Ja us avisem que la nostra ruta per Astúries quasi serà de costa, i per tan som conscients que ens quedarà per a un altre viatge l'interior muntanyós del principat. Un pont de l'autopista A-8 separa les dues comunitats autònomes i les primeres poblacions asturianes que trobarem són Castropol i Figueras.
El municipi de Castropol té un interessant i petit nucli antic amb edificis senyorials, com per exemple la Villa Rosita (s. XVI) o el Palacio de los Montenegro (s. XV-XVI), ambdues situades al c. Acevedo. Aprofiteu si està obert el pati del Palacio del Marqués de Santa Cruz (s. XVIII) per veure la seva capella, el pati porxat i la torre amb merlets. Un passeig pel moll us donarà bones vistes de la Ría de Eo (pels gallecs Ribadeo) i de l'arenal del Tesón, un banc de sorra situat davant del port de Figueras.
Figueras (res a veure amb la capital de l'Alt Empordà) pertany al municipi de Castropol. En ella destaca l'eclèctic palauet Peñalba (ara un hotel), dissenyat per un deixeble de Gaudí, Ángel Arbex, el 1912. Les influències modernistes són ben presents, però cap detall que recordi a l'arquitecte català.
Si busqueu un restaurant de cuina asturiana, amb productes de qualitat i un bon servei heu d'anar a Casa Vicente (Av. Galicia). Pica una mica el preu, però val la pena anar-hi. Un clàssic des del 1940.
En la línia de la costa, destaca la platja de Penarronda, de sorra fina i daurada de 600 m de longitud i amb bones onades que farà les delícies dels surfistes. Com en tot el litoral cantàbric, caldrà tenir present els horaris de plenamar i baixamar. Aquí l'APP Park4night ens indica un lloc on pernoctar i gaudir d'una magnífica posta de sol.
El petit port de Viavélez, cap a l'est, és un lloc singular de tradició marinera amb drassanes, on es pescava la balena fins al s. XIX. Com a curiositat, aquí va néixer l'escriptora de novel·la rosa Corín Tellado. Hi ha una petita ruta fins a un mirador que us donarà una bona perspectiva del port.
El municipi de Navia ubicat en la desembocadura de la ria del mateix nom, conserva algunes restes medievals, com l'antiga muralla del s. XIII. Al voltant de la plaça de l'ajuntament (edifici del s. XIX) hi ha l'església de Santa María de la Barca (de finals del s. XIX) edificada sobre una antiga església medieval, o les cases senyorials de la Marquesa de Navia-Osorio (s. XVIII) o la Casa del Limonar. Pels amants dels dolços, podeu parar a esmorzar a la pastisseria Santa María (c. Mariano Luiña, 18), simplement fabulosa! 😋🍰
El sender GR E-9 us portarà fins a la desembocadura on hi ha la platja de Navia, de 330 m i de sorra fina. A 5 km de Navia, la platja de Frexulfe, una de les més grans de la zona, de 820 m i també de sorra fina. El bany aquí s'ha de fer amb precaució, ja que els corrents en els dies ventosos poden ser perillosos. Està declarada monument natural i per tant és un espai de protecció de la fauna i flora.
Val la pena caminar pels carrers estrets del nucli antic i si teniu gana, la població té reconegudes tavernes amb bon peix.
Luarca és un municipi pintoresc i molt animat a l'estiu. A la plaça Alfonso X, el centre de la vila, hi ha el Palacio de Gamoneda (s. XVIII), on hi ha l'exposició permanent dedicada a un dels més il·lustres asturians, Severo Ochoa, Premi Nobel de Medicina el 1959. Des de la plaça podem creuar el riu Negro pel pont del Beso. La llegenda explica que a l'edat mitjana el pirata Cambaral fou empresonat després d'una batalla a Luarca. El seu captor el va portar a casa seva, i com passa en aquestes històries, la filla del captor es va enamorar del pirata. Els amants van decidir escapar-se i quedaren en trobar-se prop del riu, allà es fongueren en un petó apassionat. El pare, en trobar-se la parella, enfurismat va donar mort als dos. Una trista llegenda que ens recorda Maricel de Dagoll Dagom. En aquell punt es va construir el pont, i per cert, un dels barris de la vila es diu Cambaral.
