El Fiordland National Park, declarat Patrimoni de la Humanitat, és sens dubte una de les destinacions més emblemàtiques de Nova Zelanda. Amb una extensió de 26.000 km², aquesta regió del sud-oest de l'illa sud ha estat esculpida per les glaceres durant milers d'anys, amb cascades que cauen centenars de metres a les seves aigües fosques. Si aixequeu la mirada quedareu meravellats pels pics de granits que semblen retallar el cel.
 |
| Milford Sound |
 |
| Prades d'Eglinton |
Així doncs, el nostre consell és agafar un combinat d'autocar que cobreixi el trajecte Queenstown-Milford Sound, més el creuer d'uns 90 minuts pel fiord. Ara bé, si us ho podeu permetre, feu la tornada en avioneta, travessant els Alps del Sud, reduint el trajecte a poc més de mitja hora. També és veritat, sobretot a l'hivern, que moltes vegades les avionetes no poden volar per mal temps. Nosaltres hem tingut sort, i simplement dir-vos que el viatge ha estat increïble!!😍😍😍
A l'oficina de turisme de Queenstown ens han fet tot el paquet: autocar + creuer amb Realnz i la tornada amb la companyia Milford Sound Scenic Flights. Així i tot, les combinacions són múltiples: anar i tornar en autocar; fer els dos trajectes en avioneta... o fer-ho amb la mateixa companyia.
Respecte als preus de l'excursió, autocar més creuer ens ha costat 219 $ NZ per persona i el vol, 450 $ NZ cadascú. No és barat, però els 50 només es compleixen un cop a la vida, i aquest era el regal d'en Jordi.💝
 |
| Mirror Lakes |
 |
| Kea |
En una altra de les parades, hem conegut el simpàtic ocell Kea, de la família dels lloros, és una espècie endèmica de la regió alpina de l'illa sud de Nova Zelanda. És un lloro de gran grandària, mesurant entorn dels 46 cm, de color verd, amb la rabada i la part inferior de les ales de vermell brillant. El pes dels mascles ronda el quilo, i les femelles una mica menys, 800 g.
 |
| Milford Sound |
Tot i el viatge llarg, arribar a Milford Sound valdrà la pena. Com en altres indrets de Nova Zelanda, té un passat amb orígens maoris. El seu nom maori "Piopiotahi", significa "un sol piopio". La llegenda diu que quan l'heroi Maui va morir intentant aconseguir la immortalitat, un ocell autòcton ja desaparegut, el piopio, va volar fins aquí en senyal de dol. Segles més tard, en el 1823 John Grono, un caçador de foques, va ser el primer colon europeu que el va visitar. El va anomenar Milford Sound en honor a Milford Haven, una llarga entrada estreta a la costa de Gal·les.
El 1877, l'escocès anomenat Donald Sutherland es va convertir en el primer resident permanent de Milford Sound. Sutherland havia estat l'exèrcit, va ser caçador de foques i cercador d'or. Ho va deixar tot i va navegar per la costa de Fiordland, només amb el seu gos de companyia. Quan va arribar a Milford Sound, va entendre que aquell era el seu lloc i ja no en marxaria. Durant molts anys va viure com un ermità prop de les cascades Lady Bowen, però sense deixar d'imaginar crear una ciutat, Milford City. Anys més tard, el 1890 es va casar amb Elizabeth i continuaren vivint a Milford Sound.
El 1877, l'escocès anomenat Donald Sutherland es va convertir en el primer resident permanent de Milford Sound. Sutherland havia estat l'exèrcit, va ser caçador de foques i cercador d'or. Ho va deixar tot i va navegar per la costa de Fiordland, només amb el seu gos de companyia. Quan va arribar a Milford Sound, va entendre que aquell era el seu lloc i ja no en marxaria. Durant molts anys va viure com un ermità prop de les cascades Lady Bowen, però sense deixar d'imaginar crear una ciutat, Milford City. Anys més tard, el 1890 es va casar amb Elizabeth i continuaren vivint a Milford Sound.
La parella va construir el primer hotel al lloc, per acollir el nombre creixent de caminants que hi arribaven pel que ara és el Milford Track. Després de la mort de Donald el 1919, Elizabeth va vendre l'hotel al govern.
La bellesa del fiord va créixer en popularitat, i cada cop era més visitat. L'escriptor britànic Rudyard Kipling el va visitar a la dècada de 1890 i va declarar Milford Sound "la vuitena meravella del món". No fou fins al 1935 que es va començar a construir el túnel d'Homer, perforant la roca sòlida des de la vall d'Hollyford fins a la vall de Cleddau. Ens imaginem que la feina va ser dura i amb condicions extremes, però no van defallir. Finalment, el túnel es va obrir el 1954, permetent l'accés per carretera a Milford Sound, i a partir d'aquí a esdevenir una de les principals atraccions del país.
El creuer té una durada de 90 minuts, al llarg del recorregut podreu veure els impressionants penya-segats, amb els seus rastres d'esllavissades, com es pot veure en les marques de les arrels a la roca. El cim que acumula totes les mirades és el Mitre Peak (en maori Rahotu), de 1692 m, que es va estretint fins a la seva punta afilada de granit.
 |
| Bowen Falls |
Aquesta és una de les zones més humides del país, i això fa que les cascades es multipliquin al llarg del fiord. Les Bowen Falls són les primeres que veureu, d'uns 160 metres abocant al fiord les aigües del riu Bowen. L'altra cascada permanent és la Stirling, de 150 metres. Els creuers acostumen a apropar-se al torrent d'aigua, remullant els turistes que es troben a la proa. Si es donen les condicions lumíniques, els arcs de Sant Martí es projecten arreu.
Un altre dels aspectes que destaquen les excursions és la possibilitat de veure dofins (nosaltres no els vam veure), però també pingüins o foques. Dels simpàtics ocells, s'hi poden veure dues espècies. El pingüí blau petit és relativament comú, mentre que el pingüí crestat de Fiordland és una espècie en perill d'extinció, una de les espècies més rares del món, que es troba en aquesta zona i a l'illa Stewart. Aquest últim és inconfusible, amb el seu bec taronja brillant i plomes rosses a banda i banda dels ulls. Aquests pingüins visiten la mateixa platja cada any per aparellar-se i sovint ho fan de per vida. Ponen els ous a l'agost i els pollets s'independitzen al novembre o desembre.
Les foques habiten Milford Sound durant tot l'any i sovint es poden veure prenent el sol a Seal Point, on les roques no són tan escarpades i es poden escalar fàcilment. La caça durant el segle XIX gairebé les extingeix, ara estan protegides i la seva població va en augment. Les foques de Nova Zelanda poden créixer fins a dos metres de llargada i pesar fins a 200 kg.
Un altre dels aspectes que destaquen les excursions és la possibilitat de veure dofins (nosaltres no els vam veure), però també pingüins o foques. Dels simpàtics ocells, s'hi poden veure dues espècies. El pingüí blau petit és relativament comú, mentre que el pingüí crestat de Fiordland és una espècie en perill d'extinció, una de les espècies més rares del món, que es troba en aquesta zona i a l'illa Stewart. Aquest últim és inconfusible, amb el seu bec taronja brillant i plomes rosses a banda i banda dels ulls. Aquests pingüins visiten la mateixa platja cada any per aparellar-se i sovint ho fan de per vida. Ponen els ous a l'agost i els pollets s'independitzen al novembre o desembre.
Les foques habiten Milford Sound durant tot l'any i sovint es poden veure prenent el sol a Seal Point, on les roques no són tan escarpades i es poden escalar fàcilment. La caça durant el segle XIX gairebé les extingeix, ara estan protegides i la seva població va en augment. Les foques de Nova Zelanda poden créixer fins a dos metres de llargada i pesar fins a 200 kg.
El creuer acaba on desemboca el fiord, ajuntant-se les aigües amb el mar de Tasmània, ja notareu el moviment del vaixell, pels corrents marítims.
 |
| Pingüí crestat |
 |
| Foca de Nova Zelanda |
En altres períodes més càlids, també hi ha la possibilitat d'agafar un caiac o fer submarinisme en les seves aigües. Tot i que us hem dit d'arribar aquí amb autocar, els amants del senderisme tenen una de les rutes més maques del món. Es tracta del Milford Track, de gairebé 54 kilòmetres distribuïda en 4 etapes/dies. Comença a la capçalera del llac Te Anau i us porta a través de ponts penjants, senders i un port de muntanya. La ruta passa per llacs verges, cims de muntanyes esculpides per les glaceres, valls o les cascades més altes de Nova Zelanda, les Sutherland Falls.
Aquest itinerari és factible des de finals d'octubre fins a l'abril i cal reserva prèvia. En aquest web teniu tota la informació de les reserves, les etapes i el tríptic informatiu que us podeu descarregar. Si us agrada caminar, aquesta és sens dubte la ruta perfecta. A l'hivern, caldrà tenir un bon nivell i molta experiència, quasi es podria dir que és poc recomanable.
Aquest itinerari és factible des de finals d'octubre fins a l'abril i cal reserva prèvia. En aquest web teniu tota la informació de les reserves, les etapes i el tríptic informatiu que us podeu descarregar. Si us agrada caminar, aquesta és sens dubte la ruta perfecta. A l'hivern, caldrà tenir un bon nivell i molta experiència, quasi es podria dir que és poc recomanable.
Tant si feu la ruta a peu, com si exploreu el fiord en caiac o en creuer... esperem que l'indret us fascini igual que a nosaltres. Aquí us deixem uns vídeos de la nostra estada i us animem a optar per un vol en avioneta sobrevolant els Alps del Sud.
 |
| Cal abrigar-se si aneu a l'hivern |
 |
| Tornem en avioneta, sobrevolant els Alps |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada