Sense abandonar el Delta de l'Okavango entrarem a la Reserva de Moremi, que ocupa un terç de la superfície del Delta. Per iniciativa de la dona del cap Moremi, de la tribu Batawana, qui estava preocupada pel descens de la fauna salvatge per la caça descontrolada i el desenvolupament de la ramaderia, va proposar que la zona fos protegida. Així doncs, el 1963 fou la primera reserva a l'Àfrica creada per la població local.
La reserva representa un ric i divers ecosistema format per terres seques, aiguamolls, rius, llacunes, bassals, prades àrides, boscs de Mopane (l'arbre característic del país) i acàcies. És tot un paradís pels animals salvatges, aquí es poden contemplar (amb sort) els Big Five.
Hi arribarem en avioneta fins a Maun, un vol que ens permetrà tornar a veure des de l'aire el fabulós Delta. Després agafarem vehicles 4x4 que ens conduiran a la zona de Khwai, on tornarem a dormir dues nits en tendes de campanya molt confortables.
A Moremi viurem l'experiència única i increïble que hom espera d'un safari. La concentració i diversitat de fauna és al·lucinant: elefants, hipopòtams, cocodrils, búfals, nyus, cudús, gaseles, girafes, zebres, cobs lichis, antílops d'aigua, babuïns, facoquers i infinitats d'ocells. I no ens oblidem de l'estrella, un lleopard que ens donarà un espectacle sorprenent, allò que podem veure en un documental del National Geographic. Després d'aquesta aventura, que més dona si no hem vist lleons o rinoceronts, els animals són imprevisibles, però l'estada a Moremi no ens ha defraudat.
I no, no ens hem oblidat! Aquí us deixem amb el nostre documental "National Geographic" del lleopard i la seva presa, prepareu les crispetes.
Deixarem el riu Boteti i anirem direcció a Maun, uns 180 km al nord-oest. Aquesta població és el principal centre turístic del país, ja que és la porta d'entrada al Delta de l'Okavango. Dormirem al bonic hotel Sedia Riverside (a 8 km de Maun) que té una piscina fabulosa amb habitacions ben equipades que donen a un jardí tropical.
Valdrà la pena fer un descans, ja que l'endemà ens espera un viatge de 300 km en camió fins a la pròxima destinació, el Guma Lagoon Camp. Aquest es troba al nord-oest de l'Okavango i com indica el nom té unes vistes al tranquil llac Guma. Aquí dormirem en tendes molt ben preparades i gens incòmodes.
Però, encara no us hem explicat què és el Delta de l'Okavango... ai quin cap! Doncs començarem dient-vos que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 2014, i un dels llocs més extraordinaris de l'Àfrica. L'origina el riu del mateix nom que neix a les muntanyes d'Angola, creant el delta interior més gran del món. La sequedat del desert del Kalahari impedeix que l'aigua continuï i acabi al mar. Així doncs, el riu Okavango acaba formant una mena de paella gegant de més 18.000 km², en funció de les crescudes de les aigües. De maig a setembre el delta s'omple d'aigua formant un munt de rierols, llacunes, pantans i illes, però la seva esplendor sempre dependrà de les pluges a Angola, i enguany el país pateix una forta sequera, així que no veiem un delta en el seu estat òptim.
Els famosos big five, els cinc grans animals salvatges (lleons, elefants, rinoceronts, búfals i lleopards) es poden veure al Delta, encara que els felins són molt difícils de veure (a Moremi tindrem una sorpresa). Els rinoceronts en perill d'extinció són molt rars de veure, tot i que s'han reintroduït alguns exemplars a l'illa de Chief. Ara bé, l'animal estrella de la zona és l'hipopòtam, tindrem l'oportunitat de veure'l de prop i escoltar-lo.
Però, tornem al punt d'inici, el Guma Lagoon. Aquesta zona rep el nom d'Okavango Panhandle (literalment el mànec de la paella de l'Okavango), el riu s'estreny formant un conjunt de canals i illes envoltats de densos canyissars de papirs. Tot i que no és pròpiament el Delta, la zona és ideal per fer observació d'aus i pescar. Al capvespre farem un recorregut en barca pel llac i els seus canals amb les oïdes ben atentes.
Al matí següent, en ruta a la próxima destinació tornarem a tenir l'oportunitat de veure més ocells i cocodrils entre canals plens de papirs.
Una de les coses imprescindibles que podeu fer al Delta és un trajecte en mokoro, les tradicionals canoes que utilitzen les comunitats de la zona per traslladar-se. Molt semblants a les barques de perxar del Delta de l'Ebre. Clar que a l'Ebre no hi ha hipopòtams que en qualsevol moment poden fer tombar les canoes...😅😅😅🦛🦛. Així doncs, amb uns mokoros ens traslladarem al campament on passarem la nit, en una de les illetes que es formen amb la crescuda de les aigües.
Ja us podeu imaginar que dormir en tendes enmig de vida salvatge en ple Delta de l'Okavango és tota una aventura, una d'aquelles experiències úniques que s'han de fer un cop a la vida. Què pot passar? Que un hipopòtam sortint de l'aigua decideixi venir a saludar-vos? Mmmm, esperem que no! Però hi són, els sentim ben a prop, els roncs greus i les seves passes sortint de l'aigua.
Sobrevolar el Delta amb un helicòpter amb les portes obertes per poder fotos i vídeos és una altra activitat que costi el que costi s'ha de fer. No us mentirem, és una experiència cara, nosaltres la tenim inclosa en el preu del viatge. Volarem amb Helicopter Horizons (mireu la seva web per consultar preus i excursions).
Des de l'aire apreciem també la magnitud de la sequedat del Delta, en aquesta època hauria d'estar en el seu punt àlgid d'aigua. Una prova més de la crisi climàtica i dels estralls que provoca en la fauna.
L'estada en aquest terreny d'acampada ens deixa un munt d'imatges i records que no oblidarem. Les sortides en mokoro al capvespre per veure els hipopòtams, les postes de sol sobre la llacuna, les passejades per la nostra illeta observant les petjades d'elefants i altres animals salvatges. Us ho assegurem, el Delta de l'Okavango s'ha de sentir i viure, almenys un cop a la vida!!
Abans de deixar aquesta zona del Delta, passarem una nit més, però aquest cop en una casa vaixell, l'Inyankuni que ens portarà pels canals de l'Okavango. De camí a l'allotjament flotant ens acomiadarem dels nostres veïns i amics, els hipopòtams. Per cert, al vaixell soparem tilàpia, un peix característic de la zona.
La nostra ruta continua cap al sud, per la carretera que comunica Kasane amb Nata. A uns 50 km al nord de Nata, arribem a l'allotjament d'Elephant Sands. Amb aquest nom ja us podeu imaginar que hi trobarem. En teoria, hem vist fotografies de com hauria de ser, ha d'haver-hi una bassa natural que esdevé un punt d'avituallament dels elefants, en les seves rutes migratòries. Però la bassa està seca, tot i que un fil d'aigua en surt, vista la munió d'elefants que es concentren. La zona no té tanques, així que hi ha lliure circulació d'animals salvatges, ens avisen que també s'han vist lleons...
Aquest lodge és una fina línia entre la sostenibilitat i el turisme. Mentre totes les cabanes disposades al voltant de la suposada bassa, ara esplanada seca, tenim aigua i fins i tot una piscina en les zones comunes, els elefants bramulen fort per una mica d'aigua. Fins i tot, cansats de tanta set, algun elefant agosarat intenta ficar la trompa on hi ha els lavabos comuns per xuclar l'aigua del vàter.
Ens asseguren que sense aquest allotjament ningú s'ocuparia de mantenir la bassa. Fins i tot, els propietaris de l'allotjament abasteixen el pou amb aigua que porten amb camions cisternes. Buidar la piscina és una solució a curt termini, i més tenint en compte la quantitat d'aigua que necessita beure un elefant al dia. El problema és l'extrema sequera que viu el país, la més important en els darrers 29 anys. Si no plou al nord, a Angola, l'aigua no arriba. A tots ens sona la crisi climàtica, i aquí en tenim un exemple clar.
D'altra banda, les notícies per mantenir els elefants no són bones, el president de Botswana torna a permetre la caça d'aquests grans mamífers l'any 2019 (llegiu la notícia de l'Ara per a més informació). El que havia estat un santuari d'elefants, ho deixarà de ser. Correm el risc de veure com extingim una espècie més, continuant amb la tensió entre home i natura. La política al país promou defensar els interessos dels camperols, argumentant que els animals salvatges els arrasen els camps de cultiu. Però, torna l'eterna pregunta: Qui estava aquí abans? Qui arrasa a qui? La solució no és fàcil, però un país que té força ingressos del turisme (per venir a veure animals) ha de fer polítiques proteccionistes, i apostar pel "turisme" de caça no és el remei.
Sigui com sigui, des de la posició protegida de la zona comuna, mentre observem els elefants reflexionem sobre la fragilitat de l'ecosistema i la continuïtat d'una espècie amenaçada de desaparèixer. Els elefants ho saben, ens observen, la seva mirada ens fa sentir culpables.
Continuem la ruta en direcció a Gweta, allà agafarem uns vehicles 4x4 que ens portaran al salar de Makgadikgadi Pans on passarem una nit a l'hotel amb més estrelles del món... Abans, però, pararem a veure un exemplar magnífic de baobab, aquest arbre tan característic i majestuós. A la zona hi ha altres exemplars famosos de baobabs, com el Green's o el Chapman's, tot i que aquest últim va caure a principis del 2016.
L'altra parada abans d'arribar a la destinació serà la visita a una simpàtica colònia de suricates. L'observació d'aquests petits mamífers implica estar en absolut silenci i fers moviments pausats, ja que si noten la nostra presència, s'amagaran als seus caus. Ens hi quedaríem més estona, però ens espera una posta de sol magnífica sobre el salar de Makgadikgadi Pans.
L'extensió del conjunt de salobrars del Parc Nacional Makgadikgadi Pans és de 12.000 km² i durant l'estació seca (de maig a octubre) és el moment ideal per visitar-los. Fa 10.000 anys tota la zona era un enorme llac de 60.000 km², però els canvis climàtics el van assecar deixant només extenses capes de sal. La sensació que un té en un salar d'aquestes magnituds és increïble, miris on miris una blancor absoluta, un sentiment de llibertat i un efecte hipnòtic. Però, atenció! És molt fàcil desorientar-se sense cap referent a l'horitzó, per això caldrà disposar d'una brúixola i un bon mapa. Durant l'època de pluges és necessari extremar les precaucions, ja que ens podríem trobar salars humits i quedar atrapats amb els vehicles.
La zona és ideal per fer fotografies amb efectes òptics, allò que tant ens agrada fer als turistes.
L'Anna ens ha deixat uns metres abans del campament on dormirem per poder fer les fotos i caminar per la solitud del salobrar, i quan arribem ens està esperant en una improvisada barra de bar i uns mojitos. Doncs aquí, en la immensitat absoluta del no-res passarem la nit, fent bivac amb uns sacs de dormir preparats per les fredes nits de l'Àfrica austral sota una cúpula de milions d'estrelles. Hi ha una experiència més maca que aquesta? Clar que també fa respecte, qualsevol animal podria passar per aquí i els sons llunyans no ajuden per estar tranquils.
Foto d'Ángel Perales, un dels viatgers del grup - Nit a Makgadikgadi Pans
Ens despertarem amb una sortida de sol que mai oblidarem, el paratge és increïble i ens ofereix una experiència única. Una nit a l'Àfrica que guardarem en el record!
Però el Makgadikgadi Pans encara ens deixarà més experiències úniques quan fem un safari en 4x4 per l'extrem oest del parc, prop del riu Boteti on es concentren nombrosos animals. De fet, aquí hi ha una de les migracions més importants de zebres i nyus. Durant l'estació seca, de maig a octubre els animals es reuneixen prop del riu, però quan comencen les pluges i els salars s'omplen d'aigua els animals migren cap a l'est. Aquesta migració no és tan coneguda com la del Serengueti, però segons la guia Lonely Planet viuen al parc més de 25.000 zebres.
La fauna és nombrosa i ens trobem grups grans de zebres i nyus, així com diverses espècies d'antílops, com el raficer comú (steenbok) o els cudús (kudu). A banda de moltes aus, com estruços i voltors, i també pillem un hipopòtam traient el cap tímidament. Tots aquests animals, reunits al voltant del riu són una prova més de la necessitat de l'aigua, i per tant de la importància de la lluita contra la crisi climàtica.
Després d'un vol amb dues escales (primer a Londres i després a Johannesburg) arribem a Livingstone (Zàmbia) on tramitarem el visat de doble entrada (per 80 $), ja que entrarem i sortirem per la mateixa frontera. A Botswana, de moment no cal un visat, tot i que s'ho estan plantejant. Per a més informació sobre la documentació i tràmits per entrar a Zàmbia, podeu mirar la pàgina web del Ministeri d'Afers Exteriors.
Allà ens recollirà la que serà la nostra guia, l'Anna Mas. Gràcies a ella hem tingut una de les millors experiències viatgeres. Ja ho diuen que quan tens una bona guia, tot va rodat. D'ara endavant serem una petita família de 8 persones i l'Anna, ser poquets en un itinerari en grup també és bo pel funcionament del viatge.
Fetes les presentacions ens dirigim al primer allotjament, el Walter Bush Camp, a la reserva forestal de Kasane. En Walter, qui gestiona l'allotjament, és un uruguaià que viu a Botswana. Tot un personatge que ens explica les seves històries al país. És un lloc pintoresc, amb diverses cabanes elevades i algunes a peu pla, molt ben equipades (les mosquiteres que no faltin). Després de quasi 20 hores de vol, qualsevol llit seria còmode, però aquests ho eren. Però, allò que fa que sigui un allotjament molt recomanable és la seva proximitat a una bassa d'aigua on venen a beure els elefants i s'escolten les hienes. Tot el perímetre del bush camp té un tancat i hi ha un mirador que convida a l'observació tranquil·la dels animals.
Imagineu-vos la primera nit a Botswana, entre els bramuls dels elefants, el cant dels ocells i els plors de les hienes... increïble!
Des d'aquí farem una primera incursió al Parc Nacional de Chobe, el primer parc nacional del país (l'any 1968). De visita obligada, inclou diverses zones de protecció (de fet, hi entrarem dues vegades, quan anem a Savuti) amb una extensa població d'elefants, més de 400 espècies diferents d'ocells, depredadors... La millor època per anar-hi és a l'estació seca (d'abril a octubre) quan els animals es concentren prop del riu Chobe.
El nostre primer safari en 4x4 serà per la Ribera del Chobe, no en sortirem decebuts, ja que podem observar nombrosos grups d'elefants, antílops, cocodrils, marabús, infinitat d'aus...
Us deixem unes quantes fotografies de la fauna que vam poder veure
Vam quedar tan encantats del nostre primer viatge a Àfrica (vegeu Àfrica Experience!: un viatge per Kenya i Tanzània) que l'estiu de 2019 vam decidir tornar-hi, però aquest cop a l'Àfrica austral, a Botswana.
El primer itinerari al continent africà el vam fer amb l'agència Kananga, si heu llegit les nostres entrades d'aquella destinació, veureu que vam quedar-ne molt satisfets. Així doncs, hem confiat altre cop amb aquesta empresa per viatjar-hi. Aquí podeu veure les opcions d'itineraris que tenen, nosaltres vam escollir la Ruta del Río Perdido Clásico de setze dies.
De fet, aquest va ser l'últim viatge abans que la COVID-19 ho capgirés tot. Ara que revivim la nostra ruta, ens recordem de com era gaudir d'una destinació sense mascaretes, ni gels hidroalcohòlics, ni distàncies de seguretat (bé, amb els animals salvatges sí)... aliens a tot el que vindria pocs mesos més tard. Esperem que aviat puguem tornar a viatjar com ho fèiem abans... paciència!
Què, ens acompanyeu? ;)
Botswana
La seva extensió supera la d'Espanya, quasi arriba als 600.000 km², però escassament poblat (gairebé 2.300.00 hab.), la seva densitat de població es queda prop de 4 hab./km². Així que us podeu fer una idea d'extenses zones on només viuen animals salvatges. De fet, això és el que fa que sigui una de les principals destinacions africanes per fer un safari. A Botswana viu l'extensió més gran d'elefants del planeta, això si no evitem que persones com el Rei emèrit es dediquin a caçar-los...
La nostra ruta pel país inclourà:
Reserva forestal de Kasane
Parc nacional de Chobe (Ribera del Chobe i Savuti)
Makgadikgadi pans (salar) i riu Boteti
Delta de l'Okavango
Reserva de Moremi
Cascades Victòria (Victoria Falls - Zimbàbue)
Si voleu llegir més coses del país, us recomanem consultar la pàgina a la Viquipèdia. Us servirà per fer-vos una primera idea.
Ara sí, aquí comença l'explicació del nostre viatge. Desitgem que gaudiu de la lectura!