Travessant el pont teniu l'antic barri de pescadors (Pescadería), pels seus carrerons i costa amunt arribareu al mirador de El Chano i a la petita capella de San Roque i San Martín (s. XVII), des d'aquí hi ha una magnífica panoràmica de Luarca.
Una altra opció és fer el passeig del moll, passant per l'animat port i pujant pel barri de Cambaral fins a l'ermita de Nuestra Señora Blanca, reedificada en el s. XVIII, i el far. Des d'aquesta talaia hi ha bones vistes. Just al cantó, el cementiri que mira al port, un dels més bonics del país, per les vistes i les tombes i escultures modernistes que conté. En aquest lloc descansen les restes de Severo Ochoa i la seva dona.
Si després de tanta de pujada us ve de gust un bon gelat, podeu anar a El Asturiano (c. Parroco Camino, 16), amb varietats que reprodueixen els gustos de la rebosteria asturiana, com per exemple el gelat de Moscovitas, unes galetes que es fan a Oviedo.
A continuació ens dirigim al cap de Busto amb un característic far. En aquest espai es permet pernoctar i és un dels millors llocs per quedar-se i veure la posta de sol sobre el penya-segat. Però també és el lloc per venir-hi a fer festes nocturnes i botellades a ritme de reguetón... així que millor aparcar el més allunyat del far possible. Un sender circular de 8 km que comença i acaba al poble de Busto recorre la zona, passant per set miradors sobre el mar i penya-segats de vertigen.
Molt a prop d'aquí un altre mirador excepcional, La Regalina a Cadavedo amb una ermita del mateix nom i uns hórreos, que a diferència dels gallecs, els asturians són més grans, quadrats, de fusta i amb coberta piramidal de teules. Les vistes de la costa i els penya-segats són espectaculars.
Seguint la costa en direcció a Avilés, no podeu passar per alt la platja del Silencio. Una de les platges verges més maques de la costa occidental, amb forma de petxina protegida per penya-segats i illots de diverses mides que aplaquen la força de la mar. S'hi arriba amb un accés a peu d'uns 500 metres, mitjançant nombroses escales. No disposa de serveis, i potser per això la seva bellesa es conserva intacta.
La població de Cudillero és una de les més boniques de la costa asturiana. La configuració de la vila és singular, ja que queda amagada des de la mar i des de terra, on les cases de mil colors pugen costa amunt, que donen forma al seu conegut i fotografiat amfiteatre. Fins i tot, té la seva pròpia i personal llengua: el pixueto, que s'exhibeix cada any en el pregó de l'Amuravela, peça que narra en clau d'humor i ironia l'esdevingut al llarg de l'any. Aquesta peça se celebra cada 29 de juny coincidint amb la festivitat de San Pedro, és un dels grans esdeveniments d'aquest poble.
Cudillero traspua mar i pesca pels quatre costats, i encara conserva tradicions tan singulars com la del curadillo, un menjar únic inventat pels mariners pixuetos en èpoques passades, quan deixaven deshidratar petits esquals durant mesos a la porta de casa seva. La plaça de la Marina està farcida de bars, restaurants i tavernes on degustar la gastronomia marinera asturiana.
A l'oficina de turisme us proposen quatre rutes circulars que ressegueixen l'amfiteatre escales amunt i avall, recorrent els carrers estrets i laberíntics, aturant-vos en els múltiples miradors. En un d'aquests carrers (El Canto, 1) hi ha la curiosa Casa de las Conchas, amb la façana coberta de petxines, cargols de mar i closques de musclos.
Com que no tenim reserva és molt complicat trobar un lloc a la plaça de la Marina, així que ens allunyem una mica del centre i dinem al bar El Velero (C. Suárez Inclán, 9). Aquí tastarem el famós cachopo: una mena de llibret fregit de filet de vedella XL, farcit de pernil i formatge (a vegades també de cecina) i arrebossat amb pa ratllat i ou. Amb un per a dues persones teniu més que suficient!! 😋🥩🍴
A la botiga La Gijonesa (Plaza de San Pedro) trobareu una bona selecció de productes asturians que seran el millor souvenir que podeu portar. Conserves, mel, melmelades, dolços, formatges, sidres... tot envasat en un format molt atractiu. D'aquí, entre altres coses, comprarem les famoses Casadielles, un dolç típic, fet amb pasta de full ensucrada i farcida d'una crema de nou, avellana, mel i anís.
La ciutat d'Avilés busca el seu efecte Guggenheim amb la posada en marxa del Centro Niemeyer, inaugurat el 2011. L'última obra internacional d'Oscar Niemeyer i l'única a l'estat espanyol. Dissenyat a partir del 2006, fou una mostra d'agraïment de l'arquitecte brasiler després d'haver estat guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries l'any 1989. Aquest espai de grans dimensions està cridat a ser el motor de reconversió d'una ciutat industrial i d'una àrea degradada, a una destinació turística d'interès cultural.
L'equipament multicultural i multidisciplinari consta de quatre edificis connectats per una gran plaça de 22.000 m² que acull tota mena de propostes. Un auditori; una cúpula, espai expositiu diàfan d'aproximadament 4.000 m²; una torre-mirador de la ria i la ciutat i un edifici polivalent, amb sales de cinema, d'assaig, i per fer-hi conferències.
De moment han passat 10 anys des de la seva inauguració, i a poc a poc es va veient com s'està transformant l'espai, tot i que falta molt encara per regenerar l'urbanisme industrial de la ria. A banda d'aquest centre cultural contemporani, Avilés posseeix un centre històric amb palaus, jardins, fonts, esglésies, cases porticades, etc. que li confereixen una atmosfera única.
Aquest nucli històric és un dels més ben conservats del nord d'Espanya. Entreu-hi pel carrer Rivero a l'Av. de Cervantes, aquesta via us portarà directament al centre, a la Plaza de España. Abans però, podeu contemplar el Parque de Ferrera, que fou una propietat del Marqués de Ferrera, amb el seu llac amb cignes i els jardins d'estil francès. El barroc palau de l'ajuntament (1667) amb el seu porxo d'11 arcs presideix la plaça de España. On també destaca l'elegant Palacio del Marqués de Ferrera (1652), de residència nobiliària a hotel de luxe. Prop d'aquí, l'església de San Nicolás de Bari, coneguda popularment com a San Francisco, ja que els franciscans van estar 800 anys en aquest convent. Des del s. XIII ocupa aquest espai, on encara hi ha vestigis d'arquitectura romànica, com la façana que dona pas al claustre. No passeu per alt la font de los Caños de San Francisco (s. XVII), de les seves canelles amb forma de caps humans surt una aigua molt fresca.
El carrer Galiana, obert el s. XVII per eixamplar la ciutat medieval fora muralles, és la via més emblemàtica de la ciutat, amb els seus porxos (és la via porxada més llarga del país, amb 242 m) ocupats per un munt de restaurants i bars on prendre alguna cosa. A l'inici del carrer i al cantó de l'església de San Nicolás de Bari, hi ha el palau de Balsera, d'estil modernista.
Tornant enrere trobareu el Palacio de Valdecarzana, construït per un ric comerciant al s. XIV seguint l'estil gòtic característic de l'època. Amb els arcs ogivals de la planta baixa i la filera de quatre bífores que coronen la façana, és l'edifici civil més antic de la ciutat. La Iglesia de los Padres Franciscanos, del s. XII, destaca especialment per la seva façana, en la qual s'obre una portada romànica de tres arquivoltes sostingudes per columnes.
Per cert, per dormir hem incorporat un nou lloc a l'APP Park4night, al pàrquing Los Canapés, a l'Av. Gutiérrez Herrero. Una zona molt tranquil·la, on acostuma a ser punt de trobada de l'examen de conduir. Molt a prop hi ha un Lidl que us ajudarà a omplir el rebost de l'autocaravana.
Poc més de 120 km separen el poble de Castropol amb el Cabo de Peñas, l'últim punt de la costa occidental que hem visitat. L'espai protegit es troba en el punt més septentrional d'Astúries. És sens dubte un dels llocs més agrestos del Principat i amb més personalitat. Els seus escarpats penya-segats, que a vegades arriben als cent metres d'altitud, trenquen sobre les aigües del Cantàbric, formant un conjunt d'inigualable bellesa. Un far, el més gran de la regió, inaugurat el 1852, és el punt d'arribada de múltiples senders que recorren la zona.
Des de Peñas, es poden contemplar petites illes i illots rocosos, destacant entre ells La Erbosa, la segona illa en extensió del Principat. No us perdeu aquest espai idíl·lic que us deixarà un bon record i magnífiques fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada