vins rosats. Els vins rosats són normalment de curta durada i rarament es crien en tines.

L'elaboració del vi negre:

Tines Bourdeleses

El raïm negre arriba a la bodega i passa el primer procés de seleció manual per separar els grans bons dels dolents, es desrapa i passa a la premsa, una vegada acabat, es trasllada el most amb la pell a les tines de fermentació per fer la fermentació alcohòlica, en aquest procés les pells formen un sostre que s'anomena barret el qual s'ha de trencar (remuntar) per que el vi fermenti i agafi les propietats de la pell per igual a tot el most. Un cop feta la fermentació alcohòlica es separa el vi de les pells per passar-ho a altres dipossits per fer la fermentació malolàctica, ( transfomar l'àcid màlic en àcid l'àctic, procés de suavització del vi). El seguent procés és la criança en tines de roure francès i/o americà, les tines normalment són Bourdeleses (225 l.), la duració de la crianza està regulada per la Llei de la Vinya i el Vi que estableix un mínim de sis mesos en tina per a Criança, de dotze per a un Reserva i de divuit per a un Gran Reserva. En aquest període d'envellimet s'ha d'anar fent el transvasament del vi (cada tres mesos es passa d'una barrica nova a una més vella i/o de diferent procedència per donar-li les característiques que l'enòleg creu convenient per al seu envelliment i així fer vins molt personalitzats).

Repòs en ampolla

L'últim procediment és embotellar i deixar el mínim de temps en ampolla segons correspongui en el seu cas. A partir d'aquí l'empolla s'encarregarà de arrodonir les arestes i acoblar els aromes gràcies a una sèrie de reaccions químiques que es produeixen per la falta d'oxigen.




Biliografia:
Guia del turismo del vino en España 2012, Editorial Anaya.

Terol també existeix!!!

De camí a Barcelona parem a Terol, una província que sovint passem de llarg, però que amaga indrets d'un gran valor. A més, la carretera des de Guadalajara ens fa passar pels paratges naturals del Alto Tajo, aquí el riu més llarg d'Espanya encara és petit, res a veure amb el Tajo que vam veure a Toledo i Extremadura.

Albarracín

La nostra primera parada serà al poble encantador d'Albarracín, encara no entenem que el poble no hagi estat reconegut com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Carrers estrets i empredrats, amb les cases amuntegades les unes amb les altres, la catedral de El Salvador que sobresurt entre els teulats... tota ella, un bon exemple d'urbanisme medieval d'origen musulmà, possiblement el millor conservat del país. Fixeu-vos també amb la imponent muralla i el castell que s'enfilen per la muntanya. Una parada molt recomanable!!!
Per dormir, no tindreu problemes, hi ha una oferta variada d'establiments. Nosaltres ens hem quedat a l'hotel El Gallo (C. Los Puentes, 1 / 978 710 032).

Pintures rupestres a Albarracín

I a 4 km de la població, no deixeu de veure les pintures rupestres, aquestes si reconegudes per la UNESCO. Podeu escollir diferents rutes, totes elles da fàcil accés. Nosaltres hem fet el sender S2, de curta durada i que ens ha permès fer-nos una idea del tema. Ja us diem que en algunes pintures haureu de posar-hi una mica d'imaginació... no és d'extranyar tenint en compte que les pintutes tenen entre 4000 i 7000 anys d'història.

Plaça del Torico

I no menys és mereix la capital de la província. La ciutat de Terol, conserva un important patrimoni artístic mudéjar en el seu casc històric. Els monuments mudèjars més destacats són l'esglèsia de Santa María, catedral de Terol i les torres de El Salvador, San Martín i San Pedro.
Si us interessa una història estil Romeu i Julieta, Terol també te la seva: Los amantes de Teruel. La llegenda dels amants data del s.XIII. Si us interessa el tema aquí us deixem un link www.amantesdeteruel.es.
No deixeu de visitar la plaça del Torico, un mini-toro que ben bé podria ser el brau de la Pilarica, pel seu reduït tamany. També feu una ullada a Los Arcos, un aqüeducte del s.XVI i els exemples neomudèjars de la ciutat, com la Escalinata.
Per cert, no ho hem dit, però qui ens descobreix la ciutat és la nostra amiga María José, qui ens acull al seu poble de Villalba baja, a 8 km. de Terol. Mil gràcies!!!

Rubielos de Mora

Amb ella també descobrim dos pobles medievals de la comarca de Gúdar-Javalambre. Rubielos de Mora i Mora de Rubielos, en el primer ens trobem per sorpresa un mercat medieval. Hi té lloc cada any a finals d'agost, i la fira encara li dóna més encant al poble. Mora de Rubielos també té un entramat medieval i un castell que el corona. A l'hivern, podreu practicar l'esquí, ja que a la comarca hi ha les pistes de Valdelinares i Javalambre.

La Alcarria, retorn als orígens

Abans de deixar Castella La Manxa, deixeu-me que publiqui una entrada més. La zona de l'Alcàrria, a Guadalajara està lligada als meus orígens familiars. Encara que us puguin semblar terres de secano el paisatge de l'Alcàrria no té res a veure amb el manxec d'Almagro.
Un paisatge amb camps de blat, de girasols, amb alguns turons aquí i allà i amb alguna pineda més enllà....

Segurament els pobles que us diré ara no apareixen a cap guia, però en ells podreu veure l'esència de la zona. Des de Cuenca per la N320 direcció a Alcocer, ens desviem per la CM2015. Passat el poble de Millana, trobareu una sortida per anar a Escamilla. Aquest va ser villa de infantes, per això encara hi figura el títol de vila i no de poble. Va ser una vila amb muralla, encara conserva algunes torres. Però, permi està lligat al naixement del meu avi, en Vicente. Ell va ser el moliner del poble, del qual em pogut veure algunes runes.
Tornant a la CM2015, dirreció a Peralveche, arribareu a Salmerón. Aquí va néixer la meva àvia, el meu pare i els meus tiets. Bé, puc dir que tota la família del meu pare està vinculada al poble. No us extranyeu si en aquests pobles us pregunten de quin cognom sou...
Del poble us destaquem la plaça major porxada i sobretot, les festes majors. A partir del 15 d'agost, Salmerón està de festa: processons, encierros i corridas (a nosaltres el tema dels toros no ens va, però en aquesta zona la cultura taurina està molt lligada), i nits amb orquestres...

Salmerón

Aquí hem protagonitzat una anècdota al voltant de la mel (la mel alcarrenya és una de les millors!). Hem preguntat a l'única botiga que hi ha al poble on podíem aconseguir mel, l'autèntica, aquella que recul directament l'apicultor sense etiquetes... De mica en mica, s'han afegit persones a la conversa: que si aquest any no hi ha hagut recollida, que preguntem al germà de l'alcalde de Castilforte, que a Escamilla en trobarem... i fins tot ens enportem un refrany: "Años bisiestos, ni miel ni cestos". 
Com veieu, en aquests pobles tothom es coneix o sap de quina família ve.
Si entreu en gana, no podeu marxar sense anar al restaurant Casa Goyo, a Alcocer (C. Mayor, 44 / 949 355 003). Les racions són generoses i de qualitat, així que us recomanem compartir. Aquí un entrecot té tamany XXL I els postres també...
Ah, i la zona també té el mar de Castilla, els pantans d'Entrepeñas i Buendía, en el primer situat al poble de Sacedón, podreu fer activitats aquàtiques. No us extranyeu si veieu velers al pantà, penseu que aquí el mar més proper està a més de 300 km.

Cuenca i serranía conquense

Cuenca

No podíem deixar Castella La Manxa sense visitar la magnífica ciutat de Cuenca. El casc antic està encaramat sobre un penyasegat i envoltada pels rius Huécar i Júcar. De fet, la cara que dóna a la Hoz del Huécar és la més fotografiada de la ciutat. Aquí estan les famoses casas colgantes i el Pont de San Pablo (no apte per a persones amb vertigen).

Ja a la ciutat "alta" podreu veure la Catedral de Nuestra Sra. de Gracia del s.XII i un munt de miradors amb unes vistes espectaculars. No deixeu de passejar pel casc antic!

Per dormir us recomanem la Posada Tintes (C. Tintes, 7 / 969 212 398), a tocar del casc antic a 25€ la nit.

Los callejones - Las Majadas

Si voleu visitar un paisatge totalment diferent a la resta de Castella La Manxa, no deixeu d'anar al Parc natural de la Serranía Conquense, al nord-oest de la província. Aquí podeu visitar la Ciudad Encantada, al costat del poble de Uña. L'entrada val 3€. Una alternativa gratuïta és anar a Las Majadas, un poble més a l'interior del parc, on podreu veure Los Callejones, un paratge de roques erosionades per l'aigua i el pas del temps que ha donat a la pedra formes de laberint o tormos, formes pètries de gran bellesa. 

Un altra paratge a destacar en el parc és el naixement del riu Cuervo, en èpoques abundants d'aigua el riu forma una cascada espectacular. El sender fins al naixement és de fàcil accés i de curta durada.

Ja fora del parc i ubicat a la Alcarria conquense, visitem Priego. Petita població on destaca el treball de la terrisseria. Aquí podreu comprar plats, càntirs, cases colgantes de Cuenca i d'altres souvenirs... com uns toritos càntir molt macos.

DO La Manxa

Com ja hem dit en una entrada anterior, la DO La Mancha és l'extensió de vinyes més gran d'Europa. Tot i així, aquesta DO ha sigut la gran productora de vins de taula i de brick... I ara intenta produir vins que siguin competitius en el mercat vinícola.

Campo de Criptana

Us recomanem la guia de turisme enològic Divinum Vitae (www.enoturismocastillalamancha.com). Nosaltres vam escollir, tot i que produeixen fora de la DO, les Bodegues Castiblanque (www.bodegascastiblanque.com / 926 589 147), situades a Campo de Criptana. Després d'haver vist altres bodegues, aquesta no aporta res de nou, això si, la cata inclou 5 vins (dos blancs, un rosat i dos negres) i un pica-pica d'embotit i formatge. El cost de la visita és de 6€. 

Això si, la localitat de Campo de Criptana val molt la pena, pels seus molins de vent (un d'ells, el molí Culebro dedicat a Sara Montiel, nascuda a la localitat) i el barri del Albaicín Criptano, a tocar dels molins on destaquen les seves cases encalades i coves-vivenda. Aquesta població també forma part de la Ruta del Quijote, el tram 7.