El nostre viatge a Nova Zelanda està arribant al final, completant la ruta per l'illa sud. En aquesta etapa, tornem a la regió de Canterbury. Abandonem la població de Queenstown i ens dirigim al llac Tekapo. Uns 270 km a través de la Hwy 8, però tan bon punt arribem al llac Pukaki (a uns 200 km), ens desviarem per la carretera 80, per veure de prop el cim més alt del país, el Mount Cook (Aoraki) de 3.724 m. El parc nacional d'Aoraki / Mt. Cook engloba una vintena de pics que superen els 3.000 m, per a alpinistes experimentats.
 |
| Mt. Cook, des del Tasman Glacier |
Segons la llegenda de Ngāi Tahu, Aoraki i els seus tres germans eren fills de Rakinui, el Pare del Cel. Mentre feien un viatge per mar, la seva canoa es va bolcar en un escull. Quan els germans van pujar a la seva canoa, el vent glacial del sud els va convertir en pedra. La canoa va esdevenir l'Illa del Sud (Te Waka o Aoraki); Aoraki i els seus germans es van convertir en les muntanyes dels Alps del Sud.
La carretera estatal 80 condueix a Aoraki/Mt Cook Village, que es troba al costat del pintoresc llac Pukaki i és una perfecta base d'operacions per a descobrir la zona, amb un munt de rutes per fer. El dia no ens acompanya, i el sostre neozelandès s'amaga darrere els núvols que amenacen pluja o neu. Us recomanem passar pel Centre de visitants del parc, amb una exposició de la història dels alpinistes que han fet el cim i la informació de les múltiples rutes per l'entorn. A més, l'edifici compta amb un gran finestral, que en un dia favorable, seria un magnífic mirador al Mt. Cook.
Tornant per la SH80, valdrà la pena que us desvieu per la Tasman Valley Rd, una carretera sense asfaltar de 7 km fins a arribar al pàrquing. Des d'aquí la ruta Tasman Glacier View Track, per una costeruda pujada, us portarà al mirador de la glacera. El Tasman Glacier és el major del país, amb 27 km de llarg i fins a 4 km d'ample, però no resta immune al canvi climàtic i s'està desfent ràpidament. Als seus peus, el llac Tasman va començar a formar-se a la dècada dels setanta del segle XX, i té una extensió de 7 km. Es preveu que aquest continuï creixent, com es pot veure amb els constants despreniments d'icebergs que floten al llac. Recordeu el terratrèmol de Christchurch del 2011? Doncs els seus efectes es van notar aquí, una enorme placa de gel d'1,3 km de llarg i amb un pes de 30 milions de tones es va desprendre de la glacera, provocant onades de més de 3 m que impactaren contra els vaixells del llac, per sort no va haver-hi víctimes.
 |
| Tasman Glacier |
 |
| Tasman Lake |
A través de la ruta es pot agafar un trencall per anar als Blue Lakes, petits llacs més verdosos que blaus originats per la mateixa glacera. Per a més informació de les rutes que es poden fer, podeu consultar la pàgina del DOC d'Aoraki/Mount Cook National Park.
 |
| Blue Lakes |
 |
| La foto no fa justícia a les estrelles que vam poder veure al llac Tekapo |
El seu reclam, a banda de les vistes de les muntanyes dels Alps del Sud, està en l'observació d'estrelles. La regió d'Aoraki Mackenzie forma part d'una reserva internacional del Cel Fosc de la UNESCO, declarada el 2012. Així doncs, si teniu la sort d'una nit clara de núvols, podreu veure el firmament a ull nu.
Per obtenir bones vistes de dia i l'exploració nocturna dels estels, convé pujar al Mount John (1.029 m) on hi ha l'Observatori de la Universitat de Canterbury, previ pagament d'un peatge de 5 $ NZ. L'observatori organitza activitats guiades d'observació d'estrelles. També podeu pujar a peu, tot i que quan es fa fosc l'accés està restringit, i regalar-vos un cafè amb vistes a l'Astro Café.
 |
| Tekapo Lake |
A la vora del llac veureu la bonica església del Bon Pastor, on la finestra de l'altar emmarca una vista perfecta dels Alps del Sud més enllà del llac. L'església va ser construïda el 1935 per les famílies pioneres del districte de Mackenzie. Prop d'allà l'estàtua d'un gos Collie, en homenatge al gos pastor de vital ajuda per la pastura en aquest país muntanyós.
Si voleu relaxar-vos de tantes rutes, teniu les Tekapo Springs, amb piscines termals a l'aire lliure i una platja artificial amb les muntanyes nevades de teló de fons.
 |
| Homenatge al gos pastor |
 |
| Church of the Good Shepherd |
El Dark Sky Project, a Motuariki Lane ofereix diverses accions de descoberta de l'espai, des de rutes a activitats immersives gràcies a la realitat virtual. En aquest centre, al Dark Sky Diner farem el sopar d'aniversari d'en Jordi. Amb productes neozelandesos elaboren un menú d'influència sud-americana, de fet tot el personal diríem que és d'Argentina. Amb vistes al llac Tekapo, el sopar és deliciós, tant els plats de carn com el salmó, i no falten unes hipercalòriques copes Tramontana de gelat amb crumble d'Oreo, xocolata i nata, amb les espelmes incloses. 🎂
 |
| El menú d'aniversari al Dark Sky Diner |
Per completar la visita al llac, l'oficina de turisme proporciona un fulletó amb diverses rutes, com per exemple la que permet veure els llacs McGregor i Alexandrina. Populars destinacions de pesca d'alta muntanya i a l'estiu, d'esports d'aigua. En aquesta pàgina teniu més informació de la regió de Mackenzie.
 |
| Llac McGregor |
 |
| Llac Tekapo |
L'allotjament ha estat en el Peppers Bluewater Resort, amb una habitació força espaiosa i un balcó amb vistes al llac.
225 km de retorn a Christchurch ens esperen a l'endemà, en un trajecte de gairebé 3 hores, que posarà punt final al nostre viatge per Nova Zelanda. Allà farem la darrera nit, com us explicàvem a l'entrada d'aquesta ciutat. Abans, però, pararem per fer un mos a la bonica població de Geraldine, amb els seus bonics jardins d'inspiració anglesa. Com per exemple, els que té el cafè Verde, prop de l'antiga oficina de correus.
 |
| Verde Café |
Doncs fins aquí l'explicació del nostre viatge a Nova Zelanda, un país fascinant que esperem que gaudiu i us puguin ajudar els nostres comentaris. Ara ens queden uns dies de descans (però també de descoberta) a les Illes Fiji, que ja trobarem a faltar una mica de caloreta.😅🌴🌞
 |
| Marxem de Nova Zelanda😊 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada