Els top five de París

En aquesta entrada volem destacar els imprescindibles a l'hora de visitar París, esperem coincidir amb vosaltres.

1. La Tour Eiffel: Segurament la icona més coneguda de la ciutat de la llum. El monument de metall construït per a l'Exposició Universal de 1889 i de 324 m. s'ha convertit en un dels principals punts d'interès visitat per quasi 7 milions de persones, cosa que significa que haureu de fer interminables cues fins arribar a la 3ª planta.

Teniu vàries opcions per coronar-la, a peu o en els còmodes ascensors. Les vistes des de la planta superior són espectaculars, ja siguin de dia com de nit. I si teniu gana i una cartera farcida d'euros podreu menjar al restaurant amb estrella Michelin, Jules Verne.
Us recomanem  comprar les entrades anticipadament, almenys us estalviareu una part de la cua. Per a més informació dels horaris i preus: www.tour-eiffel.fr
Un cop toqueu a terra us aconsellem fer la sessió de fotos amb la torre com escenari des dels jardins du Trocadéro, i no oblideu una visita nocturna. A les hores en punt, 20.000 bombetes dorades guspirejants il·luminen la torre.

2. El Musée du Louvre: Sens dubte el museu d'art per antonomàsia, us hi podeu passar tota la vida per contemplar les 35.000 obres d'art que inclou. Entrareu, després de fer força estona de cua amb o sense reserva prèvia, per la Grande Pyramide de vidre, de 21m. d'alçada obra de l'arquitecte americà d'origen xinès, I. M. Pei.
Un cop a dins veureu les riuades de gent buscant l'obra estrella del museu, la Gioconda de Leonardo da Vinci (sala 6, 1ª planta, ala Denon). El retrat més famós de la dona de mirada enigmàtica que no deixa indiferent a ningú.

La Gioconda, de Leonardo da Vinci

La Llibertat guiant al poble, d'Eugène Delacroix

Venus de Milo

Un cop vista la Mona, no deixeu d'admirar altres obres, com l'ala dedicada a l'art funerari egipci (planta baixa, ala Sully);  l'Escribà assegut (sala 22, 1ª planta, ala Sully); la Venus de Milo  (sala 16, planta baixa, ala Sully); la Victòria alada de Samotracia (escalinata Daru, 1ª planta, ala Denon);  el Codi Hammurabi (sala 3, planta baixa, ala Richelieu); les obres clàssiques dels pintors del renaixement de Rafael, Botticelli i Tiziano (1ª planta, ala Denon); la Coronació de Napoleó de Jacques-Louis David (sala 75, 1ª planta, ala Denon); la Llibertat guiant al poble, d'Eugène Delacroix (1ª planta, ala Denon); i els apartaments de Napoleó III a l'extrem de l'ala Richelieu (1ª planta).
Per a més informació dels horaris, visites guiades i preus: www.louvre.fr

Notre Dame des del Sena

3. La Catedral de Notre Dame: Si la Tour Eiffel és l'emblema de l'arquitectura moderna, la catedral és l'obra mestra del gòtic francès. El que l'ha fa una obra cabdal de l'arquitectura són les seves dimensions, de 130m. de llarg, 48m. d'ample i 35m. d'alt. La façana amb les seves característiques torres (si voleu bones vistes podeu pujar per la torre nord), els rosetons i les gàrgoles són els altres trets diferencials de la catedral.
Com a curiositat, la catedral va ser força danyada durant la Revolució francesa, quasi per ser demolida, però la popularitat del llibre de Victor Hugo, El geperut de Notre Dame la va salvar del fatal desenllaç.
L'entrada a l'interior és gratuïta i pujar a les torres també, si ho feu el primer diumenge de mes entre novembre i març.

4. Arc de Triomphe i Les Champs Élysées: Una congestionada rotonda que posaria a prova qualsevol conductor amb "L", acull un dels símbols de París: l'Arc de Triomphe.  Construït el 1836 per recordar la victòria de Napoleó a Austerlitz. Podeu pujar a dalt, des d'on tindreu vistes a les 12 avingudes que hi conflueixen, entre elles, Les Champs Élysées, la Tour Eiffel, la zona de negocis de La Défense i bona part del centre de París. Gratis el primer diumenge de mes, de novembre a març.
Un cop a baix, sentiu-vos en el París més burgès tot passejant per la famosa avinguda dels Champs Élysées.  El luxe de París en estat pur, com la zona del Triangle d'Or i les seves botigues de la haute couture no aptes per a totes les butxaques.

Arc de Triomphe i Champs Élysées

No deixeu d'admirar el Grand Palais i el Petit Palais, construïts per a l'Exposició Universal de 1900 i que en l'actualitat acullen les Galeries Nationales i el Museu de Belles Arts, respectivament.
Posant punt i final a la famosa avinguda arribareu a la Place de la Concorde.  La plaça més gran de la ciutat dissenyada el 1775, acull l'obelisc de granit de 3300 anys, regalat per Egipte el 1831. Ja des d'aquí podeu entrar als magnífics Jardins des Tuileries, que donen l'entrada al Louvre.




5. Sacré-Coeur i Montmartre: Tot i que Montmartre pot semblar més un parc temàtic per a turistes que l'antic poblet on es concentrava tota la flor i nata artística, no negarem que la seva visita és un dels imprescindibles de París. Ni que sigui per captar l'essència de la ciutat més bohèmia...

Montmartre

La Basílica del Sacré-Coeur i la seva escalinata s'han convertit en un dels miradors (i gratis) més privilegiats de la ciutat. Per anar-hi, si esteu en modo-dropo, podeu pujar en funicular i us estalviareu les quasi 200 escales per arribar a la Basílica. De totes maneres, nosaltres us aconsellem pujar caminant des de Pigalle o Anvers, tot descobrint el barri i els seus carrerons i places, com la Place du Tertre plena de pintors o la d'Abbesses i la seva emblemàtica marquesina art nouveau de metro.

El barri, que va ser independent de la ciutat fins al 1860, amaga altres indrets ben interessants, com el cabaret Au Lapin Agile (22, Rue des Saules), punt de trobada d'Apollinaire, Modigliani, Utrillo i Picasso entre d'altres; el Clos Montmartre, les últimes vinyes de la ciutat i que encara estan en funcionament (14-18, Rue des Saules) o els antics molins de Radet i Blute-Fin, que formaven part del conjunt Moulin de la Galette, sala de ball que Renoir va immortalitzar en el seu famós quadre.

Les Deux Moulins, cafè d'Amélie

Pot semblar un tòpic, però és inevitable pensar en Amélie i les melodies que Yann Tiersen va compondre per acompanyar la pel·lícula. Per descobrir els escenaris que apareixien al film, us aconsellem visitar el blog Hola la France! de Paula Hernández Polo. Explicat exhaustivament, podreu fer una ruta des del Cafè des deux Moulins on treballava Amélie (25, Rue Lepic), tot passant pel Au Marché de la Butte, l'épicerie de Monsieur Colignon o el Canal Saint Martin, on Amélie practicava una de les seves aficions, fer rebotar pedres en l'aigua.

Le Moulin Rouge

De retorn a París, no podeu deixar de visitar la zona més "canalla" de la ciutat, Pigalle. Antigament ple de bordells i cabarets, com el Moulin Rouge, que encara fa les delícies d'aquells que volen un espectacle ben burlesque. 

Els nostres amics al Sacré-Coeur