Gijón és la ciutat més poblada d'Astúries, dinàmica, cosmopolita i amb un important llegat històric, sense deixar de banda la variada gastronomia amb un munt d'establiments on gaudir-la. La Plaza del Marqués és la porta d'entrada a la ciutat antiga, presidida per l'estàtua del rei Pelayo. Al cantó nord de la plaça destaca el Palacio de Revillagigedo (s. XVIII) del marqués Carlos Miguel Ramírez de Jove. Edifici d'estil barroc amb dues torres amb merlets, la de la dreta és d'origen medieval. Ara acull exposicions temporals. La col·legiata de San Juan Bautista era l'antiga capella del palau. El pou que hi ha a la part oriental és d'origen romà, i formava part d'una factoria de salaons.
Aquesta plaça es comunica a través d'un arc amb la Plaza Mayor, on està la seu de l'ajuntament. Si torneu a la plaça del Marqués i continueu en direcció al port esportiu, enfront de los Jardines de la Reina, teniu un dels llocs més fotografiats i instagramers de la ciutat. Les "letronas" que formen la paraula Gijón, d'acer massís pintat en vermell, dissenyades per Juan Jareño i instal·lades l'any 2011. Jareño simplement va reproduir en metall el logotip de marca de la ciutat, que segons ens explica un ciutadà que vam trobar allà, les lletres guarden relació amb aspectes d'estacats d'Astúries (per exemple, la "g" representa una cullera en un plat de fabada, el plat típic asturià; la "o" una poma, de la que es fa la sidra; o la "n" simbolitzant les onades del mar cantàbric.
El turó de Santa Catalina guarda la part més antiga de la ciutat, en el barri de Cimadevilla. Aquí s'hi van assentar els romans (a la ciutat l'anomenaren Gigia) i construïren una muralla defensiva de 850 m. Algunes restes de la muralla i les torres d'una de les entrades es poden veure al c. Recoletas, 9. Al Campo Valdés, a la part oriental del turó hi ha el jaciment de les termes romanes (s. I-II), considerades pels arqueòlegs com una de les més importants del nord d'Espanya.
Molt a prop de la muralla romana hi ha el museu de la Casa Natal de Jovellanos, en una casa de finals del s. XVI. Gaspar Melchor de Jovellanos, literat, filòsof, jurista i polític, nascut a Gijón el 1744, va ser un dels homes més destacats del seu temps i un dels màxims representants del projecte il·lustrat d'Espanya. El museu també inclou sales dedicades a l'art asturià dels segles XIX i XX, així com una interessant representació de les principals escoles artístiques europees dels segles XVII i XVIII.
Podeu seguir explorant els carrers estrets de Cimadevilla, l'antic barri dels pescadors i anar pujant fins al punt més alt del turó, on hi ha els vestigis d'una gran bateria, amb búnquers, una plaça forta i les posicions de tir, utilitzades fins a l'última dècada del s. XX per a maniobres militars. Però la peça destacada del turó és l'obra "Elogio del horizonte", la gegant escultura de formigó d'Eduardo Chillida. Situant-vos en el centre de la peça escoltareu l'eco del Cantàbric.
El senyorial passeig arbrat de Begoña, obert el 1868, és un dels punts de trobada dels ciutadans de Gijón. Ple de bars i terrasses, té com a monument destacat el Teatro Jovellanos, inaugurat el 1899 i reconstruït després de la Guerra Civil, on es realitzen tota mena d'esdeveniments culturals d'arts escèniques i musicals. En un dels laterals del teatre, el Café Dindurra (Paseo de Begoña, 11) és tota una institució, sent el primer cafè de la ciutat (obert el 1901) que encara conserva un aire belle époque al seu interior, amb les columnes daurades, el sostre amb motllures i els sofàs amb tapisseria de cuir vermella.
La ciutat també disposa de tres platges urbanes, la més gran, a l'est de Cimadevilla, és la platja de San Lorenzo de 1.500 metres i de sorra fina daurada. La platja de Poniente, al cantó del port esportiu, amb forma de mitja lluna fou recuperada durant la dècada dels 90. I més a l'oest, la platja de El Arbeyal, recuperada l'any 1995, va estar durant anys en desús, en mal estat de conservació i relegada a un segon pla per darrere de la indústria de la zona. Ara és una platja de 400 m d'aigües tranquil·les.
Al cantó del Arbeyal hi ha una de les millors zones per aparcar i pernoctar amb les autocaravanes. Disposa de buidatge d'aigües grises i negres i on també podreu omplir el dipòsit d'aigua. A més, el passeig arbrat amb ombres i taules, entre l'aparcament i la platja, serà ideal per fer els àpats. Molt a prop d'aquí hi ha un concessionari d'autocaravanes, Nomadas Life (c. Eduardo Castro, 96). Venda, lloguer i reparació d'autocaravanes, caravanes i campers, per si necessiteu alguna reparació urgent o comprar, com nosaltres, accessoris o productes, en el nostre cas el líquid del vàter químic.
Relativament a prop del pàrquing, hem trobat una pizzeria de barri, El Salao (Av. de las Industrias, 38), bona qualitat-preu de les pizzes i excel·lent tracte del personal. 😋🍕
La població té un espectacular centre històric, de carrers empedrats, de palaus i cases blasonades que s'entremesclen amb els senzills habitatges de pescadors. Entre els seus edificis històrics, destaquen l'església de Santa María de Sábada (1757) en la part alta del poble; els palaus de Los Vallados o de Los Robledo; les cases de la Familia Victorero o la de Pedro Suerpérez. En el centre del poble, predomina la torre del rellotge (s. XV, però remodelada el 1751) i mig amagada, la capella del Buen Suceso (s. XVI). Baixant cap al port per les escales de La Fragua, trobareu la platgeta del Escanu.
Per obtenir bones vistes de la localitat, valdrà la pena anar fins a l'ermita de la Guía (s. XVI), passant pel Paseo de la Mitología, amb cartells que expliquen diferents figures de la mitologia asturiana, i el Paseo Histórico, amb grans panells de rajoles, pintades pel dibuixant Mingote. En el centre històric destaca la casa blasonada de la família Ardines; l'edifici de l'ajuntament ubicat en el Palacio Pietro-Cutre (s. XVI) o la Casa del Escudo (s. XVIII).
Però la joia de la corona és la cova de Tito Bustillo, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 1968 un grup d'espeleòlegs es va endinsar a la cova i es va trobar en una de les galeries amb un extraordinari conjunt de pintures i gravats a les parets. Actualment es poden veure 12 importants conjunts d'art rupestre al llarg de tota la cavitat amb gran varietat de pintures i gravats que fan que aquesta cova sigui considerada com un dels conjunts rupestres més importants de l'art paleolític mundial.
Per relaxar-vos de tant patrimoni, us aconsellem provar els gelats de Cremela (c. Marqueses de Argüelles 6), artesanals amb ingredients de primeríssima qualitat. 😋🤤🍦
Poc més de 30 km per l'A-8 separen Ribadesella de Llanes, l'última població que veurem de la costa oriental asturiana. Llanes és coneguda principalment per les seves trenta platges que hi ha al terme municipal, però també per tenir un dels centres històrics millor conservats del Principat. Fou fundada durant el segle XIII, sota el regnat d'Alfonso IX, d'aquest període són les muralles, la torre i la Basílica de Santa María, completada l'any 1480. L'església d'estil gòtic majoritàriament, conserva en el seu cantó oest una portada romànica i en el seu interior, un retaule plateresc de principis del s. XVI.
Entre els seus palaus i cases blasonades, destaca el Palacio Duque de Estrada (s. XVII); la Casa del Cercau, d'estil renaixentista (s. XVI) o el Palacio de Gastañaga (s. XIV), a la bonica plaça de Santa Ana on també hi ha una capella del mateix nom, del s. XV. També val la pena la capella de la Magdalena (s. XIII) a la plaça del mateix nom.
El Paseo de San Pedro (s. XIX) d'un kilòmetre de llarg per sobre del penya-segat que flanqueja al nord de la vila, és un bon indret per tenir bones vistes del centre històric i del mar. Aquest passeig acaba a la petita platja urbana del Sablón.
En el moll del port hi ha la instal·lació artística de Los Cubos de la Memoria, grans blocs de formigó pintats per l'artista basc Agustín Ibarrola a partir del 2001. La població proposa descobrir-la a través dels escenaris utilitzats en pel·lícules i sèries de televisió, amb l'itinerari Llanes de cine. Directors com Gonzalo Suárez o José Luis Garci han fet del municipi de Llanes el seu plató cinematogràfic.
De les trenta platges que hi ha a l'extens municipi, dues d'elles les hem vist en un curt passeig des del far, a la part oriental del centre històric. Primer la petita platja del Puerto Chico, que en plenamar gairebé desapareix. I tot seguit, pel sender del Toró, arribem a la platja del Toró, de 220 metres. El conjunt de roques punxegudes que deixa veure en baixamar enmig d'una platja de sorra blanca la converteixen en única. Aquestes formacions amb forma de pinacle esquitxen tant la costa com el mar.
A uns 5 km de Llanes en direcció a Cantàbria per la carretera LLN-2 que segueix la línia de la costa arribareu al mirador de La Boriza. Des d'aquí teniu a l'esquerra una fabulosa panoràmica de la platja de Ballota, de 350 m que gaudeix d'unes aigües tranquil·les amb poc onatge i una sorra fina i blanca. El conjunt que forma juntament amb l'illot de Castro és d'espectacular bellesa. I a la dreta la seva germana quasi bessona, la platja de Andrín. De fort onatge i imprevisibles corrents, és un bell paratge de 200 m de sorra blanca i roques. Pels seus corrents als voltants de l'illot que la separa de Ballota, a Andrín és aconsellable tenir precaució en les activitats aquàtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada