Lyon, la ciutat gourmande (I)

Lyon, la tercera ciutat més gran en població i la segona en superfície de França, antiga capital de la Gàl·lia i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1998. Creuada per dos grans rius (el Rhône i el Saône), situada molt a prop del massís dels Alps, reuneix des de restes romanes (de l'any 43 aC), cases del renaixement, el barri obrer que treballava a la indústria de la seda fins a les cases que denoten l'opulència de la burgesia del s. XIX. Tot això en 4 barris, els turons de Fourvière i la Croix-Rousse, el Vieux-Lyon i la Presqu'île.

A més a més, la ciutat, capital de la regió d'Auvergne-Rhône-Alpes, és tota una referent de la cuina francesa, el chef Paul Bocuse (mor el gener de 2018 i un dels pares de la gastronomia gal·la) té el seu restaurant insígnia aquí. A pocs kilòmetres de la ciutat, ens endinsarem en la regió vinícola de Beaujolais, a la vall del Saône.

El Vieux-Lyon, el barri del Renaixement

Aquest petit barri, entre el turó de Fourvière i el riu Saône, està ple de carrerons pintorescs i edificis dels segles XV i XVI. Aquí és on us podreu endinsar en els seus traboules, els passatges que uneixen carrers passant per l'interior dels edificis, amagats darrere portes que haureu d'anar empenyent esperant descobrir-ne algun. Us proposem arribar-hi, creuant la passarel·la de Saint Georges, el pont sobre el riu Saône, on trobarem l'església de Saint Georges, del s. XIX en estil neogòtic.

Rellotge astronòmic - Catedral
de Saint Jean-Baptiste

La catedral de Saint Jean-Baptiste, al bell mig del barri, fou construïda al llarg de 300 anys (del 1180 al 1480), la façana gòtica és de principis del segle XIV amb una impressionant rosassa del 1392 de 8 m de diàmetre. A l'interior hi destaca un dels rellotges astronòmics més antics d'Europa, del 1379, quan hi vam anar (agost 2017) estava en procés de restauració.

Els museus Gadagne, en un bonic edifici renaixentista, acull el museu d'història de la ciutat i el de marionetes, i també un dels racons més bucòlics del Vieux-Lyon, una terrassa-jardí d'accés gratuït amb un petit cafè, us permetrà fer un descans mentre contempleu els terrats de l'antiga ciutat.

Una altra proposta museística important del barri és visitar el Museu del Cinema i les Miniatures, acull dos museus en un, on podreu apreciar objectes de rodatges, enginys d'efectes especials i una col·lecció de més de 100 miniatures hiperrealistes, de l'arquitecte interiorista Dan Ohlmann.

Una de les atraccions del Vieux-Lyon és descobrir-ne els traboules que s'amaguen rere portes de fusta, els principals que podem recórrer són:

La Torre Rosa, s. XVI

- En els núm. 10 i 12 de la rue St Georges (amb un pati i jardí interior, obert de 7 a 19 h)
- Rue St Jean, 27 fins a la rue des Trois Maries, 6: aquest traboule permet creuar dos patis amb galeries d'estil italià del segle XVI ben restaurades amb recobriments de colors vius.
- Rue St Jean, 40 fins a la Place Neuve St Jean, 5.
- Rue St Jean, 54 fins a la rue du Bœuf, 27: el traboule més llarg del barri que recorre quatre patis i quatre edificis. En el núm. 16 de la mateixa rue du Bœuf, podreu veure a l'interior, la Torre Rosa, del s. XVI.
- Place du Gouvernement, 2 fins al quai Romain Rolland, 10. A l'edifici del núm. 2, construït el s. XVI, va acollir la posada de Sant Cristòfol, on s'allotjaven els viatgers. Conserva elements de decoració gòtica.
- Rue Juiverie, 8 amb una galeria que connecta les cases, és una de les joies arquitectòniques més importants de Lyon, realitzada per Philibert de l'Orme el 1536.
- Rue Lainerie, 10 on s'amaga una sorprenent escala.

Galeria a la Rue Juierie, 8

A l'oficina de turisme de la place de Bellecour us poden donar un tríptic amb la ruta dels traboules. Val la pena fer aquesta ruta (n'hi ha també a altres barris) tot en traboulant, descobrint aquestes galeries, patis i escales del Renaixement, construïts al Vieux-Lyon i després durant la instal·lació dels canuts (treballadors de la seda) a la Croix-Rousse. L'origen d'aquests corredors és incert, la versió més probable és la de construir 2 o més edificis en menys distància que si estiguessin separats per un carrer. Altres consideren que s'utilitzaven per protegir les teles de seda de la pols i la pluja, durant el seu transport. Sigui com sigui, aquests traboules van ser utilitzats per la Resistència durant la II Guerra Mundial.


Llocs on anar a menjar o prendre alguna cosa:

La Limonade de Marinette (rue Saint Georges, 46), un petit bistrot que sembla una botiga de queviures dels anys 60 amb productes que vals dels anys 30 als 70 i mobles de fòrmica. Aquí podreu tastar una excel·lent llimonada, un tros de pastís o simplement entaular-vos per dinar.

La Limonade de Marinette

Le Petit Glouton (rue Saint Jean, 56), no l'hem tastat com a restaurant (segons la carta té especialitats lioneses), aquí ens hem endut un crêpe de la paradeta que tenen davant la porta. Molt bons per cert. A més a més, us el podreu menjar al pati del Museu del Cinema i les Miniatures, és just al cantó.
Le Refuge (rue Tramassac, 52) aquest restaurant de cuina alpina de la regió de Savoie, porta a la taula especialitats d'alta muntanya: fondues, tartiflettes, gratins, bona selecció d'embotits i formatges... al migdia tenen un menú amb bona qualitat-preu i disposa de terrassa, decorada com si fos un refugi d'esquí.
A la Marquise (rue Saint Jean, 37) aquesta pastisseria és tota una institució de més d'un segle, té un saló de te on degustar les especialitats lioneses, com la Tarte aux Praline, cassoleta de pasta brisa amb ametlles garapinyades i crema... Boníssim!!

El turó de Fourvière

El nom de Fourvière prové del llatí "Forum Vetus", vell fòrum, aquesta zona va ser l'escollida pels romans per fundar la ciutat (Lugdunum), l'any 43 aC.

Basílica de Fourvière

Coronant el turó, trobem la Basílica de Fourvière, construïda entre el 1872 i el 1896 per Pierre Bossan. L'interior té influències bizantines pels seus mosaics daurats.
Des de l'esplanada de la basílica tindreu unes vistes panoràmiques magnífiques de Lyon. De baixada al Vieux-Lyon, als peus del turó, podeu optar per creuar els Jardins du Rosaire, un petit oasi verd. Si no us voleu cansar amb la pujada, podeu agafar el pràctic funicular (F2 direcció Fourvière).

Si per contra, agafeu el funicular F1 i baixeu a Les Minimes - Théatres Romains (direcció Saint Just) teniu una de les visites gratuïtes més gratificants de la ciutat: el Gran Teatre i l'Odèon. El primer de l'any 15 aC. podia acollir a 11.000 espectadors. Al seu costat, l'Odèon (probablement de l'any 100 dC.) va ser construït per a espectacles més elitistes, poètics o musicals, amb un aforament de 3.000 persones. Fixeu-vos en el seu paviment geomètric de pòrfir verd i vermell, granit i marbre groc, violeta i vermell, denota el prestigi del lloc en el passat.
Podeu completar la visita amb el Museu Lugdunum (4€), edifici amagat en el turó per no restar importància als teatres. Té una bona col·lecció de mosaics, escultures i objectes de la vida quotidiana romana.

Gran Teatre romà

Odèon

Abans de tornar al Vieux-Lyon, val la pena fer una passejada pels barris de Saint Just i Saint Irénée, un reducte que recorda la vida de poble abans d'unir-se a la gran ciutat, amb restes romanes i medievals. Els amants de les bones vistes trobaran al Jardin des Curiosités (Place de l'Abbé-Larue) un bon indret. Els jardins van ser un regal de la ciutat de Montréal a Lyon, pràcticament desconegut pels lionesos.

Vistes de Lyon des del Jardin des Curiosités

La Presqu'île, el cor de la ciutat

El territori en forma de península entre els rius Rhône i Saône, i als peus del turó de la Croix-Rousse va començar a urbanitzar-se durant el Renaixement (encara es pot veure algun rastre del passat als voltants de l'església de Saint Nizier, per la rue Mercière). L'opulència de l'alta burgesia del s. XIX queda palesa en les cases i palaus monumentals, la major part construïts durant la III República amb els valors de l'ordre, el treball i l'higienisme de l'època. A la punta, on s'ajunten els dos rius, s'ha urbanitzat tot un barri amb arquitectura del s. XXI.

Place Bellecour

La Place de Bellecour, la més gran d'Europa per a vianants (47.520 m²) és el centre neuràlgic de Lyon. El nom prové d'una antiga vinya "Bella Curtis" (jardí bonic) propietat de l'arquebisbe de Lyon a finals del s. XII. Lluís XIV la va destinar a plaça pública el 1658 (l'estàtua a cavall feta en bronze el representa). L'arquitecte reial Robert de Cotte, va dissenyar els edificis dels costats est i oest, els altres són de mitjans del segle XVII.
Des de la plaça surten els 3 eixos principals de la Presqu'île, dos d'ells per a vianants: rue de la République que us portarà fins a l'Hôtel de Ville (ajuntament) i l'Òpera; la rue Victor Hugo fins a l'estació de tren de Perrache i la rue del president Edouard Herriot qui us condueix a la place des Terreaux. Tots tres, són els eixos comercials de la ciutat.

Si agafem la rue del president Herriot, en direcció a l'ajuntament arribarem a la Place des Jacobins, reformada entre el 2011-2013, ocupa l'emplaçament de l'antic convent dels Jacobins, destruït el 1808. La bonica font de marbre blanc es va inaugurar el 1885, realitzada per Gaspard André. Les 4 estàtues centrals representen 4 famosos artistes de Lyon: l'arquitecte Philibert Delorme, l'escultor Guillaume Coustou, l'artista de gravats i dissenyador Gérard Audran i el pintor Hipòlit Flandrin.

Pàrquing dels Célestins

Molt a prop, trobem el Teatre dels Célestins, realitzada pel mateix arquitecte de la Place des Jacobins, el 1881 en estil italià, amb una gran sala decorada en grana i or. És un dels màxims exponents de l'escena teatral lionesa. La façana amb tres arcades conté dues estàtues del 1883 representant la Tragèdia i la Comèdia. Davant del teatre, a la plaça, teniu un periscopi, per contemplar un dels "racons amagats" de la ciutat, el pàrquing dels Célestins. Si, qui anava a dir que un aparcament seria bonic, doncs aquest ho és amb l'efecte d'un joc de miralls de l'obra "Sens dessus dessous" de l'artista D. Buren i dels arquitectes M.Targe i J.M Wilmotte.

Hôtel de Ville

Tornant en direcció a la Place des Terreaux, contempleu l'església de Saint Nizier (Place de Saint Nizier), els seus orígens es remunten al s. II, però l'estil actual data del 1454 en estil gòtic flamíger. A 5 minuts arribem ja a la Place dels Terreaux, on destaca l'Hôtel de Ville (ajuntament) i el Museu de Belles Arts, amb una de les col·leccions més importants d'Europa, que va de l'antiguitat fins a les pintures dels moviments artístics del s. XX. La fontana de Bartholdi (a l'estiu del 2017 estava restaurant-se) del 1892 és tot un emblema de Lyon, la monumental escultura de 21 tones, representa una dona portant una quadriga, amb el nom de Char de la Liberté.

Vistes des de Les Muses de l'Opéra

L'Òpera, al cantó de l'ajuntament és originari del 1831, però renovat i reformulat per l'arquitecte Jean Nouvel el 1993, conservant els murs exteriors i el foyer. La façana amb arcades està coronada amb 8 muses. L'espectacular cúpula, afegida per Nouvel, s'il·lumina a les nits. El bar les Muses de l'Opéra té una de les millors terrasses panoràmiques, d'accés gratuït, només caldrà que agafeu l'ascensor i pugeu a la 7a planta, obert de dimecres a dissabte de 18.30 a 23.30 h. Podreu fer les fotos que vulgueu sense haver de prendre cap consumició.

Si de la  Place Bellecour anem en direcció a l'estació de Perrache, trobarem una de les esglésies més antigues de Lyon, la Basílica de Saint-Martin d'Ainay, d'estil romànic. Antic monestir benedictí del s. XI. va ser utilitzada com a graner per emmagatzemar el farratge durant la Revolució Francesa, i en risc de destrucció a principis del segle XIX. Per sort, va ser renovada mantenint elements originals i afegint noves construccions amb estil neoromànic. A l'interior es conserven restes romanes, com les quatre columnes al voltant del cor, de l'any 12 aC, trobades als pendents de la Croix-Rousse.

Basílica Saint-Martin d'Ainay

Més enllà de l'estació de Perrache, a poc més d'un quilòmetre teniu el nou barri, a la confluència dels rius Rhône i Saône, d'aquí el nom La Confluence.
És una antiga zona industrial que va acollir el mercat majorista, el port Rambaud (que subministrava la ciutat amb les mercaderies que arribaven pel riu), fàbriques i presons. Amb el tancament gradual de les fàbriques a finals del s. XX, es va dissenyar un nou projecte urbà per impulsar la zona. Amb l'ajuda d'arquitectes de renom com Christian de Portzamparc, Kengo Kuma o Massimiliano Fuksas, s'ha donat un toc d'avantguarda i ecosostenibilitat.

Museu de les Confluències

El Museu de les Confluències, va ser inaugurat el 2014, de formes futuristes conté una exposició permanent dedicada a la història de la Humanitat, des dels dinosaures a l'evolució de les societats. A l'interior, podreu apreciar l'esquelet de mamut de Choulans, una de les peces més destacades de la col·lecció permanent.
Si la visita al museu us ha aclaparat, sempre podeu fer una passejada o un pícnic al parc de la riba del Saône, amb petits estanys recuperats de la pressió industrial on es poden veure ocells.

Tot el barri de La Confluence, és un museu d'arquitectura contemporània a l'aire lliure, contempleu els edificis de Le Cube Orange i Le Cube Vert (quai Rambaud), dels arquitectes D. Jakob i B. MacFarlane, amb les façanes foradades per deixar passar la llum. La Sucrière, l'antic magatzem de sucre s'ha reconvertit en un equipament dedicat a l'art, acollint la Biennal d'art contemporani. Els edificis d'habitatges i oficines del quai Riboud són la proposta arquitectònica de 12 arquitectes internacionals, amb una intervenció que respecta el medi ambient i la sostenibilitat, fixeu-vos amb Le Monolithe, 5 edificis en un amb un espai obert a l'interior que els connecta.

Le Cube Orange

Le Cube Vert

Llocs on anar a menjar o prendre alguna cosa:

Au petit bouchon - Chez Georges (rue du Garet, 8) és un dels clars exemples de bouchon lionès, establiments gastronòmics de la ciutat, amb una bona selecció de cuina tradicional lionesa, com les quenelles (pasta feta de blat o farina barrejada amb llet o aigua, mantega, ous, afegint carn o peix esmicolada), el saucisson chaud (una mena de botifarra cuita) o el cervelle de canuts (elaborat amb formatge). El meu tradicional de migdia està força bé, us garantim que en sortireu plens.
La Traboulerie (rue Mercière, 58) un altre petit bouchon en un dels carrers més antics de la Presqu'île. Bones racions de plats tradicionals lionesos i bona qualitat-preu, disposa d'una petita terrasseta al carrer.
À la pêche aux moules (rue des Marronniers, 2) especialitzat en peix i marisc en un carrer amb molta oferta per menjar, molt a prop de la Place Bellecour. Local gran amb terrassa té diversos menús, nosaltres vam triar un per 19€ per persona amb una amanida força completa, musclos a l'estil belga (amb patates fregides) i unes crêpes de postres. Molt recomanable.
Le Comptoir de Mathilde (rue de Brest, 54 i rue Saint Jean, 15) aquesta cadena francesa d'establiments compta amb dues botigues a Lyon (al Vieux-Lyon i a la Presqu'île) és un paradís pels amants de la xocolata i les melmelades. I també d'altres productes, com olis, mostasses i cremes. Si sou capaços de resistir-vos, és que no sou d'aquest planeta! A més a més, és un bon record gastronòmic per portar de souvenir, tot i no ser 100% de Lyon.