No podíem marxar d'Astúries sense fer almenys una incursió a l'interior del Principat. Fer un viatge fins aquí i no entrar a la zona dels Picos de Europa seria un delicte! I segurament molts viatgers triareu la ciutat de Cangas de Onís per fer aquesta entrada a la regió.
A poc més de 70 km des d'Oviedo per la N-634, la població va ser bressol de la Reconquesta i primera ciutat i cort de la monarquia asturiana, la primera de la península Ibèrica. Després de la derrota dels musulmans a Covadonga (718) el rei Pelayo va decidir instal·lar la cort aquí, capital del Principat fins al trasllat a Oviedo sota el regnat d'Alfonso II El Casto.
El Puente Romano sobre el riu Sella té de romà el nom, la seva construcció es va dur a terme durant l'edat mitjana. Alguns historiadors el daten en el s. XIII, altres sota el regnat d'Alfons XI de Castella (un segle més tard). Conegut amb el sobrenom del Puentón, amb el seu famós arc peraltat i els altres dos arcs menors que són desiguals, és el monument més fotografiat de Cangas. L'any 1939, sobre l'arc central, es va penjar una còpia de la Cruz de la Victoria, que recorda la victòria del rei Pelayo a la batalla de Covadonga. La peça original es conserva a la catedral de Oviedo.
Al cantó, la plaça porxada del mercat, on cada diumenge hi ha mercat de productes d'alimentació i artesania. Continuant per l'avinguda de Covadonga, trobareu la Casa Dago, un casalot amb un escut a la façana que acull el Centro de Recepción de Visitantes del Parque Nacional de los Picos de Europa, on us poden donar informació de les múltiples opcions del parc.
Tot i que, segons l'oficina de turisme, el pàrquing que hi ha al cantó de l'estació d'autobusos només té quatre places disponibles per autocaravanes, a l'APP Park4night hem vist diversos comentaris de gent que hi ha passat la nit ocupant més llocs. Quan vam ser-hi nosaltres, a la part del pàrquing que dona a la carretera hi havia una vintena d'autocaravanes o campers pernoctant. El problema és si teniu una AC de grans dimensions, segurament la policia us indicarà que aparqueu en una altra plaça més gran. Aquesta àrea d'aparcament té serveis per buidar aigües grises i negres i per omplir el dipòsit d'aigua. Així i tot, si no trobeu lloc, podeu pernoctar en els altres pàrquings públics que hi ha en direcció a Covadonga.
En els períodes d'alta afluència, Setmana Santa i estiu, es restringeix l'accés als llacs de Covadonga, i la carretera es tanca de 8.30 a 21.30 h. La resta del temps es pot accedir amb el vehicle propi, sempre que hi hagi lloc en una de les places d'aparcament dels llacs. No està permès pernoctar, així que millor no arriscar i passar-hi la nit, la multa pot ser considerable. L'opció més còmoda és agafar el servei d'autocar que connecta Cangas de Onís amb el santuari de Covadonga i els llacs, sobretot tenint en compte la carretereta que hi ha entre el santuari i els llacs, de revolts i en alguns trams molt estreta amb fortes pendents. Per 9 € podeu fer tots els trajectes que vulgueu durant un dia. Aquí us deixem el fullet explicatiu d'aquest estiu (2021). Els bitllets els podeu comprar a l'estació d'autobusos de Cangas o a través de la companyia Alsa, empresa que gestiona aquest servei.
Passats els dos grans lleons de marbre de Carrara i abans de pujar a l'altar de la verge, podeu baixar al Pozón, un petit llac format per una cascada que surt per sota de la cova. Aquí hi ha la Fuente de los Siete Caños, on segons la tradició les noies han de beure aigua per trobar marit (sic). A continuació, pugeu per la Escalera de las Promesas (103 graons) que algunes persones devotes pugen de genolls... i travessant la col·legiata de San Fernando (s. XVI) condueix a la cova. A banda de l'altar a la verge també hi ha un petit nínxol amb les restes del rei Pelayo, mort el 737. Des d'aquí, un túnel connecta amb l'esplanada on hi ha el santuari.
La Basílica de Santa María la Real, impulsada per l'arquebisbe d'Oviedo, Benito Sanz i Forés, i dissenyada per Roberto Frassinelli, encara que el projecte definitiu es deu a l'arquitecte Federico Aparici, es va començar a edificar el 1877 i fou inaugurada el 1901. És d'estil neoromànic i està feta en pedra rosàcia marmòria extreta de les muntanyes de Covadonga. Consta d'una nau central i tres absis escalonats i dues altes torres rematades per esveltes agulles a la façana occidental, en la qual s'obre un pòrtic de triple arc.
Des del 2001, l'edifici de l'escolania acull el Museo de Covadonga, amb una important col·lecció d'art litúrgic.
Des del santuari la sinuosa carretera CO-4 de poc més d'11 km condueix als llacs. Gaudiu de l'espectacle i l'emoció del paisatge del Parc Nacional dels Picos de Europa, i respireu quan l'autocar es trobi amb un altre vehicle de cara, les maniobres en alguns trams són per a conductors/es experts/es! Els llacs de Covadonga estan situats en un entorn d'incomparable bellesa, zona que es pot descobrir amb diversos senders.
L'opció més fàcil és el sender circular que surt des del pàrquing, al cantó del llac Enol, a 1.070 m d'altitud entre el pic Mosquital (1.268 m), la porra d'Enol (1.274 m) i el turó de Sobornín (1.183 m). Val la pena desviar-se de l'itinerari i anar al mirador del Príncipe, per gaudir de les vistes. El recorregut passa per les mines de Buferrera, creades el 1879 per extreure manganès, mercuri i ferro. Van tancar tot just un segle després, però encara es conserven els raïls i els carretons en què es tranportava el mineral extret.
Seguint la ruta s'arriba al llac Ercina, de forma allargada i a 1.108 metres d'altitud. Des d'aquí es pot ampliar el recorregut en uns 5 km, flanquejant el llac i continuant fins al llac Enol.
En tot el tram hi ha la possibilitat de creuar-se amb vaques que pasturen. A l'inici de la ruta una guia del parc explica les normatives, i sobretot insisteix que no molestem i ens acostem a les vaques, que tot i no ser perilloses, a vegades poden atacar. Ja ha passat alguna vegada, i les cornades poden fer mal. Així i tot, hem vist diversos turistes acostant-se i molestant aquests animals... Cal recordar que estem en un entorn protegit i cal respectar-lo!
De retorn a Cangas de Onís i en un trajecte d'uns 30 km per la carreta AS-114, arribarem a Arenas de Cabrales. Un dels tres municipis que formen part del Concejo de Cabrales, on s'elabora el mític i més conegut formatge d'Astúries. Gaudiu del paisatge i de les vistes durant el recorregut, com per exemple del pic Naranjo de Bulnes (en asturià Picu Urriellu) de 2.519 m d'altitud, no és el més alt de la serralada, però sí el més emblemàtic, amb el seu peculiar perfil de roca calcària.
Hem vingut fins aquí per visitar (i degustar) una formatgeria artesanal, El Cabriteru. Una experiència molt aconsellable on en Juanjo, el propietari i tercera generació de la formatgeria, us explicarà el procés d'elaboració del formatge blau, que recuperen la recepta original del formatge cabrales, elaborat únicament amb llet de cabra i ovella. Ells no formen part de la DO Cabrales, però tampoc els interessa, ja que així elaboren uns formatges de sabors únics.
Durant la visita podreu interactuar amb xais i cabrits molt juganers i escoltar els arguments d'en Juanjo respecte a la conservació del llop en el territori versus les explotacions agràries i els animals que pasturen en zones obertes. Una estreta línia que convida a la reflexió.
La visita conclou amb la degustació de tres varietats de formatges acompanyats amb sidra, perfectament servida per en Juanjo. Segur que després del tast, comprareu algun formatge. Tots boníssims!! 😋🧀
Si voleu completar la visita a Cabrales, podeu visitar la cova-exposició del formatge Cabrales, on coneixereu tots els detalls de la producció d'aquest apreciat aliment. Dins de la cova pot fer fred, així que agafeu una peça de roba d'abrigar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada