"Una ciutat petita de clima londinenc que és una delícia" i "una ciutat de conte de fades on tot és antic, net i agradable" amb aquestes paraules defineix Woody Allen a la capital d'Astúries. El cineasta va quedar encantat d'Oviedo, després de rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts l'any 2002. Woody rodaria diverses escenes de la seva pel·lícula Vicky Cristina Barcelona (2008), com per exemple a la confiteria Camilo de Blas, de la que us parlarem més tard.
La capital del Principat té una riquesa històrica i cultural inigualable, com es pot veure en el seu centre històric farcit de monuments. Molts carrers són per a vianants, així que la podreu gaudir amb un passeig agradable.
La Catedral de San Salvador, a la Plaza de Alfonso II El Casto, és una joia gòtica edificada a partir del s. XI, amb un campanar gòtic de 80 m que marca l'skyline de la ciutat. La seu és lloc de pas del Camí Primitiu de Sant Jaume, així que la presència de pelegrins és constant. A l'interior, la Cambra Santa, Patrimoni de la Humanitat, encara conserva l'essència de capella palatina, tal com la va concebre el mateix Alfons II, i que avui alberga les relíquies i joies de l'antiga monarquia asturiana, pionera de la cristiandat occidental europea. A la mateixa plaça també hi ha l'edifici civil més antic de la ciutat, el Palacio de la Rúa (s. XIII), i el palau barroc del Marqués de Valdecarzana. Enganxada a la plaça, una altra més petita, la Plaza Porlier, on destaca el Palacio de los Marqueses de Camposagrado (s. XVIII) d'estil barroc.
La Plaza de la Constitución, oberta el 1659, està presidida per l'ajuntament (s. XVII) ubicat sobre l'antiga entrada sud de la ciutat, la porta de Cimadevilla. Comparteix la plaça amb l'església de San Isidoro el Real (inaugurat el 1681) té un interior d'una sola nau, on destaca el gran retaule de l'altar major.
La Plaza del Fontán (s. XVIII), a pocs metres de la plaça de la Constitución, acull entre els seus porxos diversos restaurants, sent un dels llocs més animats del centre. Al cantó hi ha un mercat d'estil modernista, edificat a finals del s. XIX.
Ciutat universitària des de fa més de quatre segles, la seu històrica de la universitat (de finals del s. XVI) es troba molt a prop de la catedral. A l'interior un pati porxat de planta quadrada amb l'estàtua del severíssim arquebisbe Fernando de Valdés Salas, inquisidor general del regne i fundador de la universitat.
La Fuente de Foncalada (s. IX) és l'únic exemple d'arquitectura preromànica asturiana. La font encarregada pel rei Alfonso III, està protegida per un massís templet de carreus, amb sostre a dues aigües, ornat amb la Cruz de la Victoria.
A l'est del centre històric el Campo de San Francisco és un elegant parc que ocupa el lloc dels antics horts d'un convent del mateix nom. Encara es poden veure les restes d'un arc que formava part de la portalada de la romànica església de San Isidoro. Però, qui capta totes les mirades, és l'estàtua de Mafalda asseguda en un banc mirant el llac on neden ànecs i cignes.
Molt a prop del parc, el Teatro Campoamor (c. Pelayo, 3) un temple de l'òpera, inaugurat el 1892, és la seu del lliurament dels Premis Princesa d'Astúries.
Des de la dècada de 1990, la ciutat s'ha anat omplint d'estàtues i escultures, esdevenint un museu a l'aire lliure. Entre aquestes 100 peces destaquen, a banda de la Mafalda que hem explicat abans: La Regenta, enfront de la catedral, en homenatge a la protagonista de la novel·la de Leopoldo Alas Clarín ambientada a Oviedo; La Maternidad, obra de Fernando Botero a la Plaza de la Escandalera; Culis Monumentalibus, d'Eduardo Úrculo al c. Alonso de Quintanilla, 1; o una de les últimes incorporacions, la dedicada a Woody Allen (c. Milicias Nacionales, 1).
L'altre temple del dolç on sí que podreu asseure-us a prendre alguna cosa és la Rialto (c. San Francisco, 12) que van inventar fa més de 80 anys les galetes moscovitas. D'una fina pasta d'ametlla marcona i nata, banyades amb una cobertura de xocolata, a més d'un últim ingredient secret creat en exclusiva per la Rialto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada