Segurament si no fos per la muralla romana, no hauríem visitat la ciutat de Lugo. Aquesta construcció de quasi 2000 mil anys d'història és el principal interès turístic de la població. Es va edificar entre els anys 260 i 310 per protegir la ciutat seguint les pautes de l'arquitecte romà Vitrubi. De poc més de 2 km, es van aixecar 85 cubs, dels quals en queden 71. Aquestes àrees semicirculars tenien finestres que servien als soldats per vigilar els murs, ara només queden dues en un dels cubs.
La muralla que té un gruix d'entre 4 i 7 metres tenia cinc portes d'accés que amb el transcurs dels segles s'han multiplicat per dos, per permetre el creixement de la ciutat. A mitjans del segle XX, després de molts anys d'abandonament es va decidir recuperar-la. Tot i que també s'havia debatut enderrocar-la (com altres ciutats van eliminar les seves muralles per créixer) la seva conservació va ser un encert, i l'any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. De fet, és l'única muralla romana d'Espanya que es pot recórrer sencera a peu.
Pel camí de ronda de la muralla es pot observar com l'evolució de la ciutat no ha conservat el seu interior medieval. Pensem que és una llàstima perquè les edificacions de la segona meitat del s. XX desllueixen les vistes de la muralla. Així i tot, cada vegada que s'aixeca una pedra de la part interior, aflora el passat de la ciutat, que si es conserva degudament permet llegir la història de la població. Un exemple d'això el trobem a la Casa de los Mosaicos (C. Doutor Castro, 20), on unes excavacions van descobrir una domus romana dels s. III-IV. Al carrer hi ha uns vidres que permeten veure part dels mosaics.
A tocar d'una de les portes de la muralla, s'aixeca la Catedral de Santa María de Lugo iniciada el s. XII sobre una altra església, conserva parts romàniques, com per exemple en les voltes de la nau del creuer. Modificada fins al s. XVIII, s'han anat incorporant elements gòtics, barrocs i neoclàssics.
La Praza do Campo era el centre de l'antiga ciutat medieval, on es venien els productes dels agricultors i artesans. Al mig hi ha la font de San Vicente (del s. XVIII) i cada 29 de juliol raja vi en comptes d'aigua, regal dels hotelers de la zona en honor a la festivitat de Santa Marta (la seva patrona). Els carrers que donen a la plaça, com la Rúa Nova, són les zones de tapeo i vins, que per cert, aquí hi ha el bon costum de donar una tapa gratis amb cada consumició.
Es diu que a Lugo es pot consumir el millor pulpo a feira de Galícia. No sabem si serà el millor, però el que hem tastat al bar El Cotá (Praza Soidade, 23) estava molt bo. Un lloc molt recomanable de cuina tradicional gallega elaborada de manera casolana. A banda del pop, tastarem les frebas (carn de porc), cecina i un pastís de xocolata de la abuela. Acompanyat d'una gerra de vi Mencía cosechero. 🍴🐙🍷😋
A la Praza Maior hi destaca el Círculo de las Artes (de finals del s. XIX) i la casa consistorial, del s. XVIII, obra de Lucas Antonio Ferro Caaveiro, és un bon exemple d'arquitectura barroca gallega. Posteriorment es va afegir la torre del rellotge, envoltat de polèmica, ja que no harmonitza amb el conjunt. Per prendre un cafè podeu anar al Café del Centro, en el número 9 de la plaça. De més de 100 anys d'història conserva l'essència dels antics cafès amb els revestiments de fusta i cristalleria.
A uns 40 minuts en direcció a Monforte de Lemos, hi ha el càmping Vila de Sarria. Un lloc magnífic i ben equipat on passar la nit i carregar la bateria de l'autocaravana (motiu pel qual també hem dormit aquí). Tot per 22 € (dos adults, la plaça de l'autocaravana i la connexió a la llum). A més, us pot servir de base per explorar la Ribeira Sacra i el canyó del riu Miño.
Al nord de la província i a uns 60 km de Lugo hi ha l'agradable i històrica població de Mondoñedo. El poble té un important llegat històric, ja que a l'edat mitjana fou seu episcopal de la comarca. Aquesta rellevància religiosa i política es veu reflectida en la Catedral-basílica de la Asunción. Construïda a partir del s. XIII té una façana protagonitzada per un cos dividit en tres ogives i dues torres laterals de 35 m d'alçada. Una àmplia nau, amb planta de creu llatina que remata en una girola, guarda els orgues medievals i un altar major barroc.
La Fuente Vieja i l'antic consistori, ambdós del s. XVI són dos dels monuments històrics del passat medieval, entre altres edificis religiosos del s. XVIII. Gastronòmicament també és famosa pel Pastís de Mondoñedo, de la pastisseria O Rei das Tartas (Guevara, 24). Aquestes contundents postres tenen una base de pasta de full, pa de pessic borratxo, cabell d'àngel, ametlles i decorada amb fruita confitada. Si hi aneu, tasteu-la i ens dieu. A nosaltres ens va emocionar!! 😋😋🙌🍰
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada