Auckland (en maori, Tāmaki Makaurau) serà segurament la porta d'entrada al país en molts viatges a Nova Zelanda. És la ciutat més gran del país, prop d'un milió i mig de persones viuen en aquest estret istme, situat entre el port de Manukau (al cantó del Mar de Tasmània) i el golf d'Hauraki, en aigües del Pacífic.
El front marítim del barri de Wynyard
Les guies i els rànquings internacionals situen a Auckland en els primers llocs, respecte a la qualitat de vida i habitabilitat. No és d'estranyar, té un clima tropical a l'estiu i uns hiverns suaus i sovint plujosos. Nosaltres viatgem en l'hivern austral, però segurament a l'estiu les múltiples illes del golf d'Hauraki i les seves platges, són plenes de banyistes i velers.
SkyTower
Guardant molt les distàncies, la ciutat seria com Olot en gran, està plena de turonets que antigament foren cràters, habitats per maoris on edificaven les seves viles fortificades (els pa), és per aquest motiu i per guardar respecte a la cultura maori, que no es pot entrar en algun cràter d'aquests pics volcànics. Una bona manera de donar un primer cop d'ull (i des de bona alçada) a la gran urbs, és pujar a la Sky Tower (328 m). El mirador superior està situat a 220 m i es poden veure vistes de 360° en un radi d'uns 80 km, des d'on guaitareu una cinquantena de cons volcànics, un munt d'illes i l'extensió d'aquesta gran ciutat, que sembla no tenir límits, més enllà de la zona cèntrica plena de gratacels. Si no patiu de vertigen i us van les emocions fortes, teniu dues experiències: l'SkyWalk, un passeig per una passarel·la a 194 m i de poc més d'un metre d'ample, sense baranes, no patiu portareu un arnès de seguretat😅, o "saltar" en caiguda lliure des de la mateixa alçada, amb l'SkyJump. Pels menys agosarats, millor un cafè "amb vistes" des del SkyBar (182 m).
El centre d'Auckland pot decebre una mica, ja que és un batibull d'edificis d'oficines, entres cases d'una altra època. Ara bé, encara es poden apreciar vestigis força interessants, com per exemple el Civic Theatre (1929), un antic cinema que recorda els anys gloriosos del setè art, ricament decorat en una fantasia entre hindú i arabesca, amb busts d'elefants i una volta celeste amb estrelles que s'il·luminen. O l'Auckland Town Hall (1911), d'estil eduardià acull l'Orquestra Simfònica de Nova Zelanda i la Filharmònica d'Auckland.
Un passeig pel romàntic Albert Park de l'època victorina us aproparà a la Universitat d'Auckland, on destaca l'Old Government House (1856), seu del poder colonial fins al trasllat a la nova capital, Wellington, el 1865. En el mateix recinte universitari, fixeu-vos la University Clock Tower (1926), ricament decorada en estil modernista amb la flora i fauna neozelandesa. Prop d'allà, a Princes St. una fila de casetes victorianes, record de l'era britànica.
Front marítim d'Auckland
Si agafeu Queen St. en direcció al port arribareu a l'estació de trens Britomart, un dels pocs edificis històrics que queden a la zona, ara plena de llocs de moda i ambient cool. El port Viaduct i el nou barri de Winyard han passat de ser el port comercial a una nova àrea d'oci i barri residencial de luxe. Fruit de diverses reformulacions urbanístiques, amb l'excusa d'acollir la Copa Amèrica (1999, 2000 i 2003) o el Campionat Mundial de Rugbi (2011). Un agradable passeig amb una oferta variada de restaurants i un pont llevadís que connecta amb el barri de Winyard. Si us interessa la història de la navegació, des de l'època maori a la Copa Amèrica, podeu visitar el New Zealand Maritime Museum. Des de l'estació dels ferris surten els vaixells per fer excursions a les illes del golf d'Hauraki, com per exemple l'illa volcànica de Rangitoto o la turística illa de Waiheke, amb les millors platges de la zona i una important zona vinícola, amb una trentena de cellers.
Moreton Bay Fig Tree
Nosaltres optarem per fer un curt trajecte en ferri a la península de Devonport, un barri residencial d'Auckland farcit de cases victorianes i eduardianes. En aquest web us podeu descarregar una ruta històrica per la zona. Al parc que hi ha entre Victoria Rd. i Flagstaff Terrace hi destaca una figuera gegant, la Moreton Bay, amb les seves arrels aèries que neixen de les branques superiors per fer de contrafort i aguantar el pes d'aquestes.
Els turons volcànics de Victoria (Takarunga) i North Head (Maungauika), completaran la visita al barri. Ambdós tenen el seu passat maori, amb les seves pa. North Head està foradada per túnels del s. XIX i bateries de canons, per protegir-se de l'amenaça russa. Des d'aquests dos miradors naturals tindreu una bona vista del downtown d'Auckland i de les illes del golf.
Devonport, des del turó Maungauika
Per cert, no ho hem dit, però us serà molt útil aconseguir la targeta recarregable AT HOP, que us permetrà moure-us per la ciutat en autobús, tren o ferri. El transport públic no és barat, però us estalviareu de conduir i trobar lloc on aparcar.
Una de les visites imprescindibles d'Auckland (on haureu de recórrer al transport públic per arribar-hi) és pujar el Mt Eden, el volcà més alt de la ciutat (196 m) i lloc sagrat maori. El seu cràter simètric de 50 metres de profunditat té el nom de Te Ipu Kai a Mataaho ("bol de menjar de Mataahao, el Déu de les coses enterrades"), no es pot entrar però sí rodejar-lo mitjançant una còmoda passarel·la de fusta. Des del cim es veu tot l'istme i les dues costes, baixant podeu passejar per l'Eden Garden, un jardí centenari ple de camèlies, azalees i rododendres.
Mt Eden
L'altre volcà històric és l'One Tree Hill (182 m), aquí hi havia la principal fortalesa pa maori. Des del cim, a banda de les vistes de 360°, teniu la tomba de John Logan Campbell, que va donar aquesta terra a la ciutat (1901) i demanant que es construís un memorial al poble maori. Prop d'allà, la curiosa història de l'arbre que dona nom al lloc. Els (maleïts) britànics van talar l'arbre totara sagrat l'any 1852, substituint-lo per un pi de Monterrey. Els activistes maoris el van atacar l'any 1994, i acabant la feina el 2000. Després de consultes amb la població maori i experts biòlegs, es va decidir posar un petit bosc de sis arbres pohutukawa i tres totares, l'arbre que arreli més i sigui més fort ocuparà el lloc en solitari cap al 2026. D'altra banda, la banda irlandesa U2 li donà fama internacional, quan van editar la cançó "One Tree Hill" (al disc The Joshua Tree) l'any 1987.
Vorejant el turó, un altre parc centenari, el Cornwall Park, on hi ha l'Acacia Cottage, una històrica caseta del 1841.
Només pot quedar un arbre (One Tree Hill)
Acacia Cottage a Cornwall Park
D'Auckland només ens queda recomanar-vos l'hotel on vam dormir, l'Airedale Boutique Suites (380, Queen St.) amb habitacions grans i confortables, amb sort amb vista a l'SkyTower, i un magnífic esmorzar, no dubteu ni un segon a demanar-vos els seus ous benedictins!!😋😋🙌 Disposa de pàrquing, però no és barat (45 $ NZ la nit). Prop de l'hotel, que està molt cèntric, hi ha diversos locals de menjar ràpid, molts d'ells de cuina asiàtica que són força barats i de bona qualitat, com per exemple el Dumpling Hours(Wellesley Street East, 1010).
Esmorzar a l'Airedale Boutique Suites
A Devonport, el Corellis Cafe (Victoria Rd., 46), una cafeteria molt hipster, però amb una carta de plats per fer el brunch, bon cafè i una selecció de pastissos que faran la boca aigua als més llaminers. Prop del Mt Eden, un restaurant italià, el Gina's Italian Kitchen (Mt Eden Road, 448) on el públic italià no posaria pegues als seus plats de pasta i les enormes pizzes que serveixen, i res a dir del seu magnífic Tiramisú. Dos plats de pasta, un pa d'all d'antipasti i dues postres ens ha sortit per 82 $ NZ.
I per acabar, us podeu donar un homenatge al local de moda del centre d'Auckland, el Depot (Federal St., 86), del famós xef Al Brown, presentador de la versió neozelandesa de Masterchef. Plats de cuina innovadora, de temporada i ideals per compartir, en un local fresc i acollidor. Bon servei i bona qualitat-preu, situat al cantó de l'SkyTower, podria ser molt més car, donada la popularitat del cuiner. En definitiva, un lloc molt recomanable!
La nostra tria al Depot
Depot
Abans de començar la ruta cap a Northland, ens desviarem cap a la costa oest, a la platja de Karekare, a uns 40 km des d'Auckland. No és un dels llocs més recomanables per banyar-se, pel seu fort onatge i la seva ressaca constant, però aquesta llarga platja verge de sorra negra serà reconeguda pels cinèfils amants de la pel·lícula The Piano (Jane Campion, 1993). La mítica escena del piano abandonat a la platja, on Holly Hunter tocava la recordada melodia de Michael Nyman, fou rodada aquí. Ja us podeu imaginar que a l'hivern és un lloc inhòspit, però d'una bellesa inigualable.
Prop de la platja, la podreu veure des de la carretera, una cascada del mateix nom, que s'hi arriba a través d'un sender senyalitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada